Sentencia Social Nº 304/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5056/2015 de 21 de Enero de 2016

Encabezamiento

RIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 5056/2015

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 22 de gener de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 304/2016

En el recurs de suplicació interposat per Victorio a la sentència del Jutjat Social 16 Barcelona de data 4 de maig de 2015 dictada en el procediment núm. 641/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 30-6-14 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 4 de maig de 2015 , que contenia la decisió següent:

Que desestimando la demanda formulada por D. Victorio frente a INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, debo absolver y absuelvo a la Entidad Gestora de las peticiones formuladas en su contra, confirmando la resolución impugnada.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

1º.- D. Victorio , nacido el NUM000 .63 y con D.N.I. nº NUM001 , se encuentra afiliado a la Seguridad Social con el nº NUM002 y en situación de alta o asimilada a la de alta, en el Régimen General, con profesión habitual de peón limpieza viaria.

2º.- Solicitó la prestación estando en activo. El día 11.32014 el ICAMS emitió dictamen de las siguientes lesiones: 'Espondilosis y discopatías degenerativas de L2 a S1. CIA intervenido a los 14 años con episodios de taquicardia supraventricular, tratada con anti-arritmicos'.

En su base el INSS dictó resolución en fecha 24.3.2014 por la que declaraba que el actor no afecto de ningún grado de incapacidad permanente, por no reunir el requisito para la misma y no provenir de una situación de I.T.

3º.- Formulada la preceptiva reclamación previa, fue desestimada por resolución definitiva de fecha 15.4.2014.

4º.- Las lesiones acreditadas por la parte actora son: 'Espondilosis y discopatías degenerativas de L2 a S1 con clínica de lumbalgias sin afectación radicular. Comunicación interauricular (CIA) con IQ a los 14 años con episodios de taquicardia supraventricular, tratada con anti- arritmicos. Enolismo activo'.

5º.- La base reguladora de la prestación solicitada asciende a 1.752,41.- Euros mensuales, con fecha de efectos la de notificación de esta sentencia condicionada al cese en el trabajo, existiendo conformidad de ambas partes.

6º.- Por lesiones idénticas, le fue desestimada la incapacidad permanente por sentencia de 23.7.2013 del Juzgado de lo Social nº 2 de Barcelona , luego confirmada en sede de suplicación por sentencia de 29.4.2014.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs del treballador demandant contra la Sentència que desestima declarar-lo en situació d'incapacitat permanent total derivada de malaltia comuna, és per examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 193 c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre (BOE de 11 d'octubre).

Segon.- Denuncia la infracció per no aplicació de l'article núm. 137,4 de la Llei General de la Seguretat Social. Resumidament argumenta que les patologies i limitacions que consten recollides en el quart fet provat impossibiliten que pugui desplegar les fonamentals tasques de la seva professió habitual de peó de neteja viària perquè la espondilosi amb discopaties degeneratives de L2 a S1 amb clínica de lumbàlgies i comunicació interauricular amb episodies de taquicàrdia i enolisme actiu, impedeixen requeriments de força i esforç físic continuat . Cita criteri jurisprudencial de la Sala que transcriu en part.

Cal puntualitzar que al no haver set atacada la relació fàctica, ens remetem al quart fet provat en el qual consten que pateix la espondilosi i discopatires degeneratives de L2 a S1 amb clínica de lumbàlgia sense afectació radicular. Episodis de taquicàrdia supraventricular per la comunicació interauricular intervinguda als 14 anys, tractada amb antiarítmics. Enolisme actiu.

L'article núm. 136 137 de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994) estableix que, per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, d'acord amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat permanent total suposa la impossibilitat relativa d'executar les fonamentals tasques de la professió habitual, concepte més ampli que les del lloc de treball, i entén que, encara que funcionalment pugui dur-la a terme, ha de ser en les mateixes condicions de rendibilitat i habitualitat que qualsevol altre treballador en aquella professió, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per a la professió habitual és total quan la possibilitat de dur-la a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva és utòpica.

Referent a les lesions que presenta el demandant recurrent per a ser creditor de la incapacitat permanent total que postula, ens remetem al quart fet provat no atacat i transcrit mes amunt. El conjunt del quadre de les patologies, ara per ara, i sense perjudici de brots àlgics que temporalment requereixin períodes d'incapacitat temporal, i sense perjudici del tractament pal liatiu i control mèdic que les patologies exigeixin , no li impedeixen poder desplegar la seva professió amb un mínim rendiment, eficàcia i continuïtat.

És així perquè les lesions en la columna lumbar són de caràcter moderat, segons afirmació judicial amb valor fàctic que consta en el Tercer Fonament de la sentència, ja que no consta compromís radicular o limitació a la mobilitat, a la vista de la valoració de les proves mèdiques aportades pel recurrent que valora i sobre les quals motiva el magistrat de la instància en la fonamentació de la sentència.

El demandant no es troba doncs incapacitat de forma permanent total, de manera que no concorren les condicions exigides per l' article 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social (RD Legislatiu 1/1994).

En conseqüència desestimem el recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments de dret precedents

Fallo

Desestimar el Recurs de Suplicació interposat pel demandant Don. Victorio contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 16 de Barcelona de 4 de maig de 2015 , dictada en el procediment núm. 641/2014, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.