Sentencia Social Nº 2681/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 377/2007 de 25 de Marzo de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

AMEB

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 25 de març de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2681/2009

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 13 Barcelona de data 19 d'octubre de 2007 dictada en el procediment núm. 377/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Tomás , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 23 de maig de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 19 d'octubre de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que estimando la demanda formulada por DON Tomás contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, debo declarar y declaro que el actor se encuentra afecto de una INCAPACIDAD PERMANENTE ABSOLUTA, condenando al Organismo demandado a estar y pasar por dicha declaración y a que abone al actor una prestación económica consistente en una pensión vitalicia equivalente al 100% de la base reguladora de 1275,03 ? mes, más los incrementos y revalorizaciones que legalmente correspondan, con efectos desde el 22-01-07."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.-Que DON Tomás , con DNI núm. NUM000 , nacido el 26-06-1974, esta afiliado y en situación de Alta en el Régimen General y con núm. SS NUM001 , siendo su profesión habitual la de ELECTRICISTA.

SEGUNDO.-Que inició un proceso de incapacidad temporal el 23-03-2006 y el 22-01-2006 se extendió alta con propuesta de incapacidad permanente.

TERCERO.-Que se inició expediente de declaración de Incapacidad Permanente, siendo emitido informe medico por el CRAM el día 22-01-2007, en base al siguiente diagnostico: "ESCLEROSIS MÚLTIPLE DE 13 AÑOS DE EVOLUCIÓN. SÍNDROME PIRAMIDAL IZQUIERDO. PRESENTA PARESTESIAS Y PÉRDIDA DE FUERZA EN AMBAS EEII Y EN MANO Y PIERNA DERECHA.".

CUARTO.-Que el día 26-02-2007, la Dirección Provincial del INSS dictó resolución por la que se declaraba al actor afecto a Incapacidad Permanente Total para su profesión habitual con derecho a percibir una pensión mensual equivalente al 55% de la Base Reguladora de 1275,03 Euros, más mejoras y revalorizaciones, con efectos desde el 26-02-2007.

Contra dicha Resolución fue interpuesta la oportuna RECLAMACIÓN PREVIA el 02-04-2007, siendo desestimada por Resolución expresa del INSS de fecha 23- 04-07.

QUINTO.-Que el actor solicita se le declare afecto a una Incapacidad Permanente ABSOLUTA.

SEXTO.-Se acredita una Base Reguladora para la prestación solicitada de 1275,03 Euros/mes, mas las revalorizaciones y mejoras que procedan, y fecha de efectos 22-01-2007, hecho de conformidad por las partes.

SÉPTIMO.-Que el actor esta afecto a las siguientes dolencias residuales: ESCLEROSIS MÚLTIPLE DE 13 AÑOS DE EVOLUCIÓN. SÍNDROME PIRAMIDAL IZQUIERDO. PRESENTA PARESTESIAS Y PÉRDIDA DE FUERZA EN AMBAS EEII Y EN MANO Y PIERNA DERECHA, conforme informe del CRAM e informe INSS.

SÍNDROME ESPINOTALÁMICO Y CON AMPLIAS LIMITACIONES LABORALES POR SU PATOLOGÍA NEUROLÓGICA SEVERA. CON LARGOS PERIODOS DE INCAPACIDAD TEMPORAL; conforme informe del INSS y PERITO de la parte actora

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.Per l'Institut Nacional de la Seguretat social es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que declara el demandant afectat d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 c) de la Llei de procediment laboral .

Segon.L'ens que recorre denuncia la infracció de l' article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social i al.lega en síntesi, que no concorren les condicions exigides, atès que el tipus de parestèsies i pèrdua de força a les EEII. i a la mà dreta limiten l'afectat per a les bipedodeambulacions i les activitats de manualitat, però no limiten per activitats de gestió, control, avaluació, etc, que conserva capacitat. Conclou, amb cita de doctrina jurisprudencial, que les lesions l'incapaciten per a la seva professió però no per a tot tipus de treball.

Tercer.L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, d'acord amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendabilitat i habitualitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixen d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta el demandant per a ser creditor de la incapacitat absoluta que postula, el setè fet declarat provat de la relació fàctica no atacat reflecteix un conjunt de patiments greus amb incidència funcional combinada que redueixen de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o pròpia, degut a la patologia neurològica severa per l'esclerosi múltiple de tretze anys d'evolució, Síndrome Piramidal esquerre, amb parestèsies i pèrdua de força a les EEII. i mà dreta amb síndrome epinotalàmica, amb brots freqüents. El conjunt de la patologia neurològica severa li impedeixen activitats que requereixin una deambulació o bipedestació mínima, fet que comporta la impossibilitat d'assistir al treball de forma continuada, per la impossibilitat també de la deambulació i bipedestació pels trasllats, i la càrrega de qualsevol pes degut a la pèrdua de força a la mà dreta en persona destra i la fatiga als cinc minuts, fet que també impedeix feines lleugeres i que exigeixin manualitat . Tal com consta en el quart Fonament de Dret de la Sentencia, el demandant te severes limitacions per a qualsevol activitat lucrativa, perquè te impedit treballar amb normalitat i habitualitat amb el mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre.

Concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar el demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, raons que ens porten a haver de desestimar aquest motiu del recurs i confirmar la sentència de la instància.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 13 de Barcelona de 19 d'octubre de 2007 , dictada en el procediment núm. 377/2007, que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.