Sentencia Social Nº 3039/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 673/2014 de 23 de Abril de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

EL

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 23 d'abril de 2014

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3039/2014

En el recurs de suplicació interposat per INSTITUT SOCIAL DE LA MARINA (ISM) a la sentència del Jutjat Social 8 Barcelona de data 21 de gener de 2013 , dictada en el procediment núm. 444/2012, en el qual s'ha recorregut contra la part Victorio , ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer.En data 8 de maig de 2012, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre seguretat social en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 21 de gener de 2013 , que contenia la decisió següent:

'Que estimando la demanda promovida por Victorio debo declarar y declaro el derecho del actor a percibir pensión de jubilación correspondiente al 100% de la base reguladora de 2.178,12 euros mensuales con efectos de 20- 3-2011, más las revalorizaciones y mejoras aplicables, condenando al INSTITUTO SOCIAL DE LA MARINA a estar y pasar por la presente declaración y condena. '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

' PRIMERO.- Que por resolución administrativa de 23-3-2011 se acordó reconocer al actor una prestación de jubilación anticipada a los 62 años, correspondiente al 82 % de una base reguladora de 2.178,12 euros mensuales con efectos del 20-3- 2011.

SEGUNDO.- Que por sentencia de la Sala Contencioso Administrativo de 29-9-2011 dictada por el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya se desestima el recurso interpuesto por el Instituto Social de la Marina, confirmando la sentencia del Juzgado contencioso administrativo nº 8 de los de Barcelona por el que se declara el derecho del actor a ser incluido en el grupo de estibadores del Régimen Especial de la Seguridad Social de los Trabajadores del Mar desde el inicio de su actividad en el Puerto de Barcelona -resoluciones judiciales obrantes en autos a las que íntegramente me remito-.

TERCERO.- Que el actor solicitó revisión de su pensión en fecha 24-11-2011 en aplicación de la antedicha sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya . Que por resolución administrativa de 3-2-2012 se declaró que la pensión de jubilación que percibe el actor desde el 20-3-2011 corresponde al Régimen Especial del Mar pasando a ser el organismo competente para su gestión sin que esto suponga modificación alguna en la base reguladora de dicha pensión ni en el porcentaje aplicable a la misma. Disconforme con la anterior resolución administrativa la parte actora interpuso la pertinente reclamación previa que fue desestimada por resolución administrativa de 20-3-2012 al considerar que las 'funciones desempeñadas de reparación y mantenimiento de grúas en el mismo lugar y momento en que se realizan tareas de estiba y desestiba. Las actividades desempeñadas por el trabajador, consistentes en reparación y mantenimiento de grúas, no se encuentran relacionadas de acuerdo con la normativa legal por la que se establecen nuevos criterios para determinar la pensión de jubilación en el Régimen Especial de Seguridad social de los Trabajadores del Mar y, por tanto, dichas actividades no determinan la reducción de la edad ordinaria de jubilación por aplicación de los coeficientes reductores'.

CUARTO.- Que de prosperar la pretensión actora la indiscutida base reguladora mensual, porcentaje y efectos serían : 2.178,12 euros, 1005 y 20-3-2011. '

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Per la via de l'apartat b) de l' article 193 LRJS ens demana l'entitat gestora demandada la modificació del fet provat quart de la sentència, en relació al fet provat quart, indicant que la data d'efectes és la del 10 d'octubre de 2011. No obstant, és clar que ens trobem davant un aspecte jurídic pel que ens remetem a les reflexions que farem en el fonament jurídic tercer.

SEGON.-En el següent motiu de suplicació, articulat per la via de l'apartat c) de l' art. 193 LRJS denuncia l'INSTITUT SOCIAL DE LA MARINA la infracció d'allò previst als articles 160 a 163 TRLGSS, en relació a l ' article 2 a 6è del Decret 2864/1974 , l' article 130.1 del RD Legistatiu 2/2011 , de Ports de l'Estat i la DT 2a del RD 1311/2007 . La tesi del recurs en aquest punt, succintament narrada, passa per la consideració que la sentència respecte l'adscripció del Règim Especial de Treballadors del Mar de l'ordre contenciós-administratiu no afecta a la base reguladora ni al percentatge de la prèviament reconeguda pensió de jubilació del demandant, atès que l'actor no és gruista, sinó que prestava funcions accessòries a l'estiba portuària, pel que no tindria dret a la jubilació anticipada.

Caldrà començar les nostres reflexions indicats que és evident que l'actor està enquadrat en l'esmentat règim especial com a estibador portuari (atès que així s'ha declarat amb eficàcia de cosa jutjada per sentència contenciós-administrativa ferma) En la dita sentència s'afirmava que les funcions que duien a terme els allà demandants -entre els què s'hi incloïa l'actor- consistiren en 'trabajos de mantenimiento y reparación de las gruas (...) reparaciones urgentes mecánicas, hidráulicas y eléctricas a grúas, sustitución de motores y cables de elevación a grúas, reparaciones y atenciones urgentes electromagnéticas, tratamientos de aguas para las averías, reparaciones urgente balizamiento, mantenimiento y reparaciones eléctricas, hidráulicas y mecánicas realizables con medios propios y una vez cubiertas las emergencias y la condición de grúas, realización de labores de estiba y desestiba para poder probar la maquinaria reparada' .

En tot cas, hem d'observar que aquí concorren dos aspectes nítidament diferenciats: d'una banda, l'enquadrament de l'actor en el citat règim especial; d'altra, l'aplicació de reduccions de l'edat de jubilació.

Començant la nostra anàlisi per l'enquadrament, escau indica que l' article 2.1 6è del Decret 2864/1974 , fa exprés esment al treball dels 'estibadors portuaris'. És significatiu, en aquest sentit, que en l'Exposició de Motius de l'esmentat precepte s'indiqui: 'Se incorporan también al campo de aplicación del Régimen Especial que la Ley regula los estibadores portuarios, es decir, los trabajadores dedicados a la carga y descarga de buques, a los cuales, si bien han venido constituyendo un grupo con gestión autónoma en materia de Seguridad Social, es necesario integrar en el Régimen Especial de los Trabajadores del Mar, junto a marineros y pescadores, por tratarse de un colectivo vinculado directamente a las tareas del mar, cuyos graves riesgos quedarán así más ampliamente cubiertos al afianzarse y completarse su sistema de previsión'.

En tot cas, per determinar què escau entendre per 'estibadors portuaris' s'ha d'acudir a l' article 130.1 del RD Legistatiu 2/2011 , de Ports de l'Estat, que observa una sèrie d'activitats essencialment vinculades amb l'activitat de càrrega i descàrrega directa.

En segon lloc, pel que fa a l'àmbit prestacional escau referir com l' article 37.3 del Decret 2864/1974 estableix que l'edat de jubilació dels treballadors del mar serà l'ordinària del règim general, per bé que delega a un posterior reglament la seva possible reducció tenint present les feines 'de naturalesa excepcionalment penosa, tòxica, perillosa o insalubre, en les què s'acusin elevats índex de morbiditat o sinistrabilitat'.I, per la seva banda, caldrà observar que els coeficients reductors postulats s'apliquen, conforme la lletra c) de l'article 1 del RD 1311/2007 a tots els treballs corresponents a les activitats que s'integren en el servei portuari bàsic de càrrega, estiba o desestiba de l' article 85.1 de la Llei 48/2003 , afirmant-se tot seguit que 'als efectes d'allò previst en aquest real decret es considerarà estibador portuari al treballador que presti els seus serveis per compte i sota la dependència d'una empresa estibadora, així com el que ho faci a través d'una societat estatal d'estiba o desestiba o entitat que la substitueixi de conformitat amb l' article 2.1 h) ET o el definit com a tal en la legislació vigent en el període corresponent, quan realitzi els treballs especificats en el paràgraf anterior'.

Per tant, el criteri general és que concorre una reducció de l'edat de jubilació de totes les feines relacionades amb l'estiba o desestiba, remetent als efectes a la Llei de Ports de l'Estat que, en l'actualitat, està regulada pel R. Decret Legislatiu 2/2011. I si s'acudeix a l'article 130.1 de l'esmentat precepte es pot comprovar com es fa una descripció d'un extens llistat de supòsits, tots ells relacionats amb els successius acords sectorials.

Com es pot comprovar fàcilment concorre un punt comú entre aquests dos plànols (enquadrament i règim prestacional): l'enquadrament en el règim especial dels treballadors del mar remet a la normativa general de ports, que es refereix a tota una sèrie d'activitats de càrrega, estiba, desestiba o ancoratge. Una normativa que prové, com és notori, de l'Acord sectorial al respecte. I, alhora, el reglament de reducció de l'edat remet també a la mateixa norma.

Però en cap cas és clar si les descrites activitats han de ser enteses en forma directa o indirecta. És obvi que el treball d'estiba i desestiba té múltiples vessants, atès que s'hi poden integrar tant les feines directament relacionades amb la dita activitat com altres d'accessòries o administratives (una cosa és treballar per a una empresa estibadora i una altra fer d'estibador) No existeix problema hermenèutic respecte les tasques administratives o de direcció, atès que en aquesta matèria hi ha doctrina unificada. Així, les SSTS UD 27.07.2005 (rec. 2904/2004 ), 13.02.2006 (rec. 4803/2004 ), 20.02.2006 (rec. 4786/2004 ), 07.07.2006 (rec. 2061/2005 ), 16.06.2009 (rec. 3233/2008 ), etc., que les exclouen.

Ara bé, dit l'anterior, és clar que la Sala ha de compartir l'argumentació del jutjador del primer grau en relació a l'eficàcia de cosa jutjada positiva de la sentència del contenciós-administratiu en la present litis. En efecte, si com s'ha dit, la determinació de l'enquadrament dels estibadors en el règim especial del mar es regeix pels criteris d'aplicació de la Llei de Ports i la reducció de l'edat de jubilació també remet al mateix precepte, el resultat del sil logisme és evident: totes les persones integrades en el dit règim especial tenen dret a la jubilació anticipada. I atès que la dita sentència enquadrà al demandant en el dit règim especial, la conclusió inherent és que també se li aplica el coeficient reductor. I això màxim quan el dit pronunciament administratiu estén l'aplicació del règim especial als allà demandants -entre els què es troba l'actor- sota l'argument de que corren els mateixos riscos que els estibadors directes. La dita consideració, doncs, és cabdal a efectes de la present litis, atès que, com s'ha vist, l'Exposició de Motius del Decret 2864/1974 integrà als estibadors en el règim especial en virtut de la perillositat de la seva feina. I, com també s'ha vist, la dita norma preveu la delegació reglamentària de la jubilació anticipada en funció de la perillositat. El nexe causal és evident, d'aquí que el motiu hagi de ser desestimat.

TERCER.-I, finalment, per la mateixa via anterior es denuncia la infracció d'allò previst a l'article 43.1 TRLGSS, en entendre que la data d'efectes no pot anar més enllà dels tres mesos des de la sol licitud.

També aquest motiu -i amb ell, el recurs en la seva integritat- ha de decaure per dos motius. El primer, perquè l' article 43.1 TRLGSS contempla un termini prescriptiu i és clar que la interposició de la demanda contenciós administrativa interrompé el còmput, de conformitat amb l ' article 1969 CC . I el segon, perquè consta a la sentència i es pot comprovar en l'enregistrament videogràfic del judici, que la demandada, ara recorrent, no s'oposà a la vista oral a la data d'efectes proposada a la demanda, pel que no pot modificar ara la seva pretensió al respecte en via de recurs.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per l'INSTITUTO SOCIAL DE LA MARINA contra la sentència dictada pel jutjat del social número 8 dels de Barcelona en data 21 de gener de 2013 , recaiguda en les actuacions 444/2012, en virtut de demanda deduïda per Victorio contra la dita entitat gestora en reclamació per incapacitat permanent i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la sentència.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.