Sentencia Social Nº 2710/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2193/2006 de 16 de Abril de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

IL·LM. SR. EMILIO DE COSSIO BLANCO

Barcelona, 16 d'abril de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2710/2007

En el recurs de suplicació interposat per Isidro a la sentència del Jutjat Social 22 Barcelona de data 28 de novembre de 2005 dictada en el procediment núm. 488/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part RENFE OPERADORA, ha

Antecedentes

Primer. En data 07.07.05 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Sancions als treballadors, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 28 de novembre de 2005, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la excepción de prescripción y desestimando asimismo la demanda presentada por D. Isidro , contra RENFE Operador, absuelvo a la demandada."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- El actor, D. Isidro , D.N.I. n° NUM000 presta sus servicios para la demandada RENFE Operadora con la categoría profesional de Interventor en ruta.

2.- En fecha 31-3-05 le fue notificado el inicio de un expediente disciplinario con entrega del pliego de cargos que se encuentra en el expediente aportado a la documental de la empresa ( D. n° 1 folio 5 ).

3.- En fecha 14-4-05 la empresa comunica mediante burofax al actor, que estaba ausente por i.t., la resolución provisional por la que se le imponía la sanción de suspensión de empleo y sueldo por cinco días. El actor manifiesta que fue a recogerlo el 22-4-05 ( Doc. n° 2).

4.- El 13-5-05 se le notifica la resolución definitiva. Formulada reclamación previa no consta contestación.

5.- El día 15-2-05 el actor fue requerido por su superior el Sr. Carlos Francisco para que, conforme a las instrucciones recibidas por todos los interventores y expuestas en el lugar de " Avisos ", fuese a recoger, para su utilización, de la máquina CIRTA. Don. Carlos Francisco tuvo que acompañarle al almacén para que la cogiera. Una vez en el almacén Don. Carlos Francisco le entregó el impreso con el n° de maquina asignada para que firmase el recibo. Seguidamente le indicó el panel donde se encuentran las maquinas recargando baterías y con su numeración correlativa. El actor le exige que se la de en mano porque si no no la coge. Se entabla una discusión con ambos empleados en tensión y el actor opta por abandonar las dependencias sin cumplir lo ordenado. Se va al Sindicato y, al día siguiente al médico que le extiende la baja.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

ÚNIC.- La sentència d'instància ha desestimat la demanda formulada per l'actor en impugnació de sanció per falta molt greu. Als dits efectes, el magistrat d'instància considera que l'incompliment contractual ha estat acreditat i realitza un judici de proporcionalitat, arribant a la conclusió de que la sanció és adequada. Alhora, davant l'al legació de prescripció de l'exercici de la potestat disciplinària empresarial feta a la demanda, desestima la dita argumentació. Escau referir que els fets imputats arribaren a coneixement de l'empresa en data 15.02.2005 i que RENFE diposità a Correus el buró-fax en el què notificava la sanció definitiva el 14.04.2005, tot i que la notificació efectiva al demandant fou el 22.04.2005. Val a dir que, a banda d'allò contemplat a l' art. 60.2 TRLET, l'art. 468 del Conveni d'empresa determina, a banda de la tramitació de l'expedient disciplinari, la prescripció de nul litat i prescripció de les sancions per faltes molt greus notificades més enllà del termini de dos mesos,

El magistrat d'instància arriba a la dita conclusió desestimatòria de la prescripció per entendre que el "dies ad quem" del còmput prescriptiu és el del dipòsit i no el del lliurament de la notificació.

S'alça ara el demandant en suplicació a través de dos motius que articula per la via de l' apartat a) i c) de l'art. 191 TRLPL . En el primer, s'afirma que la tesi de la sentència respecte a que la data de fi del càlcul de la prescripció és el del dipòsit del buró-fax li causa indefensió, atès que allò que se li imputa és una conducta dilatòria que no consta provada ni es deriva de cap prova practicada. I, en relació al motiu establert per la via de l'apartat c) es denuncia la infracció d'allò previst en l' art. 468 del conveni rector en referència a l'art. 60 TRLET , insistint que el "dies a quem" ha de ser el de l'efectiva notificació i que aquesta es produí un cop ultrapassat el termini de dos mesos.

Vol la Sala destacar, en primer lloc, que difícilment podem acceptar que el magistrat d'instància hagi vulnerat cap norma processal que sigui susceptible de produir indefensió -en relació al motiu articulat per la via de l'apartat a)-. En efecte, el possible error no seria en cap cas "in procedendo", sinó "in iudicando", la qual cosa exclou l'efecte devolutiu, cas d'estimar-se el recurs. És per això que no analitzem en forma separada ambdós motius, atès que, en definitiva, allò que es tracta d'estudiar és si la imposició de la sanció estava o no prescrita, en relació a la fixació de la data límit.

Escau recordar, en aquest sentit, que les sancions -com ocorre en els acomiadaments- són actes recepticis, de tal manera que despleguen tota la seva efectivitat a partir de l'efectiva comunicació a la persona afectada. És més, la pròpia norma convencional es refereix clarament a l'acte de notificació. Certament, però, és criteri consolidat que en determinats supòsits la dita regla general fa fallida, atès que no sempre el "dies ad quem" és de la notificació. Així ocorre quan la dilació és imputable a la pròpia conducta del treballador (per exemple, per canvi de domicili no notificat a l'empresa o per no passar a recollir al serveis de correus la notificació)

És clar que en el present cas no consta cap element fàctic que ens porti a concloure que la notificació es demorà per causa de l'actuació del demandant. Aquesta constatació ha de comportar, en conseqüència, l'estimació del motiu i amb ell, del recurs, amb els efectes que es diran a la part dispositiva..

Vistos els preceptes legals esmentats, els seus concordants i demés disposicions

Fallo

Que hem d'estimar i estimen el recurs de suplicació interposat per Isidro contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 22 de Barcelona en data 28 de novembre de 2004, recaiguda en actuacions 488/2005 i , en conseqüència, hem de revocar i revoquem la dita resolució i, amb estimació de la demanda per sanció formulada pel dit actor contra RENFE OPERADORA, hem de revocar i revoquem la sanció imposada, notificada el 22 d'abril de 2005, amb totes les conseqüències jurídiques inherents, i condemnem la demandada a estar i passar per la dita declaració.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.