Sentencia SOCIAL Nº 3246/2019, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2035/2019 de 20 de Junio de 2019

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG :08019 - 34 - 4 - 2019 - 0001385

EBO

Recurs de Suplicació: 2035/2019

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. NATIVIDAD BRACERAS PEÑA

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 20 de juny de 2019

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3246/2019

En el recurs de suplicació interposat per Millán a la sentència del Jutjat Social 1 Sabadell de data 17 d'octubre de 2018 dictada en el procediment Demandes núm. 603/2017 en el qual s'ha recorregut contra la part Kone Elevadores, S.A. i Fondo de Garantia Salarial, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. ANDREU ENFEDAQUE MARCO.

Antecedentes

Primer.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamació quantitat, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 17 d'octubre de 2018 , que contenia la decisió següent:

'DESESTIMARla demanda presentada por Millán contra

KONE ELEVADORES y FOGASA yABSOLVERLASde todas las pretensiones formuladas en su contra.'

Segon.En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Millán , DNI NUM000 presta servicios para KONE ELEVADORES desde el 17 de abril de 2001, categoría profesional Montador grupo 5B, salario de 2.119,90 euros mensuales, con prorrata de pagas extra. Contrato y nóminas, documentos 1 a 4 del ramo de prueba de la parte actora. Hecho conforme.

SEGUNDO.- El 12 de setiembre de 2016 la Dirección Regional de Catalunya de Kone Elevadores comunica al Sr. Millán que:........ a partir del 13 de septiembre de 2016 ·Ud. deberá estar a las 08.30 horas en la obra del parking BAM Parking Menéndez Pelayo - Barcelona- pedido: NUM001 y finalizará a las 18 hora en esta instalación.

En los días sucesivos, acudirá directamente a las instalaciones que el día anterior le indique su supervisor con arreglo al horario laboral establecido en el apartado anterior.

En ningún caso, salvo que así se lo manifieste su supervisor, pasará Ud. por su centro de trabajo con anterioridad o al finalizar cada una de las reparaciones, modernizaciones o montajes que tenga asignados.

Iniciando y finalizando la jornada en las instalaciones de nuestros clientes, conseguiremos una mayor eficacia en la gestión de nuestros recursos humanos yeconómicos que nos permite ser más competitivos. Hay que tener en cuenta que las herramientas necesarias para cada una de las operaciones que vaya a realizar (y salvo pequeñas excepciones) se encuentran ya en el vehículo de empresa que tiene Ud. asignado, lo que hace del todo innecesario acudir previamente al centro de trabajo ubicado en la calle Canonge Joncar 154 de Sabadell.

Carta. Documento 5 de la parte actora y documento 6 de la demandada.

TERCERO.- La sección sindical de Kone Elevadores envió carta a la dirección mostrando su oposición a la medida. Documento 6 de la prueba del demandante.CUARTO.- El 26/09/2016 KONE responde a la carta de la sección sindical informando, entre otros aspectos, que la decisión adoptada no tiene la consideración de modificación sustancial de las condiciones de trabajo. Carta de Kone. Documento 7 de la prueba del actor.

QUINTO.- El Comité de Empresa del centro de Canonge Joncar 154 presentó demanda de conflicto colectivo ante el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, Autos 7/2017, que finalizó por Decreto de 17 de mayo de 2017 en el que se tiene por desistida a la parte actora. Decreto de desistimiento. Documento 13 del ramo de prueba de la parte demandada.

SEXTO.-El Sr. Millán reside en Barbera del Vallès.

SÉPTIMO.- Antes de la carta de 12/09/2016 el actor salía de su domicilio para dirigirse al centro de trabajo sito en Sabadell, y de ahí se dirigía a las obras donde debía desempeñar sus funciones, dando inicio su jornada laboral.

OCTAVO.- El 70% de las obras a las que debe desplazarse el actor son en la ciudad de Barcelona y un 12%, en Sabadell. Documento 7 del ramo de prueba de Kone. Hecho

conforme.

NOVENO.- En el centro de la calle Canonge Joncar 154 de Sabadell tan solo existe actualmente el actor como Montador, siendo que con anterioridad había 3 montadores. No discutido.

DÉCIMO.- El actor presentó papeleta de conciliación ante el organismo administrativo competente el 5/07/2017, conciliación celebrada el 12/09/2017 con resultado de SIN AVENENCIA. Acta de conciliación.

UNDÉCIMO.- Resulta de aplicación el convenio colectivo del metal para la provincia de Barcelona.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària KONE ELEVADORES, S.A., la qual va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Enfront la sentència de la instància, que desestimà la demanda interposada pel treballador recorre el demandant que demana primerament la modificació dels fets provats setè i vuitè de la sentència per tal de dur a terme determinades precisions relatives a distàncies i temps de viatge. No hem de donar lloc a la seva pretensió tota vegada que no evidencien error del jutjador de instància ni esdevenen imprescindibles per a resoldre la qüestió plantejada en la qual no es tracta tant de determinar les dites dades fàctiques que, o bé son notòries (distància entre llocs determinats) o no son especialment transcendents en ser fàcilment variables (domicili del treballador o lloc concret de situació de la obra o client al qual el treballador havia de acudir), especialment transcendent si es tracta de termes municipals de gran extensió i complexitat de accés en vehicle, com es la ciutat de Barcelona. S'han de mantenir doncs els fets provats tal i com han quedat redactats en ser suficients i amb suport en la prova practicada.

SEGON.-En el segon i darrer motiu de recurs la part denuncia com a infringits a la sentència l' article 34.5 ET amb relació amb l' article 2, punt 1 de la Directiva 2003/88/CE de 4 de novembre de 2003 , segons la interpretació del TJUE a la sentència de 10 de setembre de 2015. Resoldre la dita qüestió ens exigirà una reflexió acurada sobre la situació el treballador anterior a la decisió de la empresa i la situació posterior, per tal de valorar la extensió del canvi operat i també la adequació o no a dret de la mateixa i, tenint en compte que la petició del demandant s'ha reduït a que sigui considerat com a temps treballat i per tant remunerat el temps transcorregut entre la sortida del seu domicili cap el lloc de feina i el temps de retorn des de la darrera feina fins el seu domicili i per tant que es condemni la empresa demandada al pagament de les quantitats corresponents.

L'horari de treball del demandant era de dilluns a divendres de 8,30 a 18,00 i divendres de 8,30 a 14, iniciant la seva jornada de treball al centre de treball de la empresa a Sabadell des de on es desplaçava al punt de treball, en aquest cas situat a Barcelona, concloent també la jornada al centre de treball de Sabadell. Aquesta jornada es realitzava exclusivament pels tres treballadors entre ells el demandant adscrits al centre de Sabadell, doncs els restants treballadors ja duien a terme la seva jornada laboral en la forma posteriorment imposada al ara demandant i als altres dos empleats no litigants. El domicili del recurrent està situat a Barberà del Vallés, població propera a Sabadell i en el temps reclamat en la demanda el treballador s'ha desplaçat a Barcelona, la distància de la qual a Barberà es de uns vint quilòmetres i situada en sentit contrari respecte de Sabadell, de manera que amb el nou sistema el demandant s'estalviava el pas per Sabadell i tornada a l'anar i venir de la feina. Dades que, repetim, es refereixen al supòsit reclamat (residència del treballador a Barberà i situació del lloc de treball a Barcelona). Afegim també que la empresa manté obert el centre de treball de Sabadell i lògicament es reserva el dret de ordenar el treballador passar per aquest centre quan sigui necessari per la seva activitat laboral. A la pràctica i des de la òptica del treballador, el canvi suposa evitar un desplaçament doble cada dia Barberà-Sabadell, el primer dels quals no era retribuït però si el segon (doncs la jornada començava a las 8,30 a Sabadell) i respecte de la tornada, el treballador també evitava un desplaçament de Sabadell a Barberá en temps de lleure i al seu càrrec però per contra el desplaçament de Barcelona a Barberà passa a ser a càrrec seu i en temps de lleure, en acabar la seva jornada a Barcelona a les 18 o a les 14,30 hores segons el dia de la setmana.

Per contra el canvi suposa per a la empresa que el treballador desenvolupa la seva activitat íntegrament al lloc de treball des del minut inicial al darrer i que per tant la empresa deixa de remunerar el trajecte Sabadell-Barcelona-Sabadell obtenint del treballador la seva prestació essencial com a tècnic muntador per la totalitat de la jornada, doncs es desentén completament dels desplaçaments, llevat de facilitar el cotxe i combustible necessaris.

TERCER.-Cal veure si el canvi dut a terme per la empresa es ajustat a dret. La empresa no ha modificat la jornada ni tant sols l'horari de treball. Es cert que com indica la part recurrent el treballador s'ha vist privat de dedicar part de la seva prestació laboral a les tasques professionals pròpies i no a la conducció de vehicle de tornada a Sabadell, però no s'ha plantejat a la litis que aquesta distribució temporal li estigui vetada a la empresa per pacte o per condició més beneficiosa, establint l' article 34.5 ET que la jornada laboral es comptarà de manera que tant al principi com al final d ela mateixa el treballador es trobi en el seu lloc de treball -no simplement en el centre de treball per la qual cosa una ja antiga doctrina jurisprudencial exclou els actes de preparació i desplaçament intern fins el concret lloc de treball- i a més es el sistema aplicat amb caràcter general a tots els muntadors, llevat dels tres empleats adscrits al centre de Sabadell. I tampoc s'esgrimeix que s'hagi produït mobilitat geogràfica doncs el canvi decidit no suposa canvi de residència i en el cas present ha jugat en favor del treballador en aquest període que, en desplaçar-se directament a Barcelona evita la marrada que suposava anar i tornar a Sabadell, a més de que el cost del transport l'assumeix la empresa en facilitar-li gratuïtament el vehicle.

Respecte de la incidència en el present cas de la doctrina de la sentència del TJUE de 10 de setembre de 2015 la Sala es remet al respecte a la doctrina establerta per la Sala Quarta del Tribunal Suprem ( STS 4/12/2018 ) tota vegada que en el cas del demandant persisteix la existència del centre de treball situat a Sabadell al qual ha de acudir el treballador quan li sigui necessari o se li indiqui per la empresa no essent per tant equiparable al cas concret examinat a la sentència del TJUE en que la empresa va tancar tots el centres que posseïa en el territori de l'Estat i la feina es podia desenvolupar en àrees de fins a cent quilòmetres de on es trobaven aquells centres amb desplaçaments al primer punt de feina que podien arribar excepcionalment a tres hores en cas de incidències del trànsit. A més, tampoc consta en aquest cas que la activitat del treballador li exigeixi desplaçar-se durant la totalitat de la jornada, doncs es parla sempre de desplaçaments a poblacions que, encara que puguin canviar successivament sembla que es mantenen en determinats períodes de temps. Per tant no té dret el treballador, que va desistir a judici de la impugnació de la mesura decidida per la empresa, que en realitat es l'únic fonament de la seva reclamació salarial referida a un període concret i a més en quantia inferior a tres mil euros,a la compensació econòmica que reclama en aplicació de la dita normativa comunitària.

QUART.-Pels arguments anteriors s'escaurà la desestimació del recurs interposat i la confirmació de la sentència del jutjat social.

Fallo

DESESTIMEMel recurs de suplicació interposat per Millán contra la sentència de 17 de octubre de 2018 del Jutjat Social núm. 1 de Sabadell (Barcelona), queCONFIRMEM íntegrament.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0937 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0937 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.