Sentencia Social Nº 2942/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 475/2009 de 23 de Abril de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 23 d'abril de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2942/2010

En el recurs de suplicació interposat per PANRICO, SLU a la sentència del Jutjat Social 1 Tarragona de data 17 de setembre de 2008 dictada en el procediment

núm. 23/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Daniel , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 4 de gener de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamació quantitat, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 17 de setembre de 2008, que contenia la decisió següent:

"Que ESTIMANDO la demanda en reclamación de cantidad interpuesta por D. Daniel , con D.N.I. nº NUM000 , contra PANRICO, S.L.U., debo condenar y condeno a la empresa demandada a abonar al actor el complemento de I.T. de 635,28 euros mensuales desde 1 de noviembre de 2007 hasta el 2 de enero de 2008, en la cuantía total de 1.334,34 euros, y se le siga abonando en lo sucesivo en tanto en cuanto siga en la situación legal de Incapacidad Temporal"

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El demandante D. Daniel , presta servicios para la empresa demandada PANRICO, S.L.U., (antes DONUT CORPORACIÓN BARCELONA, S.A.), dedicada a la actividad de productos de bollería, panificación y pastelería, mediante un contrato de compra-venta y transporte, suscrito el 29-3-1983.

La prestación de servicios del demandante es como trabajador autónomo con vehículo propio, para el reparto, venta y cobro de sus productos en exclusiva para dicha empresa.

La empresa demandada retribuye al demandante una cantidad variable mensual, equivalente al 10%, en función de las ventas que realización, más una retribución fija mensual de 635,28 euros.

(hecho admitido por las partes)

SEGUNDO.- El demandante inició situación de Incapacidad Temporal por enfermedad común, el 1-7-2007, siendo diagnosticado de "insuficiencia cardiaca", siguiendo en la actualidad en tal situación.

(docum. nº 9 a 37 de la parte actora)

TERCERO.- La empresa demandada PANRICO, S.L.U., ha abonado al actor como mejora voluntaria por su situación de I.T., la cantidad mensual de 635,38 euros, en atención a lo establecido en el pacto de la empresa con los autónomos de Cataluña.

La demandada dejó de abonar dicho complemento a partir de noviembre de 2007.

(docum. nº 2 y 46 bis de la empresa demandada)

CUARTO.- El lunes día 22-10-2007, el demandante acudió a una finca familiar con olivos, permaneciendo un par de horas deambulando por la misma con varias personas y recogiendo en ocasiones ramas de árboles de poco peso.

El día 23-10-2007, en la plantación familiar de olivos, a la que acudió conduciendo el camión marca Iveco, color blanco, matrícula T-7022-AV, permaneció entre las 13,30 y 14,10 horas, acudiendo nuevamente por la tarde, sobre las 15 horas, colaborando recogiendo algunas ramas de poca entidad hasta las 18,30 horas.

(docum. nº 3 de la demandada y testifical Sr. Plácido )

QUINTO.- El demandante reclama en la presente demanda, le sea abonado el complemento de I.T., desde el 1-11-2007 hasta el 2-1-2008, en la cuantía diaria de 21,18 euros, así como también se le vaya abonando a partir de dicha fecha.

SEXTO.- Se interpuso la preceptiva papeleta de conciliación ante el organismo público competente el día 18-12-2007, celebrándose el 3-1-2008, con el resultado de intentado sin efecto.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. L'empresa demandada planteja recurs de suplicació contra la Sentència que estima la reclamació de quantitat del treballador i condemna l'empresa a pagar l'import del complement d'Incapacitat temporal.

L'objecte del recurs és la revisió dels fets provats de la Sentència i l'examen de les normes substantives o de la jurisprudència, en empara en l'article 191 b) i c) de la Llei de Procediment Laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon. En el primer objecte del recurs, la part postula la modificació del quart fet provat de la sentència, que es refereix a què el dia 22 d'octubre de 2007 el demandant va anar a la finca familiar i va passejar un parell d'hores amb altres persones recollint en ocasions branques d'arbres de poc pes, i que el dia 23 d'octubre va acudir a la finca conduint el vehicle que consta marca Iveco i va romandre allà entre les 13,30 i les 14,10 hores, i també hi va anar per la tarda sobre les 15 hores col laborant a recollir algunes branques de poca entitat fins a les 18,30 hores. Proposa un text alternatiu que digui que " El dia 22 d'octubre de 2007 va romandre a la finca familiar tres hores fent tasques pròpies de la poda d'arbres i manipulació de troncs, amb vàries persones i recollint branques d'arbres. " Respecte al dia 23 d'octubre proposa el mateix text provat amb l'addició a partir de la penúltima coma del text de "..., col laborant i realitzant tasques pròpies de poda dels arbres i recollida del fruit, recollint branques i carregant alguns troncs dels arbres a l'interior de camió, tot això ..." Basa la modificació en la prova testimonial del detectiu, que considera prova documental per l'informe ratificat en la vista oral , així com en les fotografies i en la filmació videogràfica. Modificació que considera transcendent.

La modificació de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient, sense haver de recórrer a deduccions lògiques o raonables, atès el caràcter extraordinari del recurs de suplicació i del fet que no es tracta d'una segona instància, raó que impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats (Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999), perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que, com s'ha dit, aprecia els elements de convicció segons l'article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , que és un concepte més extens que el de mitjans de prova, ja què compren tan els mitjans de prova que enumera l'article 299 de la Llei d'Enjudiciament Civil , com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè suposa un desplaçament de la funció judicial ordenada per l'article 2.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i per l'article 117.3 de la Constitució espanyola de manera exclusiva als jutges i tribunals. La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja què aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.

En aplicació d'aquesta doctrina, en el cas present hem de partir de què el magistrat de la instància ha tingut en compte i ha valorat, en la facultat que li confereix l'article núm. 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , tots els elements de convicció i proves aportades per les parts, entre les quals comptem amb la prova testimonial dels detectius i no documental d'acord amb l'article núm. 380 i 381 de la Llei d'Enjudiciament Civil . Com a prova testimonial, l'informe ratificat dels detectius privats no te valor revisor en suplicació perquè es tracta d'una prova testimonial impròpia que adquireix valor testimonial quan l'informe ha sigut ratificat pels seus signants ( SSTS. de 17 de juny de 1996, RJ. 5166 i de 24 de febrer de 1992, RJ.1055), com és el cas. També els vídeos aportats com a documents gràfics no tenen eficàcia de prova per si mateixos perquè la seva valoració va unida a la testimonial dels detectius (STSJ. de Galícia de 7 de març de 2005, As 842). En conseqüència desestimem aquest objecte del recurs.

Tercer. La part recurrent denuncia la violació o vulneració per no aplicació o aplicació indeguda de l'article núm. 17 i Disposició Addicional onzena i Disposició Transitòria Tercera de la Llei 20/2007 de 11 de juliol de l'Estatut del Treballador Autònom Econòmicament Dependent. Argumenta que l'article núm. 17 estableix la competència jurisdiccional de l'ordre social per conèixer les pretensions derivades del contracte amb un treballador autònom econòmicament dependent i el seu client. El contracte a què es refereix la norma és l'estès amb les formalitats de la Llei. Respecte als contractes anteriors, la Llei preveu un termini de divuit mesos per a la seva adaptació, sense que en el cas present el demandant hagi adaptat el contracte anterior existent amb la formalització de l'exigit en la llei ni consti enregistrat. Insistint en els mateixos raonaments jurídics de l'apartat inicial del recurs denominat Qüestió prèvia d'ordre públic processal d'incompetència de l'ordre social de la jurisdicció, conclou que al no haver adoptat el contracte de treball anterior a la regulació legal dels autònoms dependents econòmicament en el termini que establert en la Disposició Transitòria Tercera de la Llei 20/2007, no es produeix cap dret o obligació dels previstos en el Capítol III de la Llei, de forma que no opera l'article núm. 17 i la jurisdicció social no és competent mentre no s'adapti el contracte dintre del termini o es rescindeixi.

Segons l'article núm. 11 i següents de la Llei 20/2007 de l'Estatut dels Treballadors Autònoms Econòmicament Dependents , aquests són els que realitzen una activitat econòmica professional de forma habitual de manera directa i predominant per a una persona física o jurídica denominada client, de la qual depenen econòmicament al menys en un setanta cinc per cent dels seus ingressos pel servei que li fan. Han de tenir un mínim d'infraestructura de mitjans propis i independents del client i realitzen l'activitat amb criteris propis organitzatius sense perjudici de les indicacions tècniques del client, i assumeixen el risc de la seva activitat. En el cas present dels mitjans de prova aportats per les parts consta que el treballador demandant va signar un contracte l'any 1983 amb la recurrent, dedicada a l'activitat de brioixeria, panificació i pastisseria per al repartiment , venda i cobrament dels productes en exclusiva per l'empresa amb el seu propi vehicle, en regim d'afiliació a la seguretat social com a autònom. Cobra una retribució fixa mensual de 635,28 euros i una quantitat variades. S'acull a les condicions i millores del Pacte d'Empresa vigent *** que la recurrent ha acordat amb els repartidors i distribuïdors autònoms de Catalunya, entre les quals s'estableix una millora voluntària de la Incapacitat Temporal del pagament de 635,38 euros mensual, que ha percebut en aquesta situació des del dia 1 de juliol de 2007 fins l'octubre següent i que va deixar d'abonar a partir de novembre. La part recurrent planteja la incompetència de l'ordre social de la jurisdicció partint de la naturalesa de la relació de treball com treballador autònom econòmicament dependent, que consegüentment no qüestiona, tal com va expressar en la vista oral. La única raó de l'al legació de la incompetència de l'ordre social de la jurisdicció és que la prestació no havia sigut normalitzada i adaptada a les formalitats de la Llei 20/2007 ( BOE. de 25 de setembre de 2007) de l'Estatut del Treballador autònom econòmicament dependent ( Trade), que va entrar en vigor als tres mesos de la seva publicació, segons la Disposició Transitòria 3ra. de la Llei 20/2007 , que estableix el termini de 18 mesos per a l'adaptació dels contractes de servei dels treballadors autònoms dependents compresos en la Disposició Addicional onzena de la Llei, referida a les persones que prestin serveis de transport amb la corresponent autorització administrativa de que siguin titulars amb vehicle comercial de servei públic de la seva propietat, encara que el servei es realitzi de forma continuada per un mateix client, segons l'article núm. 1.2 d) en relació amb els articles núm. 11.1 i núm. 12.1 de la Llei 20/2007 , i els inclou en l'article núm. 1.3 g) de l'Estatut dels Treballadors ( RD. Legislatiu 1/1995 ). La part recurrent considera que mentre la relació de treball no es trobi adaptada, no es pot considerar que la relació entre les parts és la pròpia del TRADE, tot i que reconeix que el demandant encara es troba dintre del termini de regularització. Considera que no és competent la jurisdicció social fins que no s'hagi procedit a la corresponent adaptació del contracte a les exigències de la Llei 20/2007 . Hem de dir que aquesta objecció formal no desvirtua les condicions i naturalesa de la relació de treball, que les dues parts qualifiquen pròpia del treballador autònom econòmicament dependent. És conegut que precisament el Grup Panrico i per tant l'ocupadora, amb anterioritat a la promulgació i entrada en vigor de la Llei 20/2007 del Trade, ja havia establert condicions especials amb el grup de transportistes distribuïdors dels seus productes que aportaven els seus vehicles propis amb la corresponent autorització administrativa, enquadrats com a autònoms. Aquests pactes col lectius s'expressen, en concret pel que es refereix a la litis present , en el Pacte de data de 20 de maig de 2005 sobre les Condicions de Treball i Econòmiques dels Transportistes per compta pròpia o Repartidors Autònoms, veure vigència des del dia 1 de gener de 2005 al dia 31 de desembre de 2007, i el seguiment posteriors dels acords, que l'ocupadora ha aplicat al demandant ateses les condicions reals de la prestació del servei, que coincideixen amb les exigències de la Llei 20/2007 establertes en els seus articles 11 i 12 i següents . Per tant és evident la competència de l'ordre social de la jurisdicció per resoldre la controvèrsia entre les parts, d'acord amb l'article núm. 17 de la Llei 20 /2007, aplicat correctament, i de la seva Disposició Transitòria 3ª, modificada per la posterior Llei 15/2009 de 11 de novembre Llei 15/09 de 11 de novembre ( BOE. 12-11.-09 ) la qual en la Disposició Final 4ª modifica el segon paràgraf de la Disposició Transitòria 3ª de la Llei 20/2007 que fa referència a la Disposició Addicional 11ena. i estableix que el transportista autònom econòmicament dependent tindrà un termini d'un any d'adaptació del contracte a partir de l'entrada en vigor de la Llei 15/2009 , la qual serà vigent als tres mesos de la seva publicació en el BOE. segons la Disposició Final 5ena.. O sigui que tampoc amb l'argument de la recurrent, que neguem tingui entitat per desvirtuar una relació d'autònom econòmicament dependent real, efectiva i actual, podem considerar-nos incompetents per raó de la matèria.

En conseqüència desestimem aquesta excepció.

Quart. Entrant a decidir sobre el fons de la controvèrsia, la part recurrent denuncia la vulneració o aplicació indeguda de l'article núm. 3,2 de la Llei 20/2007 en relació amb l'apartat 25 e) de l'Acord sobre les Condicions de Treball i Econòmiques dels Transportistes per compte pròpia o repartidors autònoms en el Grup Panrico en relació a la doctrina jurisprudencial sobre la transgressió de la bona fe contractual establerta en referència a l'article núm. 54, 2 d) de l'Estatut dels Treballadors , que aplica per analogia al cas present, perquè parteix de què el demandant va actuar en frau de llei transgredint la bona fe contractual entre les parts en dur a cap activitats que perjudicaven la curació de la patologia d'insuficiència cardíaca durant la seva situació d'incapacitat temporal. Conducta que justifica i fonamenta la negativa de la recurrent d'abonar la millora voluntària establerta en el Pacte de l'empresa del complement econòmic en situació d'incapacitat temporal que contempla el pacte 25 e). Cita doctrina jurisprudencial que transcriu en part. Conclou que les patologies cardíaques exigeixen repòs, i en tot cas, si podia realitzar tasques de poda i transport de troncs també podia dur a cap la seva tasca habitual de transport i repartiment en el mateix camió que conduïa per anar a la finca familiar. Fa una última consideració sobre la possibilitat que tenia la recurrent de resoldre el contracte segons les condicions del contracte de 1983.

Ens remetem a la relació fàctica no modificada i a la motivació extensa i clara de la sentència, per coincidir que en el cas present no ha quedat provat que el demandant en situació d'incapacitat temporal exercís una activitat que perjudiqués la patologia d'insuficiència cardíaca o allargués la suspensió de la prestació professional en aquesta situació d'incapacitat temporal, ni que en definitiva posés en perill el procés de curació. Els dies 22 i 23 d'octubre de 2007 es va limitar a passejar per la finca familiar amb altres persones recollint ocasionalment branques de poc pes. Efectivament el dia 23 d'octubre va conduir el camió marca Iveco, però aquest sol fet no resulta incompatible amb el treball habitual que presta a la recurrent, ja què conduir en moments concrets i curts el camió no equival a una conducció del camió durant tota la jornada diària i el repartiment i cobrament del producte en que consisteix el seu servei exclusiu per a la recurrent. Entenem amb la sentència de la instància que no s'ha produït cap transgressió contractual per part del treballador i que en conseqüència és creditor del complement de la incapacitat temporal a què te dret.

Per aquests raonaments hem de desestimar aquest objecte del recurs i confirmar la sentència de la instància.

Cinquè. En aplicació del previst en l'article 233 de la Llei de Procediment Laboral , s'ha de condemnar l'empresa que recorre al pagament de les costes processals i en concret als honoraris del lletrat de la part demandant que ha presentat l'escrit d'impugnació, que es fixen en l'import de 400 euros.

Atesos els preceptes legals esmentats, els seus concordants i demès disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs presentat per l' empresa Panrico, SLU. contra la Sentència de 17 de setembre de 2008 dictada pel Jutjat social núm. 1 de Tarragona en el procediment núm. 23/2008 i seguit a instància Don. Daniel contra l'esmentada empresa i , que confirmem. Condemnem la recurrent al pagament dels d'honoraris del lletrat de la part demandant que ha presentat l'escrit d'impugnació per import de 400 euros.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.