Sentencia Social Nº 2749/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7283/2006 de 02 de Abril de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 2 d'abril de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2749/2008

En el recurs de suplicació interposat per Juan Carlos i Mutua Egara a la sentència del Jutjat Social 9 Barcelona de data 28 de febrer de 2006 dictada en el procediment núm. 751/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part -

SERVEI CATALA DE LA SALUT-, Diagnostic Grifols, S.A. i INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 26 d'octubre de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Incapacitat temporal, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 28 de febrer de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que con desestimación de la demanda interpuesta por D. Juan Carlos en fecha 26 de octubre de 2005, debo DECLARAR Y DECLARO que el alta médica de fecha 23 de agosto de 2005 es adecuada y con ello DEBO ABSOLVER Y ABSUELVO al INSTITUT CATALÁ DE LA SALUT.

Que con estimación de la demanda interpuesta por D. Juan Carlos en fecha 16 de enero 2006 debo DECLARAR Y DECLARO que el periodo de INCAPACIDAD TEMPORAL de fecha 25 de febrero a 23 de agosto de 2005 es derivado de ACCIDENTE DE TRABAJO con el derecho del actor a percibir el 75 % de la base reguladora diaria de 56, 93 Euros, con efectos del día 25 de febrero 2005, y con cargo a la MUTUA EGARA como responsable del pago y debo CONDENAR Y CONDENO al INSS como responsable subsidiario para el caso de insolvencia de la MUTUA.

Que debo DECLARAR Y DECLARO la falta de legitimación pasiva de la empresa DIAGNOSTIC GRIFOLS SA.

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º. Antecedentes probados (no controvertidos).

1.1.D. Juan Carlos, mayor de edad, de nacionalidad española, con DNI nº NUM000, sufrió un accidente de trabajo "in intinere" por la que se encontró en situación de Incapacidad Laboral iniciada en fecha 22 de junio 2004 y agotando en fecha 19 de septiembre de 2004.

1.2.En fecha 20 de septiembre de 2004, al día siguiente del alta médica, inicia un proceso de incapacidad temporal por enfermedad común que agota en fecha 23 de noviembre de 2004.

1.3.Por resolución del INSS de 31 de marzo de 2005 se determinó que la incapacidad laboral anterior (1.2) derivaba de accidente de trabajo declarando que la responsabilidad del pago correspondía a la MUTUA EGARA.

1.4.En fecha 7 de febrero 2005 inicia nueva IT que es dado de alta en fecha 11 de febrero 2005 y posteriormente en fecha 25 de febrero 2005 el actor inicia un nuevo periodo de incapacidad temporal extendiéndose alta médica en fecha 23 de agosto de 2005.

1.5.El periodo anterior (1.4) ha sido considerado como derivado de contingencia de enfermedad común.

1.6.Constan las reclamaciones previas.

1.7.La empresa DIAGNOSTIC GRIFOLS SA se encuentra al corriente de pago, teniendo cubiertas las contingencias profesionales con la Mutua Egara.

1.8.En visita al ICAM de fecha 10 de octubre de 2005 se constató las siguientes lesiones: EXPLORACIÓN CERVICAL: FLEXO EXTENSIÓN, ROTACIONES E INCLINACIONES LATERALES DENTRO DE LA NORMALIDAD. NO CONTRATURAS NI HIPOTROFIAS MUSCULARES DE LA MUSCULATURA PARA-VERTEBRAL, CERVICAL NI TRAPECIOS. ROTS PRESENTES Y SIMÉTRICOS EN EESS. NO SE OBSERVA INESTABILIDAD CON LAS MANIOBRAS CERVICALES. NO DEFICIT DE SENSIBILIDAD EN LAS MANOS. PINZA Y PRESIÓN CORRECTA. ROMBERG NEGATIVO.

2º. Lesiones que sufre el actor.

2.1. El actor sufrió un latigazo cervical en el accidente "in itinere" (1.1.), realizando tratamiento médico y rehabilitador.

2.2. El estado físico del actor constata que la FLEXO EXTENSIÓN, ROTACIONES E INCLINACIONES LATERALES DENTRO DE LA NORMALIDAD. NO CONTRATURAS NI HIPOTROFIAS MUSCULARES DE LA MUSCULATURA PARA-VERTEBRAL, CERVICAL NI TRAPECIOS. ROTS PRESENTES Y SIMÉTRICOS EN EESS. NO SE OBSERVA INESTABILIDAD CON LAS MANIOBRAS CERVICALES. NO DEFICIT DE SENSIBILIDAD EN LAS MANOS. PINZA Y PRESIÓN CORRECTA. ROMBERG NEGATIVO.

2.3. En estudio biomecánico realizado al actor en fecha 15 de julio 2005, realizado por el ICAM, no se observa trastorno del equilibrio ni de la marcha.

2.4. En RNM realizado al actor se observa una DISCOPATIA DEGENERATIVA C5-C6 Y C7-D1 CON UNA DISCRETA PROFUSIÓN GLOBAL DE LOS DISCOS SIN COMPRENSIÓN MIELO-RADICUALAR.

3º. Aspectos económicos.

3.1. La base reguladora se corresponde con 56,93 Euros diarios.

3.2. En fecha 4 de octubre 2005 el actor se encuentra en desempleo.

3.3. El actor se encontró disfrutando el periodo de vacaciones hasta el 24 de septiembre de 2005.

3.4. En fecha 17 de noviembre 2005 el actor se encuentra dado de alta en el RETA como taxista.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora Juan Carlos i la codemandada MUTUA EGARA van interposar un recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma MUTUA EGARA. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- La sentència d'instància, que va resoldre dues demandes acumulades presentades per l'actor, va desestimar la que feia referència a la impugnació de l'alta mèdica de data 23.8.2005, però va estimar la segona, en la qual es sol.licitava es declarés que la situació d'incapacitat temporal en que l'actor es va trobar, del dia 25 de febrer al dia 23 d'agost de 2.005, prové de la situació d'accident de treball. Contra la citada sentència presenten recurs tant l'actor com la Mútua codemandada.

SEGON.- S'entrarà a examinar, en primer lloc, el recurs presentat per l'actor, atès que en aquest es sol.licita, en el primer motiu, correctament emparat en l'apartat b) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral, la modificació del relat fàctic de la sentència, afegint dos nous apartats, concretament l'apartat 1.2., pel qual proposa la redacció següent: "En el momento de sufrir el accidente, el actor prestaba servicios para la empresa DIAGNOSTIC RIFOLS, S.A., CON LA CATEGORÍA PROFESIONAL DE Grupo Profesional 4 Montador 1ª de Recambios, con una antigüedad en la empresa desde el 26 de abril de 1999, en fecha 3 de octubre de 2.005 se extinguió el contrato de trabajo" i l'apartat 2.5. "En el momento del Alta médica, sigue necesitando tratamiento farmacológico y controles ambulatorios, encontrádose pendiente de valoración por clínica del dolor, ante la persistencia de la clínica dolorosa".

Aquesta pretensió no pot ser estimada. Pel que fa a l'apartat 1.2 que es vol afegir, cal dir que la seva inclusió no tindria cap transcendència per a modificar la decisió de la sentència i pel que fa a l'apartat 2.5, perquè la seva inclusió serà una predeterminació de la decisió, atès que precisament el que es dilucida en el present recurs és si l'actor ha de continuar en situació de baixa mèdica.

TERCER.- Com a segon motiu del recurs, també correctament emparat, ara en l'apartat c) de l'article 191 de la LPL, el recurrent denuncia la no l'aplicació de l'article 128 de la Llei General de la Seguretat Social, perquè afirma que el dia en que se la va donar d'alta mèdica encara presentava una clínica dolorosa i estava en tractament mèdic i controls ambulatoris i pendent de visita a la clínica del dolor, per la qual cosa estava impedit de realitzar el seu treball habitual de muntador de 1ª de recanvis, perquè en aquesta feina s'ha d'estar com a mínim un 60% de temps amb moviment continu de les extremitats superiors.

Doncs bé, tenint en compte que no han estat modificats els fets declarats provats, també s'ha de desestimar aquest segon motiu, perquè l'actor el dia 23 d'agost de 2.005 no tenia limitació funcional i, per tant, no estava impedit per a realitzar el seu treball habitual, per la qual cosa no s'ha infringit l'article esmentat, atès que el subsidi d'incapacitat temporal només s'ha d'abonar al beneficiari que es trobi incapacitat pel treball, encara que li calgui continuar rebent assistència sanitària i l'actor, segons consta en el fet 2.2., que ni tan sols ha estat impugnat, té la flexo extensió, rotacions i inclinacions laterals dins de la normalitat, no existien contractures ni hipotròfies musculars de la musculatura para-vertebral i no s'observava inestabilitat en les maniobres cervicals ni dèficit de sensibilitat en les mans, amb pinça i pressió correcta. Així doncs, no hi havia cap prova objectiva que impedís que retornés a la seva prestació laboral. La desestimació del motiu comporta la del recurs.

QUART.- Cal ara entrar a l'examen del recurs interposat per la Mútua codemandada. Aquest consta d'un únic motiu, correctament emparat en l'apartat c) de l'article 191 de la LPL, en la qual la recurrent afirma que la sentència ha infringit el que disposa l'article 115.2 f) i 115.3 de la Llei General de la Seguretat Social i afirma que la situació d'incapacitat temporal iniciada per l'actor el dia 25 de febrer de 2.005 no pot ser considerada con derivada d'accident de treball, atès que l'actor, encara que va patir un esguinç cervical per accident de tràfic el 22.6.2004, per la contingència d'accident de treball, el cert és que aquesta lesió es va curar i que la cervicàlgia per la qual va ser donat de baixa mèdica el dia 25.2.2005 és fruit d'una malaltia degenerativa, que res té a veure amb aquell accident, per la qual cosa no regeix la presumpció de l' art. 115.3 de la LGSS .

Censura jurídica totalment condemnada al fracàs. Com ha posat de relleu aquesta Sala en multitud de sentències, pel resoldre la qüestió, cal tenir en compte que l'article 115.1 de la LGS defineix en el seu apartat primer, el que ha d'entendre's per accident de treball, en una redacció que té el seu origen en la primera Llei d'Accidents de Treball de l'any 1900: "Se entiende por accidente de trabajo toda lesión corporal que el trabajador sufra con ocasión o por consecuencia del trabajo que ejecute por cuenta ajena", i en l'apartat segon estableix que "Tendrán la consideració de accidentes de trabajo: f) "las enfermedades o defectos, padecidos con anterioridad por el trabajador, que se agraven como consecuencia de la lesión constitutiva del accidente. Així mateix, l'apartat 3r de l'esmentat article estableix que "Se presumirá, salvo prueba en contrario, que son constitutivas de accidente de trabajo las lesiones que sufra el trabajador durante el tiempo y en el lugar del trabajo".

El Tribunal Suprem en la seva sentencia de 27 octubre 1992 recorda, referint-se a l'accident de treball, que la doctrina «puede sintetizarse en la apodíctica conclusión de que ha de calificarse como accidente laboral aquel en que de alguna manera concurra una conexión con la ejecución de un trabajo, bastando con que el nexo causante, indispensable siempre en algún grado, se dé sin necesidad de precisar su significación, mayor o menor, próxima y remota, concausal o coadyuvante, debiendo otorgarse dicha calificación cuando no aparezca acreditada ruptura de la relación de causalidad entre actividad profesional y padecimiento, excepto cuando hayan ocurrido hechos de tal relieve que sea evidente a todas luces la absoluta carencia de aquella relación» cediendo únicamente la presunción ante la prueba cierta y convincente de la causa del suceso excluyente de la relación laboral, cuya carga se desplaza a quien niegue la consideración de accidente de trabajo, sin que se requiera que el trabajador acredite, no ya la realización de un esfuerzo físico de cierta entidad, sino ni siquiera la previa concurrencia del mismo".

D'atra banda també ha posat de relleu el Tribunal Suprem en la seva Sentència de data 30 d'abril de 2.001 , que la malaltia es distingeix de l'accident perquè en la primera hi ha una evolució natural i interna del deteriorament propi dels éssers orgànics vius; i per contra en l'accident existeix un agent específic que desencadena, agreuja o accelera les conseqüències del deteriorament. Quan aquest agent extern es vincula -com causa o almenys en ocasió- amb el servei objecte del contracte de treball, preval aquesta naturalesa de l'agent extern i es converteix la malaltia en accident de treball. Quan no hi ha agent extern al subjecte, que influeixi en l'evolució de l'organisme, no hi ha res més que la malaltia.

Doncs bé, aplicant l'esmentada doctrina al cas judicat cal tenir en compte que el treballador va patir un accident de treball a conseqüència del qual es va veure afectada la columna cervical i a conseqüència d'aquesta lesió, va estar en situació de baixa mèdica del 26 de juny al 19 de setembre de 2.004. Posteriorment a ser donat d'alta per la Mútua, el dia següent, 20 de setembre, fou dnat de ou de baixa mèdica per malaltia comú, fins el dia 23 de novembre del mateix any, amb el diagnòstic de cervicàlgia i que aquest període d'incapacitat temporal va ser declarat per l'INSS com derivat de la contingència d'accident de treball.

Posteriorment, el dia 7 de febrer de 2.005 i fins el dia 11 del mateix mes, va estar de nou en situació d'Incapacitat Temporal, també per cervicàlgia, derivada d'un sobreesforç, per la contingència d'accident de treball. I pocs dies després, el 25 del mateix mes se li dóna la baixa mèdica de nou pels serveis mèdics de l'ICS, amb el mateix diagnòstic de "Cervicàlgia".

En aquest cas hi va haver un agent extern que va produir una lesió, això ho reconeix la pròpia recurrent, encara que abans existís potser una patologia cervical, però que -i cal remarcar-ho- no va impedir mai a l'actor la realització del seu treball. Doncs bé, el que no es pot dubtar, tal com correctament raona el jutge d'instància, és que va ser l'accident de treball patit l'any 2004, el que va desencadenar un agreujament de les lesions que patia anteriorment, perquè a partir d'aquell moment les noves baixes han estat sempre per la mateixa lesió "cervicàlgia", per la qual cosa és de plena aplicació l'article 115.2 f) de la Llei General de la Seguretat Social, que no ha estat infringit. Per tant, el motiu s'ha de desestimar.

La desestimació del motiu comporta la del recurs i la ratificació de la sentència d'instància.

CINQUÈ.- La desestimació del recurs suposa, d'acord amb el que estableix l'article 233.1. de la Llei de Procediment Laboral, imposar les costes processals a la Mútua recorrent, entre les quals s'inclourà la minuta del lletrat impugnant del recurs, que la Sala fixa en la quantitat de 400?. Així mateix procedeix acordar la pèrdua del dipòsit efectuat en el moment de recórrer, al qual es donarà el destí previst legalment, tal com disposa l'article 202.1 de la mateixa llei.

VISTOS els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem els Recursos de Suplicació interposats pel Don. Juan Carlos i la Mútua EGARA contra la Sentència dictada pel Jutjat Social nº 9 de Barcelona, en data 28 de febrer de 2.006 , que va recaure en les Actuacions núm. 751/2005, en virtut de les dues demandes presentades per l'esmentat Sr. contra la MUTUA EGARA, INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i DIAGNÒSTIC GRIFOLS, S.A., i per tant, hem de confirmar i confirmen l'esmentada resolució.

S'acorda la pèrdua del dipòsit efectuat per la Mútua en el moment de recórrer, al qual es donarà el destí previst legalment.

ontra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.