Sentencia Social Nº 2785/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2962/2009 de 19 de Abril de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 19 d'abril de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2785/2010

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 7 Barcelona de data 3 de febrer de 2009 , dictada en el procediment núm. 1030/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Elias , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 25 de novembre de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 3 de febrer de 2009, que contenia la decisió següent:

"Que estimando la demanda promovida por Elias , contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social (I.N.S.S.), declaro que la parte actora se encuentra en situación de INCAPACIDAD PERMANENTE, en su grado de ABSOLUTA, derivada de enfermedad común.

En consecuencia, debo condenar y condeno a la entidad demandada a estar y pasar por esta resolución y, en consecuencia, a reconocer y abonar a la parte actora una pensión vitalicia y mensual en cuantía de 1117,09 ?, esto es, el 100% de su base reguladora, más los incrementos legales que, en su caso correspondan, y con efectos desde 20 de junio de 2008".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º.- Elias , nacido el 16-3-1957, con DNI nº NUM000 , afiliado a la Seguridad Social, en situación de alta en el Régimen General, de profesión habitual OFICIAL BARNIZADOR, en situación de incapacidad temporal desde 2-8-07, por Resolución de la Dirección Provincial del Instituto Nacional de la Seguridad Social de 20-08-08, fue declarado en situación de incapacidad permanente en el grado de total cualificada, derivada de enfermedad común, que se percibe desde 20-8-08, por las siguientes lesiones:

"PROTESIS TOTAL DE CADERA DCHA. PENDIENTE I.Q. DE PROTESIS TOTAL DE CADERA IZQDA. POR OSTEOPOROSIS BILATERAL DE CADERA".

2º.- EL actor padece:

--Trastorno depresivo mayor recurrente. Episodio actual grave. Crónico. Ánimo depresivo y síntomas ansiosos severos, con alguna crisis de ansiedad y disfunciones cognitivas severas.

--Osteonecrosis bilateral caderas. Prótesis cadera derecha. Pendiente prótesis total cadera izquierda. Deambula con 2 muletas.

--Fibromialgia y síndrome de fatiga crónica en tratamiento.

--Esplenectomía por trombocitosis esencial, actualmente sintomática.

3º.- No ha sido objeto de discusión que de prosperar la demanda, la base reguladora de la prestación de incapacidad permanente en grado de absoluta sería de 1117,09 ?. Tampoco la fecha de efectos (20 junio 2008).

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès; L'esmentat recurs ha estat objecte d'impugnació pel demandant.

SEGON. En l'únic motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la infracció de l'article 137.5, de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat Permanent Absoluta, i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè el trastorn depressiu està en tractament farmacològic i està estabilitzat actualment i les lesions que TÉ als malucs només li provoquen limitació per a la bipedestació i deambulació perllongades.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, se continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

En l'apartat 5è de l'esmentat article s'estableix que s'haurà de declarar en situació d'incapacitat permanent absoluta per a qualsevol treball a aquells treballadors que per les malalties o lesions que pateixen, estiguin incapacitats, no tan sols per a desenvolupar la seva tasca habitual, sinó, fins hi tot, per realitzar qualsevol altre tipus de treball.

En el cas present l'Institut demandat està d'acord amb les lesions que pateix l'actor i que consten en el fet provat segon i únicament divergeix de la sentència pel que fa al grau d'incapacitat. Entén l'Institut que aquestes lesions no el limiten per a realitzar activitats professionals de marcat caràcter sedentari, com abans s'ha dit.

Doncs bé, aquesta valoració no es comparteix per la Sala, perquè és evident que les malalties reconegudes a l'actor, no només li impedeixen realitzar les tasques fonamentals de la seva professió, sinó que tenen prou entitat per anul.lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-lo per a qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia, atès que pateix un trastorn depressiu major crònic, amb símptomes ansiosos severs i disfuncions cognitives severes i d'altra banda, les lesions dels malucs li impedeix realitzar desplaçaments continuats perquè camina amb dues crosses.

En aquest sentit cal recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987, en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, existe alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 7 de Barcelona, en data 3 de febrer de 2.009 , que va recaure en les Actuacions 1030/2008, en virtut de demanda presentada pel Sr. Elias , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.