Sentencia Social Nº 3728/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2802/2009 de 19 de Mayo de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 19 de maig de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3728/2010

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 32 Barcelona de data 4 de novembre de 2008, dictada en el procediment núm. 614/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part

Milagros i -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 18 de juliol de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 4 de novembre de 2008 , que contenia la decisió següent:

"QUE ESTIMANDO LA DEMANDA origen de las presentes actuaciones, promovida Milagros frente al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL y a la TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, DEBO DECLARAR Y DECLARO a la parte actora en situación de Incapacidad Permanente Absoluta derivada de enfermedad común, con derecho al abono de las cantidades que reglamentariamente le correspondan, sobre una base reguladora de 1730,53 euros y efectos desde el día 6/3/2008, CONDENANDO al INSS al abono de la misma, y a la TGSS a estar y pasar por dicha declaración, con la consiguiente revocación de la Resolución administrativa que se impugnaba".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Milagros , nacida el día 31/12/1955, con DNI nº NUM000 , se encuentra afiliada a la Seguridad Social con el nº NUM001 y en situación de alta en el régimen general.

SEGUNDO.- La parte demandante inició un proceso de incapacidad temporal en fecha 29/8/2006, y el 28/11/2007 se le extendió el alta con propuesta de incapacidad permanente, dictando el INSS en fecha 6/3/2008 resolución en la cual se le reconocía una pensión de incapacidad permanente en el grado de total para su profesión habitual determinando el siguiente cuadro residual: "miopía magna + querotopatía bullosa en ojo derecho, disminución agudeza visual, trasplante de cornea derecha, coroitosis miopica ojo izquierdo, agudeza visual ojo derecho con corrección 0,3, ojo izquierdo con corrección 0,4, artritis reumatoide seropositiva erosiva con afectación de manos grado II-III, limitación para la actividad".

TERCERO.- Contra dicha resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en vía previa, que fue desestimada por resolución del INSS de fecha 16/5/2008.

CUARTO.- La profesión habitual de la parte actora es la de JEFE DE 2ª ADMINISTRATIVA.

QUINTO.- La parte demandante acredita el período mínimo de cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 1730,53 euros y efectos desde el día 6/3/2008.

SEXTO.- La parte demandante presenta en la actualidad las siguientes patologías:

- querotopatía bullosa en ojo derecho intervenida quirúrgicamente en agosto de 2007, y querotopatía en ojo izquierdo. Agudeza visual ojo derecho sin corrección: 0,05, con estenopeico: 0,3; ojo izquierdo sin corrección: cuenta dedos, con corrección: 0,4,

- artritis reumatoide seropositiva erosiva desde mayo de 2004 con afectación principal en manos.

Tercer. Contra aquesta sentència la part codemandada l'INSS va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma Doña. Milagros . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. L'institut Nacional de la Seguretat Social planteja recurs de suplicació contra la Sentència que va declarar la treballadora en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 191 c) de la Llei de Procediment Laboral , el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon. Denúncia per infracció en l'aplicació de l' article núm. 137. 5 de la Llei General de la Seguretat Social aprovada pel Reial Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny i de la doctrina jurisprudencial que cita. Argumenta que l'agudesa visual de la demandant és al UD. de 0,3 i a l'UE de 0,4 amb correcció de forma que te una visió binocular que li permet capacitació per a un treball lleuger o sedentari que no requereixi visió aguda .

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes ) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la LLGSS . la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la part demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta reconeguda, el sisè fet declarat provat de la relació fàctica que no ha sigut atacat estableix la patologia de querotopatia bullosa a l'ull dret intervinguda quirúrgicament a l'agost de 2007, i querotopatia a l'ull esquerre. Agudesa visual ull dret sense correcció 0,05, amb correcció estenopèica 0,3; ull esquerre 0,3 sense correcció, i 0,4 amb correcció. Artritis reumatoide seropositiva erosiva des del maig de 2004 amb afectació principal a les mans. Considerem que el conjunt de patiments visuals importants i d'artritis reumatoide, te incidència física greu perquè si be l'agudesa visual s'ha de valorar amb correcció, en aquest cas hem d'estar a la motivació de la sentència de la instància sobre la correcció estenopèica de l'ull dret i la manifestació judicial amb valor de fet provat en el tercer fonament de dret de la sentència ( STS. de 27 de julio de 1992 per totes, que diu que s'han de considerar com a fets provats, qualsevol que sigui el lloc que ocupin en la sentència, totes aquelles expressions en què el magistrat expressi la seva convicció del que ha ocorregut), no atacat, en el sentit de que aquesta correcció consisteix en un cercle amb un punt al mig o orificis amb efecte estenopèic que permet millorar la visió puntualment, com per llegir, però que no es pot portar de forma contínua perquè redueix considerablement el camp visual, amb cita de l'informe pericial mèdic. Consegüentment hem de concloure amb la sentència que la demandant presenta un dèficit visual en l'ull dret pràcticament total i en l'ull esquerre amb correcció del 0,4. En aquest cas entenem que a títol orientatiu és d'aplicació el derogat Reglament d'Accidents de Treball de 1956 tal com fa la sentència de la instància que estableix que la pèrdua de visió d'un ull i la reducció de l'altre en més del 50% és constitutiva de la incapacitat permanent absoluta, com passa en aquest cas. Així és que desestimem aquest motiu del recurs i confirmem la sentència de la instància perquè concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social per a declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta.

Fallo

Desestimar els recursos de l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentencia de 4 de novembre de 2008 dictada pel Jutjat Social núm. 32 de Barcelona en el procediment núm. 614/ 2008 i seguit a instància de Doña. Milagros contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL , que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts en els apartats 2 i 3 de l'Art.219 de la Llei de Procediment Laboral .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat en els articles 227 i 228 del text processal laboral , tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts i que intenti interposar recurs de cassació per unificació de doctrina, consignarà com dipòsit la quantitat de 300 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit - BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.