Sentencia SOCIAL Nº 3405/2019, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1702/2019 de 27 de Junio de 2019

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 34 - 4 - 2019 - 0001103

EL

Recurs de Suplicació: 1702/2019

IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL·LM. SR. JOAN AGUSTI MARAGALL

Barcelona, 27 de juny de 2019

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3405/2019

En el recurs de suplicació interposat per Cecilio , Cirilo , Conrado , Cosme y Daniel a la sentència del Jutjat Social 20 Barcelona de data 13 de novembre de 2018 dictada en el procediment núm. 151/2018, en el qual s'ha recorregut contra la part Eduardo i FOGASA, ha actuat com a ponent l'Il·lm. Sr. JOAN AGUSTI MARAGALL.

Antecedentes

Primer.En data 16 de febrer de 2018 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 13 de noviembre de 2018 , que contenia la decisió següent:

'Que desestimando la demanda por despido interpuesta por Cecilio , Cirilo , Conrado , Cosme y Daniel frente a la empresa ANTONIO PRIETO MARÍN y el FOGASA, debo absolver y absuelvo a los demandados de los pedimentos contenidos en la misma.

Que estimando parcialmente la demanda acumulada por reclamación de cantidad interpuesta por Cecilio , Cirilo , Conrado , Cosme y Daniel frente a la empresa ANTONIO PRIETO MARÍN, debo condenar y condeno a la empresa demandada al pago a cada uno de los demandantes de las siguientes cantidades:

Cecilio : 1.295Ž74 euros.

Cirilo : 1.211Ž01 euros.

Conrado : 1.050Ž79 euros.

Cosme : 904Ž04 euros.

Daniel : 1.167Ž90 euros.

Respecto de los intereses, proceden los moratorios del 10% previstos en el art. 29.3 ET sobre dichas sumas.

Respecto del FOGASA procede la desestimación de la demanda sin perjuicio de las responsabilidades legales que, en su caso, pudieran corresponderle.'

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'PRIMERO.-Los demandantes iniciaron prestación de servicios por cuenta y bajo la dependencia de la empresa demandada en los siguientes periodos y con las siguientes categorías profesionales:

Cecilio : del 18 de septiembre de 2017 al 19 de enero de 2018; conductor-mecánico.

Cirilo : del 4 de octubre de 2017 al 19 de enero de 2018; conductor-mecánico.

Conrado ,: del 30 de noviembre de 2016 al 28 de julio de 2017 y del 21 de agosto de 2017 al 13 de enero de 2018; conductor-mecánico.

Cosme : del 28 de noviembre de 2017 al 19 de enero de 2018; conductor.

Daniel : del 14 de julio de 2017 al 13 de enero de 2018; conductor-mecánico.

SEGUNDO.-La empresa demandada tiene su domicilio en la C/ Arroyo de Matadero 24 de Bailén, provincia de Jaén. En los contratos de trabajo signados por los demandantes con la empresa demandada figura como centro de trabajo dicho domicilio de la empresa demandada en la provincia de Jaén.

TERCERO.-El convenio colectivo de transporte discrecional de mercancías de Jaén prevé el abono de tres gratificaciones extraordinarias.

Los demandantes han percibido en sus hojas salariales el siguiente salario mensual bruto con prorrata de dichas pagas extraordinarias:

Cecilio : 1.445Ž53 euros (47Ž52 euros diarios).

Cirilo : 1.406Ž04 euros (46Ž22 euros diarios).

Conrado : 1.406Ž04 euros (46Ž22 euros diarios).

Cosme : 1.220Ž36 euros (40Ž12 euros diarios).

Daniel : 1.406Ž04 euros (46Ž22 euros diarios).

CUARTO.-La relación laboral de los actores con la empresa demandada se extinguió en las siguientes fechas:

Cecilio : 19 de enero de 2018.

Cirilo : 19 de enero de 2018.

Conrado : 13 de enero de 2018.

Cosme : 19 de enero de 2018.

Daniel : 13 de enero de 2018.

Los demandantes fueron alta en la empresa A.T. SAROSA S.L. en las siguientes

fechas:

Cecilio : 22 de enero de 2018.

Cirilo : 22 de enero de 2018.

Conrado : 16 de enero de 2018.

Cosme : 22 de enero de 2018.

Daniel : 16 de enero de 2018

QUINTO.-Al extinguirse la relación laboral de los actores con la empresa demandada, ésta no les había abonado las siguientes sumas:

Cecilio : 902Ž88 euros por salario con prorratas de pagas extras de los días trabajados en el mes de enero de 2018; 392Ž86 euros por vacaciones no disfrutadas. Por un total de 1.295Ž74 euros.

Cirilo : 878Ž18 euros por salario con prorratas de pagas extras de los días trabajados en el mes de enero de 2018; 332Ž83 euros por vacaciones no disfrutadas. Por un total de 1.211Ž01 euros.

Conrado : 600Ž86 euros por salario con prorratas de pagas extras de los días trabajados en el mes de enero de 2018; 449Ž93 euros por vacaciones no disfrutadas. Por un total de 1.050Ž79 euros.

Cosme : 762Ž28 euros por salario con prorratas de pagas extras de los días trabajados en el mes de enero de 2018; 141Ž76 euros por vacaciones no disfrutadas. Por un total de 904Ž04 euros.

Daniel : 600Ž86 euros por salario con prorratas de pagas extras de los días trabajados en el mes de enero de 2018; 567Ž04 euros por vacaciones no disfrutadas. Por un total de 1.167Ž90 euros.

SEXTO.-Presentada por la parte demandante en fecha 12 de febrero de 2018 papeleta de conciliación fue celebrado el acto en fecha 15 de marzo de 2018 con el resultado de 'intentado sin efecto'.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-La sentència d'instància desestima la demanda interposada pels actors en impugnació d'acomiadament i en reclamació de quantitat, en no considerar acreditat ni l'acomiadament ni el deute salarial.

Contra la mateixa interposa recurs de suplicació els demandants, en base a la revisió dels fets declarats provats i l'examen del dret aplicat.

SEGON.-Com a primer motiu, i base a l'apartat b) de l' art. 193 LRJS , postula la part recurrent la revisió del fet provat primer.

Abans d'abordar aquesta pretensió escau recordar que és doctrina consolidada i pacífica que per a que la revisió dels fets provats pugui ser atesa és precís que concorrin una sèrie d'elements 'sine qua non', a saber: a) que es determinin amb precisió i claredat els fets afirmats, negats o omesos que es considerin erronis, contrari al què s'ha acreditat respecte dels elements documentals o pericials sobre els què es basa la sentència recorreguda, b) que s'ofereixi al tribunal ad quem un redactat alternatiu concret i específic sobre el què s'ha de basar la narració fàctica refutada com incorrecta, bé sigui substituint alguns dels seus punts, bé complementant-los, bé incloent-n'hi de nous; c) que es citin en forma concreta els documents o les perícies respecte les què es faci evident l'error del jutjador 'a quo', sense que sigui acceptable una invocació genèrica o una revisió de fets no discutits al llarg de les actuacions; d) que aquests documents o perícies posin en evidència l'error o omissió d'aquest jutjador de forma clara, evident, directa i palesa, sense necessitat de conjectures, suposicions o argumentacions més o menys lògiques, naturals i/o raonables; i e) que la revisió que es pretén sigui transcendent en quant la part dispositiva de la sentència, amb efectes modificadors d'aquesta, atès que el principi d'economia processal impedeix incorporar fets respecte els què la seva inclusió cap efecte pràctic tindria.

D'altra banda, el recurs de suplicació, per la seva naturalesa extraordinària en l'àmbit laboral -on no impera la doble instància- comporta que la interposició del mateix no signifiqui una nova valoració dels elements jurídics i fàctics concurrents -a diferència de l'apel·lació-, sinó -per raons d'immediatesa, imbricades en l' art. 24.1 en relació amb el 35.1 CE - una constatació d'un error processal, fàctic o d'aplicació del Dret. No és factible, per tant, una nova valoració dels fets concurrents, sinó una objectivització dels elements probatoris que palesin -sense dubtes, en forma fefaent i incontrovertible- un error en la valoració de la prova.

Postulen els recurrents la revisió del fets provat primer, que reflecteix les circumstàncies d'antiguitat i categoria professional de cada un dels demandant, a fi d'incloure -respecte de cada un d'ells- la circumstància de fou 'vinculado a la empresa mediante contrato por obra o servicio determinado, señalando como obra o servicio la mención 'transporte de mercancía por carretera'.

Fonamenten els recurrents aquesta revisió amb els respectius contractes de treball aportats al seu ram de prova, degudament identificats amb el número de foli corresponent, i justifiquen la seva rellevància en considerar que acredita el frau de llei en la seva contractació , atès el caràcter inconcret -i no temporal- de la causa de contractació, quan el que esmenta com a 'temporalitat formal de la contractació' la causa dels acomiadaments impugnats.

Ha de ser desestimada la revisió postulada en no quedar justificada la rellevància de la mateixa: el que esdevé determinant a la sentència per desestimar l'acció per acomiadament no és el caràcter temporal o no de la contractació, sinó el fet que la declaració de fets provats no recull com acreditat l'acomiadament, cosa que es raona al fonament jurídic tercer, quan es recorda que la càrrega d'acreditar la seva existència correspon als demandant, i s'afirma que 'no existe elemento mínimo, siquiera indiciario, que acredita la extinción de los contratos de trabajo por despido verbal, o por extinción de contratación temporal a los efectos de poder valorar el ajuste a derecho de la causa de temporalidad'.

Per tant, el mateix raonament dona per fet que la contractació és temporal, per la qual cosa esdevé irrellevant -en ordre a poder acreditar l'acomiadament- l'incloure la causa formal de temporalitat especificada al respectiu contracte, raó per la qual la revisió postulada ha de ser desestimada.

S'ha de desestimar, per tant, aquest primer motiu de recurs.

TERCER.-Com a segon motiu, per la via de l' art. 193 c) LRJS , denuncia la part recurrent l'infracció de l' art. 56.1 ET , 15.3 ET i 6.4 CC .

En síntesi, invoca que, acreditada la realitat de les extincions dels contractes de treball dels demandants al fet primer, corresponia a l'empresa demandada acreditar -en el seu cas- que no havien estat acomiadats, i més atenent al caràcter temporal de la seva contractació.

Discrepa també del raonament de la sentència d'instància de presumir la inexistència de l'acomiadament del fet de la contractació de tots ells per una altra empresa, i destaca que el FGS no va concórrer al plet per qüestionar la realitat de l'acomiadament.

La Sala ha de recordar, en primer lloc, que -en se la jurisdicció social d'instància única- correspon al jutge/ssa d'instància la valoració de la prova, i que la declaració de fets provats només pot ser corregida en cas d'error o omissió manifest, sense possibilitat de revisar 'ex novo' -com si es tractés d'una segona instància- la prova practicada.

Des d'aquesta perspectiva -ja s'avança- ha de ser desestimada la denúncia formulada: és cert que, acreditada la realitat de l'acomiadament per part de l'empresari, la càrrega d'acreditar la seva procedència correspon a l'empresa demandada. Però en el present cas el que no ha quedat acreditat és, precisament, que hagi estat l'empresari el responsable de les acreditades extincions contractuals. I, per contra, concorre un indici certament potent de continuïtat empresarial, des del moment en que, tres dies després de la data de l'extinció contractual de cada un dels demandants (acomiadament, segons ells) foren contractats per una nova empresa, AT SAROSA SL, cosa que justifica la sospita que, més que una baixa voluntària dels demandants, el que es pot haver produït és una successió d'empresa.

Per tant, la Sala, en tant que la desestimació de la demanda es fonamenta bàsicament en la no acreditació del pretès acomiadament, conclusió que respon més a una qüestió fàctica més que no jurídica, i que la decisió del jutge d'instància de no aplicar la 'ficta confessió' reclamada pels recurrents sembla del tot raonable a la vista d'aquella nova contractació, ha de desestimar també aquest segon motiu del recurs i, amb ell, el recurs en la seva integritat.

Pels motius exposats, per tant, ha de ser desestimat aquest únic motiu de recurs i, amb ell, el recurs en la seva integritat.

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Cecilio , Cirilo , Conrado , Cosme , Daniel contra la sentència dictada pel jutjat del social número 20 dels de

Barcelona en data 13.11.18, a les actuacions núm. 151/18, seguides en matèria d'acomiadament contra Eduardo i FONS DE GARANTIA SALARIAL.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.