Sentencia Social Nº 322/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 228/2006 de 15 de Enero de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 15 de gener de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 322/2008

En el recurs de suplicació interposat per Iván a la sentència del Jutjat Social 1 Lleida de data 21 de maig de 2007 dictada en el procediment núm. 228/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part FOGASA i NOMAX,. S.L, ha actuat com a

Antecedentes

Primer. En data 12 de setembre de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 21 de maig de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda interpuesta por DON Iván contra la empresa NOMAX S.L. y contra el FOGASA, debo absolver y absuelvo a los demandados de las pretensiones de la demanda articulada en su contra."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO. El demandante, D. Iván , ha prestado servicios por cuenta y dependencia de la empresa NOMAX S.L., en el sector de la construcción, con las circunstancias de antigüedad desde el 10-7-06, categoría profesional de peón y salario mensual bruto de 1.016,04 euros, con inclusión de prorrata de pagas extraordinarias.

SEGUNDO. La prestación de servicios se realizó en virtud de un contrato temporal por obra o servicio consistente en "finalización de los servicios de su categoría en la obra que la empresa tiene en el pabellón polideportivo de Guissona", con duración desde el 10-7-06 hasta "fin de obra", estableciendo un período de prueba de 15 días naturales.

TERCERO. El 14-7-06 el demandante avisó al servicio de emergencias médicas 061 manifestando que había sufrido un accidente laboral. La ambulancia lo trasladó al CAP de Guissona, donde fue atendido sin recibir ningún tipo de asistencia médica al no observarse lesión alguna. No obstante, dado que el actor se quejaba, la empresa lo trasladó a la Clínica Nuestra .Señora del Perpetuo Socorro, de Lérida, donde se le realizó una radiografía en la que el médico no observó tampoco ninguna lesión. Puesto que el demandante continuaba quejándose, fue remitido a la Mutua Intercomarcal (con la que la empresa demandada tenía cubiertas las contingencias profesionales de sus trabajadores), que le realizó una resonancia magnética; ante el resultado anodino de la misma, el 20-7-06 la Mutua le indicó que debía reincorporarse a su trabajo.

CUARTO. Ni la médico del CAP de Mollerussa, ni el médico de la clínica de Lérida, ni los servicios médicos de la Mutua extendieron en ningún momento al actor parte de Incapacidad Temporal. Pese a ello, el actor no acudió a trabajar desde el día 14 hasta el 21 de Julio.

QUINTO. Personados en el lugar de los hechos los Mossos d'Esquadra, realizaron una inspección ocular constatando que "no se observan restos de sangre ni ningún otro indicio o elemento a destacar". El actor y un compañero de trabajo manifestaron a los Mossos que el Sr. Iván se había lesionado en un brazo mientras pintaba unos depósitos de hormigón.

SEXTO. El 31-7-06 el Juzgado de Instrucción nº 2 de Cervera dictó Auto acordando la incoación de Diligencias Previas, que fueron sobreseidas provisionalmente el 6-3-07.

SÉPTIMO. La empresa NOMAX S.L. estaba subcontratada en la obra en la que el actor prestaba servicios por la empresa ROMERO POLO S.A., cuyo encargado manifestó a la demandada que "solo le aguantaba al actor hasta el viernes" (día 14 de Julio) y porque tenía trabajo, ya que no le gustaba ni su forma de trabajar en la obra ni su forma de comportarse, habiendo recibido quejas incluso del restaurante donde habitualmente iban a comer los operarios.

OCTAVO. La obra para la que fue contratado el actor finalizó completamente el 21-7-06, si bien durante los últimos días únicamente trabajaban dos o tres personas para realizar tareas de limpieza.

NOVENO. El 21-7-06 la empresa demandada manifestó verbalmente al actor que prescindía de sus servicios porque habían finalizado las tareas para las que había sido contratado y no tenía más trabajo que darle, y por las quejas recibidas sobre su comportamiento como trabajador.

DÉCIMO. El demandante no ha ostentado en la empresa la condición de representante legal o sindical de los trabajadores.

UNDÉCIMO. Presentada papeleta de conciliación ante el órgano competente el 16-8-06, el acto se celebró el 28-8-06 con el resultado de "sin avenencia". La demanda se presentó en el Juzgado el 7-7-06.

DUODÉCIMO. El 16-5-07 el actor otorgó poder apud acta a favor de la Letrada Dña. Antonia Llobera Rosinach. El juicio se celebró el 17-5-07, sin la asistencia del actor, que fue representado por la Letrada Sra. Llobera.

Tercer. Contra aquesta sentència la part ACTORA va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, QUE EL VA IMPUGNAR EN FORMA. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- El demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima la demanda contra l'acomiadament. L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provats en la Sentència i examinar les infraccions de normes substantives en empara en l' article 191 b) de la vigent Llei de Procediment laboral LPL., el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- L'objecte del recurs es per modificar el Fonament de Dret Tercer de la Sentència, i proposa que reconegui que " El demandant ha set objecte d'un acomiadament nul o subsidiàriament improcedent per part de l'empresa demandada." Basa aquesta pretesa modificació en el contracte de treball i en la prova testimonial sobre la fi de l'obra i l'acomiadament verbal, i manifesta que l'accident va quedar provat per les fotocòpies de les diligències judicials penals que no van ser impugnades per la part demandada.

Sense plantejar cap altre objecte del recurs com podria ser l'examen de les infraccions de les normes o la jurisprudència, manté el recurs que el recurrent va ser acomiadat el 21 de juliol, data que es va reincorporar al treball després d'haver patit un accident que el va obligar a fer moltes visites mèdiques i estar en repòs.

Tercer.- S'ha de recordar el caràcter extraordinari del recurs de suplicació, que és de revisió de les resolucions de la instància i no una segona instància com l'apel lació. És per aquest motiu que el recurs de suplicació està limitat pels requisits exigits en l' article 194.2 de la Llei de Procediment Laboral que s'han d'interpretar de manera rigorosa perquè són les úniques infraccions sobre les que pot resoldre el Tribunal, cosa que obliga que en l'escrit d'interposició s'exposin amb precisió i claredat suficient els motius, de manera que si no es compleixen els requisits, el recurs és inviable ( S.TS. de 7 de maig de 1996 Ar. 4381). Aquesta limitació no resulta contraria al principi de tutela judicial efectiva establerta en l' article 24 de la Constitució espanyola, sinó que n'és conseqüència ja que impedeix que el Tribunal superior dedueixi una pretensió que no estigui rigorosament formulada, a fi de no contravenir el principi d'imparcialitat que regeix la funció judicial per a garantir que no es trenqui l'equilibri entre les parts processals ( STS. IV. de 23 de novembre de 2001 Ar.10298); equilibri que únicament es pot desarticular per alguna d'elles fent ús dels instruments legals i processals establerts legalment per poder imposar la seva tesi sobre la de l'altra part, però no per a imposar la seva tesi a l'òrgan judicial.

Quart.- De fet l'escrit d'interposició del recurs confon els motius limitats objecte de la suplicació i fa consideracions sobre la valoració judicial en el fonament de dret que cita de la prova practicada, que tindria com a conseqüència la modificació de fets provats, que no planteja adequadament.

En el cas present, no formula adequadament cap motiu revisor de fets provats amb redacció de text alternatiu basat en les proves eficaces i eficients legalment vàlides segons l' article 194.3 de la Llei de procediment Laboral . Per altra banda l'absència ineludible de censura jurídica impedeix a la Sala entrar a decidir sobre el fons de la controvèrsia, de manera que s'ha de rebutjar el motiu del recurs.

Per tant, en aplicació de la doctrina citada, s'haurà de desestimar el recurs i confirmar la sentència de la instància en la seva totalitat.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes invocats d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel demandant Don. Iván contra la Sentència de 21 de maig de 2007 dictada pel Jutjat social núm. 1 de Lleida en el procediment núm. 228/2006 seguit a instància de l' esmentada recurrent contra NOMAX S.L i el FONS DE GARANTIA SALARIAL, la qual confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.