Sentencia Social Nº 3388/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 405/2007 de 21 de Abril de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 21 d'abril de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3388/2008

En el recurs de suplicació interposat per Silvio a la sentència del Jutjat Social 2 Granollers de data 7 de setembre de 2006 dictada en el procediment núm. 522/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part JI-CO LLAR

Antecedentes

Primer. En data 11 de juliol de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamació quantitat, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 7 de setembre de 2006, que contenia la decisió següent: " Que desestimo la demanda interpuesta por D. Silvio contra JICO- LLAR S.L.M, sobre RECLAMACIÓN DE CANTIDAD y absuelvo al demandado de las peticiones de la demanda " .

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º.- El actor trabajó para la demanda con la categoria profesional de VENDEDOR de 14-06-04 a 06-08-04 y percibia un salario de 1.750 ? mensuales, incluida la parte proporcional de pagas extraordinarias (folios 7,11 y 12).

2º.- El contrato de trabajo del actor fue extinguido el dia 06-08-04 por desistimiento empresarial del periodo de prueba.

3º.- La demandada tiene por objeto social la promoción construcción, compra, venta y arrendamiento no financiero de toda clase de edificaciones; la parcelación, urbanización, compra, venta y arrendamiento no financiero de toda clase de terrenos; y la realización de toda clase de obras, construcciones y reforma (folio 92),

4º.- El actor intervino como empleado de la demandada en una operación de compra-venta de un solar sito en la carretera de Dos Rius en la que también intervino la Inmobiliaria TAC que generó una comisión de 30.000 ? (hechos reconocidos en la contestación de la demanda y en el interrogatorio de la demanda).

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència dictada en reclamació de quantitat que desestima la demanda, presenta recurs de suplicació la part actora i com a primer motiu interessa la revisió de fets provats, concretament indicat que s'ha de reparar la omissió en el relat fàctic de la valoració que realitza. S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisoria;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució del fons del litigi.

Doncs bé, el recurrent no precisa quin fet provat impugna ni descriu de forma concreta la alternativa que hauria de substituir el relat fàctic, sense que tampoc recolzi la petició revisora ni en documents concrets ni en prova pericial, per la qual cosa ha de ser rebutjat aquest primer motiu del recurs.

SEGON. Com a segon motiu, a l'empara de l' article 191 c) de la LPL , el lletrat recurrent, al lega la infracció materialitzada en la indefensió del seu client al ser expulsat de la Sala per un comportament que també va tenir l'advera posteriorment i de la que solament va ser amonestat, sense que consti ni tan sols en l'acta de judici. També indica que l'acta no menciona la testifical del Sr. Fermín, i la declaració d'aquest, ni altres coses que comenta. No al lega cap precepte substantiu infringit per la sentència, incorrent per tant en un defecte formal essencial, que ha de donar lloc a la desestimació del recurs.

S'ha de recordar el caràcter extraordinari del recurs de suplicació, que és de revisió de les resolucions de la instància i no una segona instància com l'apel lació a l'Ordre Civil de la jurisdicció. És per aquest motiu que el recurs de suplicació està limitat pels requisits exigits en l' article 194.2 de la LPL . que s'han d'interpretar de manera rigorosa perquè són les úniques infraccions sobre les que pot resoldre el Tribunal, cosa que obliga a què en l'escrit d'interposició s'exposin amb precisió i claredat suficient els motius, de manera que si no es compleixen els requisits, el recurs és inviable (STS. de 7 de maig de 1996 EDJ 1996/3140 ). Aquesta limitació no resulta contraria al principi de tutela judicial efectiva establerta en l' article 24 de la Constitució Espanyola , sinó que n'és conseqüència, ja que impedeix que el Tribunal Superior dedueixi una pretensió que no estigui rigorosament formulada, a fi de no contravenir el principi d'imparcialitat que regeix la funció judicial per a garantir que no es trenqui l'equilibri entre les parts processals (STS. IV. de 23 de novembre de 2001 ); equilibri que únicament es pot desarticular per alguna d'elles fent ús dels instruments legals i processals establerts legalment per a poder imposar la seva tesi sobre la de l'altra part, però no per a imposar la seva tesi a l'òrgan judicial.

En el cas present, l'absència ineludible de censura jurídica impedeix a la Sala entrar a decidir sobre el fons de la controvèrsia, de manera que s'ha de rebutjar el motiu del recurs, atès que tampoc formula cap motiu revisor dels fets provats amb redacció de text alternatiu basat en les proves eficaces i eficients legalment vàlides segons l' article 194.3 de la Llei de Procediment Laboral .

D'acord amb les conclusions anteriors ha de ser desestimat el recurs de suplicació i confirmada la sentència de instància.

En base als preceptes jurídics citats,

Fallo

Que desestimem el recurs de suplicació interposat per la part actora Silvio contra la sentència dictada pel jutjat social 2 de Granollers, en data 7 de setembre de 2006, recaiguda en les actuacions 522-2005 , en virtut de demanda deduïda per ell mateix contra JI-CO LLAR PROMOCIONES, S.L., en reclamació de quantitat i, en conseqüència, CONFIRMEM la sentència dictada en tots els seus punts.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.