Sentencia Social Nº 3084/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2721/2009 de 28 de Abril de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 28 d'abril de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3084/2010

En el recurs de suplicació interposat per Celia a la sentència del Jutjat Social 1 Tarragona de data 15 d'octubre de 2008 dictada en el procediment núm. 214/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part I.N.S.S. i T.G.S.S.,

ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 11 de febrer de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 15 d'octubre de 2008 , que contenia la decisió següent:

"Que DESESTIMANDO la demanda interpuesta por DÑA. Celia , con D.N.I. nº NUM000 , contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL y la TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, se confirma la resolución del INSS de fecha 21-9-2007, por la que se declara a la actora afecta de una Incapacidad Permanente Total, derivada de enfermedad común, para su profesión habitual de Camarera".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La demandante DÑA. Celia , nacida el 6-6-1966, núm. NUM001 de afiliación a la Seguridad Social, siendo su profesión habitual la de Camarera.

SEGUNDO.- La actora fue declarada afecta de una Incapacidad Permanente Absoluta derivada de enfermedad común, con efectos desde marzo de 2005, habiéndosele reconocido las siguientes lesiones:

"Hiperaldosteronisme secundari a Sd. de Barter. Cervicobraquialgia (E). Hemorroides, fisura anal intervingudes en múltiples ocasions. Pendent IQ de rectocele. Hernia discal L5-S1 pendent valoracío quirúrgica por sd. ansios reactiu, evolució favorable".

TERCERO.- En examen posterior por revisión de grado de Incapacidad Permanente por mejora instada por la Dirección Provincial del INSS, se dictó resolución el 21-9-2007, por la que se declaraba a la actora afecta de una Incapacidad Permanente Total para su profesión habitual de Camarera, reconociéndosele las siguientes lesiones: "Hiperaldosteronisme secundari a Sd. de Barter. Hemorroides, fisura anal intervingudes en múltiples ocasions. Pendent IQ de rectocele al setembre. Hernia discal L5-S1, L4-L5 pendent valoracío quirúrgica. Miomatosi uterina pendent d'intervenció. Sd. Depressiu amb evolució favorable".

CUARTO.- Interpuesta el día 9-11-2007 la preceptiva reclamación previa por la actora, fue desestimada por el INSS por resolución del 28-11-2007.

QUINTO.- Las lesiones, que presenta efectivamente la parte actora son las siguientes:

"Hiperaldosteronismo secundario a Síndrome de Bartter. Hemorroides, fisura anal intervenidas en múltiples ocasiones. Pendiente de intervención quirúrgica de rectocele en septiembre. Hernia discal L5-S1, L4-L5 pendiente de valoración quirúrgica. Miomatosi uterina pendiente de intervención. Síndrome Depresivo con evolución favorable".

(informe del ICAM, pericial Dr. Benigno )

SEXTO.- La base reguladora establecida para la Incapacidad Permanente Absoluta es de 959,70 euros y la fecha de efectos de 22-9-2007.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, que ja li havia estat reconeguda l'any 2005 i que va ser revisada per l'Entitat Gestora per millora, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON. Mitjançant el primer motiu del recurs, la demandant sol.licita la modificació del fet provat segon, en el sentit de que hi consti que les lesions que li va reconèixer l'Institut demandant, en el mes de març de 2.005, quan se la va declarada en situació d'Incapacitat Permanent Absoluta, van ser les següents: "Hiperaldosteronismo secundario a SD Bartter. Distima secundaria. Cervicalgia con braquialgia. Hemorroides pendientes de reintervención. Rectocele. Fisura anal complicada con absceso perineal. Hernia discal lumbar L5-S1" i que les lesions que figuren en el citat fet corresponen al dictamen de l'ICAM de 24.5.2006, quan va ser visitada de nou amb motiu d'un possible revisió del grau d'incapacitat. Es fonamenta en els documents que es troben als folis 17 i 76, 44, 77 i 78 de les actuacions.

El motiu ha de ser estimat perquè, efectivament, les lesions reconegudes a l'actora en el mes de març de 2.005 foren les que abans s'han transcrit i les que consten en el fet provat segon són les que figuren en la revisió de l'ICAM de l'any 2006. Són fets no controvertits per les parts, però que poden tenir incidència en la modificació de la decisió de la sentència impugnada.

Així mateix pretén la modificació del fet provat cinquè, en el sentit d'afegir-hi que l'actora pateix també les lesions següents: "Cervicalgia con braquialgia i trastorn mixt d'ansietat i depressió". Es fonamenta en els documents que consten als folis 22, 23, 24, 26, 28, 30, 31 a 35, 93, 95, 105 i 111 de les actuacions.

La modificació s'haurà d'estimar, atès que les malalties especificades figuren en els informes mèdics que obren en el folis citats pel demandant i han estat reconegudes també pel perit mèdic del propi Institut demandat.

TERCER. En el segon motiu del recurs, amb emparament correcte en l'apartat c) de l' article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia que s'ha infringit l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social . El recurrent basa aquest motiu en que l'actora es troba incapacitat en grau absolut per a tot tipus de treball, pel conjunt de patologies que pateix, que no han millorat des de l'any 2005, atès que actualment es troba pendent de diverses intervencions quirúrgiques, tal com consta en el propi fet provat cinquè.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l' article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, se continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l' article 137 de la legislació anterior .

En l'apartat 5è de l'esmentat article s'estableix que s'haurà de declarar en incapacitat permanent absoluta per a qualsevol treball a aquells treballadors que per les malalties o lesions que pateixen, estiguin incapacitats, no tan sols per a desenvolupar la seva tasca habitual, sinó fins hi tot, qualsevol d'altre tipus de treball.

Doncs bé, el motiu s'ha d'estimar, perquè és evident que la situació clínica actual en que es troba l'actora, no ha millorat respecte a les lesions que se li van reconèixer l'any 2005 i l'any 2006 i que consten en el fet provat segon, sinó que, per contra, ara existeixen noves lesions. En efecte, continua patint Hiperaldosteronisme secundari a Sd. de Barter. Cervicobraquialgia, hemorroides, fisura anal intervingudes en múltiples ocasions i que es troba pendent d'intervenció quirúrgica de rectocele i hernia discal L5-S1. Però ara, apart de la citada hernia discal, també se li ha reconegut una hernia discal L4-L5, ambdues pendents de valoració quirúrgica i un Miomatosi uterina, també pendent d'intervenció.

Així doncs, la Sala no comparteix la decisió del magistrat d'instància, quan argumenta que aquestes lesions no la incapaciten per a tots tipus de treball, i pel contrari, entén que tenen prou entitat per anul.lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-la per a qualsevol tipus de treball, inclosos els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia, atès que està impedida, no tan sols per a realitzar mitjans o grans esforços, sinó també per a mantenir-se durant hores en una mateixa postura, com cal en qualsevol professió, encara que aquesta sigui de caràcter sedentari. I això amb independència de que l'Entitat Gestora torni a valorar el seu estat de salut una vegada la demandant hagi estat intervinguda de les operacions quirúrgiques que té pendents.

En aquest sentit cal recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem - Sentència de data 24 de març de 1987 , en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986 , entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, existe alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables ( sentencia de 30 de septiembre de 1986 ), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

QUART. Els raonaments precedents comporten l'estimació del recurs interposat per la demandant, i amb prèvia revocació de la sentència recorreguda, ha d'estimar-se la demanda declarant-la en situació d'Incapacitat Permanent Absoluta per a tot treball, derivada de malaltia comú, amb dret a una pensió del 100% de la base reguladora de 959,70? (fet provat sisè), amb més els increments legals i revaloritzacions procedents, i amb efectes econòmics de 22 de setembre de 2.007, data acceptada per les parts, amb obligació de pagament de l'esmentada prestació a càrrec de l'Institut demandat.

VISTOS els preceptes legals citats, els que concorden i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de d'estimar i estimem el Recurs de Suplicació interposat per Doña. Celia contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Tarragona, en data 15 d'octubre de 2.008, que va recaure en les Actuacions 214/2008 , en virtut de demanda presentada per l'esmentada Sra. contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de revocar i revoquem l'esmentada resolució declarant l'actor en situació d'Incapacitat Permanent Absoluta per a tot treball amb dret a percebre la prestació corresponent en la quantia del 100% de la base reguladora mensual de 959,70?, amb més els increments legals i revaloritzacions procedents, i amb efectes econòmics de 22 de setembre de 2.007, i, en conseqüència, condemnem l'Entitat Gestora a pagar a la demandant la prestació esmentada.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l' article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle.

Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.