Sentencia Social Nº 3158/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 508/2007 de 17 de Abril de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 17 d'abril de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3158/2009

En el recurs de suplicació interposat per Jose Carlos a la sentència del Jutjat Social 31 Barcelona de data 29 d'octubre de 2007 dictada en el procediment

núm. 508/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), EGARSAT Mutua de Accidentes de Trabajo y Enfermedades Profesionales de la Seguridad Social n 276 i Grupo Grafico 2005 S.L., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 12 de juliol de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Incapacitat temporal, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 29 d'octubre de 2007, que contenia la decisió següent: " Que DESESTIMO la excepción de acumulación indebida de acciones opuesta por la parte demandada e igualmente DESESTIMO la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Don Jose Carlos frente al Instituto Nacional de la Seguridad Social, EGARSAT y GRUPO GRAFICO 2000, S.L. sobre incapacidad temporal, y en consecuencia ABSUELVO a los expresados demandados de todas las peticiones deducidas en su contra"

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Jose Carlos , con profesión habitual de maquinista offset en la empresa GRUPO GRAFICO 2000, S.L., inició un periodo de incapacidad temporal en fecha 13/03/07, con el diagnóstico de "alergia, sin especificar", consignándose como resultado del reconocimiento médico inicial el de "bronquitis aguda y dermatitis", extendiéndose en la indicada fecha la baja por incapacidad temporal bajo la modalidad "periodos de observación por enfermedad profesional", señalándose el día 13/01/07 como el correspondiente al accidente o la enfermedad profesional. (hojas de salario y folio 7) El indicado proceso finalizó por alta de fecha 13/04/07 por mejoría que permitía realizar el trabajo habitual. (folio 13)

SEGUNDO.- En fecha 09/05/07 el trabajador presentó escrito dirigido a la mutua, aclarado por el del día siguiente, en el que decía impugnar el alta médica y solicitar el reconocimiento de una incapacidad permanente por enfermedad profesional. (folios 17 y 18) La mutua contestó por escrito de 12 de junio indicando que se reiteraba en el alta médica expedida. (folio 20)

TERCERO.- Tras al alta indicada en el hecho probado anterior, el trabajador se reincorporó a su puesto de trabajo, si bien la empresa con fecha 20/04/07 le comunicó su despido con efectos de la misma fecha por supresión de su puesto de trabajo, reconociendo en la misma comunicación la improcedencia del despido. (folio 14)

CUARTO.- El demandante padecía, en el momento del alta médica impugnada, asma bronquial leve intermitente con función respiratoria dentro de la normalidad, alergia al epitelio de gato y dermatitis atópica con resultados positivos a cobalto, mercurio, thiomersal y mezcla de carbas. El tratamiento pautado desde los servicios especializados es el de evitar contacto con animales y con las sustancias positivas, así como mantener el tratamiento respiratorio mediante broncodilatadores. El diagnóstico de la alergia con componente de asma bronquial se había producido en el año 2.002, siendo su antigüedad en la empresa demandada de noviembre de 2005. (hojas salariales y folios 70 a 72)

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Contra la sentència que desestima la demanda presentada per incapacitat temporal, presenta recurs de suplicació la part actora, que ha estat impugnat per la Mútua demandada. En data 16 d'octubre de 2008 es va admetre el document aportat per la part actora, consistent en informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, sobre les condicions de treballa del demandant, que acreditava la part haver-se obtingut en data posterior al judici.

SEGON.- El primer motiu del recurs, per la via de l' article 191 a) de la LPL , interessa la nul.litat de les actuacions, per infracció del article 24 de la CE , al.legant manca de reiteració de la prova de informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, interessada i admesa. Indica que s'ha vulnerat el dret al procediment amb totes les garanties i que s'ha causat indefensió per no haver-se reiterat la aportació del informe, ja admès i interessat en l'acte del judici, deixant a la part sense una prova derivada de la seva denúncia prèvia que era de caràcter essencial.

A banda de que no cita precepte processal infringit i es podria per això desestimar formalment la seva petició, la nul.litat d'actuacions s'ha de considerar un últim recurs i exigeix com a requisit que el defecte no sigui subsanable o no s'hagi subsanat en el curs del procés, així com que la indefensió sigui efectiva, tal com disposa l' art. 240.2 de la Llei Orgànica del Poder Judicial .

La Sala IV del Tribunal Suprem ha establert (Sentencies de 1 desembre 1987 EDJ 1987/8924 , 28 maig 1990 EDJ 1990/5598 4510) i 9 d'abril 1991 EDJ 1991/3629 ) un criteri general clarament restrictiu sobre la declaració de la nul litat d'actuacions en atendre el caràcter instrumental de les formes i les conseqüències negatives d'aquesta decisió sobre el procés. En el mateix sentit la Sala IV del Tribunal Suprem ha establert també (Sentència de 10 d'abril 1990 EDJ 1990/4038 ) que «es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial EDL 1985/198754 (, 2635 y y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley EDL 1985/8754 respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo EDL 1985/8754 , sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal». (En sentit anàleg, Sentència de la Sala IV del Tribunal Suprem de 2 de març 1992 EDJ 1992/2023 ). La Sala IV del Tribunal Suprem (Sentència de 30 d'octubre 1991 EDJ 1991/10309 ) ha establert els criteris següents: «1) La anulación de sentencia es un remedio último y excepcional al que sólo cabe acudir cuando el Tribunal que conoce del recurso no pueda prácticamente adoptar una decisión correcta de la controversia planteada (entre otras muchas Sentencias, las de 20 abril EDJ 1988/3255 y 16 mayo 1988 EDJ 1988/4192 ( y )"," o no haya podido ser subsanada por una u otra vía (S. 17 octubre 1989 EDJ 1989/9180 )». Per altra banda el Tribunal Constitucional ha dit també que «para que las irregularidades procesales produzcan el radical efecto de la nulidad de actuaciones es preciso que, como señala el Ministerio Fiscal en sus alegaciones, la indefensión que produzcan ha de ser material y efectiva y no simplemente posible». (Interlocutòria del Tribunal Constitucional de 15 de gener de 1996 ); nul litat que comporta la indefensió material i no merament formal atès «que el citado defecto haya causado un perjuicio real y efectivo para el demandado en sus posibilidades de defensa ( SSTC 43/1989 EDJ 1989/1852 , 101/1991 EDJ 1991/5025 , 6/1992 EDJ 1992/270 y 105/1995 EDJ 1995/3109 ),...» (Sentència del Tribunal Constitucional núm. 118/1997, de 23 junio EDJ 1997/4030 ).

En conseqüència, ja que l'informe ha estat aportat amb posterioritat i consta en les actuacions, s'ha de considerar que queda sense efecte la pretensió de la part actora, al haver-se subsanat per una altra via, la indefensió probatòria. Raonament que comporta entrar a valorar el contingut del informe esmentat, que s'observa que no dona llum en el tema de fons del litigi, ja que es manifesta en l'actuació inspectora - que aprecia la manca de prevenció dels riscos laborals en el treball prestat i proposa la sanció que correspon - que no es pot constatar que la manca de mesures de seguretat de l'empresa, fos la causa de la producció de la malaltia professional del demandant.

TERCER.- El segon motiu del recurs, per la via de l' article 191 c) de la LPL , que permet presentar aquesta classe de recurs extraordinari en base a la infracció de normes substantives, denuncia la infracció de l' article 128.b) de la LGSS . Indica la recurrent que la malaltia que va donar lloc al procés de baixa havia de ser considerada, tal com s'admet en el primer moment com a derivada de contingència professional, d'acord amb les proves realitzades que diagnostiquen una dermatitis de contacte alèrgia laboral. Indica la recurrent que la al.lèrgia estava causada pel contacte amb les substàncies químiques usades en el treball. Però, ja que no impugna els fets provats, s'ha de partir del que consta en la sentència, concretament en el fet quart en el qual es descriu que patia l'actor asma bronquial lleu, al.lèrgia al epiteli de gat i desmatitis atòpica amb resultats positius al cobalt, mercuri, thiomersal i barreija de carbes. No consta acreditat, ni es dedueix de l'informe de la Inspecció, en el que es detallen les tintes usades per l'empresa, que tinguèssin els elements alèrgenics referits, per la qual cosa la relació causa efecte entre les tintes o altres elements i la dermatitis no ha quedat acreditada. No es pot oblidar que corresponia la càrrega de la prova a la part actora i que el demandant tenia accés a la majoria de productes - tintes - i havia pogut tenir en compte la seva composició al hora de investigar les causes de la seva malaltia. Per altra banda, s'acredita, segons consta en el fet quart, que el diagnòstic d'asma bronquial era de 2002 i la antiguitat en l'empresa datava de l'any 2005, per tant, un aspecte, com a mínim de la malaltia al lèrgica no tenia a veure amb la feina realitzada. S'ha de tenir en compte també que en el fons sembla que la pretensió és de impugnació d' una alta mèdica i que la patologia descrita en la sentència, no es pot valorar que sigui incapacitant temporalment per a cap de les feines essencials de la seva professió, pel caràcter lleu que es descriu de l'asma bronquial, en tractament amb broncodilatadors i per haver-se curat - temporalment - la dermatitis de contacte. Finalment, tal com valora la sentència de instància, la pretensió formulada explícitament per la part actora, encara que es pugui deduir dels arguments que és de determinació de contingència, no diu altra cosa que la obligació de instar el procediment de determinació, i en limitar-se tant l'acció, qualsevol altra conclusió resultaria incongruent. Aquesta és la conclusió a la que ha arribat el magistrat de instància i que ha de ser confirmada per aquesta Sala.

En conseqüència ha de ser desestimat el recurs i confirmada la sentència que desestimava la demanda.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Que desestimem el recurs interposat per Jose Carlos contra la sentència dictada en data 29 d'octubre de 2007, pel Jutjat Social 31 dels de Barcelona , en el procediment seguit en aquell jutjat amb el núm. 508-2007, per incapacitat temporal, a instància del indicat demandant contra l' INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, EGARSAT MUTUA DE ACCIDENTES DE TRABAJO Y ENFERMEDADES PROFESIONALES DE LA SEGURIDAD SOCIALS NÚMERO 276, I GRUPO GRAFICO 2005, S.L., i confirmem la sentència en tots els seus punts.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.