Sentencia Social Nº 3404/2012, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7464/2011 de 07 de Mayo de 2012

Encabezamiento

Procedimiento: Recurso de suplicación

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

IL·LMA. SRA. JUANA VERA MARTINEZ

Barcelona, 7 de maig de 2012

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3404/2012

En el recurs de suplicació interposat per Catalina i Mariola a la sentència del Jutjat Social 1 Figueres de data 31 de juliol de 2011 dictada en el procediment núm. 267/2011, en el qual s'ha recorregut contra la part Fondo de Garantia Salarial i Pages Alegrí, S.L., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 3 de juny de 2011 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 31 de juliol de 2011 , que contenia la decició següent: ' Que estimando la excepción de incompetencia de jurisdicción, por razón de la materia, y sin entrar en el fondo del asunto, debo desestimar y desestimo en la instancia la demanda interpuesta por DOÑA Mariola Y DOÑA Catalina , contra PAGES ALEGRÍ, S.L. declarando la incompetencia de este Juzgado de lo Social para el conocimiento de la misma; remitiendo a las partes a la jurisdicción civil para que, si lo estiman conveniente, hagan valer sus derechos ante la misma. '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El demandado Pagés Alegrí, S.L. es una empresa que pertenece al sector de Residencias de la tercera edad, siéndole de aplicación el Convenio Colectivo marco estatal de servicios de atención a las personas dependientes, sita en Calle Mas Marca, 17745 Llado (Girona), que se constituyó el 22-9-1999. (Folios 138 a 167)

SEGUNDO.- La actora Doña Mariola , provista de DNI NUM000 , ha venido prestando servicios en la empresa Pages Alegrí, S.L. desde el 11/03/2002 período en el que se encuentra de alta en el RETA, debiendo distinguir esta prestación de servicios en tres períodos:

Desde marzo de 2003 hasta el 9 de febrero de 2010 en el que la participación en la empresa se corresponde con la titularidad para Don Jose Ángel en un 28%, Doña Mariola en un 24%, Doña Catalina en 24 % y Don Bruno en 24%. En este período el órgano de administración de la sociedad es ejercido por Don. Jose Ángel , teniendo en cuenta que todos los socios residen en la vivienda familiar hasta el año 2005, fecha Don. Bruno . La Sra. Mariola , percibe una asignación de 1.828,71 euros brutos mensuales por todos los conceptos. (incontrovertido). La cuantía de los emolumentos se extrae del recibo de salario del folio 97)

Desde el 9 de febrero de 2010 (fecha del fallecimiento de Don Jose Ángel ) hasta el 15 de abril de 2011, en el que la participación en la empresa se corresponde con la titularidad para Don Jose Ángel en un 28%, Doña Mariola en un 24%, Doña Catalina en 24 % y Don Bruno en 24%. En este período el órgano de administración de la sociedad es ejercido por Doña. Mariola , percibiendo una asignación de 4.086,38 euros brutos mensuales por todos los conceptos. (Incontrovertido). La cuantía de los emolumentos se extrae de los recibos de salario de los folios 95, 271, 272 y 273)

Desde el 15 de abril de 2011 en el que la participación en la empresa se corresponde con la titularidad para Doña Mariola en un 24%, Doña Catalina en 24 % y Don Bruno en 52% tras la adjudicación del 28% de las acciones de su padre. En este período el órgano de administración de la sociedad es ejercido por Don. Bruno , teniendo en cuenta que éste reside en una vivienda distinta a la de las otras 2 socias, ascendiendo los emolumentos por los servicios prestados, a criterio de la empresa, de 836,44 euros brutos por todos los conceptos. (Incontrovertido. La cuantía de las percepciones se extrae del recibo de salario del folio 371)

TERCERO.- La actora Doña Catalina , provista de DNI NUM001 , ha venido prestando servicios en la empresa Pages Alegrí, S.L. desde el 11/03/2002 período en el que se encuentra de alta en el RETA, debiendo distinguir esta prestación de servicios en tres períodos:

Desde marzo de 2003 hasta el 9 de febrero de 2010 en el que la participación en la empresa se corresponde con la titularidad para Don Jose Ángel en un 28%, Doña Mariola en un 24%, Doña Catalina en 24 % y Don Bruno en 24%. En este período el órgano de administración de la sociedad es ejercido por Don. Jose Ángel , teniendo en cuenta que todos los socios residen en la vivienda familiar hasta el año 2005, fecha en la que Don. Bruno se independiza. La Sra, Catalina , percibe una asignación de 1.813,18 euros brutos mensuales por todos los conceptos. (Incontrovertido. La cuantía de los emolumentos se extrae del recibo del folio 96)

Desde el 9 de febrero de 2010 (fecha del fallecimiento de Don Jose Ángel ) hasta el 15 de abril de 2011, en el que la participación en la empresa se corresponde con la titularidad para Don Jose Ángel en un 28%, Doña Mariola en un 24%, Doña Catalina en 24 % y Don Bruno en 24%. En este período el órgano de administración de la sociedad es ejercido por Doña. Mariola , percibiendo una asignación de 3.615,86 euros brutos mensuales por todos los conceptos y teniendo en cuenta que la Sra. Catalina convive con la Sra. Mariola (Incontrovertido. La cuantía de los emolumentos se extrae de los recibos de salarios de los folios 281, 282 y 283)

Desde el 15 de abril de 2011 en el que la participación en la empresa se corresponde con la titularidad para Doña Mariola en un 24%, Doña Catalina en 24 % y Don Bruno en 52% tras la adjudicación del 28% de las acciones de su padre. En este período el órgano de administración de la sociedad es ejercido por Don. Bruno , teniendo en cuenta que éste reside en una vivienda distinta a la de las otras 2 socias. (Incontrovertido)

CUARTO.- Tanto la Sra. Mariola como la Sra. Catalina no están sometidas a ningún tipo de horario, incluso ésta última inicia estudios de Enfermería en la Universidad de Vic. Testificales de la Sras. Gema y Tarsila , trabajadoras de la empresa y documental Folios 70 a 74)

QUINTO.- En fecha 27 de abril de 2011 Doña. Mariola recibió una carta por parte de la empresa demandada cuyo tenor literal es el siguiente (Folio 394):

'Estimada Doña. Mariola :

El que suscribe, Bruno , en su calidad de Administrador Único en la empresa familiar PAGÉS ALEGRÍ, S.L., le comunica por medio de esta carta el cese en la actividad que usted desarrolla en el negocio familiar, a partir del día 1 de mayo de 2.011.

En Mas Marca, a 27 de abril de 2011.

Fdo. Bruno .

Administrador Único Pagés Alegrí, S.L.'

SEXTO.- Igualmente, en fecha 27 de abril de 2011 la Sra. Catalina recibió una carta por parte de la empresa demandada cuyo tenor literal es el siguiente (Folio 395):

'Estimada Sra. Catalina :

El que suscribe, Bruno , en su calidad de Administrador Único en la empresa familiar PAGÉS ALEGRÍ, S.L., le comunica por medio de esta carta el cese en la actividad que usted desarrolla en el negocio familiar, a partir del día 1 de mayo de 2.011.

En Mas Marca, a 27 de abril de 2011.

Fdo. Bruno .

Administrador Único Pagés Alegrí, S.L.'

SÉPTIMO.- El 12 de mayo de 2011 tuvo entrada en el CMAC papeleta de conciliación a instancias de Doña Mariola , intentándose sin avenencia el acto de conciliación el día 31-5-2011. (Folio 7)

OCTAVO.- Igualmente, el 12 de mayo de 2011 tuvo entrada en el CMAC papeleta de conciliación a instancias de Doña Catalina , intentándose sin avenencia el acto de conciliación el día 31-5-2011. (Folio 30)

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència que declara la incompetència de jurisdicció, per raó de la matèria, amb absolució dels demandats en la instància, presenten sengles recursos de suplicació les dues demandants, que ha estat impugnats per la part demandada.

SEGON.El nucli dels dos recursos és similar, per la qual cosa es poden examinar conjuntament. Com a primer i únic motiu del recurs s'al lega per les demandants, per la via de l' article 191 a) de la Llei de procediment laboral , la infracció de normes essencials del procediment, interessant la nul litat de les actuacions i la reposició al moment d'haver-se comés la infracció. Citen com a infringits els articles 2-a) de la Llei de procediment laboral , en relació a l'article 1 de l'Estatut dels Treballadors, entenent que la resolució que declara la incompetència de jurisdicció no respon a la realitat fàctica que es declara provada i és una conclusió no conforme a dret.

S'ha de recordar que la determinació de la competència, per raó de la matèria, constitueix una qüestió d'ordre públic processal, que ha de ser resolta per l'òrgan judicial, amb plena llibertat de criteri, sense sujecció als pressupòsits i motius concrets del recurs, ni als límits dels fets provats de la sentència, per la qual cosa es pot examinar tota la prova practicada per tal de decidir, fundadament en dret, sobre un particular tema que està fora del poder dispositiu de les parts, tal com recorden les sentències d'aquesta Sala de 18-09-2007, rec. 4066/2007 , 25-04-2001 , i STS 23-10-1989 i 10-07-1990 , entre d'altres.

A la vista de les proves documentals i de la manca de discrepància de les parts amb el relat fàctic de la sentència, és dedueix que les dues actores, mare i filla, van ser sòcies fundadores de la SL demandada, juntament amb l'espòs i el germà, respectivament, amb una distribució del capital social que, en data de 22-09-99, va ser de:

140 Euros Jose Ángel

120 Euros Mariola

120 Euros Bruno

120 Euros Catalina

Tal com consta en els folis 144 i següents en els que es troba copia de l'escriptura pública de constitució de la societat, en la que consta també la designació de Jose Ángel , com administrador únic. També s'ha declarat provat que Jose Ángel , Mariola i Catalina , convivien en el mateix domicili.

Que amb ocasió de la mort del soci majoritari i administrador Jose Ángel , en data 09-02-2010, va adquirir les seves participacions, el seu fill designat hereu Bruno , en data 15-04-2011 i va passar a ser titular majoritari del capital social, amb un 52% de participacions. Per Junta General Ordinària i Extraordinària, va ser nomenat nou administrador únic de la companyia (foli 266 i següents). El Sr. Jose Ángel va deixar de conviure amb els altres socis familiars des de l'any 2005, en què es va independitzar.

En el període que va des de la defunció del Sr. Jose Ángel i el 15-04-2011, va realitzar les funcions d'administració de la companyia la Sra. Mariola , percebent una retribució especial per les funcions realitzades per valor de 4.086,38 euros.

Que la societat demandada explota una activitat de residència de la tercera edat, ubicada a Lladó (Girona), en la que han prestat serveis la Sra. Mariola i la seva filla Catalina , al menys des del dia 11-03-2002, data des de la qual, ambdues, estan donades d'alta al RETA.

Que la Sra. Mariola percebia una assignació de 1828,71 euros bruts mensuals, per tots els conceptes, que es documentava amb fulls de salaris, en els que constava una antiguitat de 11-03-2002 i una categoria professional de cuinera, amb deducció de IRPF, no quotes de seguretat social (fet provat segon i documents que consten aportats als folis 277 i següents). Aquesta demandant va realitzar durant aquest anys tasques d' administració de la residència geriàtrica (admès en contestació a la demanda).

Que la Sra. Catalina percebia una assignació de 1813,18 euros bruts mensuals, per tots els conceptes, que es documentava amb fulls de salaris, en els que constava una antiguitat de 11-03-2002 i una categoria professional de cuinera, amb deducció de IRPF, no quotes de seguretat social (fet provat tercer i documents que consten en els folis 268 i següents). Aquesta demandant prestava serveis com a 'gerocultora' (admès en contestació a la demanda).

Les demandants no estaven sotmeses a un horari de treball determinat, i la Sra. Catalina havia iniciat estudis de Infermeria en la Universitat de Vic (fet provat quart, deduït de la declaració de dos testimonis).

Des del dia 09-02-2010 al dia 15-04-2011, va exercir la administració de la societat, per defunció del seu marit, la Sra. Mariola , que convivia amb la seva filla Catalina , fins a la revocació del càrrec i assumpció de la administració pel Sr. Bruno que es va adjudicar les participacions del pare (fet provat tercer i documents 266 i següents).

El nou administrador, Bruno , en data 27-04-2011, va dirigir una carta idèntica a cadascuna les demandants per la qual els comunicava el cessament de la seva activitat en el negoci familiar, a partir del dia 1 de maig de 2011, sense expressar una causa concreta de la decisió adoptada (fet provat cinquè i sisè).

TERCER.Tal com valora la magistrada del jutjat social, per valorar l'existència de relació laboral, d'acord amb la definició del article 1.1 del ET , ( que diu que aquesta Llei és aplicable als treballadors que voluntàriament prestin serveis retribuïts per compte d'altri i dins de l'àmbit d'organització i direcció d'una altra persona, física o jurídica, anomenada ocupador o empresari), s'ha de constatar que es donen les notes essencials del contracte laboral, que segons la definició legal esmentada són:

1 - Treball voluntari per compte d'una tercera persona física o jurídica que sigui el propietari del negoci i rebi els resultats de l'explotació.

2 - Retribuït amb un salari.

3 - Dependència i subordinació del treballador en l'execució de la feina.

La exclusió dels treballs familiars està regulada en l'article 1-3-d) de l'Estatut dels Treballadors, salvant que es demostri la condició d'assalariats de qui els porti a terme. Indica de manera expressa que:'Se considerarán familiares, a estos efectos, siempre que convivan con el empresario, el cónyuge, los descendientes, ascendientes y demás parientes por consanguinidad o afinidad, hasta el segundo grado inclusive y, en su caso, por adopción.'

La jurisprudència ja ha valorat aquesta exclusió com una pressumpció iuris tantum, de manera que s'ha dit que: 'puede ser destruida mediante la pertinente prueba de la efectiva prestación de servicios, retribuida, ajena y dependiente ( Sentencias de la Sala de lo Social del Tribunal Supremo de 19 (RJ 1997, 9520) y 22 de diciembre de 1997 (RJ 1997, 9530 ) y 19 de abril de 2000 ( RJ 2000, 4247), precisando la Sentencia de 25 de noviembre de 1997 (RJ 1997, 8623) que, en tal caso, el interesado tendría la condición de trabajador por cuenta ajena a efectos de la contingencia de desempleo, y ello, como aclara la sentencia de 30 de abril de 2001 (RJ 2001, 4614), con independencia del régimen económico del matrimonio. ' TSJ Andalusia 29-09-2011, recurs 1490-11.

En la sentència d'aquesta Sala Social de 28 de juliol de 2011, recurs: 3598/2010 , es diu: 'Recordemos al efecto comoelartículo 1.3 e del Estatuto de los Trabajadoresestablece que a efectos de las prestaciones de modalidad contributiva del sistema de la Seguridad Social «no tendrán la consideración de trabajadores por cuenta ajena, salvo prueba en contrario: el cónyuge, los descendientes, ascendientes y demás parientes del empresario, por consanguinidad o afinidad hasta el segundo grado inclusive y, en su caso, por adopción, ocupados en su centro o centros de trabajo, cuando convivan en su lugar y estén a su cargo». Esta presunción de no laboralidad que establece el precepto se basa en la existencia de dos requisitos, «convivencia» con el titular o dueño del centro de trabajo y «estar a su cargo». Ambos requisitos, tal y como se ha visto, se presentan como hechos probados en la sentencia. En este sentido no podemos sino recordar como lasentencia del Tribunal Supremo de 29/10/1990(RJ 1990 7721) el precepto legal citado 'excluye en principio de la legislación laboral a los «trabajos familiares salvo que se demuestre la condición de asalariados de quienes los llevan a cabo»'. El propio precepto precisa a continuación el círculo familiar al que afecta esta regla de exclusión, círculo formado por los parientes hasta el segundo grado inclusive por consanguinidad, afinidad o adopción, en los que concurra además el requisito de convivencia con el empresario. '

També s'ha dit que la exclusió de l' article 3.1 d) de l'ET , no es tracta d' una excepció pròpiament dita sinó d'una constatació de què en aquesta classe de treballs no concorre una de les notes bàsiques de la relació laboral que és l'alienitat en la relació laboral, ja que els fruits del treball repercuteixen en un fons comú familiar.

Així hem dit en aquesta Sala Social, sentència de 7 de maig de 2009, recurs núm.: 1175/2000 , que:

'La exclusión del trabajo familiar en el sentido delart. 1.3.e del Estatuto de los Trabajadoresno es, a la vista de la redacción del precepto estatutario, una excepción propiamente dicha, sino una mera aclaración o constatación de que en este tipo de prestación de trabajo falta una de las notas características del trabajo asalariado. Esta nota es la ajenidad o transmisión a un tercero de los frutos o resultados del trabajo prestado; ajenidad que no cabe apreciar cuando tales frutos o resultados se destinan a un fondo social o familiar común. Por supuesto, y como el Alto Tribunal recuerda ensentencia de 13/3/2001(RJ 2001/3838), 'cabe trabajo por cuenta ajena entre parientes que comparten el mismo techo...pero si el parentesco es muy próximo y existe convivencia con el empresario, la ley ha establecido una presunción «iuris tantum» a favor del trabajo familiar no asalariado, que se aparta expresamente de la presunción de laboralidad establecida en elart. 8.1 del Estatuto de los Trabajadores'. En este sentido la doctrina del alto Tribunal, referida a supuestos de prestaciones de desempleo en relación a trabajadores familiares de socios de personas jurídicas, se parte de que no concurre la circunstancia de «estar a cargo» por cuanto la retribución que se percibe no es a costa «de un patrimonio familiar común» y, por ello no se desvirtúa la nota de ajenidad (STS de 25/11/1997RJ 19978623). En este sentido han reconocido una relación laboral y entienden que se destruye la presunción «iuris tantum» de no laboralidad, lasentencia de 19/12/1997(RJ 19979520) porque, «si bien el actor es hijo de la socio mayoritaria de la compañía (su madre), no consta que conviva con ella ni a su cargo... y aunque la esposa del demandante es también socio de esa sociedad e incluso administradora única, y además los dos cónyuges viven en el mismo domicilio, lo cierto es que la participación que la mujer del actor tiene en el capital social no alcanza, en modo alguno, el 50% del mismo (tan sólo tiene un 30%), y tampoco puede considerarse probado que su marido viva a su cargo, máxime cuando se ha demostrado que cobraba un sueldo mensual»; y lasentencia de 19/4/2000(RJ 20004247) porque, «la participación que el esposo de la actora tiene en el capital social no alcanza, en modo alguno, el 50% del mismo (tan sólo tiene un 30%)». Circunstancias que, sin embargo, es obvio no concurren en el caso enjuiciado donde, y como se ha visto, se declara que concurren no solo la convivencia sino una dependencia económica del recurrente hacia los titulares del negocio que lo son del 100% del mismo. Por tanto se ha de concluir con la resolución recurrida que, y en el caso enjuiciado, se trata de supuesto de «trabajos familiares» en los términos delartículo 1.3.e del Estatuto de los Trabajadores.'

QUART.Aplicant la doctrina exposada en el cas concret, com bé diu la sentència, existeix un primer període en el que el treball prestat per les dues demandants per compte de la societat demandada, queda exclòs de la qualificació de laboral, ja que mare i filla, convivien amb el espòs i pare, administrador únic de la societat i entre els tres tenien la majoria del capitat social, de manera que, si bé s'acredita un treball efectiu per compte del negoci, queda descartada la alienitat en els fruits del treball de les demandants, doncs les dues conviuen amb el soci majoritari i els resultats del treball es considera que repercuteixen en el fons comú familiar ( Article 3.1 d) de l'ET , en relació a l' article 8.1 ET ).

No obstant això, des de la mort del pare i espòs, la situació podia haver canviat totalment, ja que el soci majoritari va passar a ser el fill hereu, que adquireix la majoria del capital social, de manera que si les actores van seguir prestant els seus serveis a la residència, ara per compte del nou soci majoritari i administrador únic de la companyia, podia haver-se generat una situació d'alienitat i dependència. Aquesta nova situació, hauria pogut donar lloc a valorar que existía una novació contractual, però no es valorable en el cas que ens ocupa, tal com entén la magistrada de instància. Així, es declara provat que des del mes de febrer de 2010 a 14 d'abril de 2011, va passar a ser administradora única la demandant Sra. Mariola , que convivia amb la seva filla, i que no va ser fins el dia 15-04-2011, que va passar a ser administrador de la societat el seu fill, que és qui va prendre la decisió de cominicar-lis el cessament, uns dies després, és a dir, el 27 del mes d'abril següent.

En aquest curt període, com abans, les demandants no van estar sotmeses a horari o jornada laboral i encara que es discrepi amb la valoració que fa la sentència sobre el caràcter determinant de l'horari per a qualificar el vincle de laboral, és evident que les actores tenien la càrrega d'acreditar l'existència del requisit de dependència i subordinació en la prestació del servei, ja que caracteritza i és un element essencial del contracte de treball, que en el cas concret no consta, tal com ha deduït la sentència de instància de la prova testifical i en ser negada aquesta característica de la prestació de serveis de manera expressa en la contestació a la demanda.

D'aquestes característiques solament es pot concloure que la relació entre les parts no era de caràcter laboral, i que en conseqüència, aquesta jurisdicció social no pot entrar a valorar la ruptura del contracte, havent de dirigir-se la demanda, si així ho estima el recurrent, a la jurisdicció civil ordinària, d'acord amb els articles 2.1a) de la LPL i 9 de la Llei Orgànica del Poder Judicial .

En no ser competent aquesta jurisdicció no es pot entrar a examinar el fons del litigi, ni per tant entrar a valorar els altres motius del recurs, atès que s'ha d'absoldre als demandants en la instància, tal com ha acordat la sentència impugnada que s'ha de confirmar.

En base als preceptes jurídics citats,

Fallo

Que desestimem els recursos de suplicació interposats per Mariola I per Catalina contra la sentència dictada pel Jutjat Social 1 de Figueres, en data 31 de juliol de 2011 , en les actuacions PAGÉS ALEGRÍ, S.L., en matèria d' acomiadament.

En conseqüència, confirmem la sentència dictada que declarava la incompetència d'aquesta jurisdicció social per entendre del fons del litigi, indicant que l'acció es podrà reproduir per la part actora davant la jurisdicció civil ordinària, amb absolució dels demandats en la instància.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l'Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l'article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l'art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.