Sentencia Social Nº 2672/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1019/2015 de 20 de Abril de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

Recurs de Suplicació: 1019/2015

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 20 d'abril de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2672/2015

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 16 Barcelona de data 27 d'octubre de 2014 dictada en el procediment núm. 812/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Cristina , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre seguretat social en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 27 d'octubre de 2014 , que contenia la decisió següent:

'Que estimando la demanda formulada por DÑA. Cristina frente al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL debo declarar y declaro a la actora en situación de incapacidad permanente absoluta para todo trabajo, derivada de enfermedad común, con derecho a percibir una pensión de 1.389,95.- Euros mensuales equivalente al 100% de su base reguladora, con efectos de 1.4.2013, más revalorizaciones y mejoras que le correspondan, condenando al I.N.S.S. a estar y pasar por esta declaración.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

' 1º.-Dña. Cristina , nacida el NUM000 .78 y con D.N.I. nº NUM001 , se encuentra afiliada a la Seguridad Social con el nº NUM002 , en situación de alta en el Régimen General, con profesión habitual de auxiliar de enfermería.

2º.-En fecha 4.10.2011 inició proceso de I.T. y agotó el subsidio el día 31.3.2013. Reconocida por el ICAMS el día 2.4.2013 emitió dictamen de las siguientes lesiones: 'Adhesión medular, secuela de dos intervenciones quirúrgicas previas (cavernoma D2) pendiente de reintervención. Aneurisma sacular en CII, pendiente de evolución y decisión terapéutica'.

3º.-En su base el INSS en fecha 3.5.2013 dictó resolución por la cual resuelve declarar a la actora afecta de incapacidad permanente total, derivada de enfermedad común, con efectos de 2.5.2013.

4º.-Formulada reclamación previa, fue desestimada por resolución definitiva de fecha 5.6.2013.

5º.-Las lesiones que padece la actora son: 'Adhesión medular, secuela de dos intervenciones quirúrgicas previas (cavernoma D2). Reintervenida de nuevo en abril de 2013 para liberación del cordón medular anclado. Dolor de difícil control en tratamiento en clínica del dolor. Aneurisma arteria carótida izquierda'.

6º.-La base reguladora de la prestación solicitada asciende a 1.389,95.- Euros, y la fecha de efectos sería el 1.4.2013, existiendo conformidad de ambas partes.'

TERCER.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora, en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte denunciar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON.En l'únic motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat c) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , el recurrent denuncia la infracció de l' article 137.5, de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no l'incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè en el doc. 1, que és un informe de l'Hospital de la Vall d'Hebron, consta que se l'esborra de la llista d'espera de cirurgia, la qual cosa vol dir que la seva situació actual és estable i per tant no acredita una limitació més gran que la que se li va reconèixer.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social , aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, se continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

L'esmentat article defineix en l'apartat 5è la incapacitat permanent absoluta com la situació del treballador que es troba incapacitat per la realització de qualsevol tipus de treball. La situació d'incapacitat permanent absoluta no té relació directa amb la professió del treballador, atès que en aquest supòsit el treballador està incapacitat per executar qualsevol treball retribuït en les mateixes condicions de rendiment, professionalitat i eficàcia que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball ( sentències del Tribunal Suprem de 22 de setembre , 21 d'octubre i 7 de novembre de 1988 , 9 i 17 de mar ç, 13 de juny i 27 de juliol de 1989 , i 23 i 27 de febrer i 14 de juny de 1990 , entre d'altres).

TERCER.Doncs bé, tenint en compte l'anterior doctrina, el motiu s'ha de desestimar, perquè cal tenir en compte que el recurrent no ha impugnat el fet provat cinquè, per la qual cosa s'haurà d'examinar si les patologies que consten en el dit fet provat són tan greus per impedir-li la realització de qualsevol treball, amb independència del que consti en algun dels documents que obren a les actuacions.

Segons consta en el dit fet provat, la demandant pateix adhesió medul.lar, seqüela de dos intervencions quirúrgiques prèvies (cavernoma D2) i va ser reintervinguda de nou en el mes d'abril de 2013 per alliberar el cordó medul.lar ancorat, que li ocasiona dolor de difícil control en tractament en la clínica del dolor. A més, també pateix aneurisma de l'artèria caròtida esquerra. Doncs be, d'aquestes dues lesions, la més important, per seus efectes incapacitants, és, clarament, la primera de les lesions indicades, la qual s'ha de compartir amb el Jutjat d'instància que no li permet realitzar cap tipus de treball, perquè està acreditat que malgrat les diferents intervencions quirúrgiques li ha quedat com a seqüela dolor de difícil control que s'ha de tractar a la clínica del dolor. I és evident que una persona en aquesta situació no pot dedicar-se a realitzar cap tipus de professió.

És cert que en el document a que es refereix el recurrent consta que l'actora va decidir no ser intervinguda de nou, però, tal com indica la demandant en el seu escrit d'impugnació del recurs, aquesta decisió es refereix a la segona patologia que se li va detectar en els reconeixements mèdics que se li van fer i no té relació amb l'anterior, que és la que li impedeix, com abans s'ha dit, treballar en cap tipus de professió.

En aquest sentit cal posar de relleu que el Tribunal Suprem ha assenyalat -Sentència de data 24 de març de 1987 -, que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també 'la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables ( sentencia de 30 de septiembre de 1986 ), desempeñados con la dignidad inherente a la persona'.

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la ratificació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 16 de Barcelona, en data 27 de d'octubre de 2014, que va recaure en les Actuacions 812/13, en virtut de demanda presentada per Doña. Cristina , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de ratificar i ratifiquem l'esmentada resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.