Sentencia Social Nº 3498/2012, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1645/2012 de 09 de Mayo de 2012

Encabezamiento

Procedimiento: Recurso de suplicación

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

fc

IL·LMA. SRA. M. MAR GAN BUSTO

IL·LM. SR. JOAN AGUSTI MARAGALL

IL·LMA. SRA. M. MACARENA MARTINEZ MIRANDA

Barcelona, 9 de maig de 2012

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3498/2012

En el recurs de suplicació interposat per Anjana Investiments, S.L.U. a la sentència del Jutjat Social 25 Barcelona de data 15 de setembre de 2011 dictada en el procediment núm. 360/2011, en el qual s'ha recorregut contra la part Imanol , ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. JOAN AGUSTI MARAGALL.

Antecedentes

Primer.En data 18 d'abril de 2011 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament disciplinari, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 15 de setembre de 2011 , que contenia la decició següent:

'Estimo en partla demanda presentada per Imanol en contra de l'empresa ANJANA INVESTMENTS, S.L.U. en reclamació per ACOMIADAMENT i declaro la IMPROCEDÈNCIA de l'acomiadament efectuat amb efectes del dia 30.03.11 i condemno l'empresa a que opti entre a) Readmetre el treballador en les mateixes condicions amb el pagament dels salaris deixats de percebre des de la data de l'acomiadament fins que la readmissió sigui efectiva, o en cas contrari, b) L'indemnitzi en la quantia de 36.366,00 euros (551 dies a raó de 66 euros/dia) , amb pagament dels salaris de tramitació des de la data de l'acomiadament fins a la notificació de la sentència, per l'import del salari diari'.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

1.- La part demandant, Imanol , amb DNI núm. NUM000 , ha prestat serveis per compte de l'empresa demandada ANJANA INVESTMENTS S.L.U. amb antiguitat des del 28.01.99, categoria professional de oficial de 1ª i percebent un salari mensual de 1.975,00 euros (diari de 66 euros), inclosa prorrata de pagues extraordinàries. (sense controvèrsia)

2.- El conveni col·lectiu d'aplicació a la relació laboral es el del sector del comerç del metall de la província de Barcelona. El treballador va ser membre del comitè d'empresa des del 7.07.2009 al 30.12.2010.. (foli núm. 89 i sense controvèrsia)

3.- L'empresa demandada va comunicar a l'actor per escrit en data 30.03.11 quan estava en situació de incapacitat temporal, el seu acomiadament disciplinari amb efectes del dia 30.03.11 per la comissió d'una falta molt greu el dia 19.03.11 consistent en essència en la falta de respecte i consideració a un superior. La carta consta aportada i es dona per reproduïda. (sense controvèrsia)

4.- El treballador va estar en situació de baixa mèdica amb incapacitat temporal des del dia 28.03.11 al 7.04.11. (sense controvèrsia)

5.- Durant el període que va ser representant dels treballadors, el demandant es va oposar a l'expedient de regulació d'ocupació que l'empresa va instar i que va ser finalment autoritzat per l'Autoritat Laboral competent. (sense controvèrsia)

6.- El demandant en diverses ocasions (3 o 4 vegades aquell mateix mes) s'havia dirigit a la Gerent de Centre Sra. Estrella amb reclamacions sobre els horaris en concret sobre els caps de setmana en que no se li respectava un dia i mig de descans entre la hora de sortida de dissabte i la hora d'entrada de dilluns. També s'havia dirigit a la Gerent de Centre per a reclamar que li abonessin o compensessin les hores extres realitzades. (al·legacions de l'actor i testifical de Estrella )

7.- L'empresa habitualment compensa les hores extres realitzades pels treballadors amb dies de descans.

Pel que fa a les vacances, l'empresa segueix la política de concedir vacances de màxim de 15 dies durant el període de juny a setembre inclòs i si el treballador demanar realitzar el mes complet i seguit de vacances l'ha de fer fora d'aquest període estival de comú acord amb l'empresa. (testifical de Estrella , Carlos Alberto, Ahmed)

8.- El dia 19.03.11 a una hora que no s'ha determinat exactament, entre les 10:30 i les 11:30 aproximadament, el demandant es va dirigir al pis superior on es troba el magatzem del centre de treball i on estava la Sra. Estrella amb la Sra. María Inés , dependenta de l'empresa, preparant mercaderia per a la botiga i es va dirigir a la Sra. Estrella demanant-li explicacions sobre el quadrant horari del mes en curs. La Sra. Estrella i el Sr. Imanol van començar a parlar i van sortir del magatzem quedant-se al 'hall' que es l'entrada del mateix. Doña. María Inés es va quedar dins del magatzem seguint amb les seves tasques. El Sr.. Imanol i la Sra. Estrella van alçar la veu sentint-se els crits des de les escales d'accès al magatzem per on en aquells moments pujava el Sr. Justiniano i que al arribar a dalt va veure com el Sr. Imanol cridava 'racista' i aixecava la mà a la Sra. Estrella , interposant-se el Sr. Justiniano entre els dos agafant el braç dret del Sr. Imanol amb la seva mà esquerra per impedir que agredís la Sra. Estrella , intentant tot seguit calmar al Sr. Imanol i emportarse'l d'alli, cosa que va aconseguir, continuant la Sra. Estrella amb la seva feina. Els crits també els va escoltar Doña. María Inés des del magatzem i al soprtir va veure que el Sr. Justiniano tenia agafat pel braç al Sr. Imanol i com el tranquil·litzava, interposant-se entre la Sra. Estrella i el Sr. Imanol . (testifical de Sr. Justiniano , Doña. María Inés i Sra. Estrella ).

9.- El Sr. Justiniano es cap de taller, el demandant Sr. Imanol presta serveis al taller. El Sr. Imanol no ha estat mai sancionat amb anterioritat, en general te bona relació amb els companys, encara que li costa acceptar ordres de feina impartides per una dona. (testificals Doña. María Inés , Sr. Justiniano )

10.- El dia 2.05.11 es va a celebrar al S.C.I.M. del Departament de Treball de la Generalitat, la conciliació administrativa amb el resultat de intentat sense avinença.

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Contra la sentència d'instància, que estimà la demanda de l'actor en impugnació del seu acomiadament disciplinari i declarà la seva improcedència, s'alça la demandada en suplicació.

Per la via de l'apartat b) de l' art. 191 TRLPL postula la demandada l'addició d'un nou fet provat que reflectís que en data 20.3.11 comunicà a la Delegada de Personal els fets produïts el 19.3.11 i que determinaren el posterior acomiadament del demandant.

Per abordar aquesta revisió, cal recordar que en el procés laboral regeixen els principis d'immediació i oralitat ( art. 74.1 TRLPL ), la qual cosa determina -entre d'altres efectes- la impossibilitat que el tribunal 'ad quem' revisi fets acreditats a través de proves testificals o d'interrogatori de part -el què s'ha de cohonestar amb el principi d'instància única-: p. e. STS 10.06.1986 : 'precisamente el principio de inmediación ha servido al Magistrado, para extraer directamente su apreciación sobre la prueba practicada y no habiendo plasmado en los hechos probados que se hubieran cometido alteraciones y manipulaciones denunciadas o la inexistencia del transporte efectuado, al no poder lograr con los medios propuestos y precedentemente examinados, la variación del relato fáctico'. OSTS 21.10.2010 : 'en el proceso laboral la valoración de la prueba en toda su amplitud únicamente viene atribuida por el art. 97.3 del invocado Textoprocesal al juzgador de instancia (en este caso a la Sala `a quo'), por ser quien ha tenido plena inmediación en su práctica'.

En tot cas, la revisió de fets provats només es pot basar, de conformitat amb els ja citats art. 191. b ) i 194.3 TRLPL , en documents o perícies (en altres paraules, els instruments tradicionals de l'antic i ja en desús concepte d'error de fet, a diferència de l'error de dret) La resta de la prova practicada no és valorable pel TSJ, essent competència única i exclusiva del primer grau jurisdiccional, en relació amb el contingut de l' art. 97.2 TRLPL . I també escau referir que en el cas de documents -o, especialment, perícies- contradictòries ha de prevaler la valoració de la prova feta a la 'instància'.

Però les dificultats d'atacar els fets provats de la sentència no resten aquí. Escau afegir que dins del concret marc exposat, és doctrina consolidada, pacífica i antiga que per a que la revisió dels fets provats pugui ser atesa és precís que concorrin una sèrie d'elements 'sine qua non', a saber: a) Que es determinin amb precisió i claredat els fets afirmats, negats o omesos que es considerin erronis, contrari al què s'ha acreditat amb respecte els elements documentals o pericials sobre els què es basa la sentència recorreguda, b) Que s'ofereixi al tribunal ad quem un redactat alternatiu concret i específic sobre el què s'ha de basar la narració fàctica refutada com incorrecta, bé sigui substituint alguns dels seus punts, bé complementant-los, bé incloent-n'hi de nous; c) Que es citin en forma concreta els documents o les perícies respecte les què es dimani l'error del jutjador 'a quo' , sense que sigui acceptable una invocació genèrica o una revisió de fets no discutits al llarg de les actuacions; d) Que aquests documents o perícies posin en evidència en error d'aquest jutjador de forma clara, evident, directa i palesa, sense necessitat de conjectures, suposicions o argumentacions més o menys lògiques, naturals i/o raonables; el document en què es basa la pretensió ha de tenir 'una eficacia radicalmente excluyente, contundente e incuestionable, de tal forma que el error denunciado emane por sí mismo de los elementos probatorios invocados, de forma clara, directa y patente, y en todo caso sin necesidad de argumentos, deducciones, conjeturas o interpretaciones valorativas' ( STS UD 16.11.1998 ) e) Que la revisió que es pretén sigui transcendent en quant la part dispositiva de la sentència, amb efectes modificadors d'aquesta, atès que el principi d'economia processal impedeix incorporar fets respecte els què la seva inclusió cap efecte pràctic tindria. 'la inclusión de hechos probados solo debe efectuarse con respecto a aquéllos que sean esenciales para la resolución de la cuestión debatida, en el sentido de trascendentes para modificar el pronunciamiento impugnado, y que hayan sido objeto de debate y prueba procedente por haber sido alegados oportunamente por las partes ' ( STS UD 27.03.2000 ).

A la llum d'aquests consolidats criteris doctrinals, escau -ja s'avança- desestimar la revisió fàctica postulada atès que, al marge de no especificar-se la seva pretesa rellevància, es fonamenta exclusivament en declaració testimonial, prova que no te eficàcia revisora en suplicació. Cal afegir, a més, que en cap cas la simple comunicació a la representació legal dels treballadors no comportaria el compliment de l'exigència de la tramitació del previ expedient disciplinari.

S'ha de desestimar, per tant, aquest primer motiu de suplicació.

SEGON.Per la via de l'apartat c) de l' art. 191 TRLPL formula la demandada dos motius de recurs en els que, per aquest ordre, denuncia l'infracció dels arts. 54.2.c ) i 55 ET -en relació a la qualificació judicial de l'acomiadament- i de l' art. 68 a ) i c) ET pel que fa a l'exigència -en el cas del demandant- de la garantia de l'expedient disciplinari previ en el cas del demandant.

Abans d'abordar ambdues denúncies en l'ordre proposat, cal assenyalar que la sentència d'instància desestimà la pretensió de nul.litat de l'acomiadament, en no apreciar la denúncia de vulneració de la garantia d'indemnitat que havia formulat el demandant com a primera pretensió, però estimà la pretensió subsidiària de declaració d'improcedència per dos motius: un formal, en considerar -en el fonament jurídic 5é- que la demandada havia incomplert la garantia establerta a l' art. 68 a) ET d'incoar expedient disciplinari contradictori prèviament a imposar una sanció per falta greu o molt greu, garantia que la sentència d'instància considera aplicable a qui, com el demandant, havia cessat en el seu càrrec de representació en l'any anterior al seu acomiadament. I un segon motiu, de fons, exposat en el fonament jurídic 7é, en el que tot i valorar que l'actuació del demandant és 'inadmissible i sancionable', considera desproporcionada la imposició de la sanció d'acomiadament en atenció als 12 anys de servei a l'empresa sense antecedents disciplinaris.

Aquest darrer raonament és l'objecte del segon motiu del recurs de la demandada, a l'empara de l' art. 191 c) LPL que, com ja s'ha avançat, denuncia l'infracció dels arts. 54.2.c ) i 55 ET , en considerar que la imputació que fonamentava l'acomiadament disciplinari del demandant havia quedat acreditada i tenia la gravetat necessària per a justificar la sanció d'acomiadament disciplinari, sense que resultes aplicable la teoria gradualista.

Per abordar aquesta denúncia escau recordar els termes en els que ha quedat acreditada la imputació en el fet provat vuitè, en el que, després de recollir que'El dia 19.3.11....el demandant es va dirigir al pis superior on es troba el magatzem ...i es va dirigir a la Sra. Estrella .. -gerent del centre com es recull en el fet provat 6é- ...demanant-li explicacions sobre el quadrant horari del mes en curs ....el Sr. Imanol i la Sra. Estrella van alçar la veu sentint-se els crits de les escales d'accés al magatzem per on en aquells moments pujava Don. Justiniano i que al arribar a dalt va veure com el Sr. Imanol cridava 'racista' i aixecava la mà a la Sra. Estrella , interposant-se el Sr. Justiniano entre els dos, agafant el braç del Sr. Imanol amb la seva mà esquerra per impedir que agredís la Sra. Estrella , intentant tot seguit calmar al Sr. Imanol i emportarse'l d'allí...'.

Acreditada i recollida la imputació en aquests termes, la Sala -ja s'avança- no pot compartir la valoració com a desproporcionada que fa la jutgessa d'instància de la sanció d'acomiadament, atesa la concurrència d'un insult, en dir-li racista, que constitueix una ofensa verbal, i un intent d'agressió física. Els dos fets, cada un d'ells per separat, constitueixen un incompliment greu i culpable dels tipificats a l'epígraf c) de l' art. 54 ET per a justificar l'acomiadament disciplinari, sense que el relat fàctic reculli cap circumstància que justifiqui l'atenuació d'aquesta gravetat, com hagués estat una actuació provocadora per part de la gerent Sra. Estrella . D'altra banda, tal com el relat fàctic ha recollit la imputació, sembla clar que l'aixecament de la mà per part del demandant no era tan sols un gest amenaçador -que per si sol ja podria justificar l'acomiadament- sinó que només l'intervenció del Sr. Justiniano va evitar que es consumés l'agressió.

Descartat en el fonament jurídic sisè qualsevol mòbil repressiu en l'acomiadament, acreditat el fet imputat i la seva gravetat, el sol fet d'haver prestat serveis durant 12 anys i no constar antecedents disciplinaris no pot minorar la valoració com a molt greu de l'actuació del demandant, sense que -d'altra banda i segons pacífic criteri jurisprudencial- la revisió judicial pugui disposar'un altre tipus de mesura sancionadora per part de l'empresa que no tingués la gravetat i el rigor de l'extinció contractual disciplinaria acordada'.

Per tant, aquest segon motiu del recurs ha de prosperar atès que el fet imputat i acreditat compleix els requisits de culpabilitat i gravetat per justificar la imposició de la màxima sanció com és l'acomiadament. Això no obstant, ja s'avança, l'estimació d'aquest motiu -per si sol- no pot determinar l'estimació del recurs i la revocació de la sentència, atès que -com ja s'ha explicat- són els dos els motius en base al quals la sentència declarà la improcedència de l'acomiadament.

TERCER.-En el tercer motiu del recurs, també a l'empara de l' art. 191 c) LPL , la demandada denuncia l'infracció dels arts. 68 a ) i c) ET així com de l' art. 106.2 LPL .

En síntesi, considera que la garantia de la prèvia incoació d'un expedient disciplinari establerta en aquells preceptes no és aplicable a qui, com el demandant, ja havia cessat feia mesos en el seu mandat de representació, i més tenint en compte que l'acomiadament res tingué a veure amb el desenvolupament d'aquell mandat.

Aquesta denúncia, a diferència de l'anterior, no pot prosperar. La Sala, com ja resolgué a la seva sentència de 13.4.06, recurs 5387/2005 , considera que segueix plenament vigent la doctrina establerta a la sentència del Tribunal Suprem de 18.2.97 , que a continuació es reprodueix:

'Con relación a la primera de las cuestiones planteadas, de la normativa expuesta es dable deducir que:

a) El ejercicio de sus funciones representativas por parte de los representantes legales de los trabajadores no puede servir para fundamentar una sanción empresarial, ni durante su mandato ni dentro del año siguiente a la expiración del mismo, tratando de evitarse, como se ha destacado doctrinalmente,la utilización formal del expediente sancionador por faltas laborales al trabajador para encubrirse por el empresario una voluntad real de sancionar a un representante legal de los trabajadores.

b) Los referidos representantes sí que pueden ser sancionados disciplinariamente, incluso con el despido, durante su mandato y dentro del año siguiente a la expiración del mismo, de incumplir con susobligaciones contractuales, como se deduce esto último de la remisión que efectúa el citadoartículo 68,c) del Estatuto de los Trabajadoresal artículo 54 del propio Texto Legal.

c) En estos supuestos de sanciones por faltas graves o muy graves se establece en favor de losrepresentantes legales un procedimiento sancionador más garantista que el regulado para lostrabajadores ordinarios, requiriéndose la apertura de expediente contradictorio, cuya exigibilidad,interpretamos, se extiende durante el tiempo de ejercicio de sus funciones y hasta el año siguiente al dela expiración de su mandato.

En este sentido, se reitera el criterio ya sustentado por esta Sala sobre la exigencia de expediente contradictorio previo para proceder al despido de los representantes legales de los trabajadoresdurante el año siguiente a la expiración de su mandato, reflejado, entre otras: a) en laSTS, Social, 19 octubre 1982( RJ 19826196), que señaló respecto a la necesariedad de expediente contradictorio que «es de evidencia que el art. 68 de dicho Estatuto, contempla las garantías que se establecen en favor de los representantes sindicales y en su apartado c) prolonga esa protección específica hasta un año después de perder dicha representación, salvo que sobrevenga por revocación de la representación que ostentaba o por dimisión»; y b) en laSTS/IV 15 marzo 1993 ( RJ 19931860) (recurso 2788/1991), en la que se argumenta que «Como en su día expresóesta Sala en la Sentencia de 19 junio 1989( RJ 19894810) y en la ya citada de 5 noviembre 1990 ( RJ 19908547), la aludida garantía del expediente previo alcanza a los representantes elegidos durante su mandato y durante el año siguiente a la expiración de éste, también a los representantes electos antes de tomar posesión de sus cargos, e incluso a los candidatos proclamados para la elección en tanto dure el proceso electoral . Ahora bien, como textualmente dice la segunda de dichas sentencias, concluido este proceso, ni elartículo 68 del Estatuto mencionado, ni el Convenio Internacionalnúmero 135 de la Organización Internacional del Trabajo (OIT), ni la Recomendación número 143 de este Organismo autorizan extender indefinidamente aquella garantía a todos los que en su momento fueron candidatos que, teóricamente, pueden serlo todos los trabajadores de la empresa».

CUARTO.- Por lo que respecta a la segunda de las cuestiones que cabe entender planteadas por la recurrente , sobre la pretendida inexigibilidad del expediente contradictorio previo en el concreto supuesto de que se trate de despidos disciplinarios no basados en la acción del trabajador en el ejercicio de su representación, entendemos que también en tal caso es necesaria la instrucción del referido expediente, no sólo por lo anteriormente expuesto, sino partiendo, además, de que no es dable efectuar distinciones entre tipos de despidos disciplinarios en los que resulta exigible con carácter general el cumplimiento de la cuestionada garantía procedimental, pudiendo afirmarse que dicha garantía es independiente de cuál sea la causa determinante del despido, es decir, al margen de que se encuentre o no conectada con el ejercicio de cargo representativo, pues, como se ha afirmado doctrinalmente con invocación de lasSSTS, Social, 7 diciembre 1982 (RJ 19827785) y1 febrero 1988, se trata de una garantía formal que no de contenido.

En efecto, la expuesta es la doctrina que cabe entender se ha venido siguiendo poresta Sala, como refleja, entre otras, en la STS, Social, 7 diciembre 1982afirmando, en interpretación delartículo 68 ET, que «el indicado apartado a) exige precisamente el expediente en los supuestos de sanción por faltas graves o muy graves, es decir no sólo en los casos en que la falta se relacione con el mandato representativo, sino también en los que, como el de autos, derive directamente de la relación de trabajo, y es preciso en todo el período a que se extiende la garantía, que es el mandato y el año siguiente a su expiración, salvo los supuestos de revocación o dimisión no concurrentes en este caso, como también pone de relieve elart. 111 de la LPL»; así como enSTS, Social, 1 febrero 1988que reiteraba y precisaba, en un supuesto en que el trabajador representante unitario había sido sancionado con el despido por insultar y agredir al encargado de la empresa, «sin que pueda compartirse el razonamientodel Magistrado, según el cual el expediente no sería exigible al no relacionarse los hechos imputados con el ejercicio de la representación, pues tal limitación, aunque aplicable a la inmunidad material que establece elart. 68.1, c) del Estatuto de los Trabajadores, no lo es respecto a la garantía formal que contempla el apartado a) de este artículo que la refiere, sin excepción alguna, a todos los supuestos de sanción por faltas graves o muy graves».

A la llum d'aquesta doctrina, resulta clar que no s'ha produït l'infracció denunciada atès que la magistrada d'instància ha aplicat correctament la garantia establerta al art. 68 a) ET al demandant.

I pel que fa al raonament subsidiari al.legat per la demandada, -que s'entengui complerta aquesta garantia en raó de la conversa que s'hauria produït amb el demandant i la representant dels treballadors l'endemà del fet imputat, el 20.3.11- tampoc pot prosperar el mateix, atès que ni aquest fet consta en el relat fàctic de la sentència, ni ha prosperat la revisió fàctica postulant la seva inclusió (en basar-se exclusivament en prova testimonial), ni en tot cas una simple conversa d'aquestes característiques pot suplir o equiparar-se a un expedient contradictori.

Per tant, no havent complert la demandada l'exigència de l'obertura d'un expedient disciplinari previ, obligada per l' art. 55.1 i 68 a) ET , garantia aplicable al demandant en haver cessat com a membre del Comitè d'empresa el 30.12.10, tres mesos abans de l'acomiadament, aquest ha de ser declarat improcedent en raó del que disposa l' art. 108 LPL , tal com encertadament declarà - respecte d'aquesta qüestió- la jutgessa d'instància.

QUART.-El fracàs d'aquest darrer motiu determina que s'hagi de validar la declaració d'improcedència de l'acomiadament impugnat, tot i que només sigui per raons estrictament formals, atesa l'estimació del segon motiu del recurs pel que fa a la valoració del fet imputat.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació.

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per ANJANA INVESTIMENTS, SLU contra la sentència dictada pel jutjat del social número 25 dels de Barcelona en data 15.9.11 , a les actuacions 360/2011, en procediment en impugnació d'acomiadament disciplinari a instància de Imanol , en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la mateixa. La recurrent ve obligada a l'abonament de les costes, inclosos els honoraris de la part recorreguda que es fixen en 400 euros.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l'Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l'article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l'art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.