Sentencia Social Nº 3583/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1028/2007 de 15 de Mayo de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 15 de maig de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3583/2007

En el recurs de suplicació interposat per Carlos Manuel a la sentència del Jutjat Social 2 Terrassa de data 4 d'octubre de 2006 dictada en el procediment núm. 295/2006 en el qual

s'ha recorregut contra la part AUTOMOVILES ANDREU S.L., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 1 de juny de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament disciplinari, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 4 d'octubre de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que DESESTIMO la demanda interpuesta por Carlos Manuel , contra AUTOMOVILES ANDREU S.L., al que absuelvo de los pedimentos aducidos en su contra, declarando la procedencia del despido realizado por el empleador con fecha 8.5.2006 al haberse acreditado las causas que dieron lugar al mismo."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El demandante Carlos Manuel con DNI NUM000 , ha venido prestando servicios por cuenta ajena bajo la dependencia de la demandada AUTOMOVILES ANDRE S., con antigüedad de 13.10.1997, categoría profesional de oficial 1ª, percibiendo un salario bruto mensula de 1.315,55 Euros, con inclusión de pagas extraordinarias.

SEGUNDO.- Que la demandada mediante burofax emitió el 8.5.2005 carta de despido disciplinario con efectos del mismo día basándose en la grabación de conversaciones con el empresario transgrediendo la buene fe contractual, así como el abuso de confianza en el desempeño del trabajo.

TERCERO.- Que el actor no es ni ha sido en el último año representante legal de los trabajadores.

CUARTO.- Presentada papeleta de conciliación ante el CEMAC en fecha 24.5.2006, se celebró el acto en fecha 14.5.2006 con el resultado de intentando sin avenencia.

QUINTO.- De las pruebas practicadas se ha acreditado que los hechos aducidos por la demandada para proceder al despido del actor son ciertos.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària , que el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la Sentència d'instància, que desestimà la demanda presentada per la part actora, i declarà procedent el seu acomiadament, amb les conseqüències legals inherents a tal declaració, s'interposa per l'actor Recurs de Suplicació que s'estructura en dos motius, destinats a revisat els fets declarats provats i a examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès. L'esmentat recurs ha estat objecte d'impugnació per la demandada.

SEGON.- En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat b) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part actora sol.licita la modificació del fet provat segon, en el sentit de que es faci constar el text literal de la carta d'acomiadament enviada a l'actor el dia 8.5.2006. Fonamenta aquesta pretensió en els folis 29 a 31 que és la pròpia carta d'acomiadament.

Aquesta pretensió ha de ser estimada, atès que pot tenir transcendència per a modificar la decisió de la sentència, que quedi constància dels fets exactes que l'empresa imputava a l'actor en l'esmentada carta, atès que aquests són els únics que s'han d'analitzar en el present plet. Així, doncs, es transcriu seguidament el text literal de la carta abans citada.

2.- Que la demandada, mediante burofax del 8.5.06, le comunicó al actor carta de despido del 5.5.06, con el siguiente tenor literal:

" Muy Sr Mío:

Sirva la presente para notificarle su despido con efectos del día de hoy.

Los hechos que motivan su despido son los siguientes:

Durante la vista oral celebrada el 3.5.06 ante el Juzgado de Instrucción núm. 4 de Terrassa, del procedimiento 28/06 de juicio de faltas, se tuvo conocimiento de que gravó la visita efectuada por Ud. y su esposa, la Sra. Regina el 25.1 .06, o en los dos o tres días sucesivos, en la que reclamaba un parte de un supuesto accidente de trabajo y sobre la entrega de un vehículo, grabación realizada en el taller y en la oficina.

La referida grabación fue aportada por Ud. como prueba en el juicio oral citado, en el transcurso del cual se tuvo conocimiento de que Ud., por motivaciones ocultas, grabó al empresario, bien para desprestigiarlo, bien para obtener pruebas ilícitas a las reclamaciones, bien sobre el falso parte de accidente de trabajo o bien presentado denuncia a la Administración en relación a la reparación realizada precisamente por Ud. en el vehículo propiedad de su novia, del que, además, no rellenó las hojas reglamentarias de entrada al taller, creando así falsamente un expediente administrativo sancionador.

De que tal grabación fue ilícita resulta no solo por la no admisión a la prueba, declarada por la lltma. Juez, en dicho Juicio de Faltas, sino que es sabido, acorde con el art. 11. 1 de la Ley Orgánica del Poder Judicial , no pueden surtir efecto las pruebas obtenidazas directa o indirectamente violentando los derechos o libertados fundamentales, no sólo a los que tienen tal consideración sino incluso a los derechos procesales en cuanto se conectan a la presunción de inocencia de toda persona, que es lo que hizo Ud. al gravar subrepticiamente las conversaciones con su empresario.

Ignora sí se trata de cinta magnetofónica o video, pero que en cualquier caso Ud. no ha utilizado un espacio abierto, sino las oficinas y el taller de la empresa en que Ud. trabaja, sin obtener la autorización judicial ni el de esta empresa, traspasando la barrera entre lo permitido y lo prohibido, con intromisión al derecho de la propia imagen frente al derecho de Ud a ir gravando, a su voluntad, lo ajeno.

En resumen, se le despide a Ud. por gravar las conversaciones con el empresario, trasgrediendo la buena fe contractual, así como eI abuso de confianza en el desempeño de su trabajo, hechos realizados por Ud., según admitió en su confesión en el juicio oral citado, hecho ocurrido en los días Indicados, de lo que se tuvo conocimiento de su comisión en dicho juicio, del 3.5.06, no habiendo transcurrido entre fechas el plazo de los seis meses de haberse cometido a que se refiere el art. 60.2 del Estatuto de los Trabajadores.

Lo que comunico a Ud, a los efectos oportunos, para agradecerle los servIcios prestados; atentamente-"

TERCER.- En el segon motiu del recurs, també correctament emparat en l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral, ara en l'apartat c) d'aquest , el recurrent entén que la sentència ha infringit per inaplicació o aplicació incorrecta, l' article 55.1 i 55.4 de l'Estatut dels Treballadors , així com de la jurisprudència que esmenta, ( STS de 18.1.2000 ) i al.lega que la carta d'acomiadament no reunia els requisits de l' article 55.1 de l'Estatut dels Treballadors , respecte a les imputacions que no siguin la gravació de la conversa mantinguda el 25.1.06, atès que la resta de fets en els quals es basa la jutgessa per desestimar la demanda no figuren en absolut en l'esmentada carta, és a dir: 1) Invertir temps en reparar l'automòbil de la seva esposa dins l'horari laboral, sense complir les preceptives normes d'omplir l'ordre de treball. 2) Abusar de la seva situació de treballador de l'empresa per aconseguir que es cursés notificació d'accident de treball pel tall en un dit, sense haver acreditat la seva gravetat i 3). A més va imposar en la reunió la presència de la seva esposa.

Censura jurídica que s'ha d'estimar. L'article 55.1. de l'ET estableix que l'acomiadament haurà de ser notificat per escrit al treballador, fent figurar els fets que el motivin i la data en que tindrà efectes i l'apartat 4 del mateix article disposa que l'acomiadament es considerarà procedent quan quedi acreditat l'incompliment al.legat per l'empresa en el seu escrit de comunicació. Serà improcedent en cas contrari o quan en la seva forma no s'ajustés al que estableix l'apartat 1 d'aquest article.

Tal com al.lega el treballador, aquests articles han estat interpretats per la jurisprudència des de temps molt antics en el sentit de que "aunque no se impone una pormenorizada descripción (dels fets), sí exige que la comunicación escrita proporcione al trabajador un conocimiento claro, suficiente e inequívoco de los hechos que se le imputan para que, comprendiendo sin dudas racionales el alcance de aquéllos, pueda impugnar la decisión empresarial y preparar los medios de prueba que juzgue convenientes para su defensa y esta finalidad no se cumple, según reiterada doctrina de la Sala -sentencias de 17 de diciembre de 1985, 11 de marzo de 1986, 20 de octubre de 1987, 19 de enero y 8 de febrero 1988 cuando la aludida comunicación sólo contiene imputaciones genéricas e indeterminadas que perturban gravemente aquella defensa y atentan al principio de igualdad de partes al constituir, en definitiva, esa ambigüedad una posición de ventaja de la que puede prevalerse la empresa en su oposición a la demanda del trabajador». (Sentència de data 3 d'octubre de 1988). Aquesta doctrina es reitera en les sentències de dates 22 d'octubre de 1990 i 13 de desembre de 1990, citades en la més recent de data 18 de gener de 2.000.

En aquesta última sentèncie es raona també que "tampoco puede convertirse la prueba posterior de algunos hechos calificables como incumplimientos en una vía para concluir que -al ser aquéllos ciertos- la trabajadora los conocía, aunque no figurasen en la carta, porque tal razonamiento circular envuelve una petición de principio y elimina la garantía del conocimiento concreto de las imputaciones por el trabajador y la limitación de la defensa del trabajador consagrando un resultado obtenido a partir de una situación de desigualdad de información en el proceso".

En el present cas, si es llegeix amb atenció la carta d'acomiadament tramesa al treballador es veu clarament que únicament se li imputa un fet com a causa de l'acomiadament, concretament el de "gravar las conversaciones con el empresario, trasgrediendo la buena fe contractual". És cert que també s'afegeix a continuació "así como el abuso de confianza en el desempeño de su trabajo", per la qual cosa es podria entendre que amb aquesta frase s'estava al ludint a altres fets que en la carta es transcriuen anteriorment, com son que va gravar a l'empresari "bien para desprestigiarlo, bien para obtener pruebas ilícitas a las reclamaciones, bien sobre el falso parte de accidente de trabajo o bien presentado denuncia a la Administración en relación a la reparación realizada precisamente por Vd. En el vehículo propiedad de su novia, del que, además no rellenó las hojas reglamentarias de entrada al taller, creando así falsamente un expediente administrativo sancionador", però el cert és que així redactats aquests fets no es poden tenir en compte en ordre a fonamentar l'acomiadament, perquè no compleixen els requisits mínims que exigeix la jurisprudència abans esmentada de concreció i claredat, per tal de que el treballador es pugui defensar de les imputacions, per la qual cosa en aquest sentit s'ha d'estimar la demanda en aquest punt, és a dir, que els únics fets que s'han d'examinar de cara a declarar procedent o no l'acomiadament és la gravació que el treballador va fer de la seva conversa amb l'empresari el dia 25.1.2006 o en els dos o tres dies successius.

QUART.- En el tercer motiu del recurs el recurrent denuncia, per inaplicació, la infracció de l' article 60.2 de l'Estatut dels Treballadors , però fa aquesta al.legació només si es considerés que els fets de la carta referides a la reparació del vehicle compleixen els requisits de l' article 55.1 de l'E.T .

Tal com s'ha dit anteriorment, el fet esmentat no es pot tenir en compte com a fonament de l'acomiadament, per la qual cosa no cal entrar a examinar aquest motiu. I això amb independència de que -tal com correctament assenyala l'empresa en el seu escrit d'impugnació del recurs- aquesta al.legació es fa per primera vegada en seu d'aquest recurs extraordinari, per la qual cosa tampoc la Sala podria entrar al seu examen, perquè fer-ho suposaria situar a la part contrària en situació d'indefensió, atès que no s'hauria pogut defensar en el corresponent judici oral.

CINQUÈ.- En el motiu quart del recurs, el demandant afirma que la sentència ha infringit l' article 54.1 i 2 d) de l'E.T ., i al.lega que la conversa gravada per l'acctor fou una conversa mantinguda en el centre de treball entre ell, l'empresària i la seva

esposa, la qual cosa no constitueix un il.lícit laboral que es pugui qualificar com transgressió de la bona fe i abús de confiança.

La sentència d'instància ha desestimat la demanda en entendre que la conducta del treballador, s'ha d'incloure en l'apartat 54.2 d) de l'Estatut dels Treballadors, és a dir en la transgressió de la bona fe contractual, així com en l'abús de confiança en el desenvolupament del treball.

La Sala no comparteix el raonament de la sentència de que la conducta de l'actor es pugui incloure en l'apartat d) del nº 2 de l'article 54 de l'ET , perquè tal com s'afirma en la sentència del Tribunal Suprem de data 4 de març de 2.001, la bona fe contractual que el precepte legal té cura de guardar, és la que deriva dels deures de conducta i del comportament que l' article 5 a), en relació amb l'article 20.2, tots dos de l'Estatut dels Treballadors , imposa al treballador, bona fe en el seu sentit objectiu, que, com declarà la sentència de la mateixa Sala de 22 de maig de 1986, després seguida per d'altres, «constituye un modelo de tipicidad de conducta exigible o, mejor aún, un principio general de derecho que impone un comportamiento arreglado a valoraciones éticas, que condiciona y limita por ello el ejercicio de los derechos subjetivos ( arts. 7.1 y 1258 del Código Civil ), con lo que el principio se convierte en un criterio de valoración de conductas con el que deben cumplirse las obligaciones, y que se traduce en directivas equivalentes a lealtad, honorabilidad, probidad y confianza». i com recorda l'esmentada sentència no qualsevol transgressió de la bona fe contractual justifica l'acomiadament, sinó només aquella que per ser greu i culpable «suponga la violación trascendente de un deber de conducta del trabajador, esto es la que tenga calidad bastante para que sea lícita y ajustada la resolución contractual basada en el incumplimiento del trabajador ( art. 1124 del Código Civil )».

Doncs bé, aplicant l'esmentada doctrina al cas que ens ocupa, és obvi, a judici de la Sala, que la conducta del treballador no té la nota de gravetat que es requereix per a la imposició de la màxima sanció com és la de l'acomiadament, perquè no hi ha hagut una conducta greu i culpable de l'actor de transgressió de la bona fe contractual. En efecte, l'únic acció imputada al treballador que la Sala ha de tenir en compte, com abans s'ha raonat, és la gravació de la conversa que ell i la seva esposa van mantenir amb l'empresària el 25.1.06.

Es a dir, es tracta d'una conversa en el qual ell va intervenir, per la qual cosa 1) No s'ha violat el secret de les comunicacions, perquè com ha assenyalat el Tribunal Constitucional, aquest secret, que s'ha de respectar, no inclou al qui participa en la comunicació, només a altres tercer aliens a aquella. 2) La gravació es va fer perquè existia una qüestió aliena al contracte de treball entre les parts, com era la reparació del cotxe de l'esposa de l'actor, conflicte que s'havia d'esbrinar davant una altra jurisdicció i 3) la gravació era una de les proves que l'actor volia aportar al judici corresponent.

El que demostren els fets analitzats, a judici de la Sala, és que existeix una situació tensa i conflictiva entre les parts, però aquesta situació de base no pot fonamentar l'extinció del contracte de treball pel motiu al.legat per l'empresa, perquè en cap cas suposa una actuació greu i culpable del treballador d'incompliment dels seus deures laborals, tal com exigeix l' article 54.1 de l'ET .

SISÈ.- Per tot això procedeix l'estimació del motiu, el que comporta la del recurs i la revocació de la sentencia d'instància, el que suposa l'estimació de la demanda i la declaració de l'acomiadament de l'actor com improcedent, d'acord amb el que estableix l' article 55.3 de l'Estatut dels Treballadors , amb les conseqüències legals inherents a l'esmentada declaració, és a dir condemnar l'empresari a la readmissio del treballador o a abonar-li una indemnització de 18.922,24Euros, a opció de l'empresari, que l'haurà d'exercir dins del termini dels cinc dies següents a la notificació d'aquesta sentencia, mitjançant escrit o compareixença davant la Secretària de la Sala, i, en qualsevol cas, al pagament dels salaris deixats de percebre des de la data de l'acomiadament fins la notificació de la present sentencia, o fins que hagi trobat una altre ocupació, si l'esmentada feina és anterior a la sentencia i es provés per l'empresa el que ha cobrat. En el cas de que no hi hagi opció en l'esmentat termini, s'entendrà que s'opta per la readmissió.

VISTOS els preceptes legals esmentats, els que hi concorden i demés disposicions d'aplicació general,

Fallo

Que hem d'estimar i estimem el Recurs de Suplicació interposat per Sr. Carlos Manuel contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Terrassa, en data 4 d'octubre de 2.006 , que va recaure en les Actuacions núm. 295/2006, en virtut de demanda presentada per l'esmentat Sr. contra l'empresa AUTOMÓVILES ANDREU, S.L., en reclamació per acomiadament, i per tant hem de revocar i revoquem l'esmentada resolució i estimem la demanda declarant improcedent l'acomiadament de l'actor i condemnem l'empresari a la readmissió del treballador o a abonar-li una indemnització de 18.922,24 Euros, a opció de l'empresari, que l'haurà d'exercir dins del termini dels cinc dies següents a la notificació d'aquesta sentencia, mitjançant escrit o compareixença davant la Secretària de la Sala, i, en qualsevol cas, al pagament dels salaris deixats de percebre des de la data de l'acomiadament fins la notificació de la present sentencia, o fins que hagi trobat una altre ocupació, si l'esmentada feina és anterior a aquesta i es provés per l'empresa el que ha cobrat. En el cas de que no hi hagi opció en l'esmentat termini, s'entendrà que s'opta per la readmissió.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.