Sentencia Social Nº 3158/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3102/2009 de 30 de Abril de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 30 d'abril de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3158/2010

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 14 Barcelona de data 30 de desembre de 2008, dictada en el procediment núm. 808/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part

Saturnino , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 30 de setembre de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 de desembre de 2008 , que contenia la decisió següent:

"Que, estimando la demanda interpuesta por Don Saturnino contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, debo declarar que el trabajador demandante se encuentra en situación de incapacidad permanente en grado de absoluta, derivada de enfermedad común, condenando al INSS al abono de la correspondiente prestación en cuantía equivalente al 100 por 100 de una base reguladora mensual de 1.122,14 ?, con efectos desde el día 7 de julio de 2008, sin perjuicio de las correspondientes revalorizaciones y mejoras".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El actor Don Saturnino , nacido el día 19 de mayo de 1956 (folio 49), de profesión habitual "oficial mecánico de automóviles", se encontraba afiliado y en situación de alta en el Régimen General de la Seguridad Social, y acreditando cotizaciones suficientes.

(Resolución folio que se da por reproducido).

SEGUNDO.- El demandante solicitó las prestaciones económicas de incapacidad permanente que ahora reclama el día 5 de marzo de 2008 (folios 37 a 39), emitiéndose el dictamen del Institut Català d'Avaluacions Mèdiques en fecha 22 mayo de 2008 con la conclusión de presunción de incapacidad permanente, derivada de enfermedad común.

(Folio 44 que se da por reproducido).

TERCERO.- Inició la vía administrativa ante la Dirección Provincial del INSS, la que en resolución de fecha 8 de julio de 2008, le declaró en situación de incapacidad permanente en grado de total, derivada de enfermedad común, con efectos económicos desde el 22 de mayo de 2008, y el derecho a percibir una pensión mensual inicial de 617,18 ? (55 %, base reguladora de 1.122,14 ?), más las revalorizaciones de pensión correspondientes y a cargo del INSS.

(Resolución obrante a folio 33).

Interpuesta reclamación previa en fecha 13 de agosto de 2008 solicitando la declaración de incapacidad permanente absoluta derivada de enfermedad común (documento folios 48), fue desestimada en resolución de fecha 25 de agosto de 2008 (resolución folio 52 que se da por reproducido).

CUARTO.- La base reguladora de la prestación de incapacidad permanente en grado de absoluta asciende a 1.122,14 ? mensuales.

(Acta de juicio folio 11, estadillo cálculo base reguladora obrante a folio 34 que se da por reproducido).

QUINTO.- El actor padece hiperuricemia severa con crisis gotosas de repetición; artropatía úrica evolucionada con afectación y gran deformación principal en manos, con déficit funcional y también en rodillas, codos y tobillos con déficit funcional; diabetes mellitus tipo II; hipertensión arterial.

(Informe ICAM folio 44 que se da por reproducido; informes aportados por parte actora obrantes especialmente a folios 13 a 17 que se dan por reproducidos).

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. L'Institut Nacional de la Seguretat Social planteja recurs de suplicació contra la Sentència que declara el demandant en situació d'incapacitat permanent total derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs de la recurrent demandant és examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 191c) de la Llei de Procediment Laboral aprovada per Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril , que també és l'objecte únic del recurs de l'Institut Nacional de la Seguretat Social.

Segon. L' objecte del recurs del recurrent és per denunciar la infracció per aplicació indeguda de l' article núm. 137. 5 de la Llei General de la Seguretat de 20 de juny de 1994 , perquè considera que la patologia que presenta el demandant és d'evolució baixa de naturalesa osteoarticular que el limita per a esforços físics i sobrecàrregues osteoarticulars, però que no te contraindicades activitats lleugeres o sedentàries.

La relació fàctica no ha sigut atacada i ens trobem que pateix hiperuricèmia severa amb crisis gotoses de repetició; artropatia úrica evolucionada amb afectació i gran deformació principal a les mans, amb dèficit funcional y també als genolls, colzes i turmells amb dèficit funcional; diabetes mellitus tipus II, hipertensió arterial. La comissió d'Avaluació d'Incapacitats va proposar el reconeixement de la incapacitat permanent total reconeguda en via administrativa en base al dictamen mèdic de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes ) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta el demandant per a ser creditor de la incapacitat absoluta que postula, el cinquè fet declarat provat de la relació fàctica, que no ha sigut atacat i que hem transcrit abans, reflecteix un conjunt de patiments importants amb incidència física i limitacions funcionals, si be ni en la relació fàctica ni en la motivació de la sentència hi ha referència a la incidència d'aquestes limitacions ni a la periodicitat de les crisis gotoses de repetició. Valorem que, atesa també l'evolució recent de la patologia objectivada, aquesta, ara per ara no el limita de forma tan amplia per a impedir-li activitats lleugeres o sedentàries amb un mínim d'eficàcia, continuïtat i rendibilitat normal exigible, sense perjudici dels brots que pugui patir, impeditius del treball de forma puntual, i de l'evolució de la patologia.

En el cas present no concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social (RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, devent-se estimar aquest motiu del seu recurs.

Atesos els preceptes legals esmentats, els seus concordants i demès disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Estimar el recurs de suplicació plantejat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 30 de desembre de 2008 dictada pel Jutjat Social núm. 14 de Barcelona en el procediment núm. 808 de 2008 i seguit a instància Don. Saturnino contra l' esmentat recurrent, que revoquem. Confirmar la Resolució de l'ens recurrent de 8 de juliol de 2008 amb absolució de l'Institut nacional de la Seguretat Social de la pretensió postulada.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l' article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.