Sentencia Social Nº 2660/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7092/2014 de 17 de Abril de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 7092/2014

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 17 d'abril de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2660/2015

En el recurs de suplicació interposat per Laureano a la sentència del Jutjat Social 2 Sabadell de data 14 de juliol de 2014 dictada en el procediment núm. 858/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Tesorería General de la Seguridad Social, Instituto Nacional de la Seguridad Social, Fremap, Mutua Accidentes de Trabajo y Enfermedades Profesionales núm. 61 i Cubigel Compressors, S.A., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 22-10-13 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 14 de julio de 2014 , que contenia la decisió següent:

DESESTIMO la demanda interpuesta por DON Laureano contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, la TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, la MUTUA FREMAP y la mercantil CUBIGEL COMPRESSORS, S.A., ABSUELVO a la parte demandada de todas las pretensiones deducidas en su contra por la parte actora y CONFIRMO la resolución impugnada.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO. DON Laureano (demandante) fue declarado en situación de incapacidad permanente en grado de total, derivada de accidente de trabajo, para su profesión habitual de oficial 2ª metalúrgico, por resolución del INSS de 8/05/1997, en base a las siguientes patologías: HERNIA DISCAL CON AFECTACIÓN RADICULAR L5 INTERVENIDA (1995). MICRODISCECTOMÍA. SECUELAS: FIBROSIS POST-QUIRÚRGICA. LUMBALGIA RESIDUAL Y RADICULOPATÍA L5 (PARESIA RESIDUAL DE RODILLA Y PIE DERECHO).

SEGUNDO. Iniciado un procedimiento de revisión por agravación, a instancia de la parte actora, y tramitado el correspondiente expediente administrativo, le fue practicado reconocimiento médico y emitido dictamen por el ICAM en fecha 1/08/2013, en el que se le reconocen las siguientes lesiones y/o secuelas: OBLITERACIÓN FEMOROPOPLÍTEA IZQUIERDA, TRATADA CON REVASCULARIZACIÓN, MAL EVOLUCIONADA, QUE REQUIERE NUEVAS REINTERVENCIONES, LAS CUALES TAMBIÉN FRACASARON, DESEMBOCANDO EN AMPUTACIÓN SUPRA CONDÍLEA DE LA EXTREMIDAD INFERIOR IZQUIERDA (JUNIO 2013). CORRECTA CICATRIZACIÓN DEL MUÑÓN, PENDIENTE DE PROTETIZACIÓN. LUMBALGIA Y RADICULOPATÍA L5 POR FIBROSIS POST-QUIRÚRGICA TRAS MICRODISCECTOMÍA EN 1995, POR HERNIA DISCAL L5.

TERCERO. El 13/08/2013, la directora provincial del INSS resolvió que no ha lugar a revisar el grado de incapacidad declarado; contra esa decisión administrativa fue interpuesta la oportuna reclamación previa, por entender que el actor está afectado de lesiones tributarias de una incapacidad permanente en grado de gran invalidez o absoluta, derivada de enfermedad común, por agravación de sus lesiones; la reclamación fue desestimada, de forma expresa, por nueva resolución de 10/10/2013.

CUARTO. La base reguladora mensual, de ser estimada la demanda, ascendería a 1.501'86 euros y complemento del 50% para la gran invalidez, con efectos económicos desde el 14/08/2013.

QUINTO. DON Laureano acredita las siguientes lesiones y/o secuelas:

OBLITERACIÓN FEMOROPOPLÍTEA IZQUIERDA, TRATADA CON REVASCULARIZACIÓN, MAL EVOLUCIONADA, QUE REQUIERE NUEVAS REINTERVENCIONES, LAS CUALES TAMBIÉN FRACASARON, DESEMBOCANDO EN AMPUTACIÓN SUPRA CONDÍLEA DE LA EXTREMIDAD INFERIOR IZQUIERDA (JUNIO 2013).

CORRECTA CICATRIZACIÓN DEL MUÑÓN, PENDIENTE DE PROTETIZACIÓN.

LUMBALGIA Y RADICULOPATÍA L5 POR FIBROSIS POST-QUIRÚRGICA TRAS MICRODISCECTOMÍA EN 1995, POR HERNIA DISCAL L5.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. L'objecte del recurs del demandant contra la Sentència que desestima declarar-lo en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna i confirma la incapacitat permanent total reconeguda a l'any 1997, és per examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 193, c) de la Llei 36/ 2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

Segon. Denuncia la infracció per no aplicació de l'article núm. 137.1 c) de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny) i es remet a la definició legal de la la incapacitat permanent absoluta continguda en la redacció anterior de la norma denunciada en relació a les amplies limitacions que pateix. Manté que el quadre que va donar lloc al reconeixement de la incapacitat permanent total derivada d'accident de treball a l'any 1997 s'ha agreujat, consistent en hèrnia discal amb radi degut a la hèrnia discal amb afectació radicular L5 intervinguda, microdiscectomia, i seqüeles : fibrosi post quirúrgica. Lumbàlgia residual i radiculopatia L5 ( parestèsia residual de genoll i peu dret) que consta en el primer fet provat, es complica amb un problema de circulació sanguínia sever que desprès de vàries intervencions quirúrgiques va requerir l'amputació de la cama esquerra el juny de 2013, tenint la cama dreta limitada per la radiculopatia, de manera que pels desplaçaments ho fa en cadira de rodes o amb dues crosses per trajectes molt curts. La pròtesi prevista no s'ha col locat, de forma que el resultat positiu que pugui comportar quan arribi el moment, no es pot tenir actualment en compte ja que te impedit el desplaçament , independentment de la possible revisió per millora que pugui correspondre segons el resultat de la pròtesi en el seu cas.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994), la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que tot i que funcionalment pugui dur-lo a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solsament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

La relació fàctica no ha set atacada, de manera que ens remetem al quadre de lesions i limitacions que consta en el cinquè fet provat de la sentència. Contràriament al raonament de la sentència de la instància en el quart fonament de Dret al final, en relació al grau d'Incapacitat permanent Absoluta que ara postula el demandant en el recurs, entenem que el conjunt del quadre que finalitza amb l'amputació de la cama esquerra, i la lumbàlgia i radiculopatia L5 per fibrosi post quirúrgica desprès de la microdiscectomia l'any 1995 per hèrnia discal, impedeixen els desplaçaments al treball mentre no li sigui aplicada la corresponent pròtesi a la cama esquerra i es constati el seu resultat, devent deambular ara per ara amb dues crosses o en cadira de rodes per als desplaçaments llargs.

Entenem que si be no s'han esgotat en aquest moment totes les possibilitats terapèutiques, com raona el magistrat de la instància, actualment no es troba capacitat per dur a cap una activitat laboral amb la regularitat, dedicació i eficàcia professional exigible en el mercat de treball degut fonamentalment a la impossibilitat de desplaçament efectiu, sense perjudici de que un cop efectuada la protetització i adaptació del demandant a la pròtesi, es revisi per millora el grau d'incapacitat permanent absoluta que acredita en aquest moment, a la vista de les patologies permanents i evolutives que pateix.

En conseqüència, el demandant reuneix els requisits exigits en l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social, de forma que estimem aquest objecte del recurs i revoquem la sentència de la instància. Declarem el dret del treballador a la incapacitat permanent absoluta i condemnem el Institut Nacional de la Seguretat Social a abonar la corresponent prestació del 100% de la base reguladora de 1.501,86 euros mensuals amb efectes econòmics des de 14 d'agost de 2013, mes les millores i revaloritzacions que corresponguin.

Atesos els nostres fonaments jurídics precedents

Fallo

Estimar el recurs de suplicació presentat pel Don. Laureano contra la Sentència de 14 de juliol de 2014 dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Sabadell en el procediment núm. 858/2013, que revoquem.

Declarar el dret del treballador a la prestació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna i

Condemnar el Institut Nacional de la Seguretat Social a abonar la corresponent prestació del 100% de la base reguladora de 1.501,86 euros mensuals amb efectes econòmics des de 14 d'agost de 2013, mes les millores i revaloritzacions que corresponguin.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.