Sentencia Social Nº 3308/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 451/2007 de 23 de Abril de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 23 d'abril de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3308/2009

En el recurs de suplicació interposat per Cayetano a la sentència del Jutjat Social 31 Barcelona de data 28 de setembre de 2007 dictada en el

procediment núm. 451/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.C.A.S.S.-Inst. Cat. d'Ass. i Serv. Soc., ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. ANDREU ENFEDAQUE MARCO.

Antecedentes

Primer. En data 22-6-07 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Prestacions no contributives, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 28 de setembre de 2007, que contenia la decisió següent:

Que DESESTIMO la demanda rectora de las presentes actuaciones, promovida por Don Cayetano frente a Institut Catalá d'Assistencia i Serveis Social sobre prestación no contributiva, y en consecuencia ABSUELVO al expresado demandado de todas las pretensiones deducidas en su contra.

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Cayetano solicitó en fecha 12/01/07 una prestación de jubilación no contributiva. Por resolución de 05/02/07 el ICASS requirió al solicitante para que aportase en el plazo de 10 días hojas de salario del año en curso de su hijo, certificados de empadronamiento, certificado de prorroga de IT a nombre de Joaquina , certificado de convenio especial a nombre de Joaquina . En fecha 01/03/07 el actor presentó las nóminas de los meses de enero y febrero de su hijo, certificados de empadronamiento y justificantes de residencia, certificado de rentas, bases de cotización del convenio especial de Joaquina , certificación relativa al subsidio por IT de Joaquina , y certificado catastral.

SEGUNDO.- Por resolución del ICASS de 14/03/07 se denegó el reconocimiento a la pensión solicitada por igualar o superar los recursos económicos de la unidad familiar de la que forma parte el actor el límite de acumulación establecido, cifrando aquellos recursos en 27.783,92 euros.

TERCERO.- La parte actora interpuso reclamación previa el día 29/03/07 contra la resolución aludida en el hecho probado anterior, a la que adjuntó certificación del Servei d'Ocupació de Catalunya, certificado de rentas por IT de Joaquina , certificado de empresa relativo al hijo del actor y justificante de convivencia. Por resolución de 14/05/07 el ICASS requirió al solicitante para que aportase en el plazo de 10 días todas las hojas de salario correspondientes al hijo del actor, certificado en que conste el importe de los pagos percibidos por Joaquina en concepto de IT entre enero y abril de 2007, certificados de empadronamiento, certificado del INEM relativo a Joaquina , informe de datos fiscales relativos a los tres miembros de la unidad familiar, y rentas que genere los inmuebles de la calle DIRECCION000 de Molins de Rei. La expresada resolución fue notificada personalmente al actor el día 24/05/07, sin que se presentase en el plazo indicado documentación alguna ante el ICASS. Este último resolvió en fecha 13/09/07 desestimar la reclamación previa por no haber aportado el actor la documentación requerida y no haber acreditado que reúne los requisitos necesarios para el reconocimiento de la pensión.

CUARTO.- La unidad familiar a la que pertenece el actor está formada por él mismo, su hijo Oscar Jonathan y su cónyuge Joaquina .

QUINTO.- Cayetano no ha sido beneficiario de prestaciones por desempleo en 2007. En concepto de prestaciones por incapacidad temporal por el periodo del 02/05/06 al 21/12/06 Joaquina percibió en 2006 la suma de 5750,71 euros, percibiendo por aquel mismo concepto la suma de 2.598,96 euros por el periodo de 01/01/07 al 18/04/07. El hijo del actor percibió durante el año 2006 un total de 9.743,82 euros netos en concepto de rendimientos del trabajo abonados por la empresa TECNOFERRARIS, S.L. Los miembros de la unidad familiar constan empadronados en la calle DIRECCION000 , nº NUM000 , NUM001 - NUM002 de la localidad de Molins de Rei. A Joaquina le fue reconocido el derecho a percibir un subsidio por desempleo de 399,36 euros mensuales por el periodo de 19/05/07 a 18/11/07. Las bases de cotización del convenio especial suscrito por Joaquina fueron, entre mayo y diciembre de 2006, de 787,70 euros mensuales, y de 801,30 euros mensuales en enero de 2007. Joaquina es titular del 100% de tres bienes inmuebles en la calle DIRECCION000 nº NUM000 , de 8, 24 y 136 metros cuadrados respectivamente, siendo este último su residencia y los dos primeros estacionamientos o almacenes, con valores catastrales de 3.533,06 euros, 10.258,97 euros y 160.078,64 euros. Joaquina tiene reconocido, con efectos de 24/05/06, un grado de disminución del 81%.

SEXTO.- El hijo del actor, durante los años 2006 y 2007, obtuvo al menos los ingresos siguientes por su trabajo en TECNOFERRARIS, S.L.:

2006:

Mayo: 1.060,97 euros brutos

Junio: 1277,43 euros brutos

Julio: 1097,55 euros brutos

Agosto: 1097,55 euros brutos

Septiembre: 1097,55 euros brutos

Octubre: 1097,55 euros brutos

Noviembre: 2.488,31 euros brutos

Diciembre: 1917,67 euros brutos

2007:

Enero: 1.280,49 euros brutos, 1.070,49 euros netos

Febrero: 1.322,71 euros brutos, 1.136,53 euros netos

Julio: 1.469,68 euros brutos, 1.200 euros netos

Agosto: 1.469,68 euros brutos, 1.200 euros netos

SÉPTIMO.- El actor, nacido en Argentina el 22/10/1941, causó alta en el padrón de la localidad Pallejà en fecha 20/06/1997, siendo la baja del 03/07/02, y causando nuevamente alta en el de la localidad de Molins de Rei en fecha 02/07/02 en la que en la actualidad aún consta empadronado.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Contra la sentència que va desestimar la demanda, recorre el demandant que demana primerament la nul.litat de la mateixa, a l'empara de l'apartat a) de l'article 191 LPL . Com deiem a la sentència d'aquesta Sala de 12 de gener de 2006, "La jurisprudència del Tribunal Suprem ha establert (Sentències de 1 de desembre 1987 [RJ 19878804], 28 de maig 1990 [RJ 19904510] i 9 d'abril 1991 [RJ 19913257]) un criteri general clarament restrictiu sobre la declaració de la nul.litat d'actuacions en atendre el caràcter instrumental de las formes i les conseqüències negatives d'aquesta decisió sobre el procés. En el mateix sentit la Sala IV del Tribunal Supremo ha establert també (Sentència de 10 d'abril 1990 [RJ 19903452 ]) que "es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial (RCL 19851578, 2635 y ApNDL 8375) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal". (En sentit anàleg, la Sentència de la Sala IV del Tribunal Suprem de 2 de març 1992 [RJ 19921611]). També el mateix Tribunal ha establert que (Sentència de 30 d'octubre 1991 [RJ 19917680]) que :"La anulación de sentencia es un remedio último y excepcional al que sólo cabe acudir cuando el Tribunal que conoce del recurso no pueda prácticamente adoptar una decisión correcta de la controversia planteada (entre otras muchas Sentencias, las de 20 abril y 16 mayo 1988 [RJ 19882996 y RJ 19883625 ], que aporta el recurrente); que la resolución recurrida "no haya podido ser subsanada por una u otra vía" (S. 17 octubre 1989 [RJ 19897281]). També la Sentència de 30 d'octubre 1991 el Tribunal Suprem diu que " las nulidades de actuaciones han de reservarse para aquellos supuestos en los que la infracción de una norma procesal, produciendo indefensión, no encuentren en la ley otro posible remedio". Per altra banda el Tribunal Constitucional ha establert que "para que las irregularidades procesales produzcan el radical efecto de la nulidad de actuaciones es preciso que, como señala el Ministerio Fiscal en sus alegaciones, la indefensión que produzcan ha de ser material y efectiva y no simplemente posible". (Interlocutòria del Tribunal Constitucional de 15 de gener de 1996 [RTC 19963 ]); que comporti la indefensió material i no meramente formal, "que el citado defecto haya causado un perjuicio real y efectivo para el demandado en sus posibilidades de defensa (SSTC 43/1989 [RTC 198943], 101/1991 [RTC 1990101], 6/1992 [ RTC 19926] y 105/1995 [RTC 1995105], entre otras). Doncs be, atenent l'esmentada doctrina, tan del Tribunal Suprem com del Tribunal Constitucional, es pot determinar la nul.litat d'alguna o algunes actuacions processals en aquells casos en què existeix una irregularitat processal que ocasiona indefensió material a la part.

En el cas que es debat, la irregularitat processal invocada consisteix en una suposada incongruència de la sentència, que hauria desestimat apreciant una causa de denegació no plantejada per la demandada en l'expedient administratiu. No pot reeixir la pretensió de la part doncs la possibilitat d'aplicar o no una determinada circumstància per a la denegació d'una prestació de cap manera vicia de nul.litat la resolució en que el Jutjat l'aprecia la dita causa en no originar indefensió a la part que pot, en tractar-se de qüestió eminentment jurídica denunciar la mateixa com a infracció de llei per la via de l'apartat c) de l'article 191 LPL dins l'àmbit del recurs de suplicació sense per aixó retrocedir en el procediment. S'escau doncs desestimar aquest motiu.

SEGON.- En el segon motiu de recurs, la part denuncia vulneració dels articles 11 a 15 del RD 357/1991 de 16 de març i 167 LGSS , en no haver-li estat reconeguda la prestació que demanava. El Jutjat ha apreciat que concorren en el demandant les circumstàncies de insuficiència econòmica per manca d'ingressos que la demandada no acceptava, i aquest pronunciament queda reflectit en els fets provats de la sentència, acceptats per les parts i tampoc en cap manera discutits per la demandada, que ni tant sols ha impugnat el recurs de suplicació presentat. Però ha desestimat la seva demanda en apreciar que no reunia el requisit de deu anys de residència legal en territori espanyol anterior a la data de la sol.licitut. Contra el que al.lega la part recurrent, no es tracta d'una qüestió apreciada d'ofici pel Jutjat, ni tant sols no plantejada a judici ni en la via administrativa. Ans al contrari, l'Institut demandat va requerir expressament el sol.licitant de la prestació per a justificar documentalment la seva residència legal a Espanya un total de deu anys des de la data en que en va cumplir setze d'edat, havent aportat el mateix dos certificats d'empadronament en el quals s'acrediten únicament nou anys i mig, sense que s'aportés ni proposés ni en l'expedient ni a judici cap altre prova al respecte. I encara que en la resolució no es fes referència a aquest extrem, el mateix no va ser tampoc aliè al judici, en fer referència l'advocat defensor del demandat, com ha pogut comprovar aquest Tribunal examinant-ne la gravació, a aquesta manca d'acreditació de residència, per la qual cosa de cap manera pot al.legar el recurrent ignorància o indefensió, essent a més prou significatiu que ni tant sols al.legui en el recurs la incorrecció de la data considerada provada pel Jutjador com de la seva residència a Espanya (fet provat setè), ni intenti la seva impugnació per la via de l'apartat b) de l'article 191 LPL. I cal no oblidar que, com ha indicat el Tribunal Suprem, les prestacions de seguretat social estan subjectes a una estricta reglamentació legal que impedeix la percepció de les mateixes quan l'interessat no reuneixi els requisits legals i reglamentaris encara que alguns dels mateixos no hagin estat objecte de debat en via administrativa, ni de denegació expressa. En aquest cas, a més i com hem dit abans, la qüestió de la residència va ser debatuda abans i durant el judici i susceptible de definitiva determinació per via de recurs, per la qual cosa ha de ser mantinguda com a fet provat de la sentència i això suposarà la seva íntegra confirmació, amb desestimació del recurs interposat.

Atesos els preceptes legals esmentats, els seus concordants i demès disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

DESESTIMEM el recurs de suplicació interposat per Cayetano contra la sentència de 28 de setembre del 2007 del Jutjat Social número 31 de Barcelona , que CONFIRMEM íntegrament.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.