Sentencia SOCIAL Nº 3671/2017, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2029/2017 de 08 de Junio de 2017

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08279 - 44 - 4 - 2015 - 8044497

RM

Recurs de Suplicació: 2029/2017

IL LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 8 de juny de 2017

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3671/2017

En el recurs de suplicació interposat per Romeo a la sentència del Jutjat Social 1 Terrassa de data 7 d'octubre de 2016 dictada en el procediment núm. 802/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part Neteges Tot Net, S.A. i Fondo de Garantía Salarial, ha actuat com a ponent Il lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament disciplinari, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 7 d'octubre de 2016 , que contenia la decisió següent:

'Que debo desestimar y desestimo la demanda interpuesta por D. Romeo contra NETEGES TOT NET, S.A. y FONDO DE GARANTÍA SALARIAL, declarando la procedencia del despido disciplinario de fecha 16.10.2015, absolviendo a los demandados de los pedimentos en su contra.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'1º.- D. Romeo prestó servicios para el empleador demandado desde el 10.8.2013 (contrato indefinido desde el 1.1.2015) a 16.10.2015 (despido disciplinario), con jornada a tiempo parcial de 20 horas semanales, categoría profesional de limpiador y salario bruto mensual, con prorrata de pagas extras, de 1.014,89 € no ostentando cargos de representación unitaria ni sindical y siendo de aplicación a la relación entre las partes el CC del sector de limpieza de edificios y locales de Cataluña (folios nº 50 a 69 y 79 a 98, 100 y 101).

2º.- El 16.10.2015, la empresa comunicó al actor su despido disciplinario (tipificando los hechos en el art. 47, apartados 10 y 14, del CC y en el art. 54.2.c ET ) mediante carta, a cuyo contenido remito por razones de economía procesal, que, en esencia, a partir de las 'incidencias' que dice la demandada acaecidas en el cliente Exclusivas Pont el día 6.10.2015, a las 11:40 h., consisten, según la carta notificada, en 'malos tratos de palabra u obra' (gritos de 'aparta el coche', 'me relajo si me sale de los cojones'), así como 'peleas o disputas' ('abalanzarse' sobre el compañero, agarrarle 'con violencia por el cuello', 'forcejeo') con el compañero de trabajo del actor, sr. Claudio , imputándole la demandada al actor faltas de agresión y violencia contra dicho compañero, que dice han sido conductas vistas 'por el sr. Juan Ignacio ', 'jefe de lavado de nuestro cliente Exclusivas Pont'. El actor firmó la carta, indicando que no estaba conforme 'con la declaración redactadaa us prima hermana, sra. Luisa y al sr. Alejo (folios nº 8, 9, 70 a 72, 77 y 78; testifical de la sra. Luisa y el sr. Alejo ).

3º.- El 6.10.2015, el sr. Claudio , mientras trabajaba para la demandada en la sede de la empresa Exclusivas Pont (limpiando coches de la marca Citröen y Nissan), se encontraba a las 11:40 horas limpiando el capó de un vehículo, cuando el actor le gritó diciéndole que apartara el coche para que pudiera pasar con otro vehículo; el sr. Claudio se introdujo en el coche para moverlo, contestando al actor con la expresión 'te relajas', acercándose tras ello el actor al sr. Claudio gritándole 'me relajo si me sale de los cojones'. Después, el sr. Claudio bajó del coche y le dijo al actor 'que te relajes', momento tras el cual el demandante agarró al sr. Claudio con una mano y por el cuello (testifical del sr. Claudio ). El actor le reconoció a su prima hermana, sra. Luisa , que había empujado al sr. Claudio (testifical de la sra. Luisa ).

4º.- El sr. Claudio firmó su cese voluntario en fecha 6.10.2015, en modelo que le fue facilitado, tras conversación telefónica y después personal, por la sra. Luisa , empleada de la demandada y prima hemana del actor. La sra. Luisa , que había hablado por teléfono con el sr. Juan Ignacio , le indicó por teléfono al sr. Claudio que 'o trabajaba con el actor, o tendría que coger la baja voluntaria', visto que el sr. Claudio le comentó que no quería trabajar más con el demandante (folios nº 92 y 99; testifical del sr. Claudio y de la sra. Luisa ).

5º.- Ni el actor ni el sr. Claudio han interpuesto denuncia ante los Mossos d'Esquadra ni ante los Juzgados por el incidente del día 6.10.2015 (interrogatorio del actor, testifical del sr. Claudio ).

6º.- El 4.11.2015, la parte demandante presentó papeleta de conciliación ante la SCI. El acto fue celebrado el 23.11.2015 y terminó sin avenencia (folio nº 15).'

TERCER.Contra aquesta sentència la part actora, Romeo , va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar, Neteges Tot Net S.A. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.La part actora interposa recurs de suplicació contra la sentència dictada pel Jutjat d'instància, que desestimà la seva pretensió de que es declarés improcedent el seu acomiadament disciplinari.

L'empresa imputava al treballador els fets que figuren resumits en el fet provat segon, els quals entenia que s'havien d'incloure, com incompliment contractual greu i culpable, en l'art. 54.2 c) de l'Estatut dels Treballadors i en l'art. 47, apartats 10 i 14 del Conveni col.lectiu del Sector de neteja d'edificis i locals de Catalunya, d'aplicació a les parts.

La sentència d'instància va desestimar la demanda i declarà procedent l'acomiadament, en entendre que les faltes imputades per l'empresa havien estat acreditades, concretament l'agressió de l'actor al seu company Sr. Claudio , sense que hi hagués cap provocació per part d'aquest, per la qual cosa entén que no és d'aplicació al present supòsit la teoria gradualista en la imposició de la sanció.

SEGON.En l'únic motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat c) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , denuncia el recurrent la infracció de l'article 54.2 c) de l'Estatut dels Treballadors, en relació amb l'art. 47, apartats 10 i 14 del Conveni col.lectiu d'aplicació a les parts.

Afirma el recurrent, en síntesi, que els fets no constitueixen un incompliment contractual greu, atès que ningú no va veure el que va passar, que l'actor era el treballador més antic i responsable del treball, que va reconèixer el Sr. Claudio que l'actor estava nerviós perquè hi havia molt de treball, que no va dir palaules malsonants, que no hi va haver agressió, sinó que únicament es va dir en el judici que s'havien empentat un a l'altre, que no hi va haver cap denúncia a la policia, per la qual cosa és totalment fals el que es diu a la carta d'acomiadament de que l'actor va agredir brutalment al Sr. Claudio , agafant-lo amb violència pel coll, i que tots dos van forcejar i que, en tot cas, si el Sr. Claudio hagués tret el vehicle quan l'actor li ho va demanar i no hagués sortit del cotxe, no hagués passat res, per la qual cosa el fet de sortir del cotxe s'ha d'entendre com una provocació. I que una discussió forta entre companys, sense agressió física, únicament amb empentes mútues, no es pot considerar falta i que es pot considerar que l'actor va actuar en defensa pròpia, en veure que el company sortia del vehicle.

I que, en tot cas, l'empresa ha d'utilitzar les facultats sancionadores amb un sentit de proporcionalitat entre la falta i la sanció i en ser l'acomiadament la sanció més greu en el Dret laboral, obliga a una interpretació restrictiva i es poden imposar sancions menys greus que l'acomiadament en virtut de les circumstàncies concurrents en els fets imputats, citant a l'efecte diverses sentències del tribunal Suprem i d'aquesta Sala.

Censura jurídica clarament condemnada al fracàs. L'article 54 de l'Estatut dels Treballadors, permet, en el seu nº 1 que l'empresari pugui acomiadar els treballadors quan aquests incorrin en un incompliment greu i culpable de les seves obligacions contractuals. En el present recurs, els fets determinants de l'acomiadament han quedat sense modificar i consten en el relat fàctic de la sentència, per la qual cosa, només s'ha de dilucidar si aquests són tan greus com per arribar a la màxima sanció que coneix el nostre ordenament jurídic, com és l'acomiadament.

La sentència d'instància ha entès que sí, en afirmar que l'actuació de l'actor s'ha d'incloure en l'apartat c) del nº 2 de l'article 54 de l'Estatut dels Treballadors que contempla com a tal 'Las ofensas verbales o físicas al empresario o a las personas que trabajen en la empresa o a los familiares que convivan con ellos'. Aquesta conducta es considera també com a falta molt greu per l'article 14.10 del Conveni col.lectiu que contempla els maltractes de paraula o d'obra o falta greu de respecte a companys i l'art. 14.14 que recull el fet de començar una baralla amb un company de treball.

En el present supòsit consta en el fet provat tercer, que no ha estat modificat, que el dia 6.10.2015, el Sr. Claudio , es trobava a les 11:40 h. netejant el capó d'un vehicle mentre treballava per a la demandada en la seu de l'empreses Exclusivas Pont, quan l'actor li va cridar dient-li que apartés el cotxe per a que pogués passar amb un altre vehicle. El Sr. Claudio es va introduir dins del cotxe per a moure'l, contestant a l'actor amb l'empressió 'te relajas' i aleshores l'actor es va apropar al Sr. Claudio cridant-li 'me relajo si me sale de los cojones'. Després, el Sr. Claudio va baixar del cotxe i li va dir a l'actor 'que te relajes', moment en el qual el demandant va agafar al Sr. Claudio amb una ma i pel coll.

Doncs bé, si tenim en compte els fets transcrits, que -com hem dit, l'actor no ha impugnat-, s'ha d'arribar a la mateixa conclusió que el magistrat d'instància, és a dir, que l'actuació del demandant s'ha d'incloure en la falta que regulen els articles abans citats, perquè constitueix un incompliment contractual greu. És cert que ningú no va veure el que va passar, però el fet provat tercer es fonamenta en la pròpia testifical del Sr. Claudio i en la de la pròpia Sra. Luisa , cosina germana del demandant, per la qual cosa es tracta de fets acreditats.

Certament, tal com assenyala el demandant en el seu recurs, en judicar els fets acreditats cal tenir en compte totes les circumstàncies concurrents, perquè hi ha vegades que aquestes circumstàncies poden atenuar la responsabilitat dels fets comesos. Un d'aquests atenuants, en una cas d'agressió com el present, podria ser, certament, una possible provocació per part del Sr. Claudio . Però en aquest cas, aquest fet no es va acreditar, perquè va ser el demandant qui va contestar de forma grollera al Sr. Claudio cridant-li 'me relajo si me sale de los cojones', que són paraules veritablement malsonants i el fet de que el Sr. Claudio sortís del cotxe no suposa cap provocació, atès que únicament li va tornar a dir 'que te relajes', paraules que no són insultants i que en cap cas es poden considerar una provocació.

És cert que l'actor era el treballador més antic i responsable del treball i que el Sr. Claudio va reconèixer que l'actor estava nerviós perquè hi havia molt de treball. També ho és que cap dels dos va presentar cap denúncia davant de la policia, però aquests fets no són, en cap cas, atenuants de la responsabilitat de l'actor. No es tracta, com afirma l'actor, de que hi hagués una forta discussió entre companys, sinó que el que hi va haver és una agressió del demandant cap al Sr. Claudio i en cap cas es pot dir que aquest últim actués en defensa pròpia perquè no s'ha acreditat cap agressió o voluntat d'agressió del Sr. Claudio envers el demandant, perquè no es pot considerar com a tal que aquest últim Sr. sortís del vehicle per parlar amb l'actor.

De fet, consta en el fet provat quart que el Sr. Claudio va signar el seu cessament voluntari a l'empresa el mateix dia, després d'una conversa telefònica i posteriorment personal amb la Sra. Luisa , que també treballa per la demandada i que és cosina germana de l'actor, en la que li va dir que marxava perquè no volia treballar més amb el demandant.

TERCER.En relació a l'al.legació de que, en tot cas, l'empresa ha d'utilitzar les facultats sancionadores amb un sentit de proporcionalitat entre la falta i la sanció, el demandant està sol.licitant que s'apliqui al present litigi la doctrina del Tribunal Suprem sobre la graduació de les sancions.

És cert que el Tribunal Suprem, en la sentència de 24 de setembre de 1990 , seguida per la de 16 de maig de 1992 i posteriorment per molts altres, afirma que l'enjudiciament de l'acomiadament s'ha d'abordar de forma gradualista, buscant la necessària proporció entre la infracció i la sanció. Concretament es diu que:'Esta Sala, en aplicación de la llamada teoría gradualista, ha declarado que por ser la sanción de despido la última por su trascendencia y gravedad de entre todas las que puede imponer el empresario, en virtud de su poder disciplinario, ha de responder a las exigencias de proporcionalidad y adecuación entre el hecho cometido y la sanción impuesta, teniendo en cuenta todas las circunstancias concurrentes, llevando a cabo una tarea individualizadora de la conducta del trabajador a fin de determinar si procede o no mantener la sanción impuesta'.

I pel que fa a aplicar la màxima sanció, com és l'acomiadament, les Sentències de dates 23 de setembre de 1986 i 31 de març de 1987 afirmen s'ha de reservar'para aquellos incumplimientos dotados de una especial significación por su carácter grave, trascendente e injustificado y siempre que la culpabilidad -sea a título de dolo o de negligencia inexcusable- resalte de un modo patente, no cuando resulte atenuada o atemperada en virtud de las circunstancias concurrentes'.

Ara bé, la Sala comparteix els raonaments del magistrat d'instància en el sentit de que aquesta doctrina no és d'aplicació al present litigi, perquè tal com hem dit anteriorment, la conducta del demandant s'ha de qualificar de greu i culpable, en haver insultat i haver agafat a un company pel coll, sense que hi hagués cap tipus de provocació, ni altres circumstàncies que poguessin disminuir la seva responsabilitat, per la qual cosa no és d'aplicació la doctrina abans citada i, en conseqüència, el recurs s'ha de desestimar i la sentència ha de ser ratificada.

VISTOS els preceptes legals citats, els que hi concorden i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat pel Sr. Romeo contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Terrassa, en data 7 d'octubre de 2016 , que va recaure en les Actuacions nº 802/2015, en virtut de demanda presentada per l'esmentat Sr. contra NETEGES TOT NET, S.A. i el FONS DE GARANTIA SALARIAL i, per tant, hem de confirmar i confirmem lÂ?esmentada resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.