Sentencia Social Nº 3263/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 586/2008 de 22 de Abril de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 22 d'abril de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3263/2009

En el recurs de suplicació interposat per Vanesa a la sentència del Jutjat Social 17 Barcelona de data 30 d'octubre de 2008 dictada en el

procediment núm. 586/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Ministerio Fiscal i Comeprim, S.L., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 11 de juliol de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Extinció a instància del treballador, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 d'octubre de 2008 , que contenia la decisió següent: " que, desestimando totalmente la demanda interpuesta por Vanesa contra Comeprim SL, debo absolver y absuelvo a la demandada de cuantos pedimentos se formulan contra ella en la demanda."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º- Desde el 4.12.07, la demandante estuvo trabajando ininterrumpidamente por cuenta y bajo la dependencia de la empresa demandada, en la actividad de hostelería, mediante contrato indefinido, con la categoría profesional de ayudante de camarera, a tiempo parcial, con jornada de 38 horas semanales y salario mensual bruto de 1.223,99 euros, incluído el prorrateo de pagas extras, en el centro de trabajo de Barcelona, sin ostentar cargos de representación unitaria ni sindical.

2º- Con anterioridad al 4.12.07, la demandante estuvo prestando servicios para la demandada, siempre con la categoría profesional de ayudante de camarera, a tiempo parcial y bajo contratos de trabajo eventuales, durante los periodos siguientes:

-18.5.04 a 1.11.04 (causó baja voluntaria)

-13.12.04 a 6.3.05 (causó baja voluntaria)

-9.1.06 a 19.11.06 (causó baja voluntaria)

3º- Del 28.4.08 al 20.5.08, la demandante estuvo en situación de incapacidad temporal derivada de enfermedad común.

4º- El 2.5.08, la demandante envió una carta a la demandada, mediante burofax, con el siguiente texto (suprimimos encabezamiento y pie):

En mi carácter de empleada de vuestra empresa, intimo les para que en el plazo de 48 horas pongan a mi disposición, la suma de euros tres mil (3.000,00 ?) equivalente a la diferencia de cantidad, entre el salario percibido hasta la fecha, y el que he debido recibir efectivamente, ya que se hizo "figurar" en mi contrato el puesto de trabajo de "ayudante de camarera" y no el de ENCARGADA trabajo que realmente desempeño y para el que me contrataron desde el comienzo del mismo.

Así también y en idéntico plazo, reformen mi contratación vigente en cuanto al puesto de trabajo que realmente desempeño y su correspondiente salario.

Hagoles responsables por los daños, perjuicio y daño moral por el maltrato recibido ante mis reclamaciones por los motivos antes referidos, y los que se han producido durante todo el transcurso de la relación laboral que comenzara en el año 2004, lo que ha dado causa a la baja laboral y el tratamiento que debo seguir por ello.

En caso contrario me veré en la obligación de iniciar en vuestra contra las acciones legales pertinentes y las respectivas denuncias al MTAS y a la Tesorería General de la Seguridad Social.

Se da por reproducida la carta en su integridad (documento 15 de la demandante).

5º- El 20.5.08, la demandante mandó a la demandada, mediante burofax, una carta con el siguiente texto (suprimimos encabezamiento y pie):

Dada mi alta médica en el día de la fecha, y no habiendo VUESTRA PARTE CONTESTADO de modo alguno, ni SATISFECHO MI REQUERIMIENTO DE PAGO DE SALARIOS DEVENGADOS Y ATRASADOS, OBLIGACION INTIMADA Y PUESTA EN VUESTRO conocimiento mediante Burofax nº... de fecha..., doy POR EXTINGUIDO CON JUSTA CAUSA, la relación laboral que nos uniera, solicitando pongan a mi disposición el pertinente finiquito y certificado de empresa. Lo que ratificaré judicialmente.

Se da por reproducida la carta en su integridad (documento 16 de la demandante).

6º- El 21.5.08, la demandada mandó a la demandante, mediante burofax, una carta con el siguiente texto (suprimimos encabezamiento y pie):

Después de recibir su burofax de fecha 20 de mayo y su parte de alta médica de la misma fecha, le agradeceríamos confirmase su situación en nuestra empresa, ya que el contenido del burofax es muy confuso y poco concreto.

Aprovechamos para comunicarle que sus reclamaciones salariales efectuadas por burofax a nuestra empresa son del todo infundadas y por tanto no nos hacemos cargo de las mismas.

Así mismo le recordamos su obligación de reincorporarse a la empresa en fecha 21 de mayo, tras su baja por incapacidad temporal, a no ser que nos comunique fehacientemente su intención de causar baja en la misma.

Se da por reproducida la carta en su integridad (documento 17 de la demandante).

7º- El 26.5.08, la demandante mandó a la demandada, mediante burofax, una carta con el siguiente texto (suprimimos encabezamiento y pie):

Rechazo su burofax de fecha, 21 mayo recibido el... por avieso, falaz y malintencionado.

Ratifico mis anteriores.

Dado el absoluto incumplimiento, por vuestra parte, de los requerimientos de pago por diferencias salariales y modificación en el contrato, del verdadero puesto laboral que he desempeñado desde el comienzo en la empresa, intimado fehacientemente por mi parte, SE HA CONFIGURADO JUSTA CAUSA A FAVOR DE LA SUSCRITA para dar por extinguido el contrato que nos unía, por vuestra exclusiva culpa. Por lo expuesto y conforme legislación y jurisprudencia vigentes, me considero despedida en forma improcedente.

Solicito pongan a mi disposición, indemnización correspondiente, finiquito y certificado de empresa.

Se da por reproducida la carta en su integridad (documento 18 de la demandante).

8º- Mediante carta de 26.5.08, enviada mediante burofax, la empresa requirió a la demandante para que justificase sus faltas de asistencia desde el 21 de mayo hasta la fecha, con una serie de apercibimientos.

A dicha carta, la demandante contestó mediante otra, de fecha 29.5.08, enviada mediante burofax, en la que comunicó que en aquella misma fecha había interpuesto papeletas de conciliación en el CEMAC.

Se dan por reproducidas las dos cartas en su integridad (documentos 19 y 20 de la demandante).

9º- Mediante carta de 28.5.08, la demandada comunicó a la demandante que se veía obligada a tramitar su baja en la empresa por abandono del puesto de trabajo, al no haberse incorporado a la empresa desde el alta médica.

Se da por reproducida la carta en su integridad (documento 21 de la demandante).

10º- El 28.5.08, la demandada dio de baja a la demandante en la Seguridad Social.

11º- El 29.5.08, la parte demandante presentó papeleta de conciliación ante la SCI. El acto fue celebrado el 18.6.08 y terminó sin avenencia.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. La part demandant planteja recurs de suplicació contra la sentència que desestima la demanda per resolució del seu contracte de treball per incompliment de l'empresa demandada segons l' article 50 de l'Estatut dels Treballadors . L'objecte del recurs, tal com enuncia el recurrent és revisar els fets declarats provats en la Sentència, valoració de la prova i examinar les infraccions de les normes substantives o de la jurisprudència, no obstant incòrre en un defecte formal bàsic que és la manca de cita de precepte legal infringit. Només per aquesta qüestió el recurs podria ser desestimat de pla d'acord amb el què disposa l' article 194-2 de la Llei de procediment laboral, aprovada per Reial Decret Legislatiu 2/1995, de 7 d'abril , que disposa que en l'escrit de interposició del recurs de suplicació s'expressaran, amb suficient precisió i claredat, el motiu o motius en els que s'empari, citant-se les normes del ordenament jurídic o la jurisprudència que es consideri infringida. S'entra no obstant en analitzar els raonaments de la part, en els diferents apartats, en ares a la tutela judicial efectiva i ja que de les argumentacions del recurrent es pot interpretar la doctrina jurisprudencial que al lega. El recurs ha estat impugnat per l'empresa demandada.

SEGON. La part que recorre manifesta en primer lloc, la seva disconformitat amb el paràgraf segon del segon fet provat, que relaciona els contractes anteriors de la demandant, dient que és errònia la indicació de que va causar baixa voluntària, doncs segons indica els tres contractes eren eventuals, i si va causar baixa era per expiració del període pactat.

D'acord amb l' article 191 b) de la Llei de Procediment laboral, Reial Decret legislatiu núm. 2/1995, de 7 d'abril, que s'ha de posar en relació amb el 194-3 de la mateixa Llei adjectiva , la modificació dels fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient, sense haver de recórrer a deduccions lògiques o raonables atès el caràcter extraordinari del recurs de suplicació i del fet que no es tracta d'una segona instància. Raó que impedeix que la Sala dugui a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats (Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999 EDJ 1999/37009 ), ja que això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que, com s'ha dit, aprecia els elements de convicció segons l' article 97.2 de la Llei de procediment laboral . Per altra banda, segons ha indicat la reiterada doctrina, la proposta de modificació de fets provats, solament es pot admetre si la modificació que es demanda és transcendent per al resoldre i si en el recurs es proposa un text alternatiu i s'indica de forma concreta els documents o perícies que han estat erròniament valorats, tal com indica l'article 194-3.

En el cas present el recurrent si bé indica un relat alternatiu (fi de contracte), no fa referència expressa i clara a la documental en la que s'aprecia l'error. Per altra banda, tal com indica l'escrit de impugnació, no té cap transcendència per a resoldre el fons del litigi la causa anterior de resolució dels contractes temporals, ja que el dilatat temps transcorregut entre el darrer 19-11-06 i el nou contracte 4-12-07, fa que no tinguin efectes a l'hora d'establir l'antiguitat de l'actora en aquest procediment, ni cap altre efecte per a la resolució del plet. En conseqüència, aquesta motiu ha de ser desestimat.

TERCER. El segon motiu del recurs, consistent un una valoració alternativa de la prova practicada, concretament de la testifical, dels tres testimonis dels que pretén revisar la declaració, ha de ser rebutjat de pla, ja que l' article 191 b) de la citada Llei de procediment laboral , no permet a aquesta Sala Social, en el recurs de suplicació examinar la declaració dels testimonis de instància, la valoració de la qual és competència del jutjat social, tal com s'ha esmentat en el fonament jurídic anterior.

QUART. El darrer motiu del recurs, formulat com a infracció de jurisprudència, interessa que s'aculli una interpretació jurisprudencial consistent en què en situacions excepcionals es permet la resolució del contracte pel propi treballador, que es faci prèviament i sense atendre el resultat de l'exercici de les accions judicials. La tesi del recurrent és que la convivència a l'empresa era insuportable pel llarg horari a què estava sotmesa la treballadora i per la manca del reconeixement de la categoria professional d'encarregada, càrrec al que segons diu, aspirava l'actora per exercitar les funcions que n'eren pròpies i haver-li promès la companyia, malgrat no tenir cap reconeixement explícit d'aquesta categoria, ni cobrar el salari corresponent.

A banda de què la recurrent no cita cap sentència concreta on es mantingui la seva tesi, s'ha de partir de que el dret que pretén exercitar la part actora és en base a l' article núm. 50 1 b) de l'Estatut dels Treballadors (RD. Legislatiu 1/1995 ), i la doctrina jurisprudencial s'ha pronunciat reiteradament en el sentit - contrari al que es demana- que és requisit per l'exercici d'aquesta acció que el vincle laboral estigui viu.

Dels fets provats no modificats ni qüestionats per la demandant, resulta que aquesta va requerir el cobrament de unes diferencies salarials per burofax a la demandada, i que malgrat haver obtingut l'alta mèdica el dia 20 de maig de 2008, no es va reincorporar al lloc de treball, comunicant a l'empresa que donava per extingit el contracte de treball per tenir causa justa per a declarar-ho per culpa de l'empresa, així com que es considerava acomiadada de forma improcedent (fet provat setè, no qüestionat pel recurrent). El dia 28 del mateix mes, l'empresa va tramitar la seva baixa voluntària per incompareixença al lloc de treball des de la data del alta (fet provat 9è).

La relació de fets provats no modificada comporta que la treballadora no es va reincorporar al lloc de treball en el moment de l'alta mèdica, per la seva pròpia voluntat. Es podria pensar que en el cas present es produïa una situació excepcional de les contemplades per la jurisprudència en litigis d'assetjament moral o físic (STSJ. De Catalunya de 10 de febrer de 2003 EDJ 2003/50652 ), que permeten la rescissió de la relació laboral sense contemplar la permanència en el treball, a fi d'evitar un mal superior com és la vulneració dels dreta a la dignitat del treballador (STSJ de Galícia de 25 de març de 2003 As. 781). Però fent una interpretació hipotètica el més favorable a l'acció de la demandant, s'evidencia que en el moment del alta mèdica havia de reincorporar-se al treball per a poder mantenir la relació laboral viva, ja que és un requisit imprescindible per a accionar la rescissió del contracte per voluntat del treballador que contempla l' article núm. 50 de l'Estatut dels Treballadors , de forma que no podia abandonar el seu lloc de treball fins a la fermesa de la sentència d'instància (STS. de 24 de maig de 2000, o de 8 de novembre del mateix any EDJ 2000/55645). La jurisprudència ha insistit en valorar què la sentència que estima el dret a la extinció del contracte a instància del treballador, en base a l' article 50 del ET , no és declarativa sinó te efectes constitutius, de forma que la relació laboral ha de romandre vigent fins a la fermesa de la resolució.

Si el treballador abandona el seu treball abans de la fermesa de la sentència, o encara pitjor, abans de presentar la demanda, com és el cas, s'ha de considerar que causa baixa voluntària ( STS. IV. de 11 de març de 1998). La doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem (en sentències de 10 de desembre de 1990 (rec. 250/1990) EDJ 1990/11251 i de 21 de novembre de 2000 (rec. 3462/2000) EDJ 2000/55660 que cita la de 17 de maig de 2005, Rc. 2219/2004 EDJ 2005/90319 , estableix que: " En efecto, de acuerdo con estas sentencias: 1) "la dimisión del trabajador no es preciso que se ajuste a una declaración de voluntad formal", bastando que "la conducta seguida por el mismo manifieste de modo indiscutido su opción por la ruptura o extinción de la relación laboral" (STS 21-11-2000 EDJ 2000/55660 , que cita STS 1-10-1990 EDJ 1990/8840 ); 2) así, pues, la dimisión exige como necesaria una voluntad del trabajador "clara, concreta, consciente, firme y terminante, reveladora de su propósito", si bien en tal caso la manifestación se ha de hacer por "hechos concluyentes, es decir, que no dejen margen alguno para la duda razonable sobre su intención o alcance" (STS 10-12-1990 EDJ 1990/11251 ); y 3) en concreto, las conductas de "abandono de trabajo" pueden ser unas veces simple falta de asistencia al trabajo y pueden tener otras un significado extintivo, dependiendo la inclinación por una u otra calificación del "contexto", de la "continuidad" de la ausencia, de las "motivaciones e impulsos que le animan" y de "otras circunstancias" (STS 21-11-2000 EDJ 2000/55660 , con cita de STS 3-6-1988 EDJ 1988/4787 )".

Aplicant la citada doctrina al cas concret, en que l'actora va prendre la decisió de no reincorporar-se al lloc de treball, després de l'alta mèdica, a causa de la manca de cobrament del que entenia eren diferències salarials que li corresponien, sense presentar acció judicial, ni esperar el seu resultat, sense que dels fets provats resulti l'existència de cap causa de força major ni de perill per a la seva integritat psíquica o física de reincorporar-se al seu lloc, sinó una mera situació de malestar per disconformitat amb les condicions de treball. Per tant, s'ha de considerar la seva decisió com una dimissió del lloc de treball, que no és emparable en la causa de l' article 50 del ET , ja que aquesta exigeix una sentència judicial que declari aquest dret i condemni a l'empresa al pagament de la indemnització corresponent. En el mateix sentit es poden citar les sentències d'aquesta Sala Social del TSJC de data 25-4-2007, nº 2995/2007, rec. 8200/2006 i 19-12-2005, nº 9787/2005, rec. 6241/2005.

En haver aplicat l'exposada doctrina el magistrat de instància, ha de ser confirmada la sentència en la seva integritat.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes invocats d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per Vanesa contra la Sentència de 30 d'octubre de 2008, dictada pel Jutjat Social 17 dels de Barcelona, en el procediment núm. 586/2008 , seguit a instància de la indicada recurrent per extinció de contracte, contra COMEPRIM, S.L., I confirmar íntegrament la citada sentència que desestimava la demanda.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.