Sentencia Social Nº 3009/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 309/2015 de 11 de Mayo de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 309/2015

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 11 de maig de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3009/2015

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 8 Barcelona de data 6 d'octubre de 2014 dictada en el procediment núm. 1355/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Lina , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 13-1-14 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 6 d'octubre de 2014 , que contenia la decisió següent:

Que estimando como estimo la demanda interpuesta por D Lina contra INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL debo declarar y declaro el derecho de la parte actora a percibir una prestación de invalidez permanente absoluta del 100% de su base reguladora de 2.644,25 euros con efectos desde el día 26-01-2014, y en consecuencia condeno al Ente Gestor a que abone dicha prestación con los mínimos, mejoras y revalorizaciones legalmente procedentes.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Que Lina , DNI nº NUM000 , DNI nº NUM001 -1949, profesión habitual auxiliar de clínica, fue declarada no afecta de incapacidad permanente en grado alguno derivada de enfermedad común por resolución administrativa de 25-10-2013. Disconforme con la anterior resolución administrativa, ésta interpuso la pertinente reclamación previa que fue desestimada por resolución administrativa de 28-11-2013.

SEGUNDO.- Que las dolencias y limitaciones de la actora son: Enfermedad de Alzeheimer con antecedentes de ictus isquémico vertebro basilar de etiología atero trombótica compleja. Alteración en funciones atencionales y ejecutivas, alteración de las funciones mnésicas, anomia, apraxia. Desorientación en tiempo. Patrón de memoria con baja capacidad de evocación inmediata que mantiene a largo plazo. Lenguaje con alteración de la denominación por confrontación visual e hipofluéncia semántica. Trastorno depresivo en tratamiento. Cervicoartrosis C4 a C7 con clínica de cervicalgia. Condromalacia rotuliana grado IV de rodilla con clínica de gonálgia.

TERCERO.- Que de prosperar la demanda la indiscutida base reguladora mensual y efectos serían: 2.644,25 euros y 26-1-2014.

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. L'objecte del recurs del Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència que declara la treballadora en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna, és per revisar els fets provats i examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 193, b ) i c) de la Llei 36/ 2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

Segon. Postula la modificació del Segon fet provat referit a les lesions i seqüeles que pateix així com les limitacions funcionals , i interessa que es tregui la referència fàctic de que pateix la malaltia de Alzheimer perquè no consta al legada en la demanda.

S'ha de rebutjar aquest motiu del recurs perquè consta en el procediment que per escrit de 17 de setembre de 2014 es va ampliar la demanda sobre les lesions i patologies patides en el qual consta la malaltia d'Alzheimer els símptomes i expressions de la qual j conten en els fets de la demanda sobre el deteriorament cognitiu de predomini córtico subcortical, amb pèrdua de memòria important remota i propera, alteracions neurocognitives conductals i neuropsicològiques progressives segons dictamen del Hospital de la Vall d'Hebron ja de setembre de 2013. En ser ampliada la demanda abans del judici el recurrent en tenia coneixement perquè en el procediment administratiu consta el deteriorament cognitiu important de pèrdua de memòria de instauració progressiva en els últims anys. El Ens Gestor tenia constància de l'afectació progressiva neurològica des del primer moment, constatada l'evolució degenerativa al llarg del procés administratiu i judicial fins a la vista oral de manera que és d'aplicació la doctrina jurisprudencial continguda en la STS. de 7 de desembre de 2004 ( recud 4272/2003 ) i de 5 de març de 2013, ( recud. 1453/2012), com les anteriors de la Sala Social com la de , 27/03/2007 (recud. 2406/2006 ) , 28/06/1994 ( rec. 2946/1993 ), que manté que l'empitjorament de la valoració dels patiments que van ser constatats en via administrativa és apreciable amb posterioritat a la data de les resolucions administratives, com passa en el cas present de malaltia progressiva.

Desestimem doncs aquest motiu del recurs.

Tercer. El recurrent denuncia la infracció per aplicació indeguda de l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny) que defineix la incapacitat permanent absoluta, i de forma escarida manté que no consta que pateixi la malaltia d'Alzheimer en els dos documents que cita. Conclou que la demandant no merita la incapacitar permanent absolut reconeguda en la instància.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem (SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 i 4 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta i Total, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social (R Decret Legislatiu 1/1994), la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i que la qualificació de la incapacitat permanent total suposa la impossibilitat de dur a cap les fonamentals tasques de la professió habitual encara que pugui desplegar una professió lleugera o sedentària, i entén que tot i que funcionalment pugui dur a terme una professió, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball habitual o també per al sedentari, és respectivament total o absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

La relació fàctica no ha set modificada, de forma que la patologia a considerar és la que consta en el segon fet provat de la sentència, al qual ens remetem.

El conjunt de patologies i seqüeles reconegudes declarades provades limiten la demandant per a qualsevol professió fonamentalment per la entitat actual i progressiva de la malaltia d'Alzheimer i els seus efectes d'alteració de les funcions atencionals i executives amb alteració de la memòria, anomia, apràxia. Desorientació en el temps. Capacitat baixa d'evocació immediata i menys a llarg termini alteració del llenguatge en conformació visual i hipo afluència semàntica. Presenta trastorn depressiu i cervicoartrosi del segment cervical amb àlgia , així com condromalàcia rotuliana grau IV de genoll amb gonàlgia.

La conclusió és que en el seu conjunt les seqüeles que presenta la recurrent impedeixen que pugui desplegar qualsevol activitat laboral dintre del mercat de treball.

En conseqüència, la demandant reuneix els requisits exigits en l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social, de forma que desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els nostres fonaments jurídics precedents

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 6 d'octubre de 2014 dictada pel Jutjat Social núm. 8 de Barcelona en el procediment núm. 1355/2013, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.