Sentencia Social Nº 318/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 9340/2005 de 17 de Enero de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 17 de gener de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 318/2007

En el recurs de suplicació interposat per Valentín a la sentència del Jutjat Social 6 Barcelona de data 28 de juliol de 2005 dictada en el procediment núm. 836/2004 en el qual s'ha

recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), Construccions Riells Montseny, S.A. i -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 20 de novembre de 2004 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Accident de treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 28 de juliol de 2005 , que contenia la decisió següent: " Que desestimo la demanda interpuesta por Valentín contra INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, CONSTRUCCIONS RIELLS MONTSENY, S.A., en reclamación por IMPUGNACION DE RECARGO DE PRESTACIONES DERIVADO DE ACCIDENTE DE TRABAJO POR FALTA DE MEDIDAS DE SEGURIDAD y por ello absuelvo a las mencionadas demandadas de las pretensiones en la demanda contenidas "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º.- En fecha 16-04-2004 tuvo entrada en la Dirección Provincial del INSS un escrito de Iniciación de actuaciones presentado por Valentín DNI NUM000 por estimar que habian existido faltas de medidas de seguridad e higiene en el accidente laboral sufrido por el mismo cuando realizaba su trabajo habitual por cuenta y orden de la empresa CONSTRUCCIONS RIELLS MONTSENY S.A.

2º.- La Inspección de Trabajo y Seguridad Social en su informe realizado tras la actuación inspectora en la investigación del accidente sufrido por el actor en fecha 29-04-2003 señala que el accidente se produjo en las siguientes circunstancias: el accidente se produjo en la obra en construcción de un edificio destinado a 11 viviendas y garaje ubicado en el cruce de las calles verge de les Neus y carlos Soldevila de santa maria de palau Tordera promovida por Proms i construccions Riells Montseny S.A., y al mismo tiempo contratista principal durante la fase de construcción de la caja del ascensor de los "paños" o laterales que la delimitan en la planta baja de 2 metros de largo, 0,2 metros espesor y altura de 2,70 metros que deben encofrarse con dos paneles metálicos de grandes dimensiones y dos pequeños para los cantos del "paño" . Las etapas para montar los paneles metálicos son: posicionando de la armadura en el lugar señalado en el proyecto siendo ligado o atado seguidamente a los salientes o "esperas" que sobresalen de la armadura de cimentación o forjado inferior, posicionado vertical del panel metálico grande que es transportado por la grúa hasta el sitio exacto donde se deposita, una vez depositado se apuntala por la parte externa del muro para evitar su vuelco o movimiento incontrolado y se suelta por la grúa y se repiten tales actuaciones con todos los paneles hasta terminar el encofrado. El aseguramiento frente al vuelvo del panel inicial se logra mediante el apuntalamiento y también por la propia armadura que previamente ha debido ser fijada por atadura a las esperas o prolongaciones de las armaduras de la cimentación precedente.

El accidente se produjo cuando al soltar el gancho de la grúa, el panel de encofrar perdió el equilibrio, volcando hacia la armadura que no lo soportó y golpeo al trabajador accidentado en la espalda.

En dicha acta núm. 09059-03 se expresa también que la causa principal del accidente es el metodo de trabajo seguido careciendo de medios adecuados, y que tales hechos suponen infracción de lo establecido en el art. 3 del R.D. 487/1997 de 14 de abril sobre disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual de cargas que entrañen riesgos y constituyen una infracción consistente en que el empresario habia incumplido la normativa de prevención de riesgos laborales creando un riesgo grave para la integridad fisica o salud de los trabajadores y la mencionada infracción esta tipificada y calificada preceptivamente como grave en el art. 12.16 b) del R.D.L. 5/00 de 4 de agosto de aprobación del texto refundido de la L.I.S.O.S .

3º.- En el acta de Inspección levantada núm. 09059-03 se propone la imposición de multa total de 3.000,00 euros.

4º.- Tras la recepción de la solicitud del trabajador se solicitó por parte del INSS a la Inspección de Trabajo informe sobre la existencia de responsabilidad empresarial por falta de medidas de seguridad con la propuesta en su caso del recargo en las prestaciones económicas.

En relación a ello por la inspección de trabajo, se informó al INSS que se habia levantado acta de infracción y que se había formulado requerimiento a la empresa para la adopción de medidas tendentes a la corrección del método de trabajo causa del accidente y a su inclusión en los instrumentos de gestión de la prevención en concreto en: utilizar un método de trabajo con medidas adecuadas para garantizar la estabilidad de las planchas metálicas que integran la construcción del forjado y entre otras prever que las "esperas" tengan la longitud y consistencia adecuada y alternativa o complementariamente a lo anterior proveer a los trabajadores de medios de sujeción- suspensión de las planchas metálicas.

Por la Inspección de trabajo, también se informó al trabajador que no procedia recargo, salvo pronunciamiento judicial en el procedimiento que pudiera iniciar en defensa de sus intereses.

5º.- Como consecuencia del accidente del actor fue declarado en situación de Incapacidad permanente absoluta con efectos de 09-10-2003 por resolución del INSS de 04-05-04.

6º.- Por resolución de registro de salida 24-08-2004 del INSS se denegó la petición de declaración de responsabilidad empresarial por falta de medidas de seguridad e higiene en el trabajo, no procediendo recargo de prestaciones en el accidente sufrido por el trabajador Valentín .

Por el trabajador se presentó reclamación previa que fue expresamente desestimada por resolución de 05-11-2004 .

7º.- La empresa CONSTRUCCIONS RIELLS MONTSENY, S.A. utiliza el sistema de enconfrado "STEN" con dos puntales en cada placa que no se atornillan.

8º.- Las "esperas" no son para evitar que caiga la placa y tampoco las placas de las esquinas tiene la misión de que no se desplome el encofrado, sino que sirven para hacer precisamente la esquina.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que desestima la demanda de imposició de recàrrec en les prestacions derivades d'accident de treball, al legant la falta de mesures de seguretat, presenta recurs la part demandant que ha estat impugnat per l'empresa demandada.

SEGON. Com a únic motiu del recurs, per la via de l' article 191 c) del ET , al lega el recurrent la infracció de normes substantives o de jurisprudència, concretament la infracció de l' article 7.10 del RD Legislatiu 5/2000, de 4 d'agost, en relació al article 123 de la LGSS, Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny . Indica el recurrent, que de la redacció dels fets provats primer, segon, tercer i setè, es dedueix que l'empresa no va utilitzar els mitjans apropiats de protecció ni va proporcional al treballador els mitjans per a reduir el risc d'accident. Destaca també que l'Informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, va considerar que existia responsabilitat i va proposar sancionar a l'empresa, per falta greu.

Concretament, destaca el recurrent que el fet provat setè, indica que l'empresa demandada utilitza el sistema de encofrat "STEN" amb dos puntals en cada placa que no s'atornillen. I resalta a continuació que aquest sistema és adequat per sostenir plaques de sostres però no pels ascensors, i que aquesta manca de suport és la que va donar lloc a la caiguda de la placa.

En conseqüència, al lega el recurrent que és aplicable al cas la normativa que cita i demanda la imposició del recàrrec del 30 al 50% en les prestacions del accidentat.

Contra l'anterior argumentació l'empresa basa l'escrit de impugnació en la negació de la manca de mesures de seguretat i la imprudència del treballador, indicant que va col locar de forma incorrecta la placa.

TERCER. S'ha de partir de que es considera provat que l'accident va tenir lloc quan al deixar anar el ganxo de la grua, el panell d'encofrar va perdre l'equilibri, bolcant cap a l'armadura, que no el va suportar i va colpejar al treballador accidentat en l'esquena (fet provat 2n-2). A conseqüència del accident el lesionat va ser declarat en situació de incapacitat permanent en grau d'absoluta, per resolució de l'INSS de data 04-05-2004. La Inspecció de Treball, va proposar la imposició de una sanció de 3000 euros a l'empresa, per valorar com a infracció molt greu la utilització de un mètode de treball inadequat per garantir la estabilitat de les planxes metàl liques que integren la construcció del forjat i, entre altres, preveure que les "esperes" tinguin la longitud i la consistència adequada i proveir als treballadors de medis de subjecció de planxes metàl liques.

No obstant aquesta constatació, la sentència de instància no aplica el recàrrec de l' article 123 de la LGSS , per entendre que l'empresa no és responsable del mètode de treball. Aquesta Sala no pot compartir aquesta argumentació, ja que com al lega el recurrent no té en compte que la responsabilitat de l'empresa constructora no s'esgota en posar a disposició dels treballadors la informació del sistema de construcció i els instruments adequats, sinó que té també la obligació de controlar la seguretat durant tot el procés d'execució de la obra, a través dels tècnics que preceptivament tenen aquesta funció (arquitecte i/o arquitecte tècnic) o dels coordinadors que designi la companyia, tal com estableix l' article 3 del RD1627/1997, de 24 d'octubre , pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció.

Més concretament, L'Annex IV del RD 1627/1997, part A.2 a) estableix les disposicions relatives a la estabilitat i solidesa en el lloc de treball, indicant que s'ha de procurar de manera apropiada i segura, l'estabilitat dels materials i els equips i, en general, de qualsevol element que en qualsevol desplaçament pugui afectar la seguretat i la salut dels treballadors. En la part C.2 a) s'indica també que els treballadors han d'estar protegits contra la caiguda d'objectes i materials, per això han d'utilitzar sempre que sigui possible mesures de protecció col lectiva.

També es regula que les bastides han de ser inspeccionades per una persona competent: abans de la posada en servei i per una persona competent a intervals regulars, en endavant (C.5.c) i que les bastides mòbils s'han d'assegurar contra els desplaçaments involuntaris.

QUART. L'article 14 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals declara el dret dels treballadors a una protecció eficaç en matèria de seguretat en el treball el que es relaciona amb el deure empresarial de protecció dels treballadors i comporta que aquell ha d'adoptar les mesures necessàries per a la protecció de la seguretat dels treballadors. Atès l' article 15 de l'esmentada llei, l'empresari hauria d 'haver adoptat en aquest cas mesures adequades per a evitar el risc o combatre'l en el seu origen i substituir els elements perillosos per altres que ofereixin seguretat.

Els elements configuradors de la mesura sancionatòria aquí analitzada (atesa continua i pacífica jurisprudència continguda, entre d'altres, en les SSTS 8.3, 16.11.93, 12.2 i 20.5.94 ) segons la seva conformació legal i doctrinal són els següents: a) Que hagi ocorregut un accident de treball que doni lloc a prestacions del sistema de Seguretat Social; b) Incompliment de les mesures de Seguretat i Higiene en el Treball, bé generals, bé específiques; i, c) L'existència d'un nexe causal entre l'accident i l'esmenta't incompliment.

En el cas que ens ocupa, el nexe entre el nefast mètode d'execució de la obra que suposava ubicar uns panells sense garantir la seva subjecció que proporcionés una estabilitat i posant en risc la vida dels treballadors afectats, mètode que ni contraordenat ni supervisat per la companyia demandada, va ser el causant de la caiguda de la placa i el greu accident patit pel treballador demandant, que ha estat declarat en situació de incapacitat permanent absoluta. En conseqüència, es valorable la valoració de la concurrència de una infracció de caràcter greu de les obligacions de l'empresa, tal com indica el recurrent i la imposició del recàrrec en les prestacions que se'n deriven.

CINQUÈ. Finalment, la al legació de negligència exclusiva o parcial del treballador que faria improcedent el recàrrec, no pot se atesa, ja que no consta en cap cas que la demandada hagués supervisat la execució de la obra pel personal tècnic competent i hagués donat unes instruccions de muntatge de l'encofrat diferents i contradictòries amb la forma i manera en que l'executava el lesionat, fet que havia d'acreditar en compliment de les obligacions reglamentàries, sense que en cap cas es pugui presumir l'existència de un comportament negligent o culpable del treballador, tal com pretén l'escrit de impugnació, actuació que no es dedueix del que es declara provat, ni de cap dels escrits que informen l'accident en totes les actuacions en fan referència.

Per altra banda, s'ha de recordar que la sentència del TS, dictada en data 8 d'octubre de 2001 (RJ 20031424), en un procediment de similar objecte, aplicable al cas indica que:

"La vulneración de las normas de seguridad en el trabajo merece un enjuiciamiento riguroso tras la promulgación de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales 31/1995, de 8 de noviembre (RCL 19953053), norma que estaba ya en vigor cuando acaeció el accidente que hoy se enjuicia. Esta Ley, en su artículo 14.2 , establece que «en cumplimiento del deber de protección, el empresario deberá garantizar la seguridad y la salud de los trabajadores a su servicio en todos los aspectos relacionados con el trabajo...». En el apartado 4 del artículo 15 señala «que la efectividad de las medidas preventivas deberá prever (incluso) las distracciones o imprudencias no temerarias que pudiera cometer el trabajador». Finalmente, el artículo 17.1 establece «que el empresario adoptará las medidas necesarias con el fin de que los equipos de trabajo sean adecuados para el trabajo que debe realizarse y convenientemente adaptados a tal efecto, de forma que garanticen la seguridad y salud de los trabajadores». Del juego de estos tres preceptos se deduce, como también concluye la doctrina científica, que el deber de protección del empresario es incondicionado y, prácticamente, ilimitado. Deben adoptarse las medidas de protección que sean necesarias, cualesquiera que ellas fueran. Y esta protección se dispensa aun en los supuestos de imprudencia no temeraria del trabajador. No quiere ello decir que el mero acaecimiento del accidente implique necesariamente violación de medidas de seguridad, pero sí que las vulneraciones de los mandatos reglamentarios de seguridad han de implicar en todo caso aquella consecuencia, cuando el resultado lesivo se origine a causa de dichas infracciones."

En el mateix sentit es pot citar la sentència d'aquesta Sala Social de data 30 de març de 2005 (R.6933/2003), que diu: "(...) conviene señalar, que en base únicamente a la inexistencia de falta de medidas de seguridad, no puede rechazarse la responsabilidad empresarial por negligencia, dentro del criterio de responsabilidad civil que establece el artículo 1.101 del Código Civil , si ha habido falta de cuidado o culpa "in vigilando" empresarial que haya contribuido al resultado lesivo, pues por imperativo legal - artículos 4.2d) y 19 del Estatuto de los Trabajadores y 14 y 15 de Ley de Previsión de riesgos laborales - el empresario está obligado a proteger al trabajador incluso de sus propias imprudencias"

Constatada la indicada infracció greu de les obligacions empresarials, s'ha d' estimar el recurs de suplicació i revocant la sentència, estimar la demanda formulada, establint el dret al recàrrec en les prestacions derivades de l'accident, en un total del 40 per cent, que aquesta Sala estima adequat a la gravetat de la infracció i de les conseqüències lesives en la vida del treballador accidentat.

SISÈ. En estimar-se el recurs de suplicació, les costes s'hauran d'imposar a la part vençuda, tal com estableix l' article 233 de la LPL .

Pels fonaments jurídics abans exposats,

Fallo

Estimar el recurs de suplicació interposat per Valentín , contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 6 de Barcelona, dictada en data 28 de juliol de 2005, en el procediment número 836-04, en matèria de recàrrec de prestacions per manca mesures de seguretat, seguida pel recurrent contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i CONSTRUCCIONS RIELLS MONTSENY, S.A.

Revocar la sentència dictada i estimar la demanda condemnant a l'empresa demandada CONSTRUCCIONS RIELLS MONTSENY, S.A. a que aboni al actor el recàrrec de totes les prestacions derivades de l'accident de treball objecte d'aquest litigi, en un 40%.

Es condemna també a la demandada CONSTRUCCIONS RIELLS MONTSENY, S.A. a que pagui els honoraris d'advocat del demandant corresponents al recurs de suplicació, que xifrem en el valor de 300 euros.

Absoldre a les Entitats Gestores demandades.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.