Sentencia Social Nº 3629/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 552/2009 de 06 de Mayo de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 6 de maig de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3629/2009

En el recurs de suplicació interposat per Aurelia a la sentència del Jutjat Social 3 Girona de data 22 de juliol de 2008 dictada en el procediment

núm. 428/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Interiorisme Girona, SL, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 6 de maig de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 22 de juliol de 2008, que contenia la decisió següent:

"Que, apreciando la existencia de caducidad de la acción de despido ejercitada por Doña Aurelia contra INTERIORISME GIRONA, SL., debo absolver y absuelvo a la demandada de las pretensiones en su contra formuladas".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La actora ha prestado servicios para la sociedad demandada, con categoría de peón de taller, habiendo firmado el último contrato de trabajo en fecha 18 de junio de 2006 (hecho primero de la demanda y hoja de salario obrante a folio 54).

SEGUNDO.- En fecha 29 de enero de de 2008 la actora inició proceso de incapacidad temporal, derivada de enfermedad común (hecho segundo de la demanda y parte de baja médica, folio 15).

TERCERO.- En fecha 15 de febrero de 2008 la empresa demandada remitió burofax a la actora, adjuntando comunicación escrita del siguiente tenor literal: "La empresa Interiorisme Girona SL, le comunica que en fecha 17-02-2008 finaliza la relación laboral que les unía y pone a su disposición la liquidación por FINAL DE CONTRATO y la documentación para continuar con la prestación de pago delegado con la mutua". Dicho burofax fue entregado en el destino el día 22 de febrero de 2008 (hecho segundo de la demanda, burofax, obrante a folios 37 a 38 y certificado de Correos, obrante a folio 44).

CUARTO.- En fecha 27 de febrero de 2008 la actora acudió al Col.legi d'Advocats de Girona en petición de designa de Abogado de Oficio. Ese mismo día y en el mismo momento de la petición, se efectuó la designa del letrado Lluís Tarrús de Vehí, constando como DESIGNA INMEDIATA, y en ese mismo día se remitió al referido letrado por correo electrónico la comunicación de designa. El procedimiento habitual es que la designa se libre inmediatamente y de forma personal al interesado (designa obrante a folio 17 y certificados, obrantes a folios 33 y 46).

En sesión de fecha 25 de marzo de 2008 la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta de Girona acordó conceder el derecho a la asistencia jurídica gratuita a la actora (certificado obrante a folio 31).

QUINTO.- La actora presentó la demanda de conciliación extrajudicial el día 20 de marzo de 2008. El intento conciliatorio tuvo lugar, sin avenencia, el día 28 de abril de 2008 y la demanda origen de estas actuaciones se presentó el día 6 de mayo de 2008 (demanda de conciliación, folios 47 a 50, acta de conciliación, folio 16 y demanda, folio 2).

Tercer. Contra aquesta sentència la part ACTORA va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La part demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència en matèria d'acomiadament que estima l'excepció de caducitat de l'acció. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, c) de la vigent Llei de Procediment Laboral el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- La part denúncia la interpretació errònia de l' article 16 de la Llei 1/1996 de 18 de juliol d'Assistència de Justícia Gratuïta, modificat per la Llei 16/2005 en relació amb l'article núm. 21,4 de la Llei de Procediment Laboral . Transcriu la norma denunciada i en concret el paràgraf referit a l'acció processal afectada per termini de caducitat, supòsit en què aquesta acció quedarà suspesa fins que recaigui resolució definitiva en via administrativa, reconeixent o denegant el dret a justícia gratuïta. Fa referència a la mateixa exposició de motius de la Llei 16/2005 respecte a la suspensió del termini per a interposar l'acció, i combat el criteri de la sentència que entén que no es necessita la resolució administrativa de reconeixement del dret a la justícia gratuïta de la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta del Dept. de Justícia de la Generalitat de Catalunya per ser-ne titular i es remet al paràgraf referit a la prescripció, perquè entén que el reconeixement del dret no és automàtic. Invoca també l'article núm. 15 de la Llei 1/96 referit a la designa d'advocat de Torn d'Ofici, per concloure que el Col legi d'Advocats no te l'atribució de designar advocat d'ofici de forma definitiva, sinó de forma provisional fins que la Comissió d'Assistència de Justícia Gratuïta reconeix aquest dret. Argumenta que no es pot destriar designa d'advocat d'ofici amb el dret d'assistència jurídica gratuïta, perquè en cas de no ser reconegut el dret a la justícia gratuïta, el treballador ha d'abonar els honoraris i no se li aplica per tant la gratuïtat demanada. També recorda la recurrent que el termini màxim de suspensió de l'acció mentre es pronuncia la Comissió és de trenta dies i transcorreguts, opera el silenci positiu.

També argumenta, contra l'afirmació judicial de què se li notifiqués la designa d'advocat per part del Col legi d'Advocats de Girona el dia 27 de febrer de 2008, tota vegada que la magistrada s'ha limitat a presumir aquest fet sense base de prova amb la conseqüència de negar el dret del recurrent a l'acció d'acomiadament en base a la forma habitual de procedir del Col legi en la designa d'advocats d'ofici, sense que consti de forma fefaent el dia concret de lliurament de la notificació col legial de la identitat de l'advocat d'ofici designat provisionalment.

Finalment invoca errors de càlcul del còmput del període de caducitat referit a la suspensió de la caducitat durant la tramitació de la conciliació administrativa, amb denúncia per aplicació incorrecte dels articles núm. 65.1 i núm. 65.2 de la Llei de Procediment Laboral . Parteix de què entre la data de la presentació de la demanda de conciliació prejudicial el dia 20 de març de 2008 i la data de la celebració del Acte de conciliació el dia 28 d'abril havien transcorregut més de quinze dies del període de suspensió de la caducitat.

Tercer.- La relació fàctica no ha sigut atacada i respecte a les dates que aquí interessen recopilem que: El divendres 22 de febrer de 2008 es va notificar a la recurrent l'acomiadament. Que el següent dimecres dia 27 de febrer va instar davant del Col legi d'Advocats la petició d'assistència jurídica gratuïta amb designa d'advocat del torn d'ofici, havent designat de forma immediata al Lletrat Sr. Lluís Tarrús de Vehí, fet que es va comunicar a aquest lletrat per correu electrònic sense que consti rebut, quan havien transcorregut per tant dos dies del termini de caducitat. Que la Comissió d'Assistència jurídica gratuïta li va reconèixer el dret a Justícia gratuïta el dia 25 de març de 2008. Que el dia 20 de març de 2008 va presentar demanda de conciliació extrajudicial que es va celebrar el dia 28 d'abril amb el resultat d'intentada sense efecte. Va presentar la demanda el dia 6 de maig de 2008.

La sentència de la instància aprecia la caducitat de l'acció perquè considera que la suspensió del termini de caducitat per raó de la petició de justícia gratuïta no s'estén fins a la notificació de la Resolució de 25 de març de 2008 de la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta que li va reconèixer el dret, sinó que, sent automàtica la designa d'advocat d'ofici per part del Col legi d'Advocats, aquest procés únicament va interrompre un dia, el 27 de febrer dimecres, computa per tant el termini de caducitat des del dia 28 de febrer fins el dia 20 de març en què la recurrent va presentar la demanda de conciliació extrajudicial i aplica quinze dies de suspensió del termini de caducitat de manera que el 14 d'abril reprèn el còmput del termini de caducitat quan han transcorregut setze dies hàbil. En reprendre's el dia 15 d'abril el còmput dels quatre dies de caducitat que faltaven fins els vint legalment establerts, és obvi que fins a la presentació de la demanda el dia 6 de maig, aquest termini de caducitat havia transcorregut.

Entenem que la controvèrsia principal rau en la integració i interpretació l'article núm. 16 i d'altres de la Llei 1/1996 d'Assistència Jurídica Gratuïta en la redacció donada per la Llei 16/2005 en relació a la causa de suspensió del termini de caducitat de l'acció d'acomiadament que estableix l'article núm. 21.4 de la Llei de Procediment Laboral a efectes de determinar el període de suspensió.

La Sala dissenteix del criteri de la magistrada de la instància que afirma que el reconeixement del dret a l'assistència jurídica gratuïta es intranscedent en el procediment laboral perquè el treballador ja gaudeix legalment d'aquest dret de justícia gratuïta i no se li ha de reconèixer per la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta de Girona. Si be és cert que l'article núm. 2 d) de la Llei 1/1996 estableix el dret a assistència jurídica gratuïta dels treballadors en la defensa dels seus drets laborals, aquest dret en el qual es troba intrínseca la designa d'advocat ( article núm. 6 i núm. 27 de la Llei 1/1996 ) que ha de ser del torn d'ofici dels Col legis d'Advocats que operi en la demarcació judicial on s'hagi de plantejar l'acció processal, està sotmès a un procediment concret en els termes establerts per la Llei 1/ 1976 , que és una llei especial i posterior a la Llei de Procediment Laboral, a la qual en tot cas complementa en la regulació de l'article núm. 21.4. Així ens trobem que l'article núm. 9 de la Llei 1/1996 estableix que és la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta l'òrgan responsable d'efectuar el reconeixement del dret regulat a la Llei. En el cas de l'ordre social de la jurisdicció, és l'òrgan que ha de resoldre la designa d'advocat del Torn d'Ofici en el procediment de la instància, perquè així ho mana expressament l'article núm. 18 de la Llei en regular els efectes de la Resolució de la Comissió ratificant o revocant el nomenament provisional d'advocat del Torn d'Ofici dels Col legis d'Advocats que mana l'article núm. 15 de la Llei 1/1996 referit a la designa d'advocat del Torn d'Ofici per a les persones incloses en l'article núm. 2 de la Llei, al establir en el primer paràgraf que la designa d'advocat que efectuen els Col legis d'Advocats és provisional, i que aquests serveis col legials han de trametre la petició a la Comissió en el termini de quinze dies per a què resolgui ( art. 17 de la Llei) amb la corresponent notificació a les parts. La primera conclusió a què arribem és doncs que la designa d'advocat d'ofici en l'ordre social està sotmès al procediment establert en la Llei 1/1976 .

Aquesta Llei també estableix en el tercer paràgraf segona frase de l'article núm. 16 modificat per la Llei 16/2005 de 18 de juliol , que "Cuando la acción pueda resultar perjudicada por el transcurso de los plazos de caducidad, ésta quedará suspendida hasta que recaiga resolución definitiva en vía administrativa, reconociendo o denegando el derecho, momento a partir del cual se reanudará el cómputo del plazo." Aquesta norma es complementa amb la disposició de l'article núm. 21.4 de la Llei de Procediment Laboral que ordena la suspensió del termini de caducitat de l'acció des de la petició de designa d'advocat. Hem de concloure per tant que la suspensió del termini de caducitat s'estén des de la petició d'advocat del Torn d'Ofici del Col legi d'Advocats corresponent fins a la notificació de la Resolució de la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta del Dept. de Justícia de la Generalitat de Catalunya, que confirma aquella designa provisional, o fins que per fets concloents quedi demostrat el coneixement de la designa per part del interessat i el professional assignat. Així ho hem interpretat aquesta Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en Sentència de 4 de desembre de 2007 ( Rec. 45/2007) y en Sentència de 7 de març de 2008 ( rec. 100/2008) que conclou "Cal fer esment, així mateix, que aquesta mateixa Sala ha vingut considerant que la simple constància de designa de lletrat no és suficient per tal de determinar el reinici del còmput de la caducitat (per totes, la nostra sentència 5912/2004, d'1 de setembre [AS 20042728]). En conseqüència, en matèria de caducitat la data a tenir present com a "dies ad quem" en què fineix la interrupció de la caducitat és la que es dicta resolució administrativa reconeixent o denegant el dret, sense que sigui d'aplicació -com es fa a la sentència- les regles prescriptives generals. En tot cas, volem aclarir que, lògicament, el còmput de la caducitat s'iniciarà abans en aquells casos en els què consti de forma feafent una conducta processal de la part. que accedeix al dit dret de justícia gratuïta (així, per exemple, si la data d'interposició de la papereta de conciliació administrativa o la demanda és anterior a la dita resolució administrativa)."

Per altra banda cal recordar la STC 219/2003, de 15 de desembre (RTC 2003219): "la interpretación del art. 16 LAJG (RCL 199689 ), así como, en general, del conjunto del articulado de esta norma legal, debe venir guiada por la finalidad proclamada expresamente por la propia Exposición de Motivos de la misma de garantizar a todos los ciudadanos, con independencia de cuál sea su situación económica, el acceso a la Justicia en condiciones de igualdad, impidiendo cualquier desequilibrio en la efectividad de las garantías procesales garantizadas constitucionalmente en el art. 24 CE (RCL 19782836 ) que pudiera provocar indefensión, y, en particular, permitiéndoles disponer de los plazos procesales en su integridad". Ha de regir una interpretació restrictiva de la caducitat en matèria d'aplicació de la Llei d'Assistència Jurídica Gratuïta, tal com es desprèn de la doctrina constitucional invocada, partint de què la resolució administrativa de la Comissió sempre és posterior a la designa provisional de professional defensor.

Quart.- En aplicació dels raonaments precedents en el cas present hem d'estimar el recurs de la recorrent quan indica que la data de finalització del termini de suspensió de la caducitat no era la que s'aplica a la sentència, atès que la jutjadora "a quo" ha pres com a data la de la designa provisional de lletrat per part del Col legi d'Advocats corresponent, que per altra banda no consta provada la seva notificació a les parts interessades. La data de 27 de febrer de 2008 no queda provada com la que correspon a la de notificació de la designa a la treballadora demandant ni al lletrat designat, ja que no consta aquest extrem fàctic i la magistrada de la instància raona que dedueix la data per la pràctica habitual del Col legi d'Advocats.

En aplicació de la norma i doctrina jurisprudencial que hem citat, en el cas present la data efectiva de fi de la suspensió del termini de caducitat no és l'expressada en la sentència, ni tampoc la de la resolució administrativa de concessió o denegació del benefici de Justícia gratuïta, sinó la que va interrompre el termini de caducitat per interposició de la corresponent demanda de conciliació extraprocessal. Així ens trobem que des de la petició de designa d'advocat del Torn d'Ofici fins a la interposició de la demanda de conciliació extraprocessal havien transcorregut dos dies del termini de caducitat, els dies 25 i 26 de febrer de 2008. La suspensió de la caducitat durant quinze dies per la interposició de la demanda de conciliació van acabar el 14 d'abril, tal com assenyala la sentència de la instància. Des del 15 d'abril fins el 6 de maig van transcórrer quinze dies hàbils més del termini de caducitat. En conseqüència la demanda judicial es va presentar dintre del termini de caducitat, el dia 6 de maig de 2008.

Cinquè.- L'estimació del motiu, no obstant, ha de tenir efectes devolutius i no declaratius. Tot i que el recurs articula el seu objecte únic per via de l'apartat c) de l'art. 191 de la Llei de Procediment Laboral , és evident que l'aplicació de la institució de la caducitat determina que no existeixi pronunciament d'instància en relació al fons del litigi sobre si el contracte temporal era o no fraudulent per poder qualificar la decisió empresarial com un acomiadament tal com es postula. De manera que hem de tornar les actuacions a la instància a fi de què entri a conèixer el fons de la controvèrsia jurisdiccional i no causar indefensió a les parts.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals d'especial i general aplicació,

Fallo

Estimar el recurs de suplicació plantejat per la Sra. Aurelia contra la Sentència de 22 de juliol de de 2008 dictada pel Jutjat Social núm. 3 de Girona en el procediment núm. 428/08 i seguit a instància de l'esmentada recurrent contra INTERIORISME GIRONA S.L., la qual revoquem.

Amb desestimació de l'excepció de caducitat, declarar que la demanda judicial contra l'acomiadament de 22 de febrer de 2008 es va presentar dintre del termini de caducitat, i retornar les actuacions al Jutjat de la instància per a què dicti Sentència nova en què entri a conèixer sobre el fons de la pretensió.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.