Sentencia Social Nº 2741/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 219/2008 de 26 de Marzo de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

AMEB

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 26 de març de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2741/2009

En el recurs de suplicació interposat per Jose Manuel a la sentència del Jutjat Social 1 Reus de data 7 de maig de 2008 dictada en el procediment

núm. 219/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part RIAL DE CUNS S.L., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 26 de febrer de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 7 de maig de 2008, que contenia la decisió següent:

"Que ESTIMANDO la excepción de incompetencia de jurisdicción DEBO DESESTIMAR Y DESESTIMO la demanda formulada por D. Jose Manuel sobre improcedencia de extinción de contrato de trabajo contra RIAL DE CUNS S.L. y, en consecuencia DEBO ABSOLVER Y ABSUELVO a la expresada demandada de las pretensiones formuladas en su contra sin entrar en el fondo del asunto."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.-El actor D. Jose Manuel provisto de DNI nº NUM000 y Bartolomé , constituyeron en fecha 23 de septiembre de 2004 la empresa denominada RIAL DE CUNS, S.L. (documental 1 de la actora), con el 50% del capital social cdad uno, cuyo objeto social es la construcción.

SEGUNDO.-Ambos aportaron 1510 euros adjudicándoles 1510 participaciones a cada uno, siendo ambos los dos únicos socios y admnistradores mancomunados de dicha entidad. (documental 1 de la actora).

TERCERO.-En el mes de junio de 2007, concretamente el 28 de junio, el actor vendió todas las participaciones a Bartolomé . Continuando ambos en el cargo de administradores mancomunados hasta la fecha. (documento nº 13 y 6, hecho no controvertido) .

CUARTO.-En fecha 4 de julio de 2007 firma contrato de trabajo el admnistrador mancomunado de la entidad Rial de Cuns S.L:, Jose Manuel , con la categoría de encargado de obra, . (documento nº 1 de la demandada).

QUINTO.-El actor en fecha 27 de julio de 2007 y 1-3-2007 firma contrato de obra con Construcciones Pai, encargándoles la realización de 153 viviendas en Cambrils en la parcela 5 y 7, firmando dicho contrato como gerente de rial de cuns S.l. (docuemnto 5 y 6)

SEXTO.-En el año 2006 firmó el actor contrato de trabajo del trabajador Gabriel . (Testifical del señor Gabriel )

SÉPTIMO.-Además de la firma de diferentes contratos, tanto el laboral como los subcontratados para realizar obras, el actor, administrador mancomunado era el encargado de obra antes de la fecha del contrato laboral de fecha 4 de julio de 2007, según Marcos lo conocía desde hacía 1-2 años de la obra, ya que era encargado de obra, (testifical de Marcos ,

OCTAVO.-En fecha 26 de febrero se interpone demanda porque el actor afirma que la empresa lo ha despedido.

NOVENO.-La actora ha intentado la preceptiva conciliación administrativa prèvia con el resultado de sin avenencia en fecha 21 de febrero de 2008.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la Sentència d'instància, que desestimà la demanda presentada per la part actora, considerant que la seva relació de treball amb la demandada era de naturalesa mercantil, i, en conseqüència, declarant la incompetència de la Jurisdicció Social per entendre del present litigi, s'interposa per l'actor Recurs de Suplicació que consta de dos motius, el primer dedicat a la revisió dels fets declarats provats i el segon a l'examen de la normativa legal.

SEGON.Abans d'entrar a l'examen del motiu, cal recordar la doctrina de la Sala sobre les exigències de les revisions fàctiques en suplicació, que es poden resumir en els requisits següents: 1) L'equivocació del jutjat s'ha de deduir de forma directa d'un element de prova documental o pericial. 2) S'ha d'assenyalar per la part recurrent el punt específic del contingut de cada document que posa de relleu l'error al.legat, raonant sobre la correcció del motiu, mitjançant una anàlisi que demostri la correspondència entre la declaració continguda en el document i la rectificació que es proposa, 3) l'error ha de ser evident i s'ha de desprendre de forma clara, directa i inequívoca del document, sense que calgui fer deduccions, conjectures o suposicions i 4) l'error ha de ser transcendent per a modificar el sentit de la decisió de la resolució recorreguda, sense que es pugui utilitzar per a introduir qualificacions jurídiques predeterminants de la d'aquella.

Tenint en compte els anteriors principis, cal ara examinar el primer motiu del recurs en el qual es sol.licita la modificació del fet provat quart, en el sentit d'afeger- hi la redacció següent: "... siendo éste un contrato de duración determinada hasta fin de obra. Con un salario bruto de 2.942,42 euros. El actor fue despedido por RIAL DE CUNS, S.L. el 11 de enero de 2.008". Es fonamenta la modificació en els documents que es troben als folis 143, 148 a 151 i 221 a 227 de les actuacions.

Aquesta pretensió ha de ser desestimada. En primer lloc i pel que fa a que l'actor va subscriure un contracte de duració determinada fins a final d'obra, perquè aquesta circumstància, que és certa, no té cap transcendència per a modificar la decisió de la sentència i pel que fa a que l'actor cobrava un salari i que fou acomiadat, perquè en els documents citats no s'observa cap error per part de la jutgessa d'instància en la valoració de la prova, sinó que en realitat aquesta no ha inclòs aquests fets en el relat fàctic de la sentència perquè no els ha tingut per acreditats, tal com raona en la fonamentació jurídica de la sentència.

TERCER.El motiu segon del recurs, correctament emparat en l'apartat c) de l'article 191 de la LPL , l'actor al.lega que la sentència ha infringit l' article 1.3 de l'Estatut dels Treballadors atès que en data 28 de juny de 2.007 va vendre les seves participacions a l'empresa i el 4 de juliol del mateix any va signar un contracte de treball temporal com encarregat d'obra, per la qual cosa en cap cas tenia el control efectiu de la societat, perquè en cap moment des del mes de juny de 2.008 ha exercit funcions de direcció d'empresa. Fa referència també a la STS de data 29.1.1997, així com a dos sentències de la Sala Social de diferents Tribunals Superiors de Justícia.

Per poder resoldre la qüestió a debat, és a dir, identificar la relació de treball que mantenien les parts, caldrà tenir en compte la doctrina del Tribunal Suprem relativa als requisits que s'han de complir per afirmar que el contracte d'un treballador és una relació especial de treball d'alta direcció, una relació laboral comú o bé si es tracta d'una relació estrictament mercantil, exclosa, en conseqüència de la relació laboral. En aquest sentit, s'ha de fer referència a la sentència d'aquesta Sala de data 30 d'octubre de 2.008 (R. 3835/2008), que cita la de 3 de desembre de 2.005, recaiguda en el R. 5775/2005, en la que es fa esment de la sentència del Tribunal Suprem de data 4 de juny de 1999, en la que, recollint el que el mateix Tribunal ha assenyalat en sentències anteriors, s'assenyalen els elements que cal tenir en compte per esbrinar si una relació de treball és d'alta direcció:

"a) Uno de los elementos indiciarios de la relación especial de servicios de los empleados de alta dirección es que las facultades otorgadas «además de afectar a áreas funcionales de indiscutible importancia para la vida de la empresa, han de estar referidas normalmente a la íntegra actividad de la misma o a aspectos trascendentales de sus objetivos, con dimensión territorial plena o referida a zonas o centros de trabajo nucleares para dicha actividad». Ello es así porque este contrato especial de trabajo se define en el art. 1.2 del Real Decreto 1382/1985, de 1 de agosto , de un lado por la inexistencia de subordinación en la prestación de servicios (autonomía y plena responsabilidad), y de otro lado por el ejercicio de los poderes que corresponden a decisiones estratégicas para el conjunto de la empresa y no para las distintas unidades que la componen (poderes inherentes a la titularidad jurídica de la empresa y relativos a los objetivos generales de la misma) (SSTS/Social 24-1-1990, 12-9-1990, 2-1-1991 y STS/IV 22-4-1997 -recurso 3321/1996-).

b) Es exigencia para atribuir a una relación laboral el carácter especial que es propio de las de alta dirección y que explícitamente figura en el mencionado art. 1.2 Real Decreto 1382/1985 , que la prestación de servicios haya de ejercitarse asumiendo, con autonomía y plena responsabilidad, poderes inherentes a la titularidad jurídica de la empresa y relativa a los objetivos generales de la misma, y que «el alto cargo, en el desarrollo de sus funciones y ejercicio de sus facultades, ha de gozar, además, de autonomía, asumiendo la responsabilidad correspondiente; autonomía que sólo puede quedar limitada por las instrucciones impartidas por quien asume la titularidad de la empresa, por lo que, normalmente, habrá de entenderse excluido del ámbito de aplicación del referido Real Decreto y sometido a la legislación laboral común, aquellos que reciban tales instrucciones de órganos directivos, delegados de quien ostente la titularidad de la empresa, pues los mandos intermedios, aunque ejerzan funciones directivas ordinarias, quedan sometidos al ordenamiento laboral común, ya que la calificación de alto cargo requiere la concurrencia de las circunstancias expuestas, en tanto que definitorios de tal condición, a tenor del repetidamente citado art. 2.1» (STS/Social 12-9- 1990).

c) No cabe confundir el ejercicio de determinadas funciones directivas por algunos trabajadores -fenómeno de delegación de poder siempre presente en las organizaciones dotadas de cierta complejidad- con la alta dirección que delimita el art. 1.2 Real Decreto 1382/1985 en relación con el art. 2.1 a) ET , «en concepto legal, que, en la medida en que lleva la aplicación de un régimen jurídico especial en el que se limita de forma importante la protección que el ordenamiento otorga a los trabajadores, no puede ser objeto de una interpretación extensiva» (SSTS/Social 13-3-1990 y 11-6-1990).

QUART.L'aplicació de la doctrina citada al cas que ens ocupa comporta que s'hagin d'examinar molt acuradament les funcions que realitzava l'actor durant la seva prestació de serveis, a partir del 28 de juny de 2.007, data en que l'actor va vendre totes les seves participacions en la Societat demandada a l'altre soci, en especial a partir del dia 4 de juliol de 2.007, una setmana després, en que va signar un contracte de treball d'obra o servei determinat en el que figura que la categoria professional serà la d'encarregat d'obra, per tal de determinar la naturalesa de la seva relació jurídica amb la demandada. Doncs bé:

1) L'actor, malgrat haver venut les seves participacions a l'empresa, va continuar exercint el càrrec d'Administrador mancomunat, càrrec que exercia des la creació de la societat (fet provat segon).

2) En el fet provat cinquè se'ns informa que en data 27 de juliol de 2.007 l'actor firmà un contracte d'obra amb una altra empresa Construcciones Pai, encarregant- los la construcció de 153 vivendes a Cambrils, firmant l'esmentat contracte com a gerent de l'empresa demandada.

Tenint en compte aquestes dades, la Sala ha de compartir totalment el criteri de la jutgessa d'instància quan raona en la seva sentència que la relació de treball de l'actor amb l'empresa, a partir de la venda de les accions, malgrat haver subscrit un contracte de treball de relació comú com encarregat d'obra, en realitat va continuar exercint com Administrador Mancomunat i Gerent, el que es demostra perquè va signar, en representació de l'empresa, un contracte molt important amb una altra mercantil per tal de construir 153 vivendes, en la condició de Gerent. La seva relació laboral, doncs, s'hauria de qualificar, en tot cas, com a especial d'alta direcció i no comú.

CINQUÈ.-Identificada la relació laboral de l'actor com laboral, però especial d'alta direcció, des del 4 de juliol de 2.007, s'haurà d'esbrinar, seguidament, quina incidència va tenir en aquesta relació, el fet que l'actor continués exercint el càrrec administrador mancomunat de la Societat, juntament amb el Sr. Bartolomé .

El Tribunal Suprem ha anat delimitant la naturalesa jurídica de la relació de serveis entre l'Administrador d'una Societat i aquesta i afirma que:

1. No és laboral el vincle entre societat anònima o limitada d'Administrador únic que desenvolupa les facultats i funcions inherents a un membre de l'òrgan d'administració, i, per tant, nega la coexistència en una mateixa persona del càrrec de Conseller-Delegat o Administrador Executiu (relació mercantil) i una relació laboral especial d'Alta Direcció (STS 29.1.1997 14.5.1997 i 20.11.2002, amb cita d'altres anteriors). Perquè en aquest cas, com assenyala el Tribunal Suprem,

«Hay que tener en cuenta que las actividades de dirección, gestión, administración y representación de la sociedad son las actividades típicas y específicas de los órganos de administración de las compañías mercantiles, cualquiera que sea la forma que éstos revistan, bien se trate de Consejo de Administración, bien de Administrador único, bien de cualquier otra forma admitida por la Ley; y así, en el ámbito de la sociedad anónima, los órganos de esta clase, que se comprendían en los artículos 71 a 83 de la Ley 17 julio 1951 y actualmente se recogen en los artículos 123 a 143 del Texto Refundido de la Ley de Sociedades Anónimas aprobado por el Real Decreto Legislativo 1564/1989, de 22 diciembre , tiene precisamente como función o misión esencial y característica la realización de esas actividades, las cuales están residenciadas fundamentalmente en tales órganos, constituyendo su competencia particular y propia. Por ello es equivocado y contrario a la verdadera esencia de los órganos de administración de la sociedad entender que los mismos se han de limitar a llevar a cabo funciones meramente consultivas o de simple consejo u orientación, pues, por el contrario, les compete la actuación directa y ejecutiva, el ejercicio de la gestión, la dirección y la representación de la compañía. Por consiguiente, todas estas actuaciones comportan "la realización de cometidos inherentes" a la condición de administradores de la sociedad, y encajan plenamente en el "desempeño del cargo de consejero o miembro de los órganos de administración en las empresas que revistan la forma jurídica de sociedad", de ahí que se incardinen en el mencionado artículo 1.3 c) del Estatuto de los Trabajadores ».

2. Per contra sí que s'admet la possibilitat d'exercir al mateix temps el càrrec mercantil en la societat amb una relació laboral de caràcter comú, com posen de manifest les Sentències del Tribunal suprem de data 22 de febrer i 24 d'octubre de 1988, de 14 de juny de 1994, de 14 i 20 d'octubre de 1998 i de 30 d'agost i 24 d'octubre de 2000.

Doncs bé, traslladant aquesta doctrina el present litigi, s'ha de compartir la decisió de la sentència d'instància, perquè l'actor, malgrat haver venut la totalitat de les seves participacions a la societat demandada, va continuar exercint el càrrec d'Administrador Mancomunat i malgrat que va signat un contracte laboral comú, com encarregat d'obra, en realitat les seves funcions no eren únicament aquestes, sinó que exercia les de Gerent, el que es demostra, tal com abans s'ha posat de relleu, en el fet que en aquesta condició signés un contracte amb una altra mercantil per la construcció de 153 vivendes, el que és evident que un mer encarregat d'obra no hagués pogut fer.

En conseqüència, s'ha de confirmar la sentència d'instància, declarant que en el present supòsit no existia relació laboral entre les parts, sinó una relació netament mercantil, per la qual cosa aquesta jurisdicció és incompetent per entendre del present litigi.

La desestimació del motiu comporta la del recurs i la ratificació de la sentència d'instància.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat pel Sr. Jose Manuel contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Reus, en data 7 de maig de 2.008, que va recaure en les Actuacions 219/2008 , en virtut de demanda presentada per l'esmentat Sr. contra RIAL DE CUNS, S.L., en reclamació per acomiadament i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.