Sentencia Social Nº 3055/2013, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 391/2013 de 30 de Abril de 2013

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

IL·LMA. SRA. JUANA VERA MARTINEZ

Barcelona, 30 d'abril de 2013

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3055/2013

En el recurs de suplicació interposat per Gonzalo a la sentència del Jutjat Social 24 Barcelona de data 10 d'octubre de 2011 dictada en el procediment núm. 417/2011, en el qual s'ha recorregut contra la part Grupo Generali España Aie, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 3 de maig de 2011 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament disciplinari, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 10 d'octubre de 2011 , que contenia la decisió següent: ' Estimo la prescripción de la falta de incumplimiento de jornada de 2009, desestimo la prescripción del resto de imputaciones y, desestimando la demanda formulada por D. Gonzalo , frente a la empresa GRUPO GENERALI ESPAÑA. A.I.E., declaro procedente el despido realizado por la empresa en fecha 1-04-11, convalidando la extinción que con el mismo se produjo, sin derecho a indemnización ni a salarios de tramitación, absolviendo, en consecuencia, a los demandados de los pedimentos en su contra formulados. '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La parte actora D. Gonzalo , mayor de edad, con DNI núm. NUM000 , ha venido prestando servicios por cuenta y orden de la empresa demandada con antigüedad desde el 10-10-01, categoría profesional del Grupo 2 Nivel 5 CSB=B, tramitador de siniestros y salario de 1.912,48 euros mensuales brutos, con inclusión de prorrata de pagas extraordinarias.

SEGUNDO.- La empresa comunicó al actor, mediante escrito de fecha 21-03-11 la apertura de expediente contradictorio y el pliego de cargos que contiene los siguientes hechos: que el 16-04-10 RRHH le remite un correo electrónico en el que se le comunicó que 'De acuerdo con los datos que constan a fecha 22 de enero de 2010 en el programa de 'Control de Tiempo de Presencia', en relación con el cómputo total de horas de jornada de trabajo del ejercicio 2009, se ha detectado que Ud. tiene un déficit horario de -47,01 h, sobre su jornada teórica de trabajo en cómputo anual.

Habiendo transcurrido suficientemente el período máximo establecido para la revisión y/o subsanación de posibles errores e incidencias en el marcaje de horas, entendemos que su saldo negativo es definitivo y se encuentra ya consolidado.

En consecuencia, deberá Ud. proceder a la recuperación del citado saldo negativo durante el presente ejercicio del 2010, a los efectos de dar por subsanado y cumplido, en su debido término, la jornada anual de trabajo efectiva en su integridad.

Por último indicarle que confiamos en que a la finalización del período de 2010, no se vuelva a producir un resultado negativo del saldo de horas de jornada efectiva de trabajo en el programa de 'Control de Tiempo de Presencia', dado que, en caso contrario, el incumplimiento de la jornada anual y, por ello, de una condición obligación de trabajo, podría conllevar la aplicación de una medida de carácter disciplinario...'

Añade la carta que 'Nuevamente, el 24 de enero de 2011, se vuelve a comprobar en el Programa de 'Control de Tiempo de Presencia', y, en su caso concreto, un cómputo total de horas de jornada de trabajo del ejercicio 2010, deficitario en un total de - 21,50 h, sobre su jornada teórica de trabajo en cómputo anual.

En una palabra, durante el año 2010, no sólo Ud. no ha recuperado el saldo negativo/deudor que arrastraba el pasado ejercicio de 2009 de -47,01 horas, sin haber procedido a dar por subsanada y cumplida en su integridad su jornada de trabajo efectiva de ese 2009, sino por el contrario, y de acuerdo con los datos que constan a fecha 24 de Enero de 2011 registrados en el programa de 'Control de Tiempo de Presencia', en relación con el cómputo total de horas de jornada de trabajo del ejercicio 2010 convenidas en el artículo 19 del IV Convenio Colectivo del Grupo Generali (1.650 horas), se ha vuelto a detectar que Ud. tiene un déficit horario de -21,50 h sobre su jornada teórica de trabajo en cómputo anual.

En definitiva, por segundo año consecutivo, años 2009 y 2010, y siendo ya demostrable como una conducta o hábito constante de su actitud, en el sentido de incumplir de forma reiterada con una de sus principales obligaciones de su vínculo o relación laboral con esta Compañía, como es la realización de la jornada de trabajo pactado o normal fijado en la norma colectiva de aplicación, Ud. acumula un déficit horario de jornada de -68,51 horas...' El resto de la carta se tiene por reproducida.

TERCERO.- Mediante escrito de fecha 1-04-11 la empresa contestó a las alegaciones del actor y comunicó el despido al actor con efectos desde dicha fecha. El contenido se tiene por reproducido.

CUARTO.- La jornada ordinaria anual en la empresa es de 1.650 horas. Para el control del cumplimiento de esta jornada la empresa tiene instalado un sistema de control de presencia, que es un programa informático que recoge las entradas y salidas de los empleados durante toda la jornada, a través de la tarjeta de proximidad. Informa a cerca de fichajes, incidencias y saldo de horas.

La jornada anual mencionada tiene una distribución horaria de 9:00 horas a 18:30 horas de presencia obligatoria.

Todos los fichajes son on line y los trabajadores pueden controlarlos durante 4 horas cada día.

La empresa en 2009 y 2010 comunicó a los empleados que tenían déficit de horario, esta notificación la realiza normalmente en el mes de marzo de cada año (sobre el año anterior) porque aunque el cómputo se extiende desde enero a diciembre, ambos inclusive, las incidencias no quedan consolidadas hasta trascurridas tres semanas, pues, en ese tiempo, el trabajador pude solicitar modificar errores y también porque las vacaciones pueden disfrutarse hasta el 28 de febrero y hay que esperar a marzo para la consolidación.

Al actor le fue notificado en 2010 el déficit de 2009, hubo 40 personas con déficit en 2009 y 30 en 2010. La empresa notifica el déficit para que los trabajadores afectados puedan recuperar la jornada no realizada en el año mismo en que se les comunica. Los trabajadores lo recuperaron, a excepción de dos, uno de los cuales no recuperó pero tampoco reincidió en el siguiente año y el actor es el único que no ha recuperado el déficit y que ha reincidido. El convenio colectivo especifica cuándo pueden los trabajadores recuperar lo que les falta de jornada anual, normalmente en la media hora antes del inicio o siguiente a la finalización o los viernes por la tarde o en verano por las tardes.

Las incidencias de visitas médicas son recuperables.

El sistema de control de presencia lo conocen todos los empleados, su normativa está en el portal del empleado y pueden visitarlo todos los trabajadores.

Si no el trabajador no registra alguna causa de ausencia, no se registra como incidencia, lo que se produce es una falta de fichaje.

QUINTO.- La empresa comunicó al actor, mediante correo electrónico de fecha 16-04-10 el déficit horario de la jornada de trabajo anual de 2009 en 47:01 horas, que la empresa entiende definitivo porque ha trascurrido el plazo para subsanar los posibles errores, asimismo le informa que deberá recuperar el saldo negativo durante el ejercicio de 2010 y que confían en que a la finalización del 2010 no vuelva a producirse resultado negativo, pues en caso contrario le aplicarían una medida disciplinaria.

Lo mismo hizo la empresa con otros trabajadores con déficit.

SEXTO.- Por correo electrónico de 24-03-11 la empresa comunica al demandante que constan, a fecha 24-01-11 registrado en el programa Control de Tiempo de Presencia, en relación con el cómputo total de horas de jornada de trabajo del ejercicio 2010 convenidas en el artículo 19 del convenio colectivo, un déficit de 21:50 horas sobre su jornada teórica en cómputo anual, que entienden es definitivo porque no lo ha subsanado en el plazo establecido. Asimismo le comunica que debe recuperarlo en el ejercicio 2011 y que esperan no vuelva a producirse porque sino aplicarán una medida disciplinaria.

Lo mismo hizo la empresa con otros trabajadores con déficit.

SÉPTIMO.- En el ejercicio 2009, el actor tuvo un déficit horario de -47,01 h, sobre su jornada teórica de trabajo en cómputo anual. En el ejercicio 2010, tuvo un déficit total de -21,50 h, sobre su jornada teórica de trabajo en cómputo anual. No recuperó ninguno de los dos déficits.

Sus déficits eran de entrada y salida.

OCTAVO.- El actor presenta crisis de alergia generalizada de origen desconocido desde los 12 años.

Viene siendo atendido por angioedema progresivo y urticaria facial desde agosto de 2009

Le fue extendida la baja médica con fecha 21-04-11.

Tuvo una crisis hipertensiva el 27/04/10.

NOVENO.- El actor no ha ostentado la condición de representante de los trabajadores en el año anterior al despido.

DECIMOPRIMERO.- Presentada papeleta de conciliación ante la SC en fecha 28-04-11, se celebró acto conciliatorio el día 16- 05-11, finalizando sin avenencia entre las partes.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar la codemandada GRUPO GENERALI ESPAÑA, A.I.E.. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentencia que declara procedent l'acomiadament, presenta el demandant recurs de suplicació, que ha estat impugnat per l'empresa demandada.

SEGON.Per la via de l' article 193 b) de la Llei reguladora de la jurisdicció social , pretén l'actor, en els set primers motius del recurs, la revisió dels fets provats, concretament dels fets provats que s'examinaran diran a continuació.

Cal recordar, d'entrada, que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisora; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

Entrant en la valoració de les modificacions plantejades, s'arriba a les conclusions següents:

1. Fet provat tercer:Es demana la modificació en base als folis 84 i 153, carta d'acomiadament notificada al demandant.

Es proposa el text alternatiu següent:

'Los hechos imputados al actor en la carta de despido son 153 retrasos o faltas de puntualidad al inicio - mañana - de su jornada de trabajo y los 21 días de retraso al regreso - tarde - de su jornada partida, en el año 2009. Respecto del año 2010 un total de 160 días de retrasos o faltas de puntualidad al inicio - mañana - de su jornada de trabajo y los 30 días de retrasos al regreso - tarde- de su jornada diaria. Y, finalmente, respecto del año 2011, se le imputan al actor 22 días de retrasos o faltas de puntualidad al inicio - mañana- de su jornada de trabajo y 3 días de retrasos al regreso - tarde- de su jornada partida'

Ja que en el fet provat tercer, que es proposa modificar, es diu que es té per reproduït el contingut de la carta d'acomiadament, en la que efectivament consta el que proposa el recurrent, el fet no tindria cap transcendència, per la qual cosa ha de ser desestimada la modificació.

2. Fet provat quart:Es demana la modificació per tal que s'incloguin dades que diu que son rellevants del control horari, en base als folis 141 i 144 (en les pàgines que detalla) indicant que els càlculs numèrics que s'inclouen en la proposta de modificació deriven dels folis que es citen i de una mera suma dels horaris que s'hi consignen, sense interpretació ni complexitat. Diu que es tracta d'una mera fórmula de suma de minuts i hores, dels que es pot extraure del sistema de control horari, indicant que s'han sumat erròniament franges horàries. Es proposa com a text alternatiu que elimini la referència a que la jornada mencionada té una distribució obligatòria de 9:00 a 18:30 hores de presencia obligatòria ..., etc.

Proposa que en lloc dels paràgrafs que segueixen al abans referit es digui que respecte a l'actor el sistema no va comptabilitzar de forma correcta la jornada i les hores efectives que l'actor va realitzar en l'any 2010, i que s'inclogui el detall de horaris i diferències reals de jornada que proposa afegir en les taules dels mesos de febrer a desembre de 2010 que aporta, mantenint els paràgrafs posteriors i afegint que segons el sistema de control de presencia, consta un incorrecte suma de saldos, ja que no es va comptabilitzar de forma correcta la jornada laboral diària de l'any 2010, segons s'ha detallat.

Aquesta proposta no pot ser atesa, ja que el fet provat quart es deriva de la valoració de la prova testifical i de l'informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, sense que pugui ser revisada la declaració dels testimonis per aquesta Sala, i sense que de l'actuació Inspectora es pugui derivar cap error en la valoració de la prova documental per part de la jutjadora. Per altra banda, és significatiu que el demandant vulgui eliminar del fet provat, la jornada obligatòria de presencia, i les modalitats de recuperació de la jornada, que no consten en la seva proposta i que són transcendents per a resoldre. Per tant, la modificació del fet provat que es proposa no pot ser atesa ja que no es basa en l'error de la jutjadora sinó en la artificiosa forma de càlcul de l'horari i jornada de treball, al marge de les altres consideracions respecte a la jornada d'obligat compliment i a la de recuperació, que està també en relació a un determinat compliment horari, tal com es relaciona en el fet provat, concretament quan diu 'normalment en la mitja hora abans de l'inici o següent a la finalització o dels divendres a la tarda o a l'estiu per les tardes, etc'. No obstant això, analitzats els errors de càlcul que al.lega, s'adverteix que no són tals, doncs l'escrit computa erròniament els dies atribuïts per l'informe horari, amb errors evidents per part de l'actor, tal com es dedueix del seu còmput alternatiu, per exemple, dir que el 30 de maig atribueix menys hores de les que consten o valorar el 15 de febrer unes hores superiors a les registrades. Per tant, no s'aprecia en aquest punt l'error de la jutjadora i es desestima el recurs en aquest punt.

3. Fet provat sisè:Proposa que s'afegeixi que la comunicació per correu electrònic - relativa al dèficit horari de 2010 - es va fer al demandant el dia 28 de març de 2011, moment en que ja estava en suspensió de sou i feina, des del dia 21 de març de 2011. Indica que es transcendent per a resoldre i que deriva del document 139 de les actuacions, tal com consta en el correu electrònic aportat, mentre que la suspensió de sou i feina, consta en el foli 149, pag- 3, en el que es detalla que va ser suspès de sou i feina des del dia 21-03-2011 fins el 1-04-2011, que va ser acomiadat.

Aquest fet, respon als folis que s'indiquen, no obstant no s'adverteix que tingui cap transcendència per a resoldre i per tant ha de ser desestimat.

4. Fet provat setè,al que proposa incorporar que el sistema de control de presència aportat per l'empresa no suma el saldo de dèficit horari que detalla el fet provat, ja que no consta computada de forma correcta la franja horària, i que si es computa l'excés de jornada, s'evidencia un desajustament, amb la conclusió de què el saldo és favorable a l'actor. Així, diu que es posa de manifest en els folis 141 de les actuacions, pàgina 4 i 5; foli 144, pàgina 25 i 26, en els que es pot observar el defecte de que el 15-02-2010, es totalitzen 8:02 hores, quan en realitat són 8:11; o el 24 de febrer es totalitzen 7:57 hores, quan en realitat són 8:13. Només en el període de 15 a 24 de febrer de 2010, la disfunció seria de 58 minuts no computats. Segueix descrivint la seva valoració, tal com ha fet el recurs en la proposta de modificació del fet provat quart, en aquest punt per evidencia l'error en els sumands de les hores realitzades, segons la pròpia documental en la que consta el registre horari. El text proposat en aquest punt és el següent:

'En el ejercicio 2009, el actor tuvo un dèficit horario de 47,01 horas, sobre su jornada teórica de trabajo en cómputo anual. En el ejercicio 2010, tuvo un déficit total de -21,50 horas, sobre la jornada teórica de trabajo en cómputo anual segun los datos del control de presencia, si bien el citado sistema no computa el saldo de horas, o cómputo de presencia, de forma correcta respecto del actor en el año 2010, todo ello según se detalla y consta en el hecho probado cuarto. Sus déficits, según se detalla eran de entrada y salida'.

Aquest motiu, amb coherència amb el que s'ha exposat respecte a la revisió del fet provat quart, no ha de ser estimat.

5. Fet provat vuitè,del que proposa un text alternatiu que digui:

'El actor presenta crisis de alergia generalizada de origen desconocido desde los 12 años. Viene siendo atendido por angioedema progresivo y urticaria facial desde agosto de 2009. Con síntomas más marcados en la oficina donde trabajaba que tener moqueta, dado que por su patología le perjudicaba claramente. Le fue extendida baja médica por el periodo 21.04.2010 a 26.04.2010. Fue visitado de urgencias los días 21, 22 y 27 de abril de 2010. Tuvo una crisis hipertensiva el 27.04.2010. El actor tiene prescrito tratamiento de Polaramine, que tiene como efecto secundario la somnolencia'

Basa la proposta revisora en els documents que consten als folis números 95 i 96, comprovants de baixa per incapacitat temporal, i folis 100, 101 i 109, revisions hospitalàries per crisi d'al lèrgia, foli 110, prescripció de Polaramine, i informe mèdic que consta en el foli 97 de les actuacions.

Ja que la precisió de les patologies del demandant en el temps, podria ser transcendent, i consten acreditades, en els documents aportats, sense cap contradicció, s'estima la modificació proposada, com un error per omissió. Queda incorporat el relat destacat en negreta en el fet provat vuitè de la sentència.

6. Addició d'un nou fet provat dotzè,que basen en el foli 84, Annex III, i el foli 152 de les actuacions, en concret de les al legacions del Comitè d'Empresa, ratificades en l'acte del judici. La redacció proposada és la següent:

'El 24 de marzo de 2011, el Comitè de Empresa emitió informe en el expediente contradictorio incoado contra el actor por déficit de jornada de los años 2009 y 2010. El citado Comité solicitó un nuevo anàlisis y valoración de los hechos en atención a los problemas de salud/visitas médicas que sufría el actor, por ausencias autorizadas por su responsable. Asimismo, menciona que el actor había llevado a cabo esfuerzos para la recuperación del déficit horario, destacando la buena valoración que del actor tienen sus compañeros y su buen quehacer profesional. Por lo que solicitaban una sanción adecuada y proporcionada'.

Ja que consta el document aportat, que no ha estat valorat per la magistrada de instància, i podria ser transcendent per a resoldre, sense que resulti contradit per cap altre element probatori ni negat per la part, ha de ser integrat el seu contingut en el fet provat que es proposa.

7. Addició d'un nou fet provat tretzè, que digui:

'El 29 de abril de 2011 el trabajador Juan Manuel fue sancionado por una falta leve con amonestación escrita por un défici horario de -20:07 respecto del año 2009. Asimismo, la trabajadora Eulalia fue sancionada, el 21 de marzo de 2011, con una amonestación escrita por falta leve, al tener un déficit horario de jornada en el año 2009, de - 20:00 horas. '

Al lega el recurrent que la modificació és transcendent per a l'aplicació del principi de proporcionalitat, ja al legat en la demanda, tenint en compte quines sancions han estat aplicades en supòsits similars. Diu que el fet es deriva dels folis 155 i 156 de les actuacions, que són les dues cartes de sanció lliurades respectivament als altres treballadors de l'empresa.

Ja que consten en les cartes aportades els fets que es relaten, no contradits per cap altre document no prova practicada, s'ha admetre la modificació atès que podria resultar efectivament transcendent per a resoldre, d'acord amb la censura jurídica que planteja en els altres motius del recurs. S'estima també aquesta modificació.

En resum, els fets provats de la sentència, amb l'estimació parcial dels motius revisors del recurs, han de quedar modificats amb els textos ressaltats més amunt en negreta, relatius als fets provats 8è, 12è i 13è, mantenint en la resta el relat que consta en la sentència de instància.

TERCER.Amb correcta empara a l' apartat c) de l' art. 193 LRJS , es pretén per la recorrent l'examen del dret aplicat, en els quatre motius següents del recurs.

En primer lloc, al lega la infracció de l' article 55.1 de la LET i de l ' article 62.3 i 65.1.3del Conveni Col lectiu General de l'àmbit Estatal de les Entitats Asseguradores i Mútues d'Accidents de Treball, pels anys 2008 a 2011 (BOE 10.12.08), en quant els preceptes citats exigeixen a l'empresa que en el moment d'acomiadar es notifiqui, de forma concreta, els fets que s'imputen i que pugui exercitar el treballador el seu dret d'audiència ( art. 62.3 del Conveni Col lectiu citat). En aquest punt indica que els fets imputats en el plec de càrrecs i en la carta d'acomiadament són diferents i que la imputació genèrica dels dies ha generat indefensió a la part actora. Que en el plec de càrrecs s'imputa un dèficit horari de 2009 per valor de 47:01 hores i per l'any 2010 de -21:50 hores, per un total de -68,51 hores. Mentre que en la carta d'acomiadament s'imputa un retard de 153 dies o faltes de puntualitat a l'inici de la jornada de treball al matí i de 21 al retorn -tarda- en jornada partida, en l'any 2009, i de 160 dies de retard al matí i 30 al retorn a la tarda, per l'any 2010. I finalment, pel 2011, 22 dies al matí i 3 de retard en la tarda.

La diferent imputació entre l'expedient i la carta sancionadora ha quedat acreditada, ja que com s'adverteix en el plec de càrrecs s'imputen a l'actor incompliment de la jornada laboral i incompliment horari per retards en l'hora de incorporació al treball i també una ' actitud de deslealdad y transgresión de la buena fe contractual por abuso de confianza en el ejercicio de sus tareas como administrativo dentro de la organización de la Empresa, para llevar a cabo y cometer las irregularidades analizadas y contenidas en el pliego de cargos, y todo ello, con base y fundamento en el artículo 63.3 letras a) d) y e) del Convenio Colectivo General de ámbito estatal para las Entidades de Seguros, Reaseguros y Mutuas de Accidentes de Trabajo'.

La indefensió del causant s'evidencia per la manca de concreció del que fa referència a les lletres a), d) i e) de l'art. 63.3 conveni col lectiu, però no en referència a l'apartat a) ja que s'indica clarament que l'any 2009, van ser 222 els dies laborals de jornada de treball ... i entre altres son 153 dies de retards o faltes de puntualitat a l'inici mati i 21 a la tarda. Que respecte al 2010, en que la jornada laboral va ser de 223 dies laborables, 11 es troba incidència malaltia/indisposició, 5 gestions particulars recuperables, 7 incidència per visites mèdiques i 4 dies no va anar a treballar per malatia/indisposició amb preavís. Però son 160 dies de retards o faltes de puntualitat a l'inici - matí - de la jornada de treball i 30 dies al retorn de la tarda de la jornada partida. En l'any 2011, i fins al dia de la obertura de l'expedient disciplinari, han transcorregut 54 dies laborables de jornada de treball i es troba incidència per a gestions particulars i altra per visita mèdica (recuperables) i 22 dies de retards o faltes de puntualitat a l'inici - matí - de la jornada de treball i 3 de retard al retorn de la tarda, de la jornada partida, resultant un dèficit horari del dia 1- 01-2011 al 21-03-2011, de 3:20 hores.

Conclou la carta en el sentit que s'ha comés pel demandant un reiteració d'absències i faltes de puntualitat de forma reiterada, sistemàtica i injustificada.

És evident el canvi de imputació entre la iniciació de l'expedient disciplinari i la carta sancionadora definitiva, que respon també a les al legacions realitzades pel demandant. Això no vol dir que existeixi una indefensió causant de la improcedència de l'acomiadament, ja que l'empresa ha canviat en part els fets de la imputació inicial, mantenint la qualificació de falta molt greu, de la que el demandant ha tingut ocasió de defensar-se, atès que també era relativa també al compliment de l'horari i de la jornada de treball, si bé es modifica en part, mantenint però la bàsica de dèficit en el compliment de jornada i horari, ja que s'imputa sempre el retard en l'entrada el treball i la diferència de jornada en còmput anual que en resulta. Per tant, no es considera erròniament aplicats els preceptes que el demandant cita i el motiu ha de ser desestimat.

QUART.Seguint en la denúncia del dret aplicat, la part recurrent al lega la infracció de l' article 60.2 de la LET i de l ' article 66 del Conveni Col lectiu General de l'àmbit Estatal de les Entitats Asseguradores i Mútues d'Accidents de Treball, pels anys 2008 a 2011 (BOE 10.12.08) aplicable al cas, al legant la prescripció dels fets imputats, doncs també considera que s'han de declarar prescrits els retards corresponents a l'any 2010, ja que el programa empresarial de control de presència podia ser conegut per la companyia en temps real.

Entén que no existeix cap element que porti a considerar que el 1 de gener de 2011 l'empresa no tingués coneixement clar del dèficit horari de 2010, per la qual cosa s'haurien de considerar prescrites també les faltes relatives al any 2010. Diu que la sentència infringeix els preceptes citats ja que no fixa quin és el dies a quo de la prescripció, que hauria de ser el 1-01-2011 , de manera que des de la citada data a la incoació de l'expedient sancionador, el dia 21 de març de 2011, ja estaven prescrites les faltes anteriors als 60 dies naturals transcorreguts.

Per valorar aquest motiu s'ha de partir de què els fets imputats en la carta d'acomiadament consisteixen en: '153 retrasos o faltas de puntualidad al inicio - mañana - de su jornada de trabajo y los 21 días de retraso al regreso - tarde - de su jornada partida, en el año 2009. Respecto del año 2010 un total de 160 días de retrasos o faltas de puntualidad al inicio - mañana - de su jornada de trabajo y los 30 días de retrasos al regreso -tarde- de su jornada diaria. Y, finalmente, respecto del año 2011, se le imputan al actor 22 días de retrasos o faltas de puntualidad al inicio - mañana- de su jornada de trabajo y 3 días de retrasos al regreso - tarde- de su jornada partida'.

Ja que l' article 60-2 de l'ET , i l'article 66 del Conveni sectorial aplicable estableixen la prescripció de les faltes molt greus en 60 dies, a partir de la data en què l'empresa va tenir coneixement de la seva comissió, i en tot cas als 6 mesos d'haver-se comès, atenent al moment en què el demandant va ser informat de la incoació de l'expedient disciplinari, 21-03-2011, tal com consta en el fet provat segon de la sentència, certament havien de considerar-se prescrites totes les relatives a 60 dies abans del moment en què l'empresa va tenir coneixement dels retards, doncs, a diferència del que valora la sentència, no es pot valorar que existeixi ocultació, i per tant, el termini de prescripció aplicable havia de ser de 60 dies. Aquest moment, per molt que l'empresa tingui un control horari diari, no podia ser el dia mateix dels fets, ja que la jornada anual és recuperable, de manera que l'empresa computa el control de presència i si manquen hores, els treballadors han de recuperar-les per arribar a la totalitat de jornada anual exigible de 1650 hores. Així es declara provat en el fet segon i en el quart de la sentència.

Per tant, és correcte situar el 'dies a quo', en el moment en què l'empresa té coneixement de incompliment de jornada de l'any 2010, tal com es dedueix del fet provat segon de la sentència, en el que es diu que l'empresa va iniciar un expedient contradictori el 21 de març de l'any 2011, moment en el que ja feia més de 60 dies que tenia coneixement dels possibles incompliments de jornada i horari de l'any 2010, superant els 60 dies de prescripció, ja que el coneixement empresarial del comput anual de jornada s'ha de fixar a l'inici del mes de gener de 2011, relativa a la del 2010. Per tant, la valoració jurídica de la sentència de instància, en relació a considerar prescrits els incompliments de l'any 2009, però no els de 2010, relatius al no compliment de la jornada anual, s'ha de revocar i declarar prescrits els fets relatius al 2010. Els que no estan efectivament prescrits són les faltes imputades de l'any 2011, consistents en faltes de puntualitat. S'estima es part, per tant, aquest motiu del recurs.

CINQUÈ.El motiu desè del recurs, al lega que la sentència ha infringit l' article 58.1 de la LET i l ' article 62.3 del Conveni Col lectiu General de l'àmbit Estatal de les Entitats Asseguradores i Mútues d'Accidents de Treball, pels anys 2008 a 2011 (BOE 10.12.08), per no tenir en compte l'aplicació del principi de proporcionalitat que ha de regir l'actuació disciplinària. En aquest sentit considera que s'haurien de tenir en compte que l'actor porta deu anys treballant a l'empresa, sense cap altre antecedent de sanció; que l'any 2010 va patir una greu al lèrgia ja li va suposar una baixa mèdica de pocs dies, però que va haver de patir assistències hospitalàries d'urgències; que l'agreujament de la patologia descrita li provocava la moqueta del lloc de treball, segons diagnòstic mèdic; que prenia medicació que li provocava somnolència i d'aquí les faltes de puntualitat; que el Comitè d'Empresa considerava que l'actor era bon company i professional i s'esforçava en complir, demandar una sanció adequada a la realitat; que consta que dos companys, amb dèficit similar, van ser amonestats per falta lleu.

És cer que per valorar la procedència de la decisió d'acomiadar s'ha de tenir en compte la graduació de la falta, la seva tipicitat, la proporcionalitat de la decisió sancionadora, atenent a la vida laboral de treballador i es pot ponderar també el grau de tolerància de l'empresa, respecte a la infracció sancionada així com la existència de tracte desigual, que al.elga el recurrent.

En aquest sentit hem dit en sentència recent, recollint al doctrina del TS, que ( STSJ Catalunya, de 11-12-2012, recurs: 5801/2012 ): 'En este sentido debe ponerse de relieve que si bien 'las infracciones que tipifica el art. 54-2 del Estatuto de los Trabajadores para erigirse en causa que justifique la sanción de despido han de alcanzar cotas de culpabilidad y gravedad suficientes, lo que excluye su aplicación bajo nuevos criterios objetivos, exigiéndose análisis individualizados de cada conducta, tomando en consideración las circunstancias que configuran el hecho, así como los de su autor, ya que solo desde esta perspectiva cabe apreciar la proporcionalidad de la sanción' (SSTS de 29 de enero de 1997 y 13 de noviembre de 2.000- sostiene la de esta Sala de 1 de junio de 2006); como se encarga de precisar el pronunciamiento de la Sala de 13 de julio de 2006 'la utilización del criterio gradualista debe armonizarse con la facultad que se atribuye al empresario para imponer la sanción que estime apropiada dentro del margen que establezca la norma reguladora del régimen de faltas y sanciones (ex STS de 11 de octubre de 1993 ; entre otras); de tal manera que el juicio de proporcionalidad no puede emplearse de igual forma en aquellos supuestos en los que el tipo sancionador habilita (por su propio contenido) una mayor libertad en la graduación de la conducta tipificada que en aquellos otros en los cuales se objetiva un número de faltas de asistencia 'injustificadas' que alcanza el umbral mínimo previsto en la norma colectiva'.

Aquest motiu però s'ha de valorar conjuntament amb el que planteja el recurrent respecte a la estricta tipicitat de la falta imputada, tal com s'examinarà a continuació.

SISÈ.El darrer motiu del recurs, també plantejat per infracció jurídica, al lega que la sentència no aplica correctament l' article 54.2 a) de la LET, ni els articles 63.3 a) d) i e), ni l ' article 64 del Conveni Col lectiu General de l'àmbit Estatal de les Entitats Asseguradores i Mútues d'Accidents de Treball, pels anys 2008 a 2011 (BOE 10.12.08), ja que quan s'imputen faltes de puntualitat, diu l'article 64 del citat Conveni que no es computaran com a tals les que no superin els 10 minuts,i que genera una indefensió clara a la part el fet que no es digui quins dies es computen com de tardança, i en lloc d'aplicar el conveni es computen de manera general, amb inclusió dels dèficit horari. En segon lloc, diu que conta en els documents de l'empresa que no s'han computat 31 hores i 36 minuts treballats, que consten en els registres de la companyia demandada, segons els documents d'entrada i sortida que s'aporten. Hores i minuts dels que es dedueix la recuperació dels dèficits horaris que l'empresa imputa a l'actor, de -21,50 hores el 2010. Nega per tant que s'hagin acreditat els dèficits de compliment de horari, atenent a que no es registren entrades que superin els 10 minuts de retard.

Per valorar la tipicitat de la decisió empresarial, element bàsic per a valorar la procedència de la causa al legada, s'ha d'estar sobretot al que regula la norma col.lectiva, concretament el Conveni del Sector publicat al BOE 10-12-08, (RESOLUCIÓN de 21 de noviembre de 2008, de la DirecciónGeneral de Trabajo, por la que se registra y publica el Convenio colectivo de seguros, reaseguros y mutuas de accidentesde trabajo), que disposa literalment :

'Artículo 63. Graduación de las faltas.2. Faltas graves:

a) De seis a nueve faltas de puntualidad injustificadas en el período de un mes. A estos efectos, se considerarán falta de pntualidad las calificadas como tales en el artículo 61 siguiente, sobre retrasos. (...)

3. Faltas muy graves.Todas aquellas que impliquen conductas que perjudiquen con gran importancia cuantitativa el proceso productivo, y/o supongan infracción de leyes, reglamentos o convenios; entre las que se deberán considerar incluidas las siguientes:

a) El fraude, la deslealtad y el abuso de confianza en las gestiones encomendadas.(...)

d) Diez o más faltas de puntualidad injustificadas en el período de un mes.

e) La falta de asistencia al trabajo de tres días dentro de un período de un mes, sin la debida autorización o causa que lo justifique.

Artículo

64. Retrasos.- A los efectos señalados en la presente ordenación jurídica de faltas y sanciones, se considerarán falta de puntualidad los retrasos en la entrada al trabajo que a continuación se indican:

1. En los supuestos de horarios flexibles: todo retraso injustificado más allá de los márgenes de flexibilidad establecidos para la entrada al trabajo.

2. Cuando no exista horario flexible: el retraso injustificado en la hora de entrada superior a los 10 minutos.

Los retrasos inferiores dentro del indicado margen de 10 minutos no se calificarán como falta de puntualidad, si bien dicho período tendrá la consideración de tiempo debido de trabajo a los correspondientes efectos.'

Tal com indica el recurrent, ja que els retards de menys de 10 minuts no es poden qualificar de falta de puntualitat, i tenint en compte que l'empresa en cap cas ha imputat un retard de més de 10 minuts, en un dia concret, no es pot apreciar que concorri la tipicitat necessària per aplicar la sanció per la falta molt greu d'acomiadament per aquesta causa (art. 63.3.d) del Conveni, en relació al 64-2). Respecte al frau o a la deslleialtat, tampoc pot ser apreciada, ja que la falta imputada és l'incompliment de jornada u horari, que l'empresa controla dia a dia, sense que al treballador se li hagi reprovat cap conducta de ocultació o manipulació de les dades, falsejament de informació, etc., de manera que no es deriva cap frau en la seva conducta, que queda reflectida en el control horari diari de la companyia, tal com aporta. Tampoc s'arriba a una conclusió diferent quan entrem a valorar la imputació de faltes d'assistència. És cert que el demandant ha realitzat una conducta de incompliment de jornada anual, però l'empresa no ha efectuat un requeriment concret de compliment de jornada, a partir del qual es pugui concloure que l'actor ha deixat de treballar de forma injustificada. S'adverteix que existeixen unes jornades recuperables per absències per malaltia, per indisposició, etc., de les que s'ha aportat una justificació mèdica, tal com consta en els documents que es valoren en el fonament jurídic primer. No consta cap requeriment empresarial en el sentit de exigir la justificació més precisa dels dies recuperables o de les visites mèdiques o indisposicions al.legades, de manera que evidència una conducta de tolerància empresarial. La manca de tipicitat de la conducta imputada, respecte als retards, tenint en compte la prescripció de totes les faltes dels anys 2009 i 2010, i al fet de la inexistència de requeriment concret de realització de jornada recuperable, així com la diferència de tracte respecte a altres treballadors, tal com resulta del fet provat dotzè, modificat, fa que la conducta imputada, ni aplicant el principi de tipicitat, ni de proporcionalitat, pugui ser declarada com a falta molt greu.

Per altra banda, i aquí si que s'ha de tenir en compte el principi de proporcionalitat en la valoració de la falta i la sanció, s'ha de ponderar l'antiguitat del demandant - 10 anys - , que no té sancions anteriors, l'informe del Comitè d'empresa que ha quedat incorporat, com s'ha dit, el diferent tracte sancionador de la companyia en relació a altres treballadors, als que també s'imputaven incompliments similars de jornada anual, als que solament se'ls va amonestar, tal com ha estat incorporat revisant els fets provats, i la malaltia que pateix el demandant, que podria justificar altres retards. Tot això en relació a la vaguetat de la causa imputada doncs no es detallen dies concrets d'absències no justificades, ni dies concrets de retards superiors a 10 minuts, que entrin en la consideració de tals segons el Conveni del Sector.

SETÈ.Les anteriors consideracions, doncs, han de comportar la declaració de improcedència de l'acomiadament, amb les conseqüències que se'n deriven, atesa que és aplicable l' article 56 ET , en la redacció de l'Estatut dels Treballadors anterior a la reforma operada pel Reial Decret 3/2012, havent estimat la doctrina que si es declaren els acomiadaments improcedents, s'han de regir per la llei vigent en el moment de la extinció, que incluia, en aquest cas, la condemna als salaris de tramitació així com a la indemnització en la quantia de 45 dies per any treballat (STSJCat recurs 5559-12 de 29-10-2012, STSJ d'Andalusia, de 18 de juliol de 2012, RS 1404-2012, de 2012).

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que estimem el recurs de suplicació interposat per Gonzalo , contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 24 dels de Barcelona, en data 10 d'octubre de 2011 , en les actuacions 417-2011, iniciades per demanda presentada per la dita part recurrent contra GRUPO GENERALI ESPAÑA, AIE, en reclamació per acomiadament i, en conseqüència, REVOQUEM la sentència dictada i estimem en part la demanda formulada per la citada part actora.

Declarem improcedent l'acomiadament amb efectes del dia 1-04-2011, i condemnem a l'empresa demandada GRUPO GENERALI ESPAÑA, AIE , a que opti, en el termini de 5 dies hàbils, des de la notificació d'aquesta sentència, entre la readmissió del treballadora al seu lloc de treball, amb pagament dels salaris de tramitació, o al pagament de una indemnització per valor de 30.356,17 euros (476,25 dies X 63,74 + euros/dia), i també el pagament dels salaris de tramitació, que sigui quina sigui la opció són per valor de 63,74 euros al dia.

S'adverteix a la part condemnada que HAURÀ D'EXERCITAR LA OPCIÓ EXPRESSA i que en cas de no exercitar la opció en el termini concedit, s'entendrà realitzada tàcitament en favor de la readmissió.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.