Sentencia Social Nº 3349/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 442/2006 de 24 de Abril de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

AMEB

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 24 d'abril de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3349/2009

En el recurs de suplicació interposat per INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a la sentència del Jutjat Social 1 Sabadell de data 19 d'abril de 2007 dictada en el procediment núm. 442/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part Delfina , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 16 d'octubre de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 19 d'abril de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que estimando la demanda formulada por Dña. Delfina debo aclarar y declaro la demandante en situación de incapacidad permanente en grado de Absoluta, derivada de enfermedad común, y condeno al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a estar y pasar por tal declaración y a pagarle la pensión correspondiente en cuantía del 100% de la base reguladora de 1,046,69 euros, con efectos desde el 25 mayo 2.006, más las mejoras y revalorizaciones legales que procedan, descontados los días en que estuvo dada de alta y sin perjuicio de las compensaciones por las prestaciones devengadas por incapacidad temporal."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1°)La demandante, nacida el 1 junio 1.970, se encuentra afiliado a la Seguridad Social y en situación de alta en el Régimen General a consecuencia de trabajos prestados por cuenta ajena con la categoría profesional de dependienta supermercado tiene cubierto el periodo de carencia requerido para causar derecho a la prestación que reclama y había iniciado proceso de incapacidad temporal el 23 marzo 2.006, causando alta por la inspección en fecha 25-5-06.

2°)Incoado el preceptivo expediente administrativo para valorar la eventual incapacidad, el ICAM emitió dictamen el 25-5-06 en que se refería:

"Gestación de aproximadamente 6 meses sin complicaciones en le actualidad; fibromialgia y fatiga crónica sin limitación funcional".

3°) La Dirección provincial del INSS dictó resolución el 23 junio 2.006 por la que no le reconoció grado alguno de incapacidad permanente, ni por to tanto derecho a prestaciones económicas, acordando extinguir la situación de IT con efectos desde la misma fecha. No obstante ello la actora fue dada nuevamente de baja, por fatiga crónica, el 29 de diciembre de 2.006, estando en dicha situación en la fecha del juicio tal y como manifestó la demandada.

4°)Contra la anterior resolución formuló reclamación previa, que fue desestimada por nueva resolución de 23-8-06, quedando agotada la vía administrativa.

5°)De las cotizaciones computables acreditadas por Dña. Delfina , demandante, resulta la base reguladora de la prestación que reclama de

1 ,046,69 euros.

6°)Acredita la siguiente patología: "Fibromialgia; Sindrome de fatiga cronica grado III/IV, con trastornos del sueño asociados".

7°)La actora inició nuevo proceso de incapacidad temporal el 29 de diciembre de 2.006 por fatiga crónica.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès; L'esmentat recurs ha estat objecte d'impugnació per la demandant.

En l'únic motiu del recurs, emparat correctament en l' apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat Permanent Absoluta, i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè tant la fibromiàlgia com la fatiga crònica són dues entitats mèdiques de diagnòstic exclusivament clínic en base a les manifestacions subjectives del pacient i no existeix cap prova mèdica específica que les diagnostiqui, la qual cosa impedeix validar les manifestacions subjectives dels pacients i la seva consideració objectiva disfuncional.

SEGON.La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

El dit article defineix en l'apartat 5è la incapacitat permanent absoluta com la situació del treballador que es troba incapacitat per la realització de qualsevol tipus de treball. La situació d'incapacitat permanent absoluta no té relació directa amb la professió del treballador, atès que en aquest supòsit el treballador està incapacitat per executar qualsevol treball retribuït en les mateixes condicions de rendiment, professionalitat i eficàcia que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball (sentències del Tribunal Suprem de 22 de setembre, 21 d'octubre i 7 de novembre de 1988, 9 i 17 de març, 13 de juny i 27 de juliol de 1989, i 23 i 27 de febrer i 14 de juny de 1990, entre d'altres).

Tenint en compte l'anterior doctrina, el motiu s'ha de desestimar, perquè no havent-se modificat el fet provat sisè, que el recurrent ni tant sols ha impugnat, les lesions que pateix actualment la part actora, tenen prou entitat per anul.lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-la per a la realització de qualsevol tipus de treball, inclosos els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia, sobretot per la malaltia de fatiga crònica i la fibromiàlgia que pateix que l'impedeix, no tan sols realitzar mitjans o grans esforços, sinó també mantenir-se durant hores en una mateixa postura, com cal en qualsevol professió, encara que aquesta sigui de caràcter sedentari. Cal recordar que aquesta malaltia és altament incapacitant perquè produeix dolors musculars en tot el cos, cefalees, somni no reparador i que l'actora presenta un quadre de fatiga sever, perquè ha estat qualificat de grau III-IV. A més, a aquesta malaltia, ja de per sí incapacitant, se li ha de sumar la fibromiàlgia. Cal tenir en compte que ha estat el propi metge Forense el que en el seu informe reconeix que l'actora es troba incapacitada, en el moment actual, per realitzar qualsevol tipus de treball.

Pel que fa a l'al.legació de que es tracta de malalties que no es poden verificar mitjançant proves objectives, cal dir que aquesta afirmació és certa, però també ho és que ja fa temps que s'han reconegut com a malalties invalidants i que hi ha unitats mèdiques especialitzades en el seu estudi i seguiment i que l'actora ha estat acudint a una d'aquestes unitats, tal com consta en les actuacions.

En aquest sentit cal recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987, en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los que haceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, existe alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Sabadell, en data 19 d'abril de 2.007 , que va recaure en les Actuacions 442/2006, en virtut de demanda presentada per Doña. Delfina , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.