Sentencia Social Nº 2738/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3447/2009 de 16 de Abril de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 16 d'abril de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2738/2010

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 21 Barcelona de data 12 de febrer de 2009 dictada en el procediment núm. 500/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Rosaura , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 11 de juny de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 12 de febrer de 2009, que contenia la decisió següent: " Acceptar en part la demanda interposada per Rosaura , contra l'Institut Nacional de la Seguretat Social, per tant, declaro la demandant en situació d'Incapacitat permanent en grau de Absoluta, derivada de Malaltia Comuna, amb dret a percebre una prestació mensual i vitalícia del 100 per cent de la base reguladora de 1.090,56 euros mensuals, mes les revaloritzacions i millores corresponents, amb efectes econòmics des de 15/11/2007, i condemno a l'Institut Nacional de la Seguretat Social a reconèixer i abonar l'esmentada prestació "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primer.- La demandant Rosaura , nascuda el dia 31/12/1962 i afiliada a la Seguretat Social amb el nº NUM000 , prestava serveis com a Comercial - viatjant per compte d'altri.

Segon.- En situació d'incapacitat temporal des del dia 4/12/2006, va causar alta amb proposta de valoració d'incapacitat permanent el dia 15/11/2007, es va iniciar expedient per a la valoració d'Incapacitat Permanent, en el que es va emetre el 4/3/2008 informe la Comissió d'Avaluació d'Incapacitats, i l'Entitat Gestora demandada va dictar resolució el dia 5/3/2008, en la que es reconeix la demandant en situació d'Incapacitat Permanent en grau d'incapacitat Total, derivada de Malaltia Comuna, i com a conseqüència del següent quadre clínic: "H.discal L4-L5 (IQ 2000) fibrosis postquirurgica L4-L5 sin compromiso radicular pero si de saco dural con limitaciín funcional y algias persisitentes. Fatiga cronica sde. fibromialgico sin afectación articular. Tr. ansiedad generalizado. Tr. histrionico personalidad en tto.".

Tercer.- Disconforme amb l'anterior resolució, va interposar Reclamació Prèvia, que fou desestimada per la corresponent resolució de 28/4/2008.

Quart.- Les lesions que afecten la demandant, amb el caràcter de cròniques o la qualificació de permanents i presumiblement definitives, son les descrites a la Resolució Administrativa i esmentades en l'anterior apartat segon, puntualitzant que la fatiga crònica i la síndrome fibromiàlgica que pateix la demandant son ambdues intenses (de grau III), i suposen afectació articular. I afegint que pateix també síndrome seca de mucoses grau II associat a fibromialgia, colon irritable, cistitis irritativa, i intolerància a determinats medicaments que dificulta el tractament.

Cinquè.- La base reguladora mensual de la prestació demandada es, 1.090,56? pel grau d'Absoluta.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que declara el grau de incapacitat permanent absoluta, presenta recurs de suplicació el Lletrat de l'INSS, que ha estat impugnat. Com a primer motiu, per la via de l'article 191 b) de la LPL , interessa la modificació del fet provat quart, en base a l'informe del ICAM en relació a les sentències que consten en els documents número 97 a 99 i 108 a 113 de les actuacions. Proposa un redactat alternatiu consistent en que es digui que les lesions que acredita la demandant es concreten en hèrnia discal L4-L5 intervinguda quirúrgicament l'any 2000 sense compromís radicular però si de sac dural amb limitació funcional i àlgies persistents, fatiga crònica, síndrome fibromiàlgic sense afectació radicular, trastorn d'ansietat generalitzada i trastorn histriònic de la personalitat en tractament.

S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisoria;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

Tenint en compte que l'informe que cita el lletrat de l'INSS resulta contradit per altres informes mèdics que consten en les actuacions, no es pot atendre la pretensió del recurrent, ja que la convicció del magistrat de instància es basa en la valoració conjunta dels dictamens i informes mèdics que consten aportats, tal com valora en el fonament jurídic primer de la sentència, i no s'evidencia cap error en la valoració per la qual cosa, ha de ser desestimat el primer motiu del recurs.

SEGON. Com a segon motiu del recurs, emparat en l' apartat c) de l'article 191 de la Llei foral es denúncia pel recorrent - INSS - la infracció de l' art. 137-5 LGSS .

Reiteradament la jurisprudència ve assenyalant -entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990, 18.01.1991, 29.01.1991, etc.- que "para la valoración de la incapacidad permanente, las lesiones y secuelas en cuanto concurren en el sujeto afectado han de ser apreciadas conjuntamente, de tal modo, que aunque los diversos padecimientos que integren su estado patológico, considerados aisladamente, no determinen un grado de incapacidad, sí pueden llevar a tal conclusión, si se ponderan y valoran conjuntamente". I, pel que fa al grau d'incapacitat permanent absoluta, la dita doctrina cassacional ve insistint -entre moltes d'altres, SSTS 22.09.1988, 21.10.1988, 07.11.1988, 09.03.1989, 17.03.1999, 13.06.1999, 27.07.1989, 23.02.1990, 27.02.1990, 14.06.1990, etc.- en que "la realización de un quehacer asalariado implica no sólo la posibilidad de efectuar cualquier faena o tarea, sino la de llevarla a cabo con un mínimo de profesionalidad, rendimiento y eficacia, y la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar que en el amplio campo de las actividades laborales exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, que son indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se dé un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones laborales normales aquellas en las que se ofrezcan tales carencias, al ser incuestionable que el trabajador ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables".

Aplicant aquests paràmetres al supòsit que estem analitzant arriba aquesta Sala a la conclusió que la sentència no ha infringit l'article que el corrent cita, ja que resulta provat que la demandant pateix una síndrome de fatiga crònica en grau III, associat a fibromiàlgia intensa, afectació articular, sídrome seca de mucoses grau II, colon irritable, cistitis irritativa, i intolerància a determinats medicaments que dificulta el tractament, malaties que afecten de manera severa a la seva capacitat funcional, requerint repòs i períodes de descans que presumiblement no li permenten realitzar una activitat laboral sotmesa a la disciplina laboral durant una jornada ordinària de 8 hores, element essencial de qualsevol feina o ofici i, en conseqüència, obtenir un resultat econòmic apreciable. Tal com ha valorat aquesta Sala Social en múltiples sentències, com es diu en la de 20-9-2007, nº 6178/2007, rec. 5267/2006, amb cita de les de 6-04- 2004, 11-12-2003 EDJ 2003/236568 , 14-07-06 rec. 2306-05, 05-03-07 rec. 993-06 i rec. 991-06, " la síndrome de fatiga crònica s'ha de considerar invalidant, quan esta concretament descrita i objectivada, per qualsevol professió u ofici, doncs la capacitat residual pels malalts que pateixen aquesta malaltia, de la que no es coneix tractament, amb astenia, fatigabilitat precoç, abatiment, depressió, etc., com s'ha valorat altres vegades, és nul.la per fer esforç mínim continuat durant una jornada laboral comú.". La síndrome de fatiga crònica en grau III/IV es considera moderada-severa i àmpliment limitativa de les facultats físiques i mentals del pacient i s'ha declarat en situacions anàlogues la incapacitat permanent absoluta, criteri que s'ha de reiterar, ja que a cap treballador li pot ser exigible un tant alt grau de penositat o sacrifici, com el que resultaria en el cas del demandant la insercció en el treball, a no ser que tingués un caràcter residual, i per tant compatible, d'acord amb l'article 141-2 de la LGSS ."

TERCER. Les anteriors consideracions, doncs, han de comportar la desestimació del recurs, en tant que el jutjador d'instància ha valorat adequadament les limitacions funcionals de l'actor, tant en relació amb qualsevol tipus de feina com respecte la seva professió habitual, amb la conseqüència de la plena confirmació del decideixo de la sentència.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 21 dels de Barcelona, en data 12 de febrer 2009 , recaiguda en les actuacions 500-2008, en virtut de demanda deduïda per Rosaura contra l'Entitat Gestora recorrent, en reclamació per incapacitat permanent i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.