Sentencia Social Nº 3230/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 529/2007 de 21 de Abril de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

AMEB

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 21 d'abril de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3230/2009

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 22 Barcelona de data 16 d'octubre de 2007 dictada en el procediment núm. 529/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Laura , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 19 de juliol de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 16 d'octubre de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que estimando la demanda interpuesta por Laura debo reconocer y reconozco a éste en situación de incapacidad permanente en grado de absoluta para cualquier profesión u oficio, y al consiguiente derecho al percibo de una pensión vitalicia de 981,43 euros desde el día 20 de enero de 2007 con las mejoras legalmente correspondientes, condenando al Instituto Nacional de la Seguridad Social a estar y pasar por esta declaración."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- Laura , nacida el 13 de enero de 1952, se encuentra afiliada en el Régimen General de la Seguridad Social, por consecuencia de servicios prestados como especialista de lavandería industrial, encontrándose en situación de alta.

2.- Laura inició expediente administrativo solicitando su declaración de incapacidad. Por resolución de fecha 17 de abril de 2007, dictada por el Instituto Nacional de la Seguridad Social se acordó no declarar a Laura en situación de incapacidad permanente en grado alguno, tras ser reconocida por Unidad de Valoración Médica de Incapacidades el 1 de marzo de 2007. Tal pronunciamiento fue ratificado, tras la oportuna reclamación administrativa efectuada por Laura .

3.-La base reguladora para la prestación solicitada por Laura es de 981,43 euros.

4.- Laura padece las siguientes patologías, de forma permanente y por el momento irreversible:

Depresión mayor recurrente grave.

Fibromialgia severa.

Patologías osteomusculares variadas.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON.En l'únic motiu del recurs, emparat correctament en l' apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la infracció dels articles 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè de la prova documental es desprèn que l'actora presenta una distímia moderada i que la fibromiàlgia no és severa, atès que la funcionalitat està conservada sense dèficits de força o mobilitat, ni atrofies ni contractures ni signes d'afectació mielorradicular.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

Doncs bé, el motiu s'ha de desestimar, perquè no havent-se modificat el fet quart de la sentència, que el recurrent ni tan sols ha impugnat, aquesta Sala ha d'estar a les lesions que figuren en aquest i aquestes lesiones tenen prou entitat com per impedir-li la realització de qualsevol tipus de treball, atès que la demandant pateix una depressió major recurrent greu, una fibromiàlgia severa i patologies osteomusculars variadas i com es ben conegut les dues primeres patologies són incapacitants quan es qualifiquen com a greus o severes perquè produeixen dolors generalitzats, astènia, son no reparador, intensa fatiga, etc.

En aquest sentit cal recordar la doctrina del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987-, en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 22 de Barcelona, en data 16 d'octubre de 2.007 , que va recaure en les Actuacions 529/2007, en virtut de demanda presentada per Doña. Laura , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.