Sentencia Social Nº 2767/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3427/2009 de 19 de Abril de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 19 d'abril de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2767/2010

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 27 Barcelona de data 16 de febrer de 2009 dictada en el procediment núm. 673/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Enma , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 1 d'agost de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 16 de febrer de 2009, que contenia la decisió següent:

"Que estimando íntegramente la demanda formulada por Enma contra I.N.S.S. (Instituto Nacional de la Seguridad Social) en materia de Invalidez Permanente en grado de Absoluta derivada de enfermedad común, declaro que la parte actora se encuentra en situación de Invalidez Permanente en grado de Absoluta, con origen en enfermedad común, y en consecuencia condeno a la demandada a que le reconozca y abone una pensión vitalicia y mensual en cuantía del 100% de la base reguladora de 789,77 euros/mes, con más los incrementos legales correspondientes, y con efectos desde el 1 de mayo de 2008".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero. La actora, nacida el 5 de diciembre de 1972, fue declarada en situación de Invalidez Permanente Absoluta por resolución del INSS de 5 de septiembre de 2007, por estar afecta de:

- Colitis ulcerosa con brotes de alta frecuencia y de difícil control farmacológico.

Segundo. Su profesión habitual era la de auxiliar administrativa.

Tercero. el INSS inició de oficio expediente de revisión, que le fue comunicado sin que formulase alegaciones.

Cuarto. Por resolución de 30 de abril de 2008 se declaró que la actora no se encuentra en la actualidad afecta de ningún grado de Incapacidad Permanente.

Quinto. Interpuesta reclamación administrativa previa por aquella, fue desestimada por resolución de 26 de junio de 2008.

Sexto. La base reguladora de la prestación de Incapacidad Permanente Absoluta asciende a 789,77 euros/mes.

Séptimo. La actora padece las siguientes enfermedades.

-Colitis ulcerosa con brotes de alta frecuencia de difícil control con alteración del colon izquierdo. Tratamiento actual con enemas de 5-ASA al 6ª (dosis altas y 3 g de Claversal oral).

- Espondiloartrosis cervical y lumbar sin limitación funcional.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària. que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuaciones a aquest Tribuanl i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès; L'esmentat recurs ha estat objecte d'impugnació pel demandant.

SEGON. En l'únic motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la infracció de l'article 137.5, de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat Permanent Absoluta, i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè la patologia ulcerosa està estabilitzada ab tractament mèdics i sense signes disfuncionals.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, se continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

En l'apartat 5è de l'esmentat article s'estableix que s'haurà de declarar en situació d'incapacitat permanent absoluta per a qualsevol treball a aquells treballadors que per les malalties o lesions que pateixen, estiguin incapacitats, no tan sols per a desenvolupar la seva tasca habitual, sinó, fins hi tot, per realitzar qualsevol altre tipus de treball.

En el cas present l'Institut demandat està d'acord amb les lesions que pateix l'actora i que consten en el fet provat setè i únicament divergeix de la sentència pel que fa al grau d'incapacitat. Doncs bé, aquesta valoració no es comparteix per la Sala, perquè en el fet provat setè consta que l'actora presenta una colitis ulcerosa amb brots d'alta freqüència, de difícil control, amb alteració del colon esquerre i que el tractament actual amb ènemes de 5-ASA al 6ª (dosis altes i 3 g. de Claversal oral), indica que l'actora no ha evolucionat favorablement de la seva malaltia, que el propi recurrent va decidir, en el mes de setembre de 2.007, que era tributària d'una Incapacitat Permanent Absoluta, per la qual cosa és evident que sinó s'ha produït millora s'ha de reconèixer que el grau d'incapacitat que l'afecta és el d'absoluta.

En aquest sentit cal recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987, en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, existe alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 27 de Barcelona, en data 16 de febrer de 2.009 , que va recaure en les Actuacions 673/2008, en virtut de demanda presentada per Doña. Enma , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistratada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.