Sentencia Social Nº 2855/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 454/2007 de 03 de Abril de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

AMEB

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 3 d'abril de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2855/2009

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 12 Barcelona de data 13 de novembre de 2007 dictada en el procediment núm. 454/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Palmira , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra.

LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 21 de juny de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 13 de novembre de 2007, que contenia la decisió següent:

"FALLO: Que estimando la demanda formulada por Dña. Palmira declaro a la misma, por agravación, en situación de incapacidad permanente absoluta para todo tipo de trabajo, derivada de enfermedad común, y condeno al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a estar y pasar por tal declaración y a pagarle la pensión correspondiente sobre la base reguladora de 742'73 ?, con efectos desde el 9-3-07, más las mejoras legales que procedan."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º)La demandante, nacida el 18-9-58, tiene reconocida la incapacidad permanente total, derivada de enfermedad común, por resolución del INSS de 15-6-04. La patología que dió lugar a este reconocimiento fué la siguiente: pinzamiento C5-C6, C6-C7, sin limitación funcional; discopatía L5-S1, protusión L4-L5 con afectación radicular L5, IQ, grado moderado y crónico.

2º)El 25-1-07 presentó ante el INSS solicitud de revisión por agravación, que fué denegada mediante resolución de 8-3-07, contra la que interpuso reclamación previa, siendo también desestimada por nueva resolución de 25-4-07. En la tramitación del expediente administrativo fue reconocida por el ICAM, que emitió dictamen el 23-2-07.

3º)Acredita en la actualidad la misma patología que determinó el reconocimiento de la IPT, y además la siguiente: síndrome del manguito de los rotadores hombro izquierdo con limitación funcional; discopatía severa L4-L5 y pinzamiento L5-S1; condromalacia rotuliana bilateral; bursitis subacromial derecha; fascitis plantar bilateral; fibromialgia, con 18/18 puntos dolorosos y astenia intensa; inestabilidad rodilla izquierda; hipotiroidismo subclínico; polientesopatía EE.II.; trastorno distímico con somatizaciones diversas de grado moderado.

4º)La base reguladora de la prestación que reclama es de 742'73 ?.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada pel la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, per haver-se agreujat les lesions que pateix, s'interposa per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON.En l'únic motiu del recurs, emparat correctament en l' apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix l'actora no la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè pràcticament són les mateixes que tenia quan va ser declarada en situació d'Incapacitat Permanent Total, l'any 2004.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

El dit article defineix en l'apartat 5è la incapacitat permanent absoluta com la situació del treballador que es troba incapacitat per la realització de qualsevol tipus de treball. La situació d'incapacitat permanent absoluta no té relació directa amb la professió del treballador, atès que en aquest supòsit el treballador està incapacitat per executar qualsevol treball retribuït en les mateixes condicions de rendiment, professionalitat i eficàcia que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball (sentències del Tribunal Suprem de 22 de setembre, 21 d'octubre i 7 de novembre de 1988, 9 i 17 de març, 13 de juny i 27 de juliol de 1989, i 23 i 27 de febrer i 14 de juny de 1990, entre d'altres).

Doncs bé, el motiu s'ha de desestimar, perquè cal tenir en compte que l'Institut recurrent no ha impugnat el fet tercer de la demanda, en el qual consten les lesions que actualment pateix l'actora i si es comparen aquestes amb les que patia l'any 2004, quan va ser declarada en situació d'Incapacitat Permanent Total (que figuren en el fet provat primer), és evident que aquestes han augmentat i, a més, de forma important, perquè ara pateix també síndrome del manegot dels rodadors de l'espatlla esquerra, amb limitació funcional; bursitis subacromial dreta, fascitis plantar bilateral, fibromiàlgia, amb 18/18 punts dolorosos i astènia intensa, inestabilitat genoll esquerre, hipotiroïdisme subclinic i polientesopatia EE.II, per la qual cosa aquestes lesions, juntament amb les que patia anteriorment, tenen prou entitat per anul.lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-la per a qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia.

En aquest sentit cal recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987-, en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, existe alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la ratificació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 12 de Barcelona, en data 13 de novembre de 2.007 , que va recaure en les Actuacions 454/2007, en virtut de demanda presentada per la Sra. Palmira contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de ratificar i ratifiquem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.