Sentencia Social Nº 269/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 399/2009 de 19 de Enero de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 19 de gener de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 269/2010

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 22 Barcelona de data 22 de juliol de 2008 dictada en el procediment núm. 394/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Miguel Ángel , ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer. En data 22 de juliol de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 22 de juliol de 2008, que contenia la decisió següent:

"Que estimando la demanda interpuesta por Miguel Ángel debo reconocer y reconozco a éste en situación de incapacidad permanente en grado de absoluta para cualquier profesión u oficio, y al consiguiente derecho al percibo de una pensión vitalicia de 745,12 euros desde el día 31 de enero de 2008 con las mejoras legalmente correspondientes, condenando al Instituto Nacional de la Seguridad Social a estar y pasar por esta declaración."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Miguel Ángel , se encuentra afiliada en el Régimen Especial de Trabajadores Autónomo de la Seguridad Social, por consecuencia de servicios prestados como taxista. Con fecha 31 de diciembre de 2007 inició un proceso de Incapacidad Temporal, cursando solicitud al Instituto Nacional de la Seguridad Social para se declarada en situación de incapacidad permanente.

SEGUNDO.- Tras ser reconocida por la Unidad de Valoración Médica de Incapacidades en fecha 31 de enero de 2008, por resolución de fecha 22 de febrero de 2008, dictada por el Instituto Nacional de la Seguridad Social, se acordó no reconocer a Miguel Ángel en situación de Incapacidad Permanente en grado alguno. Tal pronunciamiento fue ratificado, tras la oportuna reclamación administrativa efectuada por Miguel Ángel .

TERCERO.- La base reguladora para la prestación solicitada por Miguel Ángel es de 745,12 euros.

CUARTO.-. Miguel Ángel padece las siguientes patologías:

Fibromialgia con 18 puntos dolorosos positivos.

Cervicalgia de repetición

Espondiloartrosis severa en el segmnento C3 C7

Discopatía degenerativa lumbar

Espondilosis L5 bilateral

Lasegue bilateral a 70ª por radiculopatía crónica

Lumbociatalgias mecánicas crónicas de repetición

Estemosis foramidal bilateral grave

Radiculopatía crónica a nivel L5 S1 con predominio izquierdo

Hipoestesia en pierna izquierda

Listesis L5 S1 grado II con estenosis foramidal bilateral

HTA

Apnea del sueño grave

Síndrome de piernas inquietas

Trastorno adaptativo mixto

Neuroma de Morton bofocal 2º y 3º espaciointerdigital en pie izquierdo

Lesión osteocondral en cabeza de primer metatarsiano

Hallus valgus pie derecho

Cólicos renales de repetición, con expulsión de litiasis

Tendinopatía de supraespinoso

Bursitis subacrimiodeltoidea

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

ÚNIC.- Sense postular la revisió fàctica s'oposa l'entitat gestora a la sentència que declarà l'actor en situació d'incapacitat permanent absoluta emparat l'únic motiu del seu recurs en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei foral es denúncia pel recorrent la infracció de l'art. 137 LGSS .

Atès l'inalterat relat fàctic de la sentència que es recorre, l'actor pateix en els actuals moments les lesions a les què es fa esment en l'ordinal quart dels fets provats.

Reiteradament la jurisprudència ve assenyalant -entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990, 18.01.1991, 29.01.1991, etc.- que "para la valoración de la incapacidad permanente, las lesiones y secuelas en cuanto concurren en el sujeto afectado han de ser apreciadas conjuntamente, de tal modo, que aunque los diversos padecimientos que integren su estado patológico, considerados aisladamente, no determinen un grado de incapacidad, sí pueden llevar a tal conclusión, si se ponderan y valoran conjuntamente". I, pel que fa al grau d'incapacitat permanent absoluta, la dita doctrina cassacional ve insistint des d'antuvi -entre moltes d'altres, SSTS 22.09.1988, 21.10.1988, 07.11.1988, 09.03.1989, 17.03.1999, 13.06.1999, 27.07.1989, 23.02.1990, 27.02.1990, 14.06.1990, etc.- que "la realización de un quehacer asalariado implica no sólo la posibilidad de efectuar cualquier faena o tarea, sino la de llevarla a cabo con un mínimo de profesionalidad, rendimiento y eficacia, y la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar que en el amplio campo de las actividades laborales exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, que son indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se dé un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones laborales normales aquellas en las que se ofrezcan tales carencias, al ser incuestionable que el trabajador ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables"

Doncs bé, l'aplicació dels esmentats criteris ens ha de dur a l'estimació del motiu. En efecte, volem observar que la sentència qualifica la incapacitat permanent com absoluta essencialment per la concurrència d'una fibromiàlgia. Doncs bé, cal recordar, en aquest sentit, que en forma reiterada venim exigint -respecte la fibromiàlgia- que la simple concurrència de punts dolorosos no és incapacitant "per se", atesa l'evident subjectivitat de la sensació àlgida. La concurrència dels punts gallet pot ser significativa a efectes de diagnòstic, però cap incidència té en relació a la qualificació de la incapacitat permanent. I, en aquest terreny, s'haurà de provar les característiques concretes dels brots de dolor i la seva periodicitat (sentències de la Sala de 01.10.2004, 16.03.2005, etc.) O la intensitat del dit dolor, la concurrència d'astènia i cansament i els seus efectes sobre la capacitat laboral de la persona afectada, doncs la fibromiàlgia no incideix sempre igual sobre la dita capacitat, poden, per tant, ser incapacitant o no ser-ho. Com indicàvem a la nostra sentència de 10 de desembre de 2005, la fibromiàlgia "puede oscilar desde la absoluta imposibilidad de realizar tareas tan livianas como levantar o asir un objeto de escaso peso, pasando por la limitación exclusivamente para esfuerzos intensos por aparecer un cansancio precoz, y hasta la inexistencia de repercusión funcional alguna, al ser posible el desarrollo de las actividades cotidianas sin interferencia del dolor músuculo-esquelético". I, en tot cas, haurà d'acreditar-se -en relació a les prèvies reflexions- el grau i gravetat de la dita malaltia.

Atès que la sentència es limita a indicar que l'actor pateix fibromiàlgia, però no compleix cap altre dels requeriments que venim efectuant i que s'acaben d'exposar, és clar que no podem compartir les conclusions del jutjador "a quo" pel que fa la determinació del grau per la concurrència de l'esmentada patologia. És cert, no obstant, que en el cas del demandant concorren també altres malalties. No obstant, cap d'elles assoleix el grau que es postula, atès que res impedeix l'actor dur a termes feines bàsicament sedentàries amb manteniment de postures alternes o que no requereixin esforç físic. Volem observar, en aquest sentit, que el trastorn psíquic no es qualifica en cap moment com greu o server. D'aquí que el quadre que consta en el fet provat quart pot determinar que l'actor no pugui dur feines que requereixin de mobilitat de la part inferior del raquis o, fins i tot, aquelles altres que exigeixin sedestació constant, ni tampoc treballs d'esforç físic. Al què s'ha d'afegir que la somnolència provocada per l'apnea del són pot determinar també determinades incompatibilitats amb activitats que requereixin de constant atenció. Ara bé, tot i les dites limitacions, com s'ha dit, no existeix una impossibilitat absoluta de dur a terme qualsevol treball, sinó únicament d'aquells en els què concorrin les dites exigències funcionals o psíquiques. Certament podria la Sala valorar si amb les dites limitacions es pot exercir la feina habitual de taxista. No obstant, volem observar que aquest grau no ha estat mai pretensió del demandant de l'actor que en tot moment, tant a la reclamació prèvia, com a la demanda, com a la vista oral i en la pròpia impugnació del recurs es limita a demanar la qualificació d'absoluta, la qual cosa impedeix la Sala, per raons de simple congruència processal, entrar en qualsevol reflexió en aquest punt.

Les anteriors consideracions, doncs, han de comportar l'estimació del recurs, amb els efectes que es diran a la part dispositiva.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem d'estimar i estimem el recurs de suplicació interposat per l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL contra la sentència dictada pel jutjat del social número 22 dels de Barcelona en data 22 de juliol de 2008 , recaiguda en les actuacions 394/2008, en virtut de demanda deduïda per Miguel Ángel contra la dita entitat gestora en reclamació per incapacitat permanent i, per tant, hem de revocar i revoquem la sentència, amb la conseqüència, de la desestimació de la demanda, la validació de les resolucions administratives impugnades i l'absolució de la recorrent.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.