Sentencia Social Nº 3000/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 105/2015 de 11 de Mayo de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 105/2015

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 11 de maig de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3000/2015

En el recurs de suplicació interposat per Adelaida a la sentència del Jutjat Social 16 Barcelona de data 30 de maig de 2014 dictada en el procediment núm. 759/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 15-7-13 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 de maig de 2014 , que contenia la decisió següent:

Que desestimando la demanda formulada por Doña Adelaida debo absolver y absuelvo libremente al Instituto Nacional de la Seguridad Social de los pedimentos formulados en su contra.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

1.- La parte actora Doña Adelaida nacida el día NUM000 /1971, con DNI nº NUM001 , está afiliada a la Seguridad Social en situación asimilada a la de alta, por percibir prestación por desempleo, en el Régimen general, siendo su profesión habitual la de oficial peluquera.- expediente administrativo.-

2.- Iniciado expediente de incapacidad permanente y tras pasar el oportuno reconocimiento médico por ICAMS el 10/04/2013, y dictamen emitido por la CEI, la Dirección Provincial del INSS dictó en fecha 25/04/2013 Resolución en la cual manifestó no procedía declarar al trabajador en ningún grado de incapacidad permanente, derivada de enfermedad común, y denegar el derecho a prestaciones económicas porque no reúne el requisito de incapacidad permanente.-expediente administrativo.-

3.- Formulada reclamación previa, la misma fue desestimada por Resolución definitiva de 11/06/2013 quedando agotada la vía administrativa.- expediente administrativo.-

4.- La parte demandante posee el período mínimo de cotización. Percibe la prestación por desempleo desde el 16/10/2012.- expediente administrativo.-

5.- La base reguladora de la prestación asciende a 549,69 euros mensuales. Efectos 10/04/2013 (hecho no controvertido).

6.- La parte actora padece las siguientes lesiones: Traumatismo en la infancia en OI antiguo (a los tres años de edad), con pérdida de visión progresiva y varias IQ (OI: visión nula con mala localización de luz. En OD presenta cámara anterior grado III con AV: 1

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. L'objecte del recurs de la demandant contra la Sentència que desestima declarar-la en situació d'incapacitat permanent absoluta o subsidiàriament total derivada de malaltia comuna, és per examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 193, c) de la Llei 36/ 2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

Segon. Denuncia la infracció per no aplicació de l'article núm. 137.5 o subsidiàriament apartat 4 de la mateixa norma de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny) que defineix la incapacitat permanent absoluta o total.

Argumenta que està pràcticament cega, de forma que havia de ser-li reconeguda la incapacitat permanent absoluta, i es remet un informe mèdic de 12 i 20 de març de 2013 del Dr. Luis Pedro , a l'agudesa visual que consta aportada de ull dret visió total i ull esquerre sense correcció, percepció lluminosa dubtosa, de forma que es produeix ceguera en l'ull esquerra secundari a traumatisme a la infància i glaucoma. Es troba incapacitada degut l'evolució negativa del traumatisme a través del temps, de manera que no solament te impossibilitat d'exercir la seva professió de perruquera, sinó qualsevol activitat laboral en el mercat de treball. Es va produir glaucoma per despreniment del vitri i també presenta anèmia ferropènica, que greugen el conjunt del quadre ha set objecte de diverses intervencions quirúrgiques de l'ull.

Subsidiàriament considera que efectivament te dificultat en exercir la professió habitual de perruquera, que exigeix l'atenció visual constant i sostinguda al llarg de tota la jornada així com la capacitat visual completa i fina per les fonamentals tasques com tallar, tintar, etc. Cita doctrina jurisprudencial referida a la interpretació del concepte legal de la incapacitat absoluta i total.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( (SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 i 4 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta i Total, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994), la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i que la qualificació de la incapacitat permanent total suposa la impossibilitat de dur a cap les fonamentals tasques de la professió habitual encara que pugui desplegar una professió lleugera o sedentària, i entén que tot i que funcionalment pugui dur a terme una professió, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solsament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball habitual o també per al sedentari, és respectivament total o absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

La relació fàctica no ha set atacada, de forma que la patologia a considerar és la que consta en el sisè fet provat de la sentència, al qual ens remetem.

El conjunt de patologies i seqüeles reconegudes declarades provades porten a tenir present que la demandant te la visió completa en l'Ull dret amb càmera anterior grau III, i una pèrdua de visió progressiva en el Ull esquerra amb visió nul la i mala localització de la llum, que ha set objecte de diverses intervencions quirúrgiques.

Efectivament la limitació de visió completa en un ull no comporta el reconeixement de la incapacitat permanent absoluta en cap cas, tal com ha entès la doctrina jurisprudencial que cita extensament el Tercer Fonament de Dret de la Sentència a la qual ens remetem, i que segueix de forma orientativa l'article núm. 41 c) i d) del Reglament d'accidents de Treball de 1956, de manera que la limitació de visió d'un ull pot impedir en el seu cas activitats de treball que requereixin agudesa visual fina o bona agudesa visual.

En el cas present el dèficit de l'agudesa visual del Ull esquerra és nul la. No obstant no consta provat que per exercir la professió d'oficial perruquera hagi de tenir bona agudesa visual binocular. La visió monocular ja data de fa anys i no li ha impedit exercir la seva professió, sense que consti que hagi patit un agreujament transcendent mentre ha exercit aquesta professió de perruquera.

La conclusió és que en el seu conjunt les seqüeles que presenta la recurrent no impedeixen, ara per ara, que pugui desplegar la seva professió habitual ni qualsevol altra.

En conseqüència, la demandant no reuneix els requisits exigits en l'article núm. 137.5 i 4 de la Llei General de la Seguretat Social, de forma que desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els nostres fonaments jurídics precedents

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per Doña. Adelaida contra la Sentència de 30 de maig de 2014 dictada pel Jutjat Social núm. 16 de Barcelona , en el procediment núm. 759/2013, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.