Sentencia Social Nº 2683/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2068/2006 de 13 de Abril de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 13 d'abril de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2683/2007

En el recurs de suplicació interposat per Fadesa Inmobiliaria, S.A. a la sentència del Jutjat Social 6 Barcelona de data 31 d'octubre de 2005 dictada en el procediment núm. 883/2004 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto

Nacional de la Seguridad Social), -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), Rayo Norte, S.L. i Héctor , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 20 de desembre de 2004 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Accident de treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 31 d'octubre de 2005 , que contenia la decisió següent: " Que desestimo la demanda interpuesta por FADESA INMOBILIARIA S.A., contra INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, RAYO NORTE S.L., Héctor en reclamación por IMPUGNACIÓN DE RECARGO DE PRESTACIONES DERIVADO DE ACCIDENTE DE TRABAJO POR FALTA DE MEDIDAS DE SEGURIDAD y por ello absuelvo a las mencionadas demandadas de las prestaciones en la demanda contenidas "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º.- En fecha registro de salida 10-01-01 por la Dirección Provincial del INSS se dictó resolución en la que se resolvió : declarar la existencia de responsabilidad empresarial por falta de medidas de seguridad e higiene en el trabajo en el accidente sufrido por Héctor el 15-05-2000; declarar la procedencia de que las prestaciones de Seguridad Social derivadas del accidente de trabajo citado sean incrementadas en un 50% con cargo a la empresa RAYO NORTE S.L., responsable del accidente, y, solidariamente a la empresa FADESA INMOBILIARIA S.A., señalándose en la resolución que la misma se apreciaba porque la infracción se produjo en su centro de trabajo, durante la vigencia de la subcontrata y siendo la empresa principal de la misma actividad que la empresa Rayo Norte S.L.

FADESA INMOBILIARIA S.A. interpuso reclamación previa (como también lo hizo la otra empresa) que se desestimó por resolución del INSS de 04-11-2004.

En fecha 14-03-2001 se había suspendido el trámite administrativo al tener conocimiento de la existencia de un procedimiento judicial en via penal por los mismos hechos.

2º.- En el momento en que el trabajador sufrió el accidente, la empresa Rayo Norte S.L., era subcontratista de FADESA INMOBILIARIA S.A. que realizaba las obras de Construcción del Centro Comercial de la promoción Residencial Can Cuyás de Montcada-Reixach, para la ejecución de estructura en tareas de enconfrado, formación de Taladros y colocación de armadura y de forjado mediante contrato de fecha 14-02-2000 y de fecha 18-03-2000 y de fecha 01-06-2000.

3º.- En el momento de producirse el accidente en fecha 15-05-2000 el trabajador estaba prestando sus servicios en el centro de Trabajo de FADESA INMOBILIARIA S.A.

4º.- El accidente se produjo por caida desde una altura de tres metros cuando el trabajador Sr. Héctor que se encontraba sobre una superficie formada por los tableros y al pisar un extremo de uno de los tablones, ésta salió de su punto de apoyo, produciéndose la caída, informando la Inspección de Trabajo en relación a tal accidente que la causa estaba en la insuficiente inspección ante el riesgo de caída por la escasa estabilidad de la plataforma de trabajo.

La Inspección de trabajo efectuó propuesta de recargo del 50% en su escrito de iniciación.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que desestima la demanda contra el recàrrec per falta de mesures de seguretat, en el 50% de les prestacions derivades de l'accident de treball, presenta recurs l'empresa demandada que no ha estat impugnat . Per Interlocutòria de data 29-11-2006 es va acordar la unió de la sentència dictada pel Jutjat Penal 3 de Sabadell el dia 5 de setembre de 2006 , prèvia vista a les parts, interessant el recurrent la valoració del seu contingut per aquesta Sala.

SEGON. El recurs es motiva, en primer lloc, per la via del què preveu l' apartat b) de l'art. 191 LPL . Als dits efectes es sol licita la addició i modificació del fets provats que es diran, que es relacionen directament amb els documents que s'examinaran a continuació.

S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisoria;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades

TERCER. Els fets provats dels quals es demana la supressió o modificació són, concretament:

A) Fet provat 1r, paràgraf final, en que pretén substituir la referència a la suspensió del tràmit administratiu per estar en tràmit una causa penal per la causa descrita de l'accident per una altra redacció relativa a què està suspès el procediment sancionador per la mateixa causa, modificació que no es pot atendre per ser irrellevant en tractar-se solament de una redacció més detallada de la mateixa qüestió.

B) La modificació del fet provat 4t, tampoc pot ser atesa, ja que la redacció que ha establert la jutgessa de instància no evidencia cap error sinó tot al contrari, la conclusió de l'informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social que consta. Per altra banda, la referència als documents que cita la part recurrent, informe del Centre de Seguretat i Salut del Departament de Treball (folis 30 a 42), porta a una conclusió que no és discrepant sinó igual en el fons a la valoració inspectora. Ja que la caiguda no es dubte segons tots els informes que va ser deguda a la existència d'un encofrat deficient, que va bascular i en estar sense protecció de caigudes el treballador. En conseqüència, la modificació interessada no pot ser atesa.

C) La modificació del fet provat tercer, amb la addició de que el demandant poseia una experiència de més de deu anys de treball com a encofrador, no es pot atendre tampoc, ja que no cita el recurrent cap documentació que dongui suport a la esmentada modificació.

D) Finalment, la modificació del fet provat quart, relatiu a la causa del accident, pretenent introduir que la causa de la caiguda va ser la ruptura o cessió del passador que subjectava la regleta, sense que s'hagi acreditat la causa, afegint que la instal.lació havia estat feta per Rayo Norte SL i el passador era marca Sten, sense que consti una manca de mesures de seguretat, no pot ser tampoc atès, ja que: a) la redacció proposada és predeterminant de la decisió; b) no es basa amb la cita de cap document de suport; c) contradiu totalment els documents aportats sobre les causes de l'accident, sobretot l'Informe de la Inspecció de Treball; d) la magistrada de instància, indica en el fonament jurídic primer que ha tingut en compte en aquest punt, especialment, les declaracions de un testimoni, que no poden ser revisades pel aquesta Sala.

En conseqüència, ha de ser rebutjat totalment el primer motiu del recurs. S'ha de fer constar que la sentència penal aportada per la part recurrent no consta que sigui ferma, per la qual cosa no pot ser valorada, sense que per altra banda s'hagi instat en base a ella de forma expressa la modificació dels fets provats.

QUART. Com a segon motiu, per la via de l' article 191 c) del ET , al lega la infracció de normes substantives o de jurisprudència indicant que s'han infringit per la sentència, les següents normes: art. 123-2 de la LGSS , indicant que no regula una responsabilitat objectiva, pretenent que la ruptura del passador del encofrat no pugui ser imputable a cap incompliment de la recurrent; art. 42 Llei de prevenció de riscos laborals (actualment derogat i vigent amb el mateix contingut en l' article 42-3 del Reial Decret Legislatiu 5/2000 ); article 24 del R D 928/98, Reglament de imposició de sancions en l'Ordre Social . Cita també com a jurisprudència infringida les sentències del TS de 16/12/97 i 05/05/99 i del TSJCatalunya de 19/01/05, entre d'altres .

Demana, en resum el recurrent, la revocació parcial de la resolució administrativa, en el sentit que es deixi sense efecte el recàrrec acordat per la resolució del INSS de 10-01-01.

CINQUÈ. Amb caràcter previ, s'ha de partir de que, en el cas que ens ocupa, la responsabilitat objecte del procediment no ha estat impugnada per una de les empreses, concretament la que era titular del contracte (Rayo Norte). Per altra banda, dels fets provats de la sentència, que no contradiu la sentència penal aportada sobre el fet objectiu, resulta que l'accident del treballador que va donar lloc a la declaració de gran incapacitat per seqüeles de traumatisme craneal, es va produir per caiguda de una bastida de 3 metres d'alçada (fet provat quart), quan el treballador estava sobre una superfície de taulons que tenien una deficient subjecció i sense protecció de risc de caigudes. La constatació d'aquesta circumstància dona lloc a la apreciació de la manca de les mesures de seguretat exigibles segons la reglamentació aplicable al sector de la construcció, en que s'exigeix la estabilitat de les bastides i la protecció específica en alçades de més de 2 metres ( Reial Decret 1627/1997, de 24 d'octubre; Annex IV, Part C. 1-3 ; quan les bastides i plataformes suposin un risc de caiguda superior a 2 metres, s'han de protegir mitjançant baranes o un altre sistema de protecció col.lectiva de seguretat equivalent.).

SISÈ. La responsabilitat que es discuteix en el present litigi es basa l' article 123 de la LGSS , que regula el recàrrec en les prestacions econòmiques que tinguin la seva causa en accident de treball o malaltia professional, per augmentar-les, segons la gravetat de la falta, de un 30 a un 50 %, quan les lesió s'hagi produït per manca d'observació de les mesures generals o particulars de seguretat i higiene en el treball o les més elementals de salubritat o les de adequació personal a cada treball, tenint en compte les característiques i la edad, sexe i altres condicions del treballador. La responsabilitat del pagament - indica l'article 123-2 - recaurà sobre l'empresari infractor i no podrà ser objecte de cap assegurament i és independent - art. 123-3 - i compatible amb les de tot ordre, inclús penal, que es pugui derivar de la infracció. En conseqüència, és indiferent la suspensió del procediment administratiu i la decisió absolutòria en via penal (per altra banda, era de les persones físiques denunciades, no coincident amb l'Entitat recurrent), ja que la responsabilitat que s'aplica en el present és independent a les sancions administratives o penals.

SETÈ. No es poden atendre per tant les al legacions de infracció de normes substantives, ja que es dedueix dels fets provats que l'accident o no s'hagués produït, o no hagués tingut les greus conseqüències en la salut del treballadors, si les mesures de seguretat exigibles haguessin estat adoptades per les empreses responsables de la obra.

També s'observen com a infringits els preceptes genèrics de prevenció inclosos en l' article 14 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals que declara el dret dels treballadors a una protecció eficaç en matèria de seguretat en el treball el que es relaciona amb el deure empresarial de protecció dels treballadors i comporta que aquell ha d'adoptar les mesures necessàries per a la protecció de la seguretat dels treballadors al seu servei. Atès l' article 15 de l'esmentada llei, l'empresari hauria d'haver adoptat en aquest cas mesures adequades per a evitar el risc o combatre'l en el seu origen, que en el cas present comportaven la vigilància en l'execució de l'obra i més concretament en la instal.lació i ús de la bastida, així com de protecció d'aquesta a més de 2 metres d'alçada, amb baranes o altres elements que evitessin el risc de caigudes.

VUITÈ. Respecte a la infracció de jurisprudència, tampoc es pot atendre la al.legació que formula el recurrent. Els elements configuratius de la mesura sancionadora aquí analitzada (segons continua i pacífica jurisprudència continguda, entre d'altres, en les SSTS 8.3. 16.11.93, 12.2 i 20.5.94 , segons la seva conformació legal i doctrinal són els següents: a) Que hagi ocorregut un accident de treball que doni lloc a prestacions del sistema de Seguretat Social; b) Incompliment de les mesures de Seguretat i Higiene en el Treball, bé generals, bé específiques; c) L'existència d'un nexe causal entre l'accident i l'esmentat incompliment, d) L'existència de un perjudici evident causat pel sinistre. En el cas que ens ocupa es donen tots els elemens indicats.

La sentència del TS, dictada en data 8 d'octubre de 2001 (RJ 20031424), en un procediment de similar objecte, aplicable al cas indica que:

"La vulneración de las normas de seguridad en el trabajo merece un enjuiciamiento riguroso tras la promulgación de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales 31/1995, de 8 de noviembre (RCL 19953053 ), norma que estaba ya en vigor cuando acaeció el accidente que hoy se enjuicia. Esta Ley, en su artículo 14.2, establece que «en cumplimiento del deber de protección, el empresario deberá garantizar la seguridad y la salud de los trabajadores a su servicio en todos los aspectos relacionados con el trabajo...». En el apartado 4 del artículo 15 señala «que la efectividad de las medidas preventivas deberá prever (incluso) las distracciones o imprudencias no temerarias que pudiera cometer el trabajador». Finalmente, el artículo 17.1 establece «que el empresario adoptará las medidas necesarias con el fin de que los equipos de trabajo sean adecuados para el trabajo que debe realizarse y convenientemente adaptados a tal efecto, de forma que garanticen la seguridad y salud de los trabajadores». Del juego de estos tres preceptos se deduce, como también concluye la doctrina científica, que el deber de protección del empresario es incondicionado y, prácticamente, ilimitado. Deben adoptarse las medidas de protección que sean necesarias, cualesquiera que ellas fueran. Y esta protección se dispensa aun en los supuestos de imprudencia no temeraria del trabajador. No quiere ello decir que el mero acaecimiento del accidente implique necesariamente violación de medidas de seguridad, pero sí que las vulneraciones de los mandatos reglamentarios de seguridad han de implicar en todo caso aquella consecuencia, cuando el resultado lesivo se origine a causa de dichas infracciones."

En el cas que ens ocupa la responsabilitat empresarial en la manca de control de l'execució de la obra i la disposició de mesures de seguretat és evident, i no pot quedar atenuada pel fet que el afectat tingués la categoria professional de encofrador ni una dilatada experiència (no provada), doncs aquests factors subjectius no comporten la exoneració per l'empresa de les seves obligacions de vigilància de la seguretat en l'execució de la obra i de coordinació en matèria de seguretat i salut, durant tota la seva realització, tal com és dedueix de l'aplicació de la doctrina jurisprudencial referida.

NOVÈ. Respecte a la infracció de l' article 42.2 de la LPRL, actual 42.2 de la LISOS , tampoc pot ser atesa. Contra el que indica el recurrent, la doctrina ha interpretat que era aplicable al recàrrec de prestacions per manca de mesures de seguretat, la interpretació de l'empresa responsable que indica l' article 123 de la LGSS , amb extensió d'aquesta als titulars de les contractes i subcontractes. En aquest sentit es pot citar la sentència d'aquest tribunal, Sala Social, de data 12-05-2005, rec. núm. 4397-05, que valora que:

"Como señala la sentencia del TS (Sala IV) de 29 de abril de 2004 EDJ 2004/44835 con cita de sus sentencias de 16 de diciembre de 1997 EDJ 1997/10614 y 5 de mayo de 1999 EDJ 1999/9260 , sentando doctrina en relación a la responsabilidad solidaria de la empresa principal en el caso de contratas, cuando lo cuestionado es si esa responsabilidad comprende o no el recargo de prestaciones, y que estableció de acuerdo con la sentencia de 18 de abril de 1992 EDJ 1992/3797 , cuando se desarrolla el trabajo en el centro de trabajo de la empresa principal, con sus instrumentos de producción y bajo su control es perfectamente posible que una actuación negligente o incorrecta del empresario principal cause daños al empleado de la contrata, e incluso que su actuación se la causa determinada del accidente laboral sufrido por este, y por ello, en estos casos, el empresario principal puede ser empresario infractor a efectos del art. 93-2 de la Ley General de la Seguridad Social de 1974 EDL 1974/1308 (hoy 123-2 de la L.G.S.S EDL 1994/16443 de 1994 ), añadiendo, que aunque dicha conclusión se establece en un caso claro de contrato para una obra o servicio correspondiente a la propia actividad lo decisivo no es tanto esta calificación como que el accidente se haya producido por una infracción imputable a la empresa principal y dentro de su esfera de responsabilidad."

En el cas que ens ocupa, l'empresa demandada tenia la obligació de designar un coordinador de la obra responsable de controlar la seva execució, en matèria de seguretat i salut, segons indica l' article 3 del Reial Decret 1627/1997, de 24 d'octubre , que estableix aquesta obligació per totes les empreses, empresaris, o treballadors autònoms que intervinguin en l'execució de l'obra, sense que per altra banda, la designació en si (que ni consta i ni tan sols s'l.lega perl recurrent la seva existència) l'exoneri de la seva responsabilitat, tal com indica el article 3.4 del citat Reglament .

D'acord amb la citada valoració ha de ser desestimat el recurs i confirmada íntegrament la sentència de instància.

DESÈ. Les costes s'hauran d'imposar a la part vençuda, si no gaudeix del benefici de justícia gratuïta, tal com estableix l' article 233 de la LPL , amb la pèrdua dels dipòsits i consignacions per part del recurrent si el recurs no s'estima, tal com disposa l' article 202 de la mateixa Llei processal .

Pels fonaments jurídics abans exposats,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació interposat per FADESA INMOBILIARIA, SA , contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 6 dels de Barcelona, dictada en data 31 d'octubre de 2005, en el procediment número 883-04 , en matèria de recàrrec per manca mesures de seguretat, seguida pel recurrent contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, RAYO NORTE S L i Héctor .

Confirmar en tots els seus punts la sentència dictada pel jutjat social.

Condemnar en costes a la part recurrent i a la pèrdua del dipòsit al que es donarà la destinació legal.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.