Sentencia Social Nº 3175/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2278/2006 de 03 de Mayo de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 3 de maig de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3175/2007

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la

sentència del Jutjat Social 19 Barcelona de data 11 de gener de 2006 dictada en el procediment núm. 741/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Carla , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 21 d'octubre de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 11 de gener de 2006 , que contenia la decisió següent:

"ESTIMO la demanda presentada por DOÑA Carla contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, en reclamación por INCAPACIDAD PERMANENTE, y declarar a la parte demandante en situación de Incapacidad Permanente Absoluta, derivada de enfermedad común, con derecho a percibir las prestaciones contributivas en cuantía del 100% de la base reguladora que asciende a 501,63 Euros, con efectos 10-06-2005, y en consecuencia condeno al Instituto Nacional de la Seguridad Social hacer efectiva esta prestación con los mínimos, las mejoras y las revalorizaciones legalmente procedentes."·

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero.- Doña Carla , nacida el día 29-09-1972, con DNI núm. NUM000 , afiliada a la Seguridad Social con el nº NUM001 de profesión habitual Ayudante de Dependienta, inició un proceso de incapacidad temporal el 1-04-2005.

Segundo.- En fecha 6-07-2005 el INSS dictó resolución denegando el derecho a la prestación por no reunir el requisito de incapacidad permanente. El ICAM apreció en su dictamen emitido el 10-06- 2005 las siguientes lesiones: "Enfermedad de Kiembock. Artrodesis radiocarpiana dcha. 03.2002. Sd. Del túnel carpiano leve IQ (diciembre 2000). Trastorno no especificado de personalidad y trastorno somatoformo".

Tercero.- Frente a dicha resolución la actora interpuso reclamación previa el 26-07-2005, reclamación que fue desestimada por resolución de 23-08-2005.

Cuarto.-. La base reguladora de la prestación es de 501,63 euros y efectos 10-06-2005.

Quinto.- La actora padece "Enfermedad de Kiembock. Artrodesis radiocarpiana dcha. 03.2002. Pérdida de fuerza y severa limitación de la movilidad de muñeca derecha. Síndrome del túnel carpiano intervenido en ambas manos. Obesidad mórbida. Trastorno depresivo grave. Trastorno de la personalidad y trastorno somatoformo".

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada l'INSS va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la pretensió principal de la demanda interposada pel treballador en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta o, subsidiàriament, Total, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON.- En l'únic motiu del recurs, emparat correctament en l' apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la infracció dels articles 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè el trastorn distímic, associat a trastorn somatomorf és de grau moderat i està estabilitzat amb la medicació que pren i pel que fa a la malaltia de Kiembock li produeix una pèrdua de força i severa limitació a la mobilitat del canell dret, des de l'any 2.002, però no ha patit un agreujament substancial i després de la intervenció del síndrome del túnel carpià bilateral no presenta limitació funcional.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l' article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l' article 137 de la legislació anterior .

Doncs bé, el motiu s'ha de desestimar. En primer lloc, perquè el recurrent no ha impugnat el fet provat cinquè de la sentència, on consten les malalties que pateix l'actora, per la qual cosa no es pot admetre que s'al.legui ara que les lesions allà reconegudes no són les que en realitat pateix. En aquest sentit cal dir que en l'esmentat fet consta que l'actora té un trastorn depressiu greu i no moderat com afirma el recurrent i també pateix una pèrdua de força i severa limitació de la mobilitat del canell dret.

I, en segon lloc, perquè tenint en compte les lesions reconegudes a l'actora, és evident que aquestes no només li impedeixen realitzar les tasques fonamentals de la seva professió, sinó que tenen prou entitat per anul.lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-la per a qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia, perquè cal tenir en compte que l'actora presenta un trastorn depressiu greu, un trastorn de personalitat i un trastorn somatomorf que li impedeixen -tal com correctament afirma la jutgessa d'instància- la realització de qualsevol tipus de treball.

En aquest sentit cal recordar la doctrina del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987 -, en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986 , entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables ( sentencia de 30 de septiembre de 1986 ), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 19 de Barcelona, en data 11 de gener de 2.006, que va recaure en les Actuacions 741/2005 , en virtut de demanda presentada pel Sr. Carla , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.