Sentencia Social Nº 300/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5269/2015 de 21 de Enero de 2016

Encabezamiento

RIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 5269/2015

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 22 de gener de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 300/2016

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 2 Barcelona de data 10 de juny de 2015 dictada en el procediment núm. 688/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Jose Daniel , ha actuat com a ponent Il· lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 9-7-14 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 10 de juny de 2015 , que contenia la decisió següent:

Estimo la demanda interpuesta Jose Daniel contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS), y declaro al actor en situación de incapacidad permanente absoluta derivada de enfermedad común, con derecho a percibir el 100% de la base reguladora de 1337,01 euros mensuales y efectos desde el 27.03.2014, con sus mejoras y revalorizaciones, condenando al INSS a estar y pasar por esta declaración y a hacer pago de la prestación en la cuantía establecida, revocando la resolución impugnada.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Jose Daniel , nacido el día NUM000 .1974, con DNI nº NUM001 se encuentra afiliado a la Seguridad Social con el nº NUM002 , en situación asimilada a la de alta, en el régimen general (f. 63 vuelto y 64)

SEGUNDO.-El actor inició una situación de IT el 2.05.2012 y agotó el subsidio el 30.03.2014. Tramitado el correspondiente expediente administrativo de declaración de incapacidad permanente, se emitió dictamen por el ICAM en fecha 27.03.2014 con el siguiente resultado: 'epilepsia de larga evolución con crisis parciales ocasionales, secundariamente generalizadas con frecuencia de 1-2 mes (habitualmente en relación a factores desencadenantes). Tetralogía de Fallot intervenida en dos ocasiones en la infancia. Hemiplejia post-cirugía. Sincopes vasovagales controlados por CRL'. El día 28.04.2014 la Dirección Provincial del INSS dictó resolución por la que no se declaraba al demandante en situación de incapacidad permanente en ninguno de sus grados (f. 63 vuelto, 64 y 71)

TERCERO.- Contra dicha resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en vía previa, que fue desestimada por resolución de fecha 30.05.2014 (f. 74 vuelto y 75).

CUARTO.- El demandante acredita el período mínimo de cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 1337,01 euros mensuales y efectos de 27.03.2014.

QUINTO.- El demandante está afecto de las siguientes patologías: patología cardíaca de origen congénito: Tetralogía de Fallot intervenida en dos ocasiones en la infancia, quedando como secuela de una de ellas hemiplejia derecha leve/moderada, que produce pérdida de habilidad en EEDD. Epilepsia focal/multifocal aparecida en edad adulta, con elevada frecuencia de las crisis a pesar del tratamiento, que en ocasiones causan lesiones. Como consecuencia de la medicación anticomicial a dosis altas en la exploración física se observa bradilalia (habla lenta) y bradipsíquia (curso lento del pensamiento).

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs del Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència que estima declarar el demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna, és per examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 193, c) de la Llei 36/ 2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

El demandant presenta escrit d'impugnació al recurs oposant-s'hi amb els arguments que hi consten.

Segon.- El Ens Gestor denuncia la infracció per aplicació indeguda de l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny) que defineix la incapacitat permanent absoluta, i, en base als documents mèdics que cita, interessa la revocació de la sentència, perquè entén que l'evolució de la patologia cardíaca d'origen congènit amb hemiplegia no ha impedit que desplegués la seva activitat professional. Respecte de la patologia determinat de l'epilèpsia apareguda en edat adulta es remet al informe del ICAM i al informe del metge forense. I conclou que en tot cas la limiten per activitats de risc, com la utilització de maquinaria perillosa, treball en alçades o activitats de risc per a ella o tercers. Es remet a la periodicitat de una o dues crisis mensuals sense que 'hagin augmentat, de forma que no merita el grau d'incapacitat permanent postulat ni cap altre.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 i 4 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994), la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que tot i que funcionalment pugui dur a terme una professió, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

La relació fàctica no ha set atacada, de forma que la patologia a considerar és la que consta en el cinquè fet provat, al qual ens remetem, que la magistrada fonamenta en el convenciment de la prova mèdica practicada i en el informe del metge forense.

El conjunt de patologies i seqüeles reconegudes declarades provades limiten el treballador per a qualsevol professió dintre del mercat de treball encara que sigui sedentària o lleugera, atesa la severitat del conjunt del seu quadre d'epilèpsia focal/multifocal apareguda en edat adulta amb freqüència de crisi elevada malgrat el tractament ( una o dos mensual) que en ocasions provoca caigudes al terra i lesions. Les dosis altes de medicació anticomicial comporten parla lenta i curs lent del pensament, i degut a les lesions cerebrals existents no es pot esperar millora o remissió del seu estat neurològic. A aquesta patologia crònica s'ha d'afegir l'hemiplègia dreta lleu moderada amb pèrdua de l'habilitat en les extremitats dretes.

La conclusió de la Sala és que, en el seu conjunt, les seqüeles que presenta són severes i impedeixen que pugui desplegar qualsevol activitat encara que sigui senzilla o lleugera degut fonamentalment a la patologia epilèptica, instal lada i cronificada d'evolució tòrpida.

En conseqüència, el demandant reuneix els requisits exigits en l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social, de forma que desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els nostres fonaments jurídics precedents

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 10 de juny de 2015 dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Barcelona , en el procediment núm. 688/2014, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.