Sentencia Social Nº 301/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4882/2015 de 21 de Enero de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 4882/2015

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 22 de gener de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 301/2016

En el recurs de suplicació interposat per Agueda a la sentència del Jutjat Social 19 Barcelona de data 18 de maig de 2015 dictada en el procediment núm. 967/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 8-10-14 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 18 de maig de 2015 , que contenia la decisió següent:

DESESTIMO la demanda presentada por Dª Agueda , contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, en reclamación por INCAPACIDAD PERMANENTE y absuelvo a la demandada de las pretensiones de la demanda, confirmando la resolución administrativa impugnada.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

Primero.- Doña Agueda , nacida el día NUM000 -1958, con DNI núm. NUM001 , afiliada a la Seguridad Social con el nº NUM002 , en situación asimilada a la de alta, por paro involuntario, en el régimen general, siendo su actividad dependienta de comercio de electrodomésticos. Solicitó la prestación el 9-05-2014.

Segundo.- En fecha 15-07-2014 el INSS dictó resolución acordando que no procedía declarar a la actora en situación de incapacidad permanente, por no reunir dicho requisito. El ICAMS apreció en su dictamen de 17.06-2014, las siguientes lesiones: 'Hipoacusia bilateral con pérdida auditiva del 81,5% en oído izquierdo y 28% en oído derecho. Gonartrosis bilateral y rizartrosis izquierda sin limitación funcional'. El ICAMS formuló propuesta de incapacidad permanente.

Tercero.- Frente a dicha resolución la actora interpuso reclamación previa el 5-08-2014 solicitando ser declarada en situación de incapacidad permanente absoluta o subsidiariamente total, derivada de enfermedad común, reclamación que fue desestimada por resolución de 7-08-2014 que puso fin a la vía administrativa.

Cuarto.-. La base reguladora de la prestación es 642,01 euros con efectos 17-06-2014.

Quinto.- La actora padece 'Hipoacusia bilateral moderada con pérdida auditiva del 81,5% en oído izquierdo y 28% en oído derecho. Leve- afectación del nivel conversacional. Espondiloartrosis sin afectación motora. Gonartrosis bilateral y rizartrosis moderadas, sin afectación a la deambulación y movilidad conservada.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs de la demandant contra la Sentència que desestima declarar-la en situació d'incapacitat permanent total derivada de malaltia comuna, és per examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 193, c) de la Llei 36/ 2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

Segon.- Denuncia la infracció per no aplicació de l'article núm. 137. 4 de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny) que defineix la incapacitat permanent total.

Argumenta que la professió de dependenta de comerç d'electrodomèstics requereix esforç físic, amb bipedestació i deambulació permanent durant la jornada laboral, amb genuflexions repetitives, moviments repetitius del raquis a nivell cervical i lumbar dorsal, i la utilització de força i mobilitat de les extremitats superiors. És evident que la professió requereix la relació amb terceres persones , siguin clientes, proveïdors o companys de treball. Relacionades aquestes exigències físiques i d'oïda amb les patologies que presenta que consten en el quart fet provat de la sentència no atacat, conclou que no pot desplegar les fonamentals tasques de la seva professió, degut a la hipoacúsia bilateral moderada amb pèrdua auditiva del 81,5% a la OE. I del 28% a l'OD, amb afectació conversacional lleu, a mes de la espondiloartrosi, gonartrosi bilateral i rizartrosi bilateral severa. Es remet a prova mèdica concreta que comenta, referida a les diferents lesions auditiva osteoarticular de genoll s i mans, i les limitacions importants i severes que comporten, i conclou que no solament te impedida la professió en ambients sorollosos, sinó la que exigeixi relació amb terceres persones. Amb cita de doctrina i criteri jurisprudencial sobre la interpretació del concepte legal de la incapacitat permanent total postulada en el recurs, interessa la revocació de la sentència i estimació de la demanda.

Cal assenyalar que la pètita de la demanda és per interessar el reconeixement de la incapacitat permanent absoluta o subsidiàriament total, encara que en el recurs únicament denunciï l'apartat 4 de l'article núm. 137 de la LGSS.. No obstant en la pètita del recurs es remet a la efectuada en la demanda inicial, de forma que contemplem els dos graus d'incapacitat postulats, d'incapacitat permanent absoluta, i subsidiàriament total.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( (SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 i 4 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta i Total, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994), la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i que la qualificació de la incapacitat permanent total suposa la impossibilitat de dur a cap les fonamentals tasques de la professió habitual encara que pugui desplegar una professió lleugera o sedentària, i entén que tot i que funcionalment pugui dur a terme una professió, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball habitual o també per al sedentari, és respectivament total o absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

La relació fàctica no ha set atacada, de forma que la patologia a considerar és la que consta en el cinquè fet provat de la sentència, al qual ens remetem.

El conjunt de patologies i seqüeles reconegudes declarades provades porten a considerar que la demandant pateix hipoacúsia bilateral moderada amb pèrdua auditiva del 81,5% a la OE. , i del 28% a la OD.. Afectació lleu del nivell de conversa. Espondiloartrosi, gonartrosi bilateral i rizartrosi moderades, amb mobilitat i deambulació conservades.

Ens remetem a la valoració i consideracions judicials que consten en el Tercer i Quart Fonaments de Dret de la sentència en relació a l'afectació auditiva de la demandant en relació a les limitacions per a la seva professió habitual, i hem d'estar a que la patologia auditiva, que requereix tractament i control mèdic pal liatiu, tractament que no converteix en invalidants les lesions sinó que persegueix l'estabilitat o la seva millora, i fonamentalment millorar la qualitat de la salut, no interfereix l'àrea de conversa amb tercers mes que de forma lleu/ moderada, sent aquesta exigència de relació amb tercers una tasca fonamental de la professió habitual de la treballadora. L'entitat d.'aquesta patologia no limita conseqüentment desplegar un aspecte important i definidor de la professió.

El quadre artròssic tampoc resulta limitador de la capacitat de desplegar la professió habitual, doncs a nivell de genolls i mans és moderada, i no afecta la deambulació ni la mobilitat.

La conclusió de la Sala no pot ser altra que la de la sentència de la instància, atès el quadre de lesions i limitacions declarat provat no atacat, perquè en el seu conjunt les seqüeles que presenta la recurrent no impedeixen, ara per ara, que pugui desplegar la seva professió habitual de venedora en comerç d'electrodomèstics ni qualsevol altra. Els requeriments d'aquesta professió no exigeixen sobrecàrregues importants del raquis i extremitats, ni deambulació o bipedestació permanent o continuada durant tota la jornada laboral. Tampoc força important, si no és en moment molt puntual i esporàdic.

Si no te impedides o limitades les exigències de les fonamentals tasques de la professió habitual, menys te impedida qualsevol altre professió per compte pròpia o d'altre mes senzilla , lleugera, sedentària o semisedentària.

En conseqüència, la demandant no reuneix els requisits exigits en l'article núm. 137.5 i 4 de la Llei General de la Seguretat Social, de forma que desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els nostres fonaments jurídics precedents

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per la Sra. Agueda contra la Sentència de 18 de maig de 2015 dictada pel Jutjat Social núm. 19 de Barcelona , en el procediment núm. 967/2014, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.