Sentencia Social Nº 3495/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 90/2007 de 24 de Abril de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 24 d'abril de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3495/2008

En el recurs de suplicació interposat per B.S.M., S.A. Barcelona de Serveis Municipals a la sentència del Jutjat Social 1 Barcelona de data 16 d'octubre de 2006 dictada en el procediment núm. 67/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part Rita y otros, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 2 de febrero de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamació quantitat, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 16 d'octubre de 2006, que contenia la decisió següent: " Que estimando la demanda presentada por Dª Rita, Mónica y Elsa contra B.S.M, S.A. BARCELONA DE SERVEIS MUNICIPALS en reclamación por cantidad debo condenar y condenar a que la demandada B.S.M. S.A. BARCELONA DE SERVEIS MUNICIPALS abone a Dª Rita la cantidad de 114,10 euros, a Dª Mónica la cantidad de 37,64 euros y a Dª Elsa la cantidad de 97,96 por los conceptos reclamados " .

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La demandante Dª Rita inició la prestación de servicios para la demandada B.S.M., S.A. BARCELONA DE SERVEIS MUNICIPALS el 4 de septiembre de 2.000 con la categoría profesional de Oficial 1ª Parkimetros .

La demandante Dª Mónica inició la prestación de servicios para la demandada B.S.M., S.A. BARCELONA DE SERVEIS MUNICIPALS el 31 de marzo de 2.001 con la categoría de Adminitrativo Depósitos.

La demandante Dª Elsa inició la prestación de servicios para la demandada B.S.M., S.A. BARCELONA DE SERVEIS MUNICIPALS el 1 de marzo de 2.001con lacategoría de Oficial 1ª Parkimetros.

(hecho no controvertido)

SEGUNDO.- Las trabajadoras demandantes solicitaron permiso retribuido para ausentarse de su puesto de trabajo para asistir a visita al médico especialista . La Sra Rita los días 18 y 25 de mayo de 2.005, la Sra. Mónica el día 31 de marzo de 2.005 y la Sra, Elsa el día 2 de julio de 2.005.

Los anteriores permisos fueron solicitados con antelación y fueron justificados posteriormente.

(Documentos aportados por actora y demandada)

TERCERO.- A las demandantes en fecha 30 de junio de 2.005 se les comunicó que dichos permisos no eran retribuidos por entender que tienen un turno horario diferente comunicado previamente donde puede distribuirse fuera de la jornada laboral las visitas y pruebas médicas. ( comunicación aportada por actoras y demandadas)

CUARTO.- Las cantidades correspondientes a dichos permisos fueron descontadas a las demandantes, a la Sra. Rita en la nómina des mes de julio de 2.005, la cantidad de 114,10 euros, a la Sra. Mónica en la nómina del mes de diciembre la cantidad de 37,64 euros y a la Sra. Elsa en la nómina del mes de enero de 2.006 la cantidad 97,96 euros. (nóminas correspondientes a los meses que se efectuó el descuento)

QUINTO.- Es de aplicación a la relación laboral entre las partes el Concenio Colectivo de Empresa " SOCIETAT MUNICIPAL D' APARCAMENTS I SERVEIS S.A." (hecho no controvertido)

SEXTO.- El artículo 48 del Convenio Colectivo de Empresa, relativo a Permisos y Licencias establece que los trabajadores previo aviso y justificación podrán ausentarse del trabajo con derecho a remuneración, por alguno de los motivos y por el tiempo siguiente: ...h) Por consulta al médico especialista: el trabajador presentará a la empresa el correspondiente volante del médico especialista, y posteriormente el trabajador deberá documentalmente justificar el tiempo empleado en la misma."

SEPTIMO.- Las visitas médicas a especialistas siempre han tenido el caracter de Permiso Retribuido en la empresa. ( testifical Sra. María Cristina)

OCTAVO.- En la actualidad, si se solicita por los trabajadores permiso para visita a especialista no lo deniegan ni lo sancionan y luego lo retribuyen o no dependiendo de la visita médica, si es para la sanidad pública lo retribuyen, sino es para sanidad pública y el trabajador presta servicios a turnos, comprueban si se podían visitar fuera del horario de trabajo y si es así no lo retribuyen, dan opción al trabajador entre permiso no retribuido o recuperar las horas. (tetifical Sra. María Cristina)

NOVENO.- Cuando las demandantes solicitaron el permiso no tenían conocimiento del comunicado de la empresa sobre la aplicación de dichos critrerios. El comunicado de la empresa es con posterioridad a dichos comunicados. (testifical Doña. María Cristina)

DECIMO.- Presentada papeleta de conciliación ante el S.C.I. del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya se celebraron los preceptivos actos de conciliación con el resultado de " intentado sin efecto por incomparecencia de la demandada".

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència dictada en reclamació de quantitat que estima la demanda, i condemna a la part demandada a abonar a l'actora Rita, la quantitat de 114,10 euros, i a l'actora Mónica, un total de 37,64 euros, i a l'actora Elsa, 97,96 euros, presenta recurs de suplicació l'empresa demandada que ha estat impugnat. La sentència, malgrat la mínima quantia de la reclamació, admet la tramitació del recurs de suplicació, atès que al lega l'empresa que es tracta de la interpretació de una norma del conveni col lectiu que, podria afectar al conjunt de la plantilla.

La procedència del recurs de suplicació per raó de la quantia és una qüestió que ha de ser valorada d' ofici, per tractar-se de una norma de ordre públic processal, ja que afecta a la competència funcional d'aquesta Sala Social. Les normes de admissió del recurs de suplicació que estan regulades per la Llei de procediment laboral, R. D. Legislatiu 2/95, de 7 d'abril, article 189.1 , estableixen el límit per tenir accés al recurs de que el valor de la reclamació de quantitat en termes absoluts, superi els 1.803 euros (ex 300.000 ptes.), mínim exigible al efecte.

SEGON. S'ha de partir del fet que l'objecte del litigi és la reclamació per les tres demandants, a les que s'han acumulat els procediments, del descompte efectuat per l'empresa per haver anat a visitar-se a l'especialista en horari de feina. No es tracta doncs de la interpretació de una norma col lectiva genèrica, sinó la valoració de una pràctica empresarial concreta, d'acord amb el que permet l' article 48 del Conveni Col lectiu . El recurs de suplicació formula un sol motiu de censura jurídica indicant que la interpretació del article 48 del conveni col lectiu de l'empresa , ha de ser interpretat conforme a les regles de la bona fé que regula l' article 7 del Codi Civil , al legant que l'actuació de les treballadores demandants ha infringit l'article 48 del citat conveni per abús de dret, ja que, les treballadores podien concertar visita amb l'especialista a una hora que no fos en jornada laboral, màxim quan estaven gaudint de jornada continuada en el moment dels fets.

Doncs be, tenint en compte els anteriors criteris, el recurs no es podia admetre, en no haver-se suscitat en la sentència qüestió de competència, ni la pretensió en el recurs la subsanació d'una falta essencial de procediment, ni afectar el tema de fons a gran nombre de beneficiaris. No és possible acceptar, per ser contrari a normes d'obligat i indispensable acatament, com ho és la de l'article esmentat, que quedi oberta de manera injustificada i improcedent la via del recurs a litigis que no tenen accés a la suplicació d'acord amb les previsions legals, quan la quantia és mínima i ni es demana la nul litat per la via de l' article 191 a) de la LPL , ni es qüestiona genèricament la interpretació de una norma, sinó que s'interpreta una situació concreta i determinada, i si les parts han actuat conforme als principis de la bona fe de forma individual.

En base a aquesta valoració la Sala s'ha d'abstenir d'entendre del present recurs, improcedentment admès per l'òrgan d'instància, i declarar la fermesa de la sentència recorreguda amb la nul litat de les actuacions posteriors.

TERCER. Conforme al article 202 de la LPL , en no confirmar-se la sentència, per no ser procedent el tràmit del recurs, s'ha d'acordar la devolució del dipòsit, mantenint els asseguraments prestats per a garantir el valor de la condemna, sense costes, atenent a què no existeix part vençuda ( article 333 LPL ).

Vistos els preceptes legals citats,

Fallo

Que sense entrar a examinar el recurs de suplicació interposat per B.S.M. S.A. BARCELONA DE SERVEIS MUNICIPALS contra la sentència dictada pel Jutjat Social núm. 1 dels de Barcelona, en data 16 d'octubre de 2006, en el procediment núm. 67/06 i acumulat, en virtut de demanda presentada per Rita i Mónica, i Elsa contra l'Entitat demandada en reclamació de quantitat, hem de declarar la nul.litat de totes les actuacions produïdes posteriorment a la notificació de l'esmentada sentència i, per tant, la fermesa de la dita resolució.

S'acorda la devolució del dipòsit al recurrent i donar a la consignació la destinació legal, sense costes.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.