Sentencia Social Nº 2916/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1766/2007 de 07 de Abril de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 7 d'abril de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2916/2008

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 28 Barcelona de data 27 de juliol de 2006 dictada en el procediment núm. 291/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part

Antecedentes

Primer. En data 26 d'abril de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 27 de juliol de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que, estimando la Demanda interpuesta por Domingo, contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, debo declarar y declaro a la actora en situación de Incapacidad Permanente Absoluta para todo trabajo, derivada de Enfermedad Común, con derecho a una Pensión mensual de 486,37 Euros, más mejoras y revalorizaciones legales, con efectos desde el día 26 de Enero de 2.006, condenando a la parte demandada a abonársela".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Domingo, con fecha de nacimiento de 25 de Febrero de 1.970, está afiliada a la Seguridad Social y en situación de alta en el Régimen General.

SEGUNDO.- Su profesión habitual es la de AYUDANTE DE SECCIÓN DE COMERCIO.

TERCERO.- La Base Reguladora de la prestación es de 486,37 Euros mensuales.

CUARTO.- Para el cálculo de la Base Reguladora, el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL ha tenido en cuenta las Bases de Cotización del período de Mayo de 2.000 a Abril de 2.005.

QUINTO.- Inició un proceso de Incapacidad Temporal el día 17 de Noviembre de 2.003 y agotó el subsidio el día 16 de Mayo de 2.005.

SEXTO.- Acredita el período mínimo de cotización exigible para tener derecho a la prestación.

SÉPTIMO.- Según el dictamen emitido por la Unidad de Valoración Médica de Incapacidades, a día 22 de Diciembre de 2.005, presenta las lesiones siguientes:

TRASTORNO BIPOLAR ACTUALMENTE EN REMISIÓN. SIN EVIDENCIA DE PSICOPATOLOGÍA GRAVE NI ALTERACIÓN DEL JUICIO DE REALIDAD.

OCTAVO.- Por Resolución del Instituto Nacional de la Seguridad Social, de 25 de Enero de 2.006, se resolvió:

Que no procede declarar a Domingo en ningún grado de incapacidad permanente, derivada de enfermedad común, y denegar el derecho a prestaciones económicas porque no reúne el requisito de incapacidad permanente.

Extinguir la situación de incapacidad temporal con efectos desde el día de la presente resolución.

NOVENO.- Frente a la Resolución mencionada, la actora interpuso Reclamación Previa a 28 de Febrero de 2.006, por considerar que está afectada de una incapacidad permanente en el grado de absoluta, derivada de enfermedad común.

DÉCIMO.- La Reclamación Previa se desestimó a 7 de Marzo de 2.006.

UNDÉCIMO.- La actora presenta las lesiones siguientes:

PSICOPATOLOGÍA DE GRADO GRAVE.

Tercer. Contra aquesta sentència la part DEMANDADA va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la pretensió principal de la demanda interposada pel treballador en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON.- En l'únic motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè la malaltia que pateix l'actora no està cronificada, objetivada ni estabilitzada ni té el caràcter previsiblement permanent que exigeix l' article 136 i següents de la Llei General de la Seguretat Social per accedir a la prestació.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

En l'apartat 5è de l'esmentat article s'estableix que s'haurà de declarar en situació d'incapacitat permanent absoluta per a qualsevol treball a aquells treballadors que per les malalties o lesions que pateixen, estiguin incapacitats, no tan sols per a desenvolupar la seva tasca habitual, sinó, fins hi tot, per realitzar qualsevol altre tipus de treball.

Doncs bé, el motiu s'ha de desestimar, perquè no havent-se modificat el fet onzè de la sentència, que el recurrent ni tan sols ha impugnat, les lesiones reconegudes a l'actora és evident que no només li impedeixen realitzar les tasques fonamentals de la seva professió, sinó que tenen prou entitat per anul.lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-la per a qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia, perquè cal tenir en compte que l'actora pateix una psicopatologia de grau greu i, tal com correctament assenyala el jutge d'instància, fins hi tot el propi perit mèdic de l'Entitat Gestora que va assistir al judici, va reconèixer aquesta malaltia i com a conclusió del seu informe afirma que té una "limitació funcional per psicopatologia".

D'altra banda i pel que fa a l'al.legació de que la malaltia no té el caràcter de permanent i irreversible, cal tenir en compte que en el supòsit de que l'actora, en virtut del tractament que segueix, aconsegueixi superar la patologia citada, sempre té la possibilitat, l'Institut demandat, d'iniciar un expedient per milloria.

En aquest sentit cal recordar la doctrina del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987-, en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 28 de Barcelona, en data 27 de juliol de 2.006, que va recaure en les Actuacions 291/2006 , en virtut de demanda presentada per Don. Domingo, contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.