Sentencia Social Nº 3685/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1801/2015 de 05 de Junio de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 1801/2015

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 5 de juny de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3685/2015

En el recurs de suplicació interposat per Stenco Industrial, S.L. a la sentència del Jutjat Social 3 Granollers de data 4 de desembre de 2014 dictada en el procediment núm. 599/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Blanca i Ministerio Fiscal, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 4-8-14 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamacio drets contracte treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 4 de desembre de 2014 , que contenia la decisió següent:

Que estimando la demanda presentada por Doña. Blanca , con DNI n NUM000 frente a la empresa STENCO INDUSTRIAL S.L. con CIF nº B-08602971, siendo también parte el Ministerio Fiscal declaro NULA las modificación sustancial en las condiciones de trabajo operada por la empresa con efectos del 18 de agosto y condeno a STENCO INDUSTRIAL SL a reponer inmediatamente a la actora en el servicio de transporte entre la estación de Montmeló y el centro de trabajo de la empresa que venía disfrutando hasta ese momento, así como a que le abone la indemnización de 3125 € por los daños ocasionados con la adopción de dicha medida.

Dese traslado de esta sentencia a la Autoridad Laboral a los efectos de que pueda levantar las actas de infracción y/o de falta de cotización que se correspondan por los hechos constatados en esta resolución.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

1º.- La actora presta servicios en la empresa demandada con antigüedad de 1 de abril de 1993, contrato indefinido, categoría profesional 'grupo 4' y un salario promedio de 2005, 22 € mensuales con inclusión de la prorrata de las pagas extras y con centro de trabajo sito en Gran Vial nº 5 polígono industrial CIV de Montornés del Vallés. (hecho conforme)

2º.- La actora ostenta la representación legal de los/as trabajadores/as, como delegada de personal. (hecho no controvertido y por tanto conforme).

3º.- Con motivo del traslado de la empresa de la c/ Francesc Tàrrega nº 14 de Barcelona a la c/ Gran Vial nº 5 de Montornés del Vallés, en fecha 5 de enero del 2005 la empresa y la trabajadora firman un acuerdo en el que se recoge literalmente lo siguiente: 'La EMPRESA se hará cargo del coste de transporte público del trabajador mediante el abono de un Plus de Transporte mensual (excepto agosto) integrado en la nómina, de 57,73 euros brutos, hasta la finalización de la relación de trabajo en el nuevo centro de trabajo. La EMPRESA proporcionará el transporte para el traslado de la estación de Montmeló al centro de trabajo. El trabajador puede optar, de forma permanente, por utilizar medios de transporte propios, en este caso el Plus de Transporte indicado ascenderá a la cifra de 93,50 €. Los importes son ajustados ya para el 2005.

El horario para la trabajadora será de 8.30 a 17 horas con media hora de interrupción para la comida. Alternativamente el empleado, de acuerdo con la empresa, puede optar de forma permanente por un horario diferente sin variarse el horario de transporte facilitado de o hasta la estación de Montmeló' (hecho conforme y folios 21 y 50 de autos)

4º.- En el 2014 el plus de transporte mensual abonado a los/as trabajadores/as que venían haciendo uso del transporte proporcionado por la empresa ascendía a 88,75 € al mes y para los/as trabajadores/as que utilizan medios de transporte propios para dicho desplazamiento perciben la cantidad de 136,66 € mensuales. (hecho conforme).

5º.- El número de trabajadores/as que venía haciendo uso del transporte en el 2013 era de seis trabajadores/as que se repartían en dos horarios diferentes de salida desde la estación de Renfe de Montmeló y desde las oficinas de Stenco. En fecha 2 de septiembre del 2013 se redujo a un único horario, concretamente el necesario para llegar a las oficinas a las 8.30 de la mañana y salir a las 17.30 horas. Los motivos esgrimidos en la comunicación entregada a los/as tres trabajadores/as afectados/as en aquel momento para operar la reducción de horarios era la de 'reducir costes del servicio y aumentar la productividad del conductor, dentro del proceso general de reducción de gastos que mantiene la empresa debido a la situación persistente de crisis económica general'. En dicha comunicación se ofrecía a los trabajadores/as afectados el poder adaptar su horario de trabajo al nuevo horario establecido de la furgoneta de la empresa, haciéndose constar que los/as trabajadores/as que dejaran de hacer uso de dicho servicio pasarían a partir de septiembre el plus de transporte completo ya establecido (folios 20 y 66 a 68 de autos).

6º.- Dichos desplazamientos se han venido efectuando en los últimos tiempos a través de una furgoneta de cinco plazas que la empresa tiene contratada en renting y conducida por un trabajador autónomo económicamente dependiente contratado por la empresa desde el 2012 para realizar servicios de transporte y handling. El coste mensual del renting según el último contrato de fecha 07-05-2014 es de 475,63 € IVA incluido y el conductor factura 9 € por día por el concepto de transporte de personal, siendo que para un mes de 23 días laborables la cantidad asciende a 207 € (248,40 € con IVA). (folios 69 a 80 de autos)

7º.- En fecha 14-05-2014 los/as tres delegados/as de personal, entre ellos la actora, proceden a denunciar a la inspección de trabajo que la empresa está operando una modificación sustancial de las condiciones de trabajo de carácter colectivo en relación a la cuantía salarial y distribución de salario, sin seguir los trámites legales oportunos. En fecha 15 de octubre del 2014 el inspector actuante emite informe, que se da en este punto por íntegramente reproducido y en el que se recoge entre otras consideraciones que: 'De las actuaciones practicadas se puede concluir que la empresa STENCO INDUSTRIAL S.L. procedió a la modificación del sistema y cuantía de retribución salarial de un total de 23 trabajadores sobre un total de 29, sin observar las previsiones del art. 41.4 del Estatuto de los Trabajadores en materia de apertura de un periodo de consultas con la representación de los trabajadores. Como consecuencia de ello dicha representación no tuvo acceso a la información y documentación adecuada y suficiente para valorar la causa alegada, su alcance, así como la corrección de la medida propuesta'. Más adelante afirma que 'Atendiendo a todo lo anterior, el Inspector actuante entiende que la empresa procedió a la modificación de las condiciones de trabajo en materia de sistema de remuneración y cuantía salarial ( art. 41.1 d del Estatuto de los Trabajadores ) afectando a un número de trabajadores superior a diez, sin acreditar las causas alegadas y la adecuación de la medida propuesta. En dos casos, los de las demandantes que en su condición de representantes de los trabajadores ofrecieron mayor resistencia, la empresa optó por formalizar una presunta modificación individual, pero sin acreditar las causas alegadas. En el resto de situaciones, aquella se limitó a la entrega de meras novaciones parciales contractuales, sin alegación ni prueba de casusa alguna. Todo ello con inobservancia de las previsiones del art. 41.4 del ET sobre participación de la representación social' (folio 33 y 43 a 46 de autos)

8º.- En fecha 23 de mayo de 2014 la empresa notificó a la actora modificación sustancial de sus condiciones de trabajo en relación a la cuantía y distribución de su salario con efectos del 7 de junio de 2014 habiendo la actora, junto con la otra delegada de personal a la que también se le procedió a notificar dicha modificación sustancial, a impugnar judicialmente la misma, mediante demanda interpuesta en fecha 6 de junio de 2014 (folios 22 a 32 de autos).

9º.- El día 25 de julio del 2014 la empresa comunica a la actora y a las otras dos trabajadoras afectadas, mediante correo electrónico, la anulación del servicio propio de transporte con furgoneta de Stenco desde la estación de Renfe Montmeló a las oficinas de Stenco y viceversa con efectos del 18 de agosto del 2014 y con fundamento también en la reducción de costes del servicio y aumentar la productividad del conductor, dentro del proceso general de reducción de gastos que mantiene la empresa debido a la situación persistente de crisis económica general'. Asimismo se le hacía saber que 'en la nómina de septiembre se regularizaría a la alza la parte pendiente del traslado pactado como el resto de empleados' Y acababa la misma recordándole que 'desde hace años, con el mismo coste del abono de tren de BCN-Montmeló, hay un autobús regular de línea de la propia estación de RENFE realiza el traslado a una parada delante de Stenco. Puedes mantener tu horario actual, o adaptarlo parcialmente y previa confirmación, al horario establecido de la línea de autobús regular'. (hecho conforme y folio 19 y 51 de autos).

10º.- Desde el 15-12-2008 la línea 375 de la compañía Sagalés enlaza la estación de Renfe de Montmeló con el polígono industrial de Montornés con una parada próxima a la empresa Stenco, siendo los horarios de dicha línea compatibles con los horarios de los trenes de Montmeló a Barcelona y el horario de entrada y salida de la actora. (folios 52 a 65 de autos)

11º.- El coste de la tarjeta T-50/30 para 2 zonas que permite realizar 50 desplazamientos integrados combinados en cada desplazamiento hasta cuatro modos diferentes según las zonas a atravesar y con una validez de 30 días consecutivos desde la primera validación cuesta en la actualidad 71 €. (folio 57 de autos)

12º.- La empresa en diciembre del 2013 encargó un informe de optimización de costes a la empresa KLB Group. (folios 81a 95).

13º.- La parte actora no ha procedido a realizar intento de conciliación previa al no ser éste preceptivo en el procedimiento de modificación sustancial de condiciones laborales según lo dispuesto en el art. 64.1 de la LRJS .

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs de l'empresa ocupadora contra la Sentència que declara nul la la modificació substancial de les condicions de treball del servei de transport amb efectes de 18 d'agost de 2014 i condemna l'empresa a reposar el seu servei de transport, i al pagament de la indemnització per danys ocasionats, és per denunciar infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 193, c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

La treballadora presenta escrit d'impugnació del recurs oposant-s'hi amb els arguments que hi consten.

Segon.- L'empresa recurrent denuncia la infracció de l'article 41 del Estatut dels Treballadors perquè considera que la modificació en el servei de transport des de l'estació de Montornès del Vallès al centre de treball que facilita no constitueix modificació substancial de les condicions de treball perquè el canvi del mitjà de transport de l'empresa per l'autobús públic que fa el mateix recorregut des de l'estació a la parada pràcticament davant l'empresa, amb la corresponent compensació econòmica i sense canvi d'horari ni jornada laboral, constitueix una substitució del vehicle privat pel públic amb compensació i no una supressió del servei de transport. Invoca i transcriu criteri jurisprudencial sobre la interpretació jurisprudencial sobre el concepte de substancialitat de la mesura empresarial que ha d'alterar aspectes fonamentals de la relació laboral.

Subsidiàriament discrepa de la qualificació de nul la per vulneració del dret fonamental a la indemnitat de la demandant en la seva qualitat de delegada de personal, que la sentència reconeix degut a considerar que el canvi del servei de transport constitueix una reacció al fet de negar-se a signar l'Acord de modificació substancial de les condicions salarials i de distribució del salari, i haver-ho denunciat davant la Inspecció de Treball els tres delegats/des de personal del centre, ella inclosa el 14 de maig de 2014 . El 23 de maig de 2014 l'empresa va notificar a la demandant l'afectació de la modificació col lectiva salarial decidida amb efectes del 7 de juny de 2014, que va ser impugnada judicialment per les dues delegades de personal, pendent de resolució.

La recurrent nega que la substitució del mitjà de transport obeeixi a represàlia, doncs la mesura que ara es contempla afecta a dos treballadores mes de la companyia. Manté que la decisió s'emmarca en un context de crisi de l'empresa i la necessitat de reduir despeses i costos, segons informe tècnic d'optimització de despeses com el transport de tres treballadores de l'estació al centre de treball, que es pot substituir pel transport públic sense cap alteració laboral ni econòmica. Conclou en aquest apartat que la decisió empresarial no contravé l'apartat 7 de l'article núm. 138 de la LRJS., doncs en tot cas la modificació s'hauria de declarar injustificada, però no nul la.

En aquest sentit denuncia la infracció de l'article núm. 183 de la LRJS. així com la jurisprudència que l'interpreta, en relació a la decisió de la sentència a condemnar-la a l'abonament de danys i perjudicis. Manté que, inclús admetent hipotèticament la nul litat de la decisió empresarial per vulneració del dret fonamental, no existeix cap dany a rescabalar . En primer lloc perquè no existeix cap perjudici en el canvi de vehicle privat pel transport públic des de l'estació de Montmeló al polígon industrial de Montornès on s'ubica l'ocupadora, atesos els horaris del bus i els horaris laborals, així com la duració curta del projecte, i la compensació econòmica sobrada. En segon lloc, únicament es podria parlar de reparar danys morals deguts a la decisió empresarial. Nega que se'n derivin de la substitució del mitjà de transport i per altra banda no consten postulats en la demanda.

Prèviament a resoldre el recurs, la Sala parteix de que la sentència de la instància és susceptible de ser recorreguda en suplicació en aplicació de l'article núm. 191, 2 e) de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social en relació a l'apartat 3.f) de la mateixa norma, atès que la pretensió acumulada de vulneració de dret fonamental és pot recórrer en tot cas, i te relació amb la qualificació de nul la de la mesura empresarial.

Les parts accepten sense objecció la possibilitat de ser recorreguda la sentència, de forma que la Sala entra a examinar el fons de la controvèrsia, que consisteix en determinar si la mesura empresarial constitueix o no una modificació substancial individual de les condicions de treball de la demandant referida al canvi del mitjà de transport des de l'estació de Montmeló al Centre de Treball de Montornès, que en realitat obeeix a una reacció empresarial a l'activitat prèvia de la demandant, delegada de personal, per haver denunciat el 14 de maig de 2014 davant la Inspecció de Treball la falta de procediment en la modificació substancial col lectiva de minoració i nova distribució salarial; reacció també per haver impugnat judicialment el 6 de juny de 2014 la seva afectació a un ERO.. Reacció que comporta el conseqüent efecte de declaració de nul litat de la mesura empresarial com fa la sentència de la instància de forma treballada i motivada, que reconeix la vulneració del dret fonamental a la indemnitat de la demandant, així com el seu dret al rescabalament econòmic pels danys que li han suposat.

Tercer.- Partim dels fets provats i fets conformes entre les parts.

Ens remetem al Acord de 5 de gener de 2005 signat per l'ocupadora i la demandant pel qual l'empresa es comprometia a abonar el transport públic través del plus transport en el import acordat fins a la finalització de la relació laboral en el nou centre de Montornès del Vallès al qual s'havia traslladat des de Barcelona. També es comprometia a proporcionar el transport per al trasllat des de l'estació de Montmeló al centre de treball, i preveia la possibilitat d'usar mitjans de transport propi, establint en aquest cas un plus de transport. En aquell Acord s'establia l'horari laboral de la demandant de 8,30 a 17 hores amb mitja hora d'interrupció per menjar, podent optar a horari diferent sense variar l'horari del transport des o fins l'estació de Montmeló a l'empresa.

Des de 2012 el mitjà de transport del enllaç estació Renfe centre de treball era una furgoneta de l'ocupadora en renting que conduïa un treballador autònom econòmicament dependent de l'empresa que efectuava tasques de transport i repartiment.

El setembre de 2013 es van unificar els dos horaris de sortida i tornada des de l'estació de Renfe de Montmeló, i de les sis persones que fins aleshores es valien d'aquell mitjà de transport, en van quedar tres, la demandant i dos mes. Els motius esgrimits per l'empresa per l'adopció d'aquella mesura van consistir en la decisió de reduir costos del servei i augmentar la productivitat del conductor, dintre del procés general de reducció de despeses de l'empresa per la situació de crisi econòmica general. Els treballadors afectats podien adaptar el seu horari de treball al nou horari de la furgoneta o, si deixaven d'utilitzar el servei, percebre el plus de transport complet.

El 25 de juliol de 2014 l'empresa va comunicar a la demandant i les altres dues persones que la furgoneta que facilitava deixaria de fer el servei des de l'estació de Renfe de Montmeló fins al centre de treball i a l'inrevés a partir del 18 d'agost de 2014, per raó de reduir els costos del servei i augmentar la productivitat del conductor per a l'empresa, en el procés general de reducció de despeses de l'ocupadora degut a la persistència de la crisi econòmic general.

Comunicava a la demandant que a partir de la nòmina de setembre de 2014 regularitzaria el plus econòmic fins a percebre el import igual que la resta d'empleats amb mitjans de transports propis, i indicava que podia utilitzar l'autobús regular de línia de l'estació de Renfe a una parada davant de l'empresa amb el mateix cost de l'abonament del tren de Barcelona a Montmeló, podent mantenir l'horari laboral o adaptar-lo parcialment, amb prèvia confirmació, al horari de la línia d'autobús.

L'any 2014 la demandant percebi 88,75 euros mensuals de plus transport fent ús del servei de la furgoneta de l'ocupadora. Les altres persones que utilitzaven mitjans de transport propis percebien 136,66 euros mensuals

El cost de la tarja del tren de Renfe per 50 desplaçaments integrats i combinats amb validesa de 30 dies consecutius, te el cost de 71 euros, quedant integrat el transport des de i fins l'estació de Renfe i el centre de l'ocupadora.

Des de desembre de 2008 existeix la línia de transport de l'autobús amb horaris compatibles amb els dels trens de Barcelona a Montmeló, i amb el horari d'entrada i sortida de la demandant, que para prop o davant de l'entrada a l'empresa

Destaquem aquests fets per determinar la substantivitat postulada per la demandant i la raonabilitat de la mesura empresarial, davant dels possibles indicis de vulneració del dret fonamental a la tutela judicial efectiva en la vesant d'indemnitat que invoca la treballadora.

La Sala entén que la decisió empresarial no constitueix modificació substancial de les condicions pactades a l'any 2005 arrel del trasllat de centre de la recurrent.

Allò que s'ha produït és una variació o adequació al llarg dels anys del dret al rescabalament de les despeses de transport ocasionades arrel d'aquell trasllat des de Barcelona. Rescabalament que inicialment i en període llarg de temps es cobria, per una part percebent el plus de transport reduït en comparació a la part de la plantilla que es valia dels seus propis mitjans d'accés al nou centre de treball, i per l'altra part en espècie a través del mitjà d'enllaç de i fins l'estació de Renfe al centre de treball proporcionat a càrrec de l'empresa.

Paulatinament el nombre de treballadors que utilitzaven el transport de l'empresa previsiblement s'havia anat reduint amb el temps, ja que eren sis treballadors/res les persones que a l'any 2013 l'utilitzaven. Quan el setembre del mateix anys l'empresa va efectuar una variació de les condicions del trasllat que ens ocupa, al reduir un dels dos horaris diferents de sortida des de l'estació de Renfe i des de les oficines de l'empresa, quedant un únic horari que permetia arribar a l'oficina a les 8,30 hores del matí i sortir a les 17,30 hores, varen quedar tres treballadores, en les condicions de plus transport reduït.

No consta que davant aquella modificació de setembre de 2013 s'efectués cap acció judicial per part de les persones afectades per suposada modificació substancial les condicions del trasllat al centre de treball de Montornès pactades en el seu dia. Possiblement es va entendre que es tractava d'una acomodació o variació i no d'una modificació substancial de les condicions de treball pactades sobre el trasllat facilitat per l'ocupadora.

L'actual mesura empresarial d'eliminar el mitjà de transport propi i reconduir els rescabalament econòmic del trasllat de les tres persones que l'usaven a l'any 2014 al sistema general d'abonament del import superior del plus transport dels qui acudeixen al treball pels seus mitjans, no es pot considerar que afecti a la mateixa estructura de la relació laboral, perquè la modificació decidida no altera ni transforma la condició de rescabalament del transport acordat a l'any 2005 de forma col lectiva derivat del trasllat del centre de treball com a condició col lectiva mes avantatjosa, sense que puguem oblidar que els termes de les condicions del plus transport i vehicle a càrrec de l'empresa no responia a cap exigència legal contemplada en l'article núm. 40 del Estatut dels Treballadors, perquè el trasllat de centre no exigia canvi de residència.

L'essència del Acord de 2005 era i és garantir el major cost econòmic i personal pel desplaçament dels treballadors de la plantilla al nou centre de treball.

Aquesta garantia es compleix amb la mesura empresarial de juliol de 2014 d'efectes de 18 d'agost següent, perquè l'abonament del Plus de Transport cobreix les despeses de tot el desplaçament i, per a qui utilitzi mitjans de transport aliens, a mes a mes adequa l'horari i jornada laboral als horaris d'aquell transport aliè d'enllaç entre l'estació de Renfe i el centre de treball.

Com hem recordat en altres ocasions, per totes la nostra Sentència del TSJ de Catalunya de 18 de febrer de 2015( rec. 6776/2014 ), la modificació substancial de condicions de treball requereix, segons 'la doctrina del Tribunal Supremo en la materia ahora cuestionada, de la que es exponente la Sentencia de 26 de abril de 2006 , que define los contornos de lo que constituye modificación sustancial de condiciones de trabajo , en los siguientes términos: '1.-A la misma conclusión ha de llegarse si el tema objeto de debate se enfoca atendiendo a la perspectiva conceptual y propia noción de « modificación sustancial». Y aunque en la aproximación a este concepto jurídico indeterminado haya de partirse de la base que proporciona el DRAE, definiendo como sustancial lo que «constituye lo esencial y más importante de algo», y como accidental lo «no esencial», lo cierto es que los contornos difusos de tales descripciones han llevado a destacar la imposibilidad de trazar una noción dogmática de « modificación sustancial» y la conveniencia de acudir a criterios empíricos de casuismo, sosteniéndose al efecto por autorizada doctrina que es sustancial la variación que conjugando su intensidad y la materia sobre la que verse, sea realmente o potencialmente dañosa para el trabajador; o lo que es igual, para calificar la sustancialidad de una concreta modificación habrá de ponderarse no solamente la materia sobre la que incida, sino también sus características, y ello desde la triple perspectiva de su importancia cualitativa, de su alcance temporal e incluso de las eventuales compensaciones.

En esta línea se orientan las SSTS 22/09/03 y 10/10/05 cuando recuerdan que la sentencia de 03/04/95 declaraba la necesidad de que las modificaciones, para ser sustanciales, habían de producir perjuicios al trabajador; y cuando refieren que la sentencia de 11/11/97 invocaba sus precedentes de 17/07/86 y 03/12/87 y afirmaba con ellos que «por modificación sustancial de las condiciones de trabajo hay que entender aquéllas de tal naturaleza que alteren y transformen los aspectos fundamentales de la relación laboral, entre ellas, las previstas en la lista 'ad exemplum' del art. 41.2 pasando a ser otras distintas, de un modo notorio [en el mismo sentido, la Sentencia de 22/06/98 , mientras que cuando se trata de simples modificaciones accidentales, éstas no tienen dicha condición siendo manifestaciones del poder de dirección y del ' ius variandi ' empresarial»; doctrina que reitera la más reciente sentencia de 15/11/05 . Y asimismo se indicada en la precitada Sentencia de 22/09/03 que para diferenciar entre sustancial y accidental es necesario tener en cuenta el contexto convencional e individual, la entidad del cambio, el nivel de perjuicio o el sacrificio que la alteración supone para los trabajadores afectados, por lo que -como ya había sostenido la STCT de 17/03/86- «hay que acudir a una interpretación racional y entender por tal aquella que no es baladí y que implica para los trabajadores una mayor onerosidad con un perjuicio comprobable». (...).'

La modificació del transport a càrrec de l'empresa no afecta la jornada laboral ni el horari de la demandant, de forma que no es pot considerar que quedi inclosa en la relació de modificacions substancials citades en l'article núm. 41.1 del Estatut dels Treballadors. Tampoc afecta el salari de la treballadora perquè l'empresa li compensa econòmicament el cost de trasllat de i fins l'estació de Montmeló des del centre de treball amb suficient valor econòmic per compensar també algun poc temps de mes que pugui emprar per esperar l'autobús. En aquest cas la recurrent ofereix poder corregir l'horari laboral en funció del horari del transport regular.

La variació del sistema d'enllaç entre l'estació de Renfe i l'empresa te poca entitat i obeeix a raons d'oportunitat empresarial de racionalitzar costos i despeses de l'ocupadora, independentment i al marge de qualsevol causa econòmica, tècnica, organitzativa o de producció que contempla l'article núm. 41.1 del ET. per a la modificació substancial. L'empresa no ha basat la modificació en cap d'aquestes causes mes enllà de manifestar, ara com en la variació de l'any 2013, la conveniència d'optar per la solució del transport oferta atenent també al nombre reduït de tres persones que gaudien del transport al seu càrrec. Solució que no consta sigui menys onerosa que el cost del renting de la furgoneta i el sou del treballador autònom econòmicament dependent, però que resulta mes productiva.

La Sala entén que el canvi operat obeeix a la facultat d'organització empresarial, no alterant les condicions laborals de la demandant, ni en l'horari, ni en la jornada laboral ni en el salari, contràriament al nostre pronunciament en Sentència d'aquest Sala Social del TSJ. de Catalunya de 30 de gener de 2015 ( rec. 6507/2014 ) en supòsit d'eliminació total del transport a càrrec de l'empresa per accedir al centre de treball de la totalitat de la plantilla amb els taxis que lloga, en la qual entenem que la decisió empresarial constitueix una modificació substancial de les condicions de treball perquè afecta el sistema salarial ja que si l'empresa no paga el transport l'ha d'abonar cada persona treballadora afectada, implicant una retribució menor sense que la mesura de l'empresa obeeixi a causa econòmica .

En el cas present no s'ha suprimit el servei de transport de què parlem, d'entitat relativament poc rellevant, que segueix sent a càrrec de l'ocupadora amb el plus de transport i amb les mesures organitzatives d'acomodació de la jornada laboral als horaris del mitjà de transport aliè decidit, sense transcendència en les condicions laborals de la treballadora.

La mesura obeeix al ius variandi empresarial com a expressió de la facultat de direcció i organització de la seva activitat productiva i de negoci. La falta de rellevància de la nova condició del transport pot operar a través d'una decisió unilateral de l'ocupadora, com va efectuar, sense que conseqüentment se li pugui exigir cap tràmit de modificació individual de condicions de treball contemplat en l'article núm. 41.3 del ET. i en l'article núm. 138 de la LRJS.

La Sala estima doncs que la modificació o variació del transport d'enllaç de l'estació Renfe de Montmeló al centre de treball a través del transport per l'autobús i compensat econòmicament sense modificació d'horari ni jornada laboral no constitueix modificació substancial, de forma que estimem aquest motiu del recurs.

Quart.- Aquesta nostra conclusió explica la correcció de la mesura empresarial, però no estalvia d'examinar si la decisió empresarial ha vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva de la demandant en la vesant d'indemnitat contrària a l'article núm. 24 de la Constitució Espanyola.

Ens remetem a la doctrina jurisprudencial que cita i resumeix la STSJ de Castella La Manxa de 5 de maig de 2015 ( rec. 25/2015) sobre el concepte de la garantia d'indemnitat entesa com la prohibició de ser objecte de represàlia empresarial com a resposta a l'exercici per part del treballador d'un dret reconegut per les llei com és acudir a la tutela judicial efectiva, els actes previs o inclús la presentació de reclamacions de índole prèvia, o de denúncies administratives, o el coneixement empresarial de la intenció d'exercitar els drets encara que no s'hagin dut a la pràctica. Aquesta sentència raona la importància i atenció que s'ha de tenir per preservar el dret a la indemnitat en les relacions judicials del treball perquè, ' Por lo tanto, siendo un componente normal del contrato de trabajo el ejercicio por la parte empresarial tanto del poder de dirección como del poder disciplinario, sin embargo, en su ejercicio, se deben de respetar los derechos y garantías constitucionales que son en nuestro sistema de convivencia propias de toda persona, y por ende, de la persona trabajadora. Que no pierde tal condición, ni tal haz de derechos, por la suscripción del contrato de trabajo y por el sometimiento a la disciplina patronal que es propia de tal tipo peculiar de contrato, de tal manera que, conforme se señaló por esta misma Sala en su Sentencia de 27-4-98, Rollo 246/89 , '... La llamada garantía de indemnidad , contenido básico del derecho a la tutela judicial efectiva en los términos del artículo 24,1 del texto constitucional ( STC 14/1993 ), adquiere posiblemente su mayor relevancia en el ámbito de la jurisdicción social, en función de la existencia de una relación de clara subordinación y dependencia de una de las partes del contrato, siendo donde con mayor posibilidad puede darse la situación de represalia que tal garantía constitucional pretende evitar. La garantía de indemnidad pretende así evitar que el ejercicio de una acción judicial por un trabajador contra su empresario no lleve aparejada, directa o encubiertamente, una represalia que le perjudique en el ámbito de su relación laboral ( STC de 24-2-95 ), pasando así dicha garantía a formar parte del entramado esencial de derechos fundamentales que le deben ser respetados al trabajador tras su incorporación a la empresa, donde no solo no pierde sus derechos cívicos por consecuencia de la suscripción del contrato de trabajo, sino que incluso cabe entender que debe surgir una mayor cautela protectora respeto a algunos de ellos, más susceptibles de ser lesionados, como ocurre con la garantía que se viene citando'.

Dicho más recientemente, y con palabras del Tribunal Constitucional, 'En el campo de las relaciones laborales la garantía de indemnidad se traduce en la imposibilidad de adoptar medidas de represalia derivadas del ejercicio por el trabajador de la tutela de sus derechos, de donde se sigue la consecuencia de que una actuación empresarial motivada por el hecho de haber ejercitado una acción judicial tendente al reconocimiento de unos derechos de los que el trabajador se creía asistido debe de ser calificada como discriminatoria y radicalmente nula por contraria a ese mismo derecho fundamental, ya que entre los derechos básicos de todo trabajador se encuentra el de ejercer individualmente las accionas derivadas de su contrato de trabajo' ( STC nº 120, de 24-4-06 ).

...//... De otra parte, entre otras muchas, se ha señalado en la STS de 5-7-2013 , en relación con la garantía de indemnidad que: 'Centrada la cuestión en debatir sobre la «garantía de indemnidad », ello impone recordar antes de nada que el « derecho a la tutela judicial efectiva no sólo se satisface ... mediante la actuación de los Jueces y Tribunales, sino también a través de la garantía de indemnidad , que significa que del ejercicio de la acción judicial o de los actos preparatorios o previos a ésta no pueden seguirse consecuencias perjudiciales en el ámbito de las relaciones públicas o privadas para la persona que los protagoniza ... En el ámbito de las relaciones laborales, la garantía de indemnidad se traduce en la imposibilidad de adoptar medidas de represalia derivadas de las actuaciones del trabajador encaminadas a obtener la tutela de sus derechos» ( SSTC 14/1993, de 18/Enero , FJ 2 ; 125/2008, de 20/Octubre, FJ 3 y 92/2009, de 20/Abril , FJ 3. SSTS 17/06/08 y 24/10/08 ). De ello «se sigue la consecuencia de que una actuación empresarial motivada por el hecho de haber ejercitado una acción judicial tendente al reconocimiento de unos derechos de los que el trabajador se creía asistido, debe ser calificada como discriminatoria y radicalmente nula por contraria a ese mismo derecho fundamental» [tutela judicial], ya que entre los derechos laborales básicos de todo trabajador se encuentra el de ejercitar individualmente las acciones derivadas de su contrato de trabajo [ art. 4.2 apartado g ET ] (recientes, SSTC 76/2010, de 19/Octubre , FJ 4 ; 6/2011, de 14/Febrero, FJ 2 ; y 10/2011, de 28/Febrero , FJ 4).'

En aquest punt cal decidir si en aquest cas es presenten indicis raonables de la vulneració del dret fonamental denunciada que comporta la inversió de la càrrega de la prova recollida en l'article núm. 96.1 i 181,2 de la LRJS. ( SSTC 38/1981, de 23de novembre ; 138/2006, de 8 de maig, FJ 5 y 342/2006, de 11 de desembre , FJ 4. i SSTS de 20 de gener o de 29 de maig de 2009 , o la de 13 de desembre de 2012 per totes).

La Sala arriba a la conclusió que, sent conforme al dret empresarial del ius variandi la variació de les condicions de treball no substancials, la decisió empresarial de la modificació del transport a càrrec de l'ocupadora amb la furgoneta, no sembla que aporti la necessària sospita de que el canvi empresarial operat en el transport obeeixi a la reacció de la recurrent a perjudicar la treballadora per haver negat la signatura a una anterior modificació substancial col lectiva per minorar el salari i la seva distribució, que va comportar una denúncia a la Inspecció de treball el 14 de maig de 2014 per part de les tres persones delegades de personal.

Aquella modificació de les condicions de treball es va portar endavant per l'ocupadora qui va notificar a la treballadora el 23 de maig de 2014 que a partir del 7 de juny de 2014 quedaria afectada. La demandant va impugnar judicialment aquella mesura empresarial per demanda interposada el 6 de juny de 2014.

El 25 de juliol de 2014 l'empresa va comunicar a la demandant i a les altres dues treballadores l'anul lació del servei de furgoneta amb efectes de 18 d'agost de 2014, fent-li saber que el setembre percebria el import total del plus transport que cobria de forma suficient el abonament del tren i la combinació del autobús de línia regular que substituïa el servei de furgoneta, podent mantenir l'horari o adaptar-lo parcialment amb prèvia confirmació al horari de la línia d'autobús.

Partim d'aquests fets coincidents en el temps, però que considerem sense relació directa amb la modificació del servei de transport de l'empresa a la demandant. Encara que consecutius els fets assenyalats en el temps des de maig a juliol, no observem que constitueixin indicis suficients i objectius de que la decisió de modificació del transport constitueixi una represàlia empresarial concreta a la demandant per la seva resposta a la modificació col lectiva anterior de les condicions de treball salarial.

Entenem que la mesura que hem examinat te causa i raons independents de la denúncia a la Inspecció de Treball efectuada per les tres delegades de personal entre les quals constava ella, i de la impugnació de la seva afectació per l'anterior modificació substancial de les condicions retributives.

L'actual mesura combatuda en la demanda afecta per igual a les tres persones que utilitzaven el transport de la furgoneta a càrrec de l'empresa, sense que consti que les altres dues també haguessin set objecte de vulneració del seu dret a la indemnitat.

La conclusió és que la treballadora no ha provat els indicis amb prova creïble o principi de prova que reveli una sospita fonamentada sense que sigui suficient la mera afirmació de discriminació (, SSTC 92/2008, de 21Juliol , FJ 3 ; 125/2008, de 20d'octubre i 2/2009, de 12 de gener , FJ 3. així com la SSTS 14 d'abril de 201111 , de 25 de juny de 2012 i de 13 de novembre de 2012 ).

En canvi la recurrent ha demostrat la correcció jurídica de la mesura del canvi en el mitjà de transport en les condicions respectades que compleixen amb l'Acord inicial de 2005, aliena a cap propòsit d'atemptar el dret fonamental denunciat per la treballadora ( per totes SSTC 326/2005, de 12 de desembre , núm. 125/2008, de 20 d'octubre i núm. 92/2009, de 20 d'abril i les SSTS de 29 de gener de 2013 o la de 14 de maig de 2014 ).

Desestimem l'existència de vulneració del dret a la indemnitat de la demandant sense que correspongui conseqüentment la condemna de la recurrent a la indemnització de rescabalament.

Sent la modificació del mitjà de transport de l'empresa no substancial per tot el raonat, sense que observem que la modificació que l'afecta com a les altres dues persones constitueixi vulneració del seu dret a la indemnitat, amb revocació de la sentència absolem la recurrent de la pretensió.

Pels raonaments jurídics precedents,

Fallo

Estimar el recurs plantejat per l'empresa ocupadora Stenco Industrial SL. contra la sentència de 4 de desembre de 2014 dictada pel Jutjat Social núm. 3 de Granollers en el procediment núm. 599/2014 promogut per la treballadora Doña. Blanca en matèria de modificació substancial de condicions de treball amb vulneració del dret fonamental a la indemnitat, i revocar la sentència de la instància amb absolució de l'ocupadora recurrent .

Donis el destí legal al dipòsit i asseguraments econòmics.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.