Sentencia Social Nº 3737/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1322/2016 de 10 de Junio de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

Recurs de Suplicació: 1322/2016

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 10 de juny de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3737/2016

En el recurs de suplicació interposat per Almudena a la sentència del Jutjat Social 28 Barcelona de data 18 de juny de 2015 dictada en el procediment núm. 611/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Qualytel Teleservices, S.A., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamacio drets contracte treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 18 de juny de 2015 , que contenia la decisió següent:

'Que, desestimando la Demanda interpuesta por Almudena , contra QUALYTEL TELESERVICES, S.A., sobre Conciliación de la vida personal, familiar y laboral, debo absolver y absuelvo a la parte demandada.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'PRIMERO.- Almudena , con Documento Nacional NUM000 , presta servicios por cuenta y orden de QUALYTEL TELESERVICES, S. A., con CIF A82112665, con Antigüedad de 27 de Junio de 2.007, con Categoría Profesional de Gestor Telefónico y con un Salario, con inclusión de prorrata de Pagas Extraordinarias, de 1.402,20 Euros mensuales, según la hoja de Salario de Abril de 2.014.

El centro de trabajo está sito en L'Hospitalet de Llobregat, Calle Pablo Iglesias, 101-115.

SEGUNDO.- La actora venía disfrutando de una reducción de jornada del 23,1%.

Realiza una jornada semanal de 30 horas sobre la jornada ordinaria, que es de 39 horas semanales, desde el año 2.008, como consecuencia de tener a su cargo a su madre: Almudena , nacida el NUM001 de 1.928, quien presenta una degeneración neuronal severa.

Realiza el turno de trabajo entre las 0 horas y las 6 horas de lunes a domingo.

El día 15 de cada mes, se le entrega el calendario del mes siguiente.

La actora solicitó una nueva concreción horaria, mediante sendos escritos de 14 y 31 de Mayo de 2.014, en el sentido de, manteniendo el mismo horario de trabajo, poder disfrutar de los dos días de descanso semanal en días fijos: noches de sábados y domingos (Documentos 1 y 2 suyos, a Folios 25 y 26).

TERCERO.- El 2 de Junio de 2.014, la Empresa denegó esa petición, como sigue (Documento 3 de la actora, a Folio 27):

'...teniendo en cuenta que su jornada ordinaria de trabajo es de lunes a domingo, y actualmente con una reducción en horario de 0 a 6h con los descansos que establece la ley, Ud. deberá determinarnos la concreción horaria dentro de esa distribución de días.

Por todo ello, le comunicamos que no podemos acceder a su petición de trabajar de lunes a viernes, y le instamos que si desea reducir su jornada y concretar la misma por motivos familiares, nos vuelva a realizar otra solicitud de concreción horaria dentro de su jornada ordinaria, esto es de lunes a domingo con los descansos que establece la ley.'.

CUARTO.- La Empresa cuenta con aproximadamente unas cincuenta personas que cubren el turno de noche del SEM 61, en el que presta servicios la actora.

QUINTO.- En escrito obrante a Folio 30 (Documento 6 de la actora), Luisa declaró bajo juramento:

'Que debido a que las circunstancias familiares de mi hermana Dña. Almudena han cambiado radicalmente, soy yo la que le ayudo a cuidar de nuestra madre Dña. Tamara durante las mañanas de todos los días laborables por ser la que más cerca vive de su domicilio.

Que mi hermana trabaja en turno de noche y de esta manera puede dormir por las mañanas y hacerse cargo de nuestra madre durante las tardes.

Que durante las noches se queda con ella mi sobrina, hija menor de mi hermana Almudena .

Que los festivos y fines de semana no puedo acudir a ayudarla debido a que a mi vez, me hago cargo de mi nieto que sufre de autismo, con el fin de que mi hijo y mi nuera puedan a su vez descansar también.

Que antes, mi hermana no necesitaba de mi ayuda presencial porque mis sobrinas, hijas de mi hermana Almudena , la ayudaban combinándose los horarios de la manera más adecuada, pero que esto ha cambiado ya que una de ellas empezará a trabajar en breve, y la otra, se ausentará por una beca Erasmus que le han concedido con muchas posibilidades de que conlleve un puesto de trabajo al finalizar dicha beca.'.

SEXTO.- El 9 de Febrero de 2.015, el Ayuntamiento informa de que la actora y su madre constan empadronadas en la CALLE000 , NUM002 , de Barcelona (Documentos 8 y 9 de la demandante, a Folios 32 y 33).

SÉPTIMO.- De 10 de febrero de 2.015, consta informe médico de que Tamara no puede valerse por sí misma (Documento 10 de la demandante, a Folio 34).

OCTAVO.- Por Sentencia 170/2.012, de 25 de Abril, en Autos 35/2.012 del Juzgado de lo Social 17 de Barcelona, se declaró nulo Despido de la actora, de fecha de efectos de 1 de Diciembre de 2.011, se condenó a la Empresa demandada a su readmisión, que llevó a cabo, y se declaró, como Hecho Probado Tercero:

'En el contrato de 27.6.07, se pactó una jornada de trabajo a tiempo completo de 39 horas semanales.

La demandante estuvo realizando dicha jornada hasta el 24.11.08, día en el que pasó a realizar una jornada de 32 horas semanales en virtud de reducción de jornada por cuidado de familiares.'.

NOVENO.- Se declaran probados los datos que figuran en los siguientes Documentos de la Empresa (Folios 61 a 73):

5. Curva de tráfico del servicio donde trabaja la actora, en la misma franja horaria, en el que se acredita que los fines de semana son los días de mayor afluencia de llamadas;

Desglose por meses del flujo de llamadas durante la semana, de Enero a Diciembre de 2.014. '

TERCER.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda presentada per la part actora, en la que sol.licitava es declarés el seu dret a gaudir de la reducció de jornada per a tenir cura de la seva mare, en horari de 0 a 6 hores, de dilluns a divendres laborals no festius, descansant les nits del dissabte i diumenge, s'interposa per aquella Recurs de Suplicació.

La sentència d'instància fonamenta la desestimació de la demanda en els arguments que consten en la Sentència 175/2014 , autos 207/14, del Jutjat Social nº 33 de Barcelona, en la que s'afirma que després de la modificació de l' art. 37.6 de l'ET , el dret d'adaptació de la durada i distribució de la jornada (amb excepció de les víctimes de violència de gènere, que es recull a l'apartat 7è de l' art. 37 de l'ET ), s'ha de canalitzar a través de l' art. 34.8 de l'ET , en el que es diu que el dret esmentat s'haurà d'instrumentar 'en los términos que se establezcan en la negociación col lectiva o en el acuerdo a que llegue con el empresario respetando, en su caso, lo previsto en aquella', argumentant també que els drets del treballador que pretén l'adaptació de la seva jornada laboral per conciliar la seva vida laboral i familiar s'han de compatibilitzar amb els drets de la resta de treballadors i amb els drets organitzatius i productius del propi empresari i que en el present litigi la demandada va acreditar que precisament en els dies de cap de setmana és quan més feia hi ha.

La sentència impugnada raona també, en el fonament jurídic vuitè, que contra la dita sentència es podia interposar Recurs de Suplicació, perquè l'actora no demana reducció de la seva jornada diària, sinó la supressió de la dels dissabtes i diumenges 'conforme a los Autos de 15.12.2009 y de 17. l2.2011, citados en la Sentencia 293/11, de 27 de julio, en Autos 345/2011 del Juzgado de lo Social de Barcelona'.

SEGON.En l'únic motiu del recurs, correctament emparat en l' art. 193 c) de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , el demandant afirma que la sentència ha infringit l'art. 34.8. de l'Estatut dels Treballadors i l'art. 33 del Conveni col.lectiu d'aplicació, i argumenta que la jornada de l'actora és de dilluns divendres, per la qual cosa no es sol.licita cap tipus de variació de la dita jornada, sinó únicament que els dissabtes i diumenges no hagi de treballar, perquè la reducció de jornada es fonamenta en que l'actora té cura de la seva mare, que es troba impossibilitada i que la seva germana, encara que també l'ajuda, tampoc no la pot atendre els caps de setmana i que, en tot cas, com que en el torn de nit hi ha unes 50 persones que el cobreixen, l'afectació per a la plantilla seria mínima, doncs tothom gaudeix de dies de descans setmanal en diversos dies de dilluns a diumenge, perquè tenen un contracte amb la mateixa prestació de serveis de dilluns a diumenge com l'actora i que l'art. 33 del Conveni col.lectiu possibilita que el treballador pugui decidir la concreció horària i la determinació del període de la reducció de jornada, dins de la seva jornada ordinària.

Aquesta Sala haurà d'examinar, amb caràcter previ, per tractar-se d'una qüestió que afecta a l'ordre públic processal, i per tant, que s'ha d'examinar fins hi tot d'ofici, si el recurs es pot admetre, atès que la demanda que va donar lloc a les presents actuacions impugna una resolució en la que es sol.licita es declari el dret de l'actora a reordenar la seva jornada de treball reduïda, per tenir cura de la seva mare malalta, en el sentit de treballar únicament de dilluns a divendres, en la mateixa jornada nocturna que ara realitza, amb exclusió, per tant, dels dissabtes i diumenges.

Doncs bé, tenint en compte tant el que disposa en l'actualitat l' article 139.1 b) de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , així com la jurisprudència del Tribunal Suprem recaiguda en supòsits en que encara no era d'aplicació la dita llei, per motius temporals, però en que aquesta ja estava en vigor, per la qual cosa ja s'hi fa referència, el Recurs no es pot admetre, perquè contra les demandes en que es discuteix aquesta qüestió, no es pot interposar cap recurs.

En efecte, l' art. 139.1 b) de la llei processal laboral vigent, estableix el següent: '... La sentencia se dictarà en el plazo de tres días. Contra la misma no procedirà recurso, salvo cuando se haya acumulado pretensión de resarcimiento de perjuicios que por su cuantía pudiera dar lugar a recurso de suplicación, en cuyo caso el pronunciamiento sobre las medidas de conciliación será ejecutivo desde que se dicte la sentencia'. El que reitera l'article 191. 2 f) de la mateixa llei.

Com es pot veure, la dicció literal del precepte és clara i no admet dubtes. Únicament hi haurà possibilitat d'interposar recurs de suplicació, quan a la pretensió s'hagi acumulat la petició d'una indemnització per a danys i perjudicis, que excedeixin de la quantia de 3.000€, quantitat mínima per a poder accedir al recurs de Suplicació.

Doncs bé, en el present litigi no s'ha acumulat a la demanda cap petició d'indemnització per danys i perjudicis derivada de la no concessió de la petició de reordenació de la jornada de treball, per la qual cosa el requisit que estableix el dit article no es compleix i, en conseqüència, contra la sentència impugnada no és possible recorre en suplicació.

TERCER.En aquest mateix sentit, ja abans de la publicació de la LRJS, que ha clarificat totalment aquesta qüestió, s'havia manifestat el Tribunal Suprem en les sentències de dates 25.3.13 , 28.6.13 (R. 4213/11 ), 16.9.13 ( R. 2326/12 ) i 3.12.13 (R. 775/13 )

Així, en la sentència de data STS 28.6.13 (R. 4213/14 ), es raona el següent:

'Por otra parte, la Sala por sentencia del Pleno de 25 de marzo de 2013 (recurso 957/2012 ), ha unificado doctrina en la materia, estableciendo que:

'... aunque por razones temporales no resulten de aplicación al caso de autos las novedades introducidas en la LPL/1995 por la Ley 13/2009 ni la nueva LRJS/2011, pues, como ya tuvimos ocasión de comprobar, la demanda se interpuso el 4 de marzo de 2009 y aquellas novedades entraron en vigor en mayo de ese año y mucho después la nueva Ley , lo que no ofrece duda alguna es que, ya desde el 24 de marzo de 2007, la propia Ley Orgánica 3/2007, que, como también vimos, introdujo la Disposición adicional decimoséptima al ET ,remitía cualquier discrepancia en materia de conciliación de la vida personal, familiar y laboral, estuvieran reconocidos los derechos invocados legal o convencionalmente, al procedimiento establecido en el art. 138 bis de la LPL , superando de esta forma la doctrina de esta Sala arriba referenciada. Y como quiera que este último precepto ya establecía entonces el carácter firme de la sentencia dictada en instancia, es obvio que así hemos de reconocerlo ahora en este caso'.

El que es reitera en la sentència de data 3 de desembre de 2013 (R. 775/13 ), en la que es diu:

'7. Los razonamientos anteriores,perfectamente aplicables a la regulación contenida en la vigente Ley Reguladora de la Jurisdicción Social (LRJS), llevan a la conclusión, como también sucedió en la aún más reciente sentencia TS de 16 de septiembre de 2013 (R. 2326/12 ), de que el procedimiento también aplicable en estas actuaciones era el del art. 138.bis de la LPL ( art. 139 LRJS ) y que, en consecuencia, contra la sentencia de instancia no cabía recurso, ahora conforme al apartado b) del nuevo precepto de la LRJS, y antes en relación con el art. 189.1 de la propia LPL .'

QUART.És cert que en la demanda que va donar origen a les presents actuacions s'emparava, en part, en l'al.legació de que l'actuació de la demandada vulnerava l' article 14 de la CE , en el sentit de que suposava una discriminació per raó de sexe, el que podria fer pensar de que es podria accedir a la suplicació en virtut del que disposa l' art. 191.3. f) de la LRJS , el qual estableix que existeix recurs en el supòsit de sentències dictades en matèries de tutela de drets fonamentals i llibertats públiques, però aquesta interpretació no és possible perquè, apart de que el recurs no es fonamenta en absolut en aquesta al.legació, l'esmentada possibilitat ja ha estat també refusada pel Tribunal Suprem, en la sentència de data 28.6.13 , abans citada, en els termes següents:

'CUATRO.-El que la parte haya invocado también en su demanda el art. 14 de la Constitución no convierte el procedimiento aplicable en procedimiento de tutela de los derechos fundamentales en orden a establecer la recurribilidad de la sentencia en virtud del apartado f) del art. 189.1 de la LPL , pues la parte no optó, como era posible entonces, por ese proceso de tutela, sino por el procedimiento del art. 138.bis.No puede sostenerse que el recurso sea una garantía adicional que haya que aplicar a un procedimiento que excluye el recurso precisamente para lograr las garantías de una solución rápida para las reclamaciones de conciliación cuando además la protección del derecho constitucional queda garantizada a través del recurso de amparo. El recurso tampoco puede otorgarse por el hecho de que se pida una compensación del tiempo de trabajo realizado en exceso como consecuencia de la denegación del derecho, pues esta compensación en tiempo de trabajo es únicamente un complemento de la pretensión principal de reordenación del tiempo de trabajo y forma parte de la pretensión de conciliación.

Procede, por tanto, anular la sentencia recurrida para declarar que contra la sentencia de instancia no procede el recurso de suplicación, rectificando también en este punto el fallo instancia'.

Per últim cal dir que l'Audiència Nacional ha dictat dues sentències en el que s'examina el tema que es debat en el present procediment, és a dir, la interpretació dels articles 32 i 33 del Conveni Col .lectiu de Contact Center, sobre conciliació de la vida personal, familiar i laboral, concretament les de 23.3.15 (P. 16/2015) i 1.6.15 (P. 97/15), en sentit favorable a les pretensions dels recurrents, però cal dir que les dites sentències han recaigut en procediments seguits per la modalitat processal de conflictes col.lectius, en la qual sempre hi ha recurs, segons disposa l' art. 191.3. f) de la LRJS .

VISTOS els preceptes legals citats, els que concorden i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que sense entrar a examinar el recurs de suplicació interposat per Doña. Almudena contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 28 de Barcelona, en data 18 de juny de 2015 , que va recaure en les Actuacions nº 611/2014, en virtut de demanda presentada per l'esmentada Sra. contra QUALYTEL TELESERVICES, S.A., en matèria de conciliació de la vida personal, familiar i laboral, hem de declarar la nul.litat de totes les actuacions produïdes posteriorment a la notificació de l'esmentada sentència i, per tant, la fermesa de la dita resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.