Sentencia Social Nº 3008/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 149/2015 de 11 de Mayo de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 149/2015

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 11 de maig de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3008/2015

En el recurs de suplicació interposat per Vanesa a la sentència del Jutjat Social 17 Barcelona de data 20 de juny de 2014 dictada en el procediment núm. 916/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 13-9-13 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 20 de juny de 2014 , que contenia la decisió següent:

que, desestimando totalmente la demanda interpuesta por Vanesa contra el Instituto Nacional de todas las peticiones que se formulan contra ella en la demanda.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

1º- La parte demandante, Vanesa , nacida el NUM000 .56, fue declarada en situación de incapacidad permanente total para su profesión habitual de limpiadora, derivada de enfermedad común, por sentencia dictada el 11.4.88 por la extinta Magistratura de Trabajo nº 28 de las de Barcelona (autos 184/88), en la que se declaró probado que la demandante padecía 'síndrome depresivo-ansioso'.

2º- El 12.4.13, la parte demandante solicitó revisión por agravación. Incoado expediente de revisión, la parte demandante fue reconocida por el Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM), que emitió dictamen el 3.5.13. El INSS, mediante resolución de 14.5.13, acordó denegar la solicitud.

3º- La parte demandante formuló reclamación previa, que le fue desestimada.

4º- La parte demandante padece actualmente:

- Obesidad severa.

- Artrosis discreta en raquis lumbar y manos, y moderada en ambos pies con hallux valgus bilateral.

- Trastorno de personalidad histriónico.

- Depresión atípica.

- Distimia.

- Hipertensión arterial.

- Diabetes mellitus tipo 2 controlada con antidiabéticos orales.

- Hipercolesterolemia.

- Tabaquismo.

5º- La base reguladora de las prestaciones de incapacidad permanente absoluta o total para su profesión habitual es de 124,02 € mensuales y la fecha de efectos, en caso de estimarse la demanda, sería 15.5.13.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. L'objecte del recurs de la treballadora demandant contra la Sentència que desestima declarar-la en situació d'incapacitat permanent en el grau d'absoluta per agreujament de la incapacitat permanent total reconeguda l'any 1988, és per examinar la infracció de les normes substantives i de la jurisprudència en empara en l' article 193 c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre de 2011 ( BOE 11 d'octubre).

Segon. Denuncia la infracció de l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que basa en les patologies que pateix que entén que en el seu conjunt impedeixen que es pugui dedicar a activitat laboral rendible sedentària o lleugera. Argumenta que l'evolució a pitjor del seu estat patològic i invalidant impedeix exercit tota activitat laboral en condicions de normalitat com es comprova dels informes mèdics d'especialista de la sanitat pública. Es remet la poliartropatia degenerativa que afecta la columna vertebral, mans, malucs, genolls i peus, amb canvis degeneratius severs pel focus de ossi condritis , hallux valgus i espoló calcani amb calcificació del tendó d'aquiles als dos peus, juntament amb la obesitat mòrbida que impedeix la mínima deambulació i bipedestació. Es remet també al quadre psíquic . Conclou que únicament pot dur a cap activitats marginals d'acord amb l'article núm. 141, 2 de la Llei General de la Seguretat Social, de forma que és d'aplicació l'article núm. 137.5 de la mateixa norma.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem (SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que tot i que funcionalment pugui dur-lo a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta, ens remetem al quart fet provat de la relació fàctica no atacat on consten les patologies físiques i psíquica que presenta, en relació al ' síndrome depressiu ansiós' que va donar lloc a la incapacitat permanent total a l'abril de 1988. Efectivament, amb els anys han aparegut altres patologies noves com la obesitat severa i l'artrosi discreta en raquis lumbar i mans, i moderada en els peus pel hallux valgus bilateral. Presenta altres patologies, a mes del quadre psíquic de depressió atípica i trastorn de la personalitat histriònic , com la diabetis mellitus controlada i medicada amb antidiabètics orals la HTA, la hipercolesterolèmia, que requereixen seguiment i tractament mèdic pal liatiu, però que no són incapacitants.

La recurrent presenta un quadre de salut que, si be és variat, no te suficient entitat en el seu conjunt per limitar-la de forma severa per a qualsevol activitat laboral, doncs la patologia dels peus en la qual insisteix no impedeix que es pugui desplaçar ni que presenti patiments limitadors a la deambulació o bipedestació, mes enllà de les possibles àlgies puntuals degut la obesitat i la poliartrosi.

Aquest quadre no presenta una càrrega limitant agreujada respecte de la patologia que van donar lloc al reconeixement de la incapacitat permanent total en el seu dia.

Així doncs, l'estat de salut de la demandant a nivell d'elements limitadors de l'activitat laboral rendible dintre del mercat de treball, no presenta substancialment entitat suficient per impedir-li activitats laborals sedentàries, semi sedentàries o lleugeres per compte propi o per compte d'altre amb la professionalitat, eficàcia i hàbit exigits en el mercant del treball.

En conseqüència no concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social per declarar- la en situació d'incapacitat permanent absoluta, motiu pel qual desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments jurídics assenyalats i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per Doña. Vanesa contra la Sentència de 20 de juny de 2014 dictada pel Jutjat Social núm. 17 de Barcelona en el procediment núm. 916/2013, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.