Sentencia Social Nº 2834/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3098/2009 de 20 de Abril de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 20 d'abril de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2834/2010

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 14 Barcelona de data 26 de gener de 2009 dictada en el procediment núm. 932/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Cayetano , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 31 d'octubre de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 26 de gener de 2009 , que contenia la decisió següent:

"Que, estimando la demanda interpuesta por Don Cayetano contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, declaro a la parte actora en situación de incapacidad permanente grado de total para su profesión habitual, derivada de enfermedad común, y condenando, a la Entidad Gestora a que le reconozca y abone una pensión vitalicia y mensual equivalente al 55 por 100 de su base reguladora de 1.144,46,20 ?, más incrementos y mejoras correspondientes, y con efectos desde el día 14 de julio de 2.008".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El actor, Don Cayetano , nacido el día 6 de agosto de 1.959, se encuentra afiliado y en situación de asimilado al alta en el Régimen General de la Seguridad Social en base a su actividad como oficial mecánico montador.

SEGUNDO.- El demandante solicitó las prestaciones que ahora reclama en fecha 4 de julio de 2.008 (folios 49 a 51), emitiéndose el dictamen médico del Institut Català D'Avaluacions Mèdiques en fecha 14 de julio de 2008 (folio 61).

TERCERO.- Inició la vía administrativa ante la Dirección Provincial del INSS, la que en resolución de fecha 28 de agosto de 2.008, resolvió que no procedía declarar a la parte instante en ningún grado de incapacidad permanente derivada de enfermedad común (folios 43 y 44).

Interpuesta reclamación previa (folio 64 y 65), fue desestimada en resolución de fecha 15 de octubre de 2.008 (folios 66 y 67).

CUARTO.- La base reguladora de la prestación de incapacidad permanente total asciende a 1.144,46 ? mensuales (acta de juicio folio 15, estadillo cálculo base reguladora folio 52).

QUINTO.- La parte actora, padece discreto acuñamiento LI (traumatismo en 1980), pequeña hernia postero central L5-S1; hernia postero lateral derecha L4-L5 que ocupa el receso postro lateral de forma significativa; hernia postero central L3-L4 moderada; no radiculopatía aguda; insuficiencia venosa crónica en EEII; trastorno adaptativo mixto de grado leve (dictamen ICAM folio 61, informes aportados por el actor folio 19, 21, 22, 23, 24)

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Enfront la sentència d'instància que estimà la pretensió subsidiària de la demanda interposada pel treballador en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta o, subsidiàriament, Total, s'interposa per l'Institut demandat Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès; L'esmentat recurs ha estat objecte d'impugnació per la part actora.

Com a únic motiu del recurs, amb emparament processal correcte en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la infracció de l'article 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no la incapaciten totalment per la seva professió habitual, atès que la patologia artròsica i discal no presenta radiculopatia aguda i el trastorn adaptatiu és únicament lleu.

SEGON. La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

L'esmentat article 137.4 defineix la incapacitat permanent total com la situació del treballador que, per malaltia o accident es troba incapacitat amb caràcter permanent, per desenvolupar la totalitat o les fonamentals tasques de la seva professió. Cal observar que, segons l'esmentat article, el que realment es valora és la importància que tenen les limitacions que afecten definitivament el treballador en relació amb el seu rendiment professional en l'ofici que desenvolupa habitualment, sense que tingui importància la incidència que les esmentades limitacions li puguin produir en els altres aspectes de la seva vida o, fins hi tot, en la seva capacitat per exercir d'altres professions. Cal tenir en compte, de la mateixa manera, per aquesta relació entre la limitació definitiva i la professió habitual, que una mateixa seqüela pot constituir una incapacitat permanent per una persona i no pas per una altra. En aquest sentit la jurisprudència ha declarat reiteradament -Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de juny i 24 de juliol de 1986, entre moltes d'altres- el caràcter essencial i determinant de la professió.

Doncs bé, tenint en compte l'anterior doctrina, el motiu s'ha de desestimar perquè l'Institut recorrent no ha impugnat el fet provat cinquè de la sentència d'instància, per la qual cosa no pot pas afirmar ara que les lesions no són les que es declaren provades en aquest. Segons l'esmentat fet provat l'actor pateix una petita hernia postero central L5-S1; hernia postero lateral derecha L4-L5 que ocupa el recés postero lateral de forma significativa; hernia postero central L3-L4 moderada i encara que és cert que aquestes lesions no li produeixen una radiculopatia aguda, també ho és que el demandant té una professió habitual d'oficial mecànic muntador que requereix que durant tota la jornada laboral estigui realitzant esforços i moviments importants amb la columna dorsolumbar i en bipedestació i deambulació, la qual cosa no pot fer per les lesions artròsiques que pateix.

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 14 de Barcelona, en data 26 de gener de 2.009 , que va recaure en les Actuacions 932/2008, en virtut de demanda presentada pel Don. Cayetano contra l'esmentat Institut, en reclamació per Incapacitat Permanent Total, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.