Sentencia Social Nº 3121/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 150/2009 de 29 de Abril de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 29 d'abril de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3121/2010

En el recurs de suplicació interposat per Ericsson Network Services, S.L. a la sentència del Jutjat Social 2 Barcelona de data 22 d'abril de 2008 dictada en el procediment núm. 712/2007 i acumulat 761/2007 ,en el qual s'ha recorregut contra la part France

Telecom España, S.A. i Marino y otros, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 10 d'octure de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamació quantitat, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 22 d'abril de 2008 , que contenia la decisió següent:

"Estimo en parte la demanda interpuesta por Marino , Severino , Jose Daniel , Juan Luis , Alvaro , Bernabe , Demetrio , Fabio , Hernan y Landelino contra la entidad Ericsson Network Services, S.L y France Telecom España, S.A, declarando el derecho de los actores a percibir el plus de turnicidad en los siguientes períodos y en las siguientes cuantías:

Fabio : 19.618,98 euros

2002 (octubre-diciembre):974,72 euros

2003: 3513,87 euros

2004: 3601,72 euros

2005:3716,97 euros

2006: 3854,50 euros

2007:3957,20 euros

A Landelino : 14.365,56 euros

2002 (noviembre-diciembre):530,46 euros

2003: 3310,04 euros

2004: 3392,79 euros

2005:3501,36 euros

2006: 3630,91 euros

A Jose Daniel : 20.879,42 euros

2002 (octubre-diciembre):1041,64 euros

2003: 3755,15 euros

2004: 3849,03 euros

2005:3972,19 euros

2006: 4119,16 euros

2007:4142,25 euros

Marino : 17.046,41 euros

2004: 3908,17 euros

2005: 4189,55 euros

2006: 4386,46 euros

2007:4562,23 euros

Severino : 6.293,12 euros

2006 (julio-diciembre): 1864,87 euros

2007:4133,03 euros

2008 (enero): 295,22 euros

Juan Luis : 4849,72

2005:2909,87 euros

2006: (enero-agosto): 1939,85 euros

Alvaro : 12.572,34 euros

2003: 372,42 euros

2004: 2792,53 euros

2005:2937,74 euros

2006: 3046,44 euros

2007:3423,21 euros

Bernabe : no puede percibir ningún plus de turnicidad por cuanto no presta sus servicios en un régimen de trabajo a turnos.

Demetrio : 2603,40 euros

2005: 2603,40 euros

Hernan : 7066,7 euros

2002 (noviembre-diciembre):579,38 euros

2006 (julio-diciembre): 2039,60 euros

2007:4151,17 euros

2008 (enero): 296,55 euros

De todas esas cantidades responderá Ericsson Network Services, S.L. France Telecom España, S.A responderá solidariamente con Ericsson Network Services, S.L de las siguientes cantidades (devengadas hasta 1.12.2003) respecto de los trabajadores siguientes:

Fabio : 3.986,60 euros

Landelino : 3.367,64 euros

Jose Daniel : 4.260,34 euros

Hernan : 1.845,72 euros."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Los actores vienen prestando sus servicios para Ericsson Network Services, S.A con las siguientes antigüedades, categorías y salarios (hecho no controvertido):

Marino : 25.10.1999, técnico organización 1ª, puesto de trabajo: planificador, 30.414,86 euros brutos anuales (fijo)

Severino : 30.12.1999, maestro industrial, puesto de trabajo: coordinador técnico de acceso (BSS), 27.553,57 euros brutos anuales (fijo)

Jose Daniel : 22.03.1999, maestro industrial, puesto de trabajo: técnico de operación y mantenimiento (NSS), 27.615 euros brutos anuales (fijo)

Juan Luis : 22.11.1999, maestro industrial, puesto de trabajo: técnico de acceso (BSS), 20.400,02 euros brutos anuales (fijo)

Alvaro : 22.11.1999, maestro industrial, puesto de trabajo: técnico de operación y mantenimiento (NSS), 22.061,20 euros brutos anuales (fijo)

Bernabe : 3.04.2000, maestro industrial, puesto de trabajo: técnico de acceso (BSS), 25.891,91 euros brutos anuales (fijo)

Demetrio : 13.12.1999, técnico de acceso (BSS), 18.394,58 euros brutos anuales (fijo)

Fabio : 9.08.1999, ingeniero, puesto de trabajo: técnico de operación y mantenimiento, 26.381,36 euros brutos anuales (fijo)

Hernan : 16.08.1999, maestro industrial, puesto de trabajo: coordinador técnico acceso (BSS), 27.678 euros brutos anuales (fijo)

Landelino : 28.12.1998, técnico de operación y mantenimiento (NSS), 27.564,79 euros brutos anuales (fijo)

SEGUNDO.- Retevisión Móvil, S.A (france Telecom España, S.A) transmitió la unidad productiva constituida por la "operación y mantenimiento de primer nivel de la red", de la que formaban parte los actores, a Newtelco Services, S.A, ahora Ericsson

Network Services, S.L, con efectos de 1.12.2003, pasando posteriormente a subcontratar los servicios de la propia actividad que prestaba la referida unidad productiva a Newtelco Services, S.A (hecho no controvertido)

TERCERO.-Los actores desempeñan sus tareas bien en un turno de mañana o bien en uno de tarde, de 6:30 a 14:15 o de 14:15 a 22:00 horas, programándose el viernes anterior el cuadrante de trabajos de cada semana del turno de mañana y tarde. La empresa asigna los turnos pero los trabajadores tienen flexibilidad para cambiárselos. Esos cuadrantes incluyen la ejecución de trabajos que pueden ser con un plazo máximo o programándose una fecha y hora concreta. La averías se van planificando a medida que salen y no se registran en el cuadrante, asumiendo guardias de disposición y localización de noche de 22:00 a 07:00 horas, en la que los trabajadores están disponibles pero no en un turno de noche presencial, pues existe un turno específico de noche (testifical Jose Antonio , Juan María y Fausto )

CUARTO.-El cambio de turno de los trabajadores puede hacerse de forma semanal, quincenal o mensual. Se dan por reproducidos los cuadrantes de trabajo aportados y que obran a los folios 647 a 948 y que se dan por reproducidos.

QUINTO.-Los contratos de los trabajadores incorporan en anexo las siguientes cláusulas, a excepción del Sr. Hernan . (f. 167, 204, 246, 285, 320, 363, 401, 435)

Cláusula primera-pacto de localización y disposición.

El empleado se compromete a estar localizable y a disposición de atender los requerimientos que le haga la empresa, durante el descanso semanal y según se especifique en el centro de trabajo al que está adscrito. Esto significa que no podrá alejarse más de 50 km de su centro de trabajo.

Cláusula segunda-trabajo a turnos.

El trabajo se podrá realizar en régimen de turnos, pudiendo ser adscrito el empleado al turno de mañana, tarde o noche o rotando en todos ellos.

Sí el empleado fuera adscrito a un puesto de trabajo en el que se realizara el trabajo en régimen de turnos percibirá por ese hecho una compensación que equivaldría al 15% del salario bruto anual fijado en la cláusula tercera A. En caso de que el empleado dejara de prestar sus servicios en régimen de turnos, no percibirá la citada compensación".

SEXTO.-En el contrato de Landelino en la cláusula sexto se hace constar el "pacto de localización y disposición", conforme al cual Cláusula primera-pacto de localización y disposición.

El empleado se compromete a estar localizable y a disposición de atender los requerimientos que le haga la empresa, durante el descanso semanal y según se especifique en el centro de trabajo al que está adscrito. Esto significa que no podrá alejarse más de 50 km de su centro de trabajo. En compensación por "localización-disposición", acordadas en este contrato se establece la cuantía de 30.000 pesetas brutas por semana en que debe encontrarse en dicha situación. Si el trabajador pasara a ocupar un puesto en que no fuera requisito la "localización y disposición" dejará de percibir dicha compensación. (f.500)

SÉPTIMO.-En los contratos de trabajo de los actores en cuanto a la jornada se establece que la jornada de trabajo podrá ser prestada en jornada partida o continuada según requiera la empresa, en razón de puesto de trabajo (f. 163, 199, 242, 281, 316, 359, 396, 431, 468, 499)

OCTAVO.-Los actores vienen percibiendo el plus de disponibilidad pero no el de turnicidad. El plus de turnicidad lo perciben los trabajadores que trabajan a tres turnos (hecho no controvertido)

NOVENO.-En relación a las cuantías reclamadas de octubre de 2002 a octubre de 2003 los demandantes Marino , Severino , Jose Daniel , Juan Luis , Alvaro , Bernabe , Demetrio , Fabio formularon demanda que fue repartida al juzgado Social nº 8 de Barcelona el 5.01.2004, (autos 995/2003) habiéndose presentado la papeleta de conciliación el 21.10.2003, celebrándose el acto el 12.11.2003. Dichos actores desistieron mediante escrito presentado ante el Juzgado el 24.02.2004, dictándose auto el 25.02.2004 (f. 529 a 556).

DÉCIMO.- Hernan y Landelino en relación a las cuantías reclamadas de noviembre de 2002 a noviembre de 2003 presentaron demanda en fecha 23.12.2003, que fue repartida al Juzgado Social nº 8 de Barcelona (autos 1000/2003), habiéndose presentado la papeleta de conciliación el 28.11.2003 y celebrándose el acto el 15.12.2003. En fecha 14.03.2005 se dictó sentencia sin entrar a resolver sobre el fondo del asunto, apreciando defecto en el modo de proponer la demanda concediendo un plazo de 4 días para subsanar el defecto, bajo apercibimiento de archivo (f. 563 a 572)

UNDÉCIMO.-En fecha 11.11.2005 Marino , Severino , Jose Daniel , Juan Luis , Alvaro , Bernabe , Demetrio , Fabio , presentaron demanda en reclamación de las cuantías de octubre de 2002 a diciembre de 2004 (autos 613/2005 del Juzgado Social nº 8 de Barcelona), que se acumuló a los autos 1000/2003 por auto de 11.01.2006 . La papeleta de conciliación es de fecha 22.02.2005, celebrándose el acto el 10.03.2005. Se celebró vista el 2.03.2006 y por providencia de 20.03.2006 se procedió al archivo de la causa, que se confirmó por auto de 10.05.2006 al desestimar recurso de reposición contra la citada providencia (f. 573 a 646).

DUODÉCIMO.-Por escrito de 31.01.2006 los actores amplían la demanda actualizando las cantidades reclamadas hasta diciembre de 2005, admitiéndose por el Juzgado Social nº 8 (f. 632 a 638)

DECIMOTERCERO.-En caso de estimarse la demanda corresponden a los actores las siguientes cantidades según los cálculos que obran en los folios155a 159, no impugnados de contrario:

Marino :

2002 (octubre-diciembre): 1042,40 euros

2003: 3757,85 euros

2004: 3908,17 euros

2005: 4189,55 euros

2006: 4386,46 euros

2007:4562,23 euros

2008 (enero-marzo): 977,64 euros

Severino :

2002 (octubre-diciembre):919,52 euros

2003: 3348,11 euros

2004: 3431,75 euros

2005:3575,96 euros

2006: 3729,73 euros

2007:4133,03 euros

2008 (enero-marzo):885,66 euros

Jose Daniel :

2002 (octubre-diciembre):1041,64 euros

2003: 3755,15 euros

2004: 3849,03 euros

2005:3972,19 euros

2006: 4119,16 euros

2007:4142,25 euros

2008 (enero-marzo):887,64 euros

Juan Luis :

2002 (octubre-diciembre):744,84 euros

2003: 2711,20 euros

2004: 2819,64 euros

2005:2909,87 euros

2006: 3017,54 euros

2007:3060 euros

2008 (enero-marzo):655,71 euros

Alvaro :

2002 (octubre-diciembre):744,84 euros

2003: 2685,13 euros

2004: 2792,53 euros

2005:2937,74 euros

2006: 3046,44 euros

2007:3423,21 euros

2008 (enero-marzo):855,78 euros

Bernabe :

2002 (octubre-diciembre):965,16 euros

2003: 3445,64 euros

2004: 3570 euros

2005:3644,80 euros

2006: 3801,52 euros

2007:3883,78 euros

2008 (enero-marzo):832,23 euros

Demetrio :

2003 (junio-diciembre):1582,11 euros

2004: 2522,67 euros

2005: 2603,40 euros

2006:2699,72 euros

2007: 2759,18 euros

2008 (enero-marzo): 591,24 euros

Fabio :

2002 (octubre-diciembre):974,72 euros

2003: 3513,87 euros

2004: 3601,72 euros

2005:3716,97 euros

2006: 3854,50 euros

2007:3957,20 euros

2008 (enero-marzo):847,98 euros

Hernan :

2002 (noviembre-diciembre):579,38 euros

2003: 3545,76 euros

2004: 3634,40 euros

2005:-

2006: 4079,19 euros

2007:4151,17 euros

2008 (enero-marzo):889,65 euros

Landelino :

2002 (noviembre-diciembre):530,46 euros

2003: 3310,04 euros

2004: 3392,79 euros

2005:3501,36 euros

2006: 3630,91 euros

DECIMOCUARTO.- Los actores presentaron papeleta de conciliación el 27.10.2006, celebrándose el acto de conciliación el 22.11.2006. La demanda se presentó en decanato el 9.10.2007 (1 y 13)

Tercer. Contra aquesta sentència la part codemandada Ericsson Network Services S.L va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma la part actora. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència d'instància, que estimà en part la demanda presentada per la part actora, en la qual sol.licitava es condemnés l'empresa a abonar-los el Plus de Torns, s'interposa per la demandada recurs de suplicació.

Fonamenta la resolució recorreguda l'estimació de la demanda, en que els actors realitzaven torns de forma habitual de matí i tarda i això amb independència de que cobressin un Plus per disponibilitat, atès que aquest últim plus el que retribueix és la seva disponibilitat durant les guàrdies de nit de 22:00 a 07:00, en les quals han d'estar disponibles, però no és un torn de nit presencial, atès que existeix un torn específic de nit, mentre que els que cobren plus de torns són els treballadors que tenen un sistema de treball a tres torns i van canviant de torn.

SEGON. En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l' apartat b) de l'art. 191 de la Llei de Procediment Laboral , la recurrent sol.licita la modificació del fet provat tercer, pel qual proposa la reacció següent: "Los actores cumplen normalmente su jornada de trabajo en horario de mañana.

Se le asigna una guardia. Habitualmente de duración semanal, que el conjunto de técnicos, cumple rotatoriamente de 22 horas a 7 horas de lunes a viernes y 24 horas los fines de semana, durante la cual permanecen localizables y disponibles en su domicilio mediante su teléfono móvil para atender posibles averías de la red que se produzcan en dicho horario.

Si durante las guardias de localización surge alguna incidencia que les obligue a prestar servicios para la empresa. En aplicación del descanso de 12 horas entre la finalización de una jornada de trabajo y el inicio de la siguiente, se retrasa el inicio de la última que puede extenderse la horario de tarde".

La modificació es fonamenta en una sèrie d'arguments i raonaments, així com en el contracte de treball dels demandants i en els quadrants de guàrdies.

Aquesta Sala ha posat de relleu, en multitud d'ocasions, les exigències de les revisions fàctiques en suplicació, que es poden resumir en els requisits següents: 1) L'equivocació del jutge s'ha de deduir de forma directa d'un element de prova documental o pericial. 2) S'ha d'assenyalar per la part recurrent el punt específic del contingut de cada document que posa de relleu l'error al.legat, raonant sobre la seva correcció, mitjançant una anàlisi que demostri la correspondència entre la declaració continguda en el document i la rectificació que es proposa, 3) l'error ha de ser evident i s'ha de desprendre de forma clara, directa i inequívoca del document, sense que calgui fer deduccions, conjectures o suposicions i 4) l'error ha de ser transcendent per a modificar el sentit de la decisió de la resolució recorreguda, sense que es pugui utilitzar per a introduir qualificacions jurídiques predeterminants de la d'aquella

Doncs bé, en el present supòsit el motiu haurà de ser desestimat en tota contundència. En primer lloc, perquè es fonamenta en una prova documental en la qual no s'observa cap tipus d'error en la valoració de la prova per part de la jutgessa d'instància, la qual fins hi tot ha transcrit en el relat fàctic de la sentència les clàusules dels contractes de treball dels demandants que tenen virtualitat a efectes del present litigi i tampoc en els quadrats de guàrdia es podria revisar el citat fet provat, ja que els esmentats quadrants han estat escrupolosament examinats per la magistrada d'instància que els esmenta en el fonament de dret quart, en assenyalar que de l'examen dels citats quadrants s'ha observat que els actors han realitzat la jornada a torns durant el temps que s'assenyala per a cadascun d'ells i, en segon lloc, perquè també es fonamenta la modificació en una sèrie d'arguments, raonaments i especulacions amb cita de diverses sentències judicials, que evidentment no poden fonamentar cap modificació del citat fet provat.

TERCER. En el segon motiu del recurs, correctament emparat en l' apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral es denuncia la infracció de l' article 36 de l'Estatut dels Treballadors fent referència, en primer lloc, a un acord col.lectiu que va posar fi a una vaga i en el qual es regula el plus de disponibilitat que res té a veure amb el que s'està dirimint en el present litigi i posteriorment s'assenyala que la forma de treball dels treballadors de l'empresa es basa precisament en la clàusula de localització i disposició, la qual retribueix econòmicament els treballadors de forma molt superior al que suposaria si s'apliqués únicament la clàusula del plus de torns, per la qual cosa s'han de considerar les citades clàusules com excloents i mai no es poden acumular.

Censura jurídica totalment condemnada al fracàs. El Tribunal Suprem, en la sentència de data 25.10.2002 , citada en la sentència d'instància, ha precisat ja que es treballa a torns quan els treballadors ocupen successivament els mateixos llocs de treball, segons un cert ritme, continu o discontinu, implicant per al treballador la necessitat de prestar els seus serveis en hores diferents en un període determinat de dies o de setmanes, de manera que aquesta modalitat de treball pressuposa l'ocupació successiva dels mateixos llocs de treball per diferents treballadors, amb l'obligació d'aquests de rotar o canviar d'horari segons determinats dies o setmanes i manifesta que en el concepte de treball a torns es pot subsumir "tanto el sistema de trabajo consistente en la ocupación de manera sucesiva en los mismos puestos de trabajo a distintos trabajadores, como el caso de que se adscriban de manera permanente a los trabajadores a cada uno de los turnos que se puedan haber establecido, sin la obligación de rotar".

Doncs bé, en el present supòsit va quedar acreditat que els demandants desenvolupen la seva tasca bé en un torn de matí o be en un de tarda, de 6:30 a 14:15 o de 14:15 a 22:00 hores, i que la seva tasca es programa el divendres anterior mitjançant el quadrant de treball de cada setmana del torn de matí i tarda, per la qual cosa és clar que d'acord amb el que estableix l' article 36.3 de l'ET s'ha de qualificar el seu treball com subjecte a la realització de torns, atès que diferents treballadors ocupen el mateix lloc de treball segons un cert ritme i roten en l'horari de prestació de serveis, per la qual cosa els demandants tenen dret a cobrar el complement salarial pactat per aquest supòsit.

Tal com va assenyalar ja aquesta Sala en la sentència de data 21 de juliol de 2008 , en un supòsit exacte al que s'està examinant ara, "La razón de ser de esa turnicidad no se encuentra, como pretende la recurrente, en un sistema de guardias, sino en la necesidad que la empresa tiene de mantener cubierto el servicio las 24 horas del día por ser imprescindible el arreglo de cualquier avería que pueda producirse en la red a cualquier hora del día o de la noche, siendo elección de la recurrente que la turnicidad sólo se aplique de mañana y de tarde, habiendo preferido para el turno de noche aplicar el sistema de disponibilidad y localización".

QUART. Amb el mateix emparament processal, la recurrent afirma seguidament que la sentència ha infringit el que disposa l' article 26 de l'ET i assenyala que en el present supòsit ha d'operar, d'acord amb el que s'indica a la clàusula tercera de l'Annex al contracte de treball, el mecanisme de la compensació i absorció, atès que el que pretenen els actors és obtenir uns ingressos que superen el que es va acordar a la norma pactada, és a dir, al Conveni Col.lectiu de la Industría Metal.lúrgia de Madrid, atès que les retribucions que perceben els treballadors de l'empresa són substancialment millors que el que estableix el citat Conveni col.lectiu.

També aquest motiu ha de córrer la mateixa sort que els anteriors. Tal com argumenta la STSJ de Castella-Lleó de 28 de gener de 2.009, que resolt un cas idèntic al present, l'institut de la compensació no pot operar en relació a complements que es perceben amb motiu d'ocupar un lloc de treball específic o a la totalitat o quantitat de treball, atès que aquests retribueixen circumstàncies específiques i aquesta circumstància és la que es dóna amb el plus que aquí s'està examinant, atès que el complement de torns està clarament establert per a remunerar les majors incomoditats i costos d'adaptació que suposa el canvi periòdic de torn de treball, és a dir, un treball realitzat en condicions de treball més penoses que les normalment exigibles, la qual cosa impedeix la seva compensació amb els salaris del conveni, en que aquestes circumstàncies no es contemplen, per manca de la necessària homogeneïtat entre aquell complement i els salaris citats, tal com correctament ha decidit la magistrada d'instància.

El motiu, per tant, ha de ser desestimat, el que comporta la desestimació del recurs. En aquest sentit s'han pronunciat també recentment altres Sales Socials del diferents Tribunals Superiors de Justícia com la d'Andalusia (Sevilla) de 20.2.2007 i 15.9.09, Canàries (Las Palmas) de 18.5.2009 i València de 19.12.2008, apart de les ja citades anteriorment.

CINQUÈ. La desestimació del motiu comporta la del recurs i la ratificació de la sentència d'instància, així com, d'acord amb el que estableix l' article 233.1. de la Llei de Procediment Laboral , imposar les costes processals a l'empresa recorrent, inclosa la minuta del Lletrat impugnant del recurs, que es fixa en la quantitat de 500?. Així mateix procedeix acordar la pèrdua del dipòsit efectuat en el moment de recórrer, i de la quantitat consignada, a les quals es donarà el destí previst legalment, tal com disposa l' article 202.1 de la mateixa llei .

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per ERICSSON NETWORK SERVICES, S.L., contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Barcelona, en data 22 d'abril de 2.008, que va recaure en les Actuacions 712/2007 i acumulat 761/2007 , en virtut de demanda presentada pels Don Marino , Severino , Jose Daniel , Juan Luis , Alvaro , Bernabe , Demetrio , Fabio , Hernan i Landelino contra l'empresa citada i France Telecom España, S.A, en reclamació per quantitat i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució i condemnem la recurrent a que pagui les costes legals, inclosa la minuta del Lletrat impugnant del recurs, que es fixa en la quantitat de 500?. Així mateix s'acorda la pèrdua de les quantitats dipositada i consignada, a la que es donarà el seu destí legal.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.