Sentencia Social Nº 3744/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 999/2014 de 22 de Mayo de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 22 de maig de 2014

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3744/2014

En el recurs de suplicació interposat per E Bachiller B, S.A. a la sentència del Jutjat Social 1 Granollers de data 18 d'octubre de 2013 dictada en el procediment núm. 737/2012, en el qual s'ha recorregut contra la part Grup Català de Treball, ETT, S.L., Equipos de Caldereria, S.A., Ivalinox 97, S.L., Carlos Francisco , Leticia , Belarmino i Fondo de Garantia Salarial, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 18 d'octubre de 2013 , que contenia la decisió següent:

'1) Estimo en part la demanda presentada per Carlos Francisco .

2) Declaro la improcedència de l'acomiadament del demandant comunicat el 21.5.2012 amb efectes de 20.6.2012.

3) Condemno E BACHILLER B SA que opti entre readmetre el treballador acomiadats en les mateixes condicions laborals o be l'indemnitzi. L'opció s'ha de formular en el termini de 5 dies.

4) Si no es formula opció s'entendrà que s'opta per la readmissió.

5) Si s'opta per la readmissió E BACHILLER B SA ha d'abonar al treballador el sou des de la data de comiat i fins a la data efectiva de la readmissió a raó de 70,96 €/dia.

6) Si s'opta per la indemnització, l'empresa condemnada ha de pagar al treballador 18925,03 €

7) Absolc el Fons de Garantia Salarial sense prejudici de les seves obligacions legals.

8) Absolc també Leticia , Belarmino , Ivalinox 97 SL, Equipos de Calderería SA i Grup Català de Treball ETT SL.

9) Mano que es lliuri testimoni d'aquesta sentència a la Inspecció de Treball als efectes d'iniciar l'activitat comprovadora en els termes exposats a fonament de dret VII.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'1.- El demandant Carlos Francisco , ha estat treballant a la secció de polits de de la fàbrica de caldereria i recipients coneguda com 'Bachiller' i situada a al Polígon industrial Llevant de Parets del Vallès.

2.- Inicialment va ser contractat el 6 de juny de 2006 per la demandada Leticia com a oficial de 2a polidor com a eventual per circumstàncies de la producció i a temps complet. A la causa de la contractació consta 'para ayudar en la sección de pulidos, para terminar en plazo previsto, pedido de la firma Solvay de Bélgica'. El demandant va percebre en concepte de liquidació i quitança 2037,54 € el 5.6.2007.

3.- Sense solució de continuïtat, el demandant va seguir prestant serveis en el mateix lloc de treball i el dia 6.6.2007 va signar un contracte de treball, també eventual per circumstàncies de la producció i també referit a la comanda de Solvay, amb el demandat Belarmino . El demandant va percebre en concepte de liquidació i quitança 3475,45 € el 5.6.2008.

4.- Des del 31.3.2008 i fins el 12.9.2008 el demandant Carlos Francisco va estar en situació de incapacitat temporal derivada de malaltia comuna.

5.- El dilluns 15.9.2008 el demandant es va incorporar de nou al seu lloc de treball i va signar un contracte amb la demandada IVALINOX 97 SL, amb la categoria d'oficial de 1a polidor i eventual per circumstàncies de la producció. A la causa de la contractació consta 'para ayudar en sección de calderería, para terminar en plazo previsto, pedido de la firma Repsol Petroleos'. El demandant va percebre en concepte de liquidació i quitança 1732,02 € el 14.9.2009.

6.- Sense solució de continuïtat, el demandant va seguir prestant serveis en el mateix lloc de treball i el dia 15.9.2009 va signar un contracte de treball, també eventual per circumstàncies de la producció amb Equipos de Caldereria SA. A la causa de la contractació consta 'para ayudar en sección de calderería/pulido, para finalizar en el plazo previsto, pedidos de las firmas Petroleos del Norte, Hellenic Petroleum y Dragados JV3'. El demandant va percebre en concepte de liquidació i quitança 1043,39 € el 31.12.2009.

7.- El treballador demandant no va prestar serveis entre el 1 i el 17 de gener de 2010.

8.- El 18.1.2010 es va incorporar de nou al mateix lloc de treball, en aquest cas contractat a través de l'empresa de treball temporal demandada Grup Català de Treball. El contracte de treball és a temps complet, amb categoria de peó metal lúrgic i per a obra determinada, la qual s'identifica com 'Pruebas hidráulicas proyecto Repsol', successivament es va signar un contracte de treball idèntic, aquests contractes coincideixen amb els contractes de posada a disposició signats els dies 18.1.2010 i 6.4.2010. El demandant va percebre en concepte de liquidació i quitança 2014,60 € el 31.7.2010

9.- Entre el 7.8.2010 i el 29.8.2010, el demandant va estar percebent prestacions contributives per atur.

10.- El 30.8.2010 es va incorporar de nou al lloc de treball contractat a través de la ETT demandada. En contracte a temps complet, categoria de peó metal lúrgic i per a l'obra identificada com 'Pruebas hidráulicas proyecto Repsol', dades que coincideixen amb el contracte de posada a disposició. El demandant va percebre en concepte de liquidació i quitança 1844,41 € el 30.9.2010

11.- Sense solució de continuïtat el demandant va seguir en el seu lloc de treball del 1.10.2010 al 20.6.2012, en aquest cas formalment com a treballador autònom.

12.- El 1.10.2010, el demandant causa alta al cens d'empresaris i professionals de l'Agència Tributària en l'activitat de reparació de maquinària industrial i també alta en el règim especial de treballadors autònoms de la Seguretat Social.

13.- El 18.5.2011 el demandant i E BACHILLER B SA, signen un contracte de prestació de serveis de treballador autònom econòmicament depenent

14.- El 21.5.2012, E BACHILLER B SA, lliura una carta al treballador en la qual s'indica la rescissió del contracte celebrat el 18.5.2011 per abandonament del lloc de treball. La rescissió té efectes de 20.6.2012, data en que el demandant va cessar en el treball.

15.- Les societats demandades IVALINOX 97 SL, Equipos de Caldereria SA i , E BACHILLER B SA, es van fusionar en data que no consta, anterior al 15.3.2011.

16.- Des de l'octubre de 2101, el demandant ha emès factures mensuals pel seu treball i la demandada E BACHILLER B SA les hi ha pagat. El import de les quantitats abonades (sense IVA) durant els darrers 12 mesos, és el següent:

Any 2011:

Juny 3570.- €

Juliol 3692,80.- €

Agost 3224.- €

Setembre 1088.- €

Octubre 4512,25.- €

Novembre 6148,60.- €

Desembre 1398,90.- €

Any 2012:

Gener 2616.- €

Febrer 1432.- €

Març 1040.- €

Abril 2260,96.- €

Maig 2456,25.- €

17.- Des que va ingressar el 2006 i fins que va cessar el 2012, el demandant ha realitzat la mateixa feina de la seva especialitat a la secció de polits sota les ordres del cap de taller i del responsable de secció, sotmès a l'horari i al calendari de festes comú de tota la plantilla. Per treballar duia una granota blava amb la inscripció BACHILLER igual que els demès treballadors.

18.- Consta intentada la conciliació prèvia en seu administrativa el 3.9.12, amb compareixença de totes les parts i sense avinença. '

TERCER.Contra aquesta sentència la part demandada, E Bachiller B S.A. va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar, Carlos Francisco . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront de la sentència d'instància, que estimà en part la demanda presentada per la part actora, en la qual impugnava el seu acomiadament, s'interposa per l'empresa condemnada recurs de suplicació, el qual consta de dos motius, el primer dedicat a demanar la modificació dels fets declarats provats i el segon a denunciar la infracció de la normativa legal i de la jurisprudència.

Cal dir que la resolució impugnada va estimar en part la demanda, afirmant que no s'havia acreditat que existís grup patològic entre les diverses empreses i les persones físiques demandades, però sí que havia existit una successió d'empreses entre els diferents contractes temporals, eventuals per circumstàncies de la producció, que l'actor va signar amb les diferents codemandades, atès que sempre havia realitzar la mateixa feina, en el mateix lloc de treball i sota les ordres de les mateixes persones. Afirma també el magistrat que els contractes temporals es van signar en frau de llei, perquè en realitat la feina que realitzava el demandant era la normal de les empreses i, per últim, que per aquesta circumstància s'havia de calcular la indemnització per acomiadament improcedent, que la demandada va reconèixer en el mateix acte del judici, des la data del primer contracte, especialment si es té en compte que entre l'acabament d'un contracte i l'inici del següent mai no van transcórrer més de 20 dies. Per últim, absol a les persones físiques, perquè havien transcorregut més de tres anys des que van signar els primers contractes amb l'actor (fets provats 1 i 2).

SEGON.En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat b) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , la demandant sol.licita la modificació del fet provat cinquè, pel qual proposa la redacció següent: 'El demandante fue contratado por IVALINOX el 15.9.2008, con categoria de oficial 1ª pulidos, con un contrato de circunstancias de la producción, para terminar un pedido en plazo previsto de la firma Repsol Petróleos'. Es fonamenta en els documents que es troben als folis 421 i 422 de les actuacions i en una sèrie de raonaments sobre el que assenyala el magistrat en els fonaments segon i tercer de la sentència.

Aquesta Sala ha posat de relleu, en multitud d'ocasions, les exigències de les revisions fàctiques en suplicació, que es poden resumir en els requisits següents: 1) L'equivocació del jutjat s'ha de deduir de forma directa d'un element de prova documental o pericial, 2) S'ha d'assenyalar per la part recurrent el punt específic del contingut de cada document que posa de relleu l'error al.legat, raonant sobre la correcció del motiu, mitjançant una anàlisi que demostri la correspondència entre la declaració continguda en el document i la rectificació que es proposa, 3) l'error ha de ser evident i s'ha de desprendre de forma clara, directa i inequívoca del document, sense que calgui fer deduccions, conjectures o suposicions i 4) l'error ha de ser transcendent per a modificar el sentit de la decisió de la resolució recorreguda, sense que es pugui utilitzar per a introduir qualificacions jurídiques predeterminants de la d'aquella

Doncs bé, aplicant aquests requisits al present motiu és evident que aquest s'haurà de desestimar amb tota contundència. En primer lloc, perquè es fonamenta en els mateixos documents en que s'ha basat el magistrat d'instància per donar per acreditat el dit fet, tal com ell mateix assenyala en el fonament de dret primer. En segon lloc, perquè l'examen del dit document no explicita cap error per part del magistrat d'instància en la valoració de la prova i, per últim, perquè el que es vol eliminar que és l'afirmació de que el demandant, el dia 15.9.2008, es va incorporar de nou al seu lloc de treball, consta també en el fet provat dissetè, que el demandant no ha impugnat, el qual, a més, es fonamenta en la prova testifical i interrogatori de part, per la qual cosa és evident que tampoc no es podria modificar per la Sala.

S'ha d'assenyalar, també, que en el dit motiu, de forma incorrecte, s'argumenta que, en tot cas, el contracte amb el Sr. Belarmino va finalitzar el 5.6.2008, sense que impugnés la seva finalització i que no va ser contractat per IVALINOX fins el dia 15.9.2008, quan va havien transcorregut 102 dies des que va acabar el contracte amb el Sr. Belarmino , per la qual cosa ja havia caducat l'acció d'acomiadament, per la qual cosa no es pot computar l'antiguitat del període anterior.

És evident que es tracta d'un raonament jurídic, per la qual cosa, en tot cas, s'haurà d'examinar en el següent motiu del recurs.

TERCER.En el segon motiu del recurs, també correctament emparat, ara en l'apartat c) de l' article 193 de la LRJS , la recurrent afirma que la sentència és contradictòria, perquè per una banda afirma que no existeix grup d'empreses entre les codemandades, ni que les persones físiques siguin continuadores de l'activitat, però posteriorment afirma que s'ha de tenir en compte l'antiguitat des de la data de la signatura del primer contracte amb la Sra. Leticia .

Com es pot comprovar, de nou el motiu està incorrectament formulat, atès que no es denuncia la infracció de cap norma jurídica ni de la jurisprudència. Això no obstant, la Sala entrarà al seu examen i al de l'al.legació feta en l'anterior motiu referent a la data d'antiguitat de l'actor, en virtut del dret a la tutela judicial efectiva reconegut en l' art. 24 de la CE .

Cal dir, en primer lloc, que no existeix cap tipus de contradicció interna en la sentència que s'examina. És cert que el magistrat d'instància afirma, en el fonament de dret segon, que desestima la pretensió de la part d'actora referida a que els demandats formin un grup empresarial patològic, perquè no s'ha acreditat aquest fet, ni tan sols de forma indiciària, en el sentit de que no consta funcionament unitari de les demandades, que existís confusió de plantilles, ni que algunes de les empreses fossin aparents.

Ara bé, això no vol dir que no s'hagi de tenir en compte, a efectes d'antiguitat, el primer contracte que va signar el demandant amb la Sra. Leticia , perquè el que assenyala el magistrat, en el fonament de dret tercer, és que es va acreditar que hi va haver una clara successió d'empreses entre les persones físiques i jurídiques codemandades per les quals va prestar posteriorment serveis l'actor, en els termes establerts per l'art. 44 de l'Estatut dels Treballadors, encara que s'absolgui a les dites persones físiques de la seva responsabilitat solidària pel fet de que des dels fets fins l'acomiadament haguessin transcorregut més de tres anys, que és el termini a que es refereix l' art. 44.3 de l'ET ., per reconèixer la dita responsabilitat en els supòsits de successió d'empreses.

Ara bé, els contractes signats amb la Sra. Leticia i el Sr. Belarmino , sí que s'han de tenir en compte a efectes de l'antiguitat, atès que des del primer moment la contractació es va realitzar en frau de llei, ja que durant tota la relació laboral l'actor va signar diferents contractes temporals eventuals per circumstàncies de la producció, amb diferents persones físiques i jurídiques i, fins hi tot, a través d'una E.T.T. i com a treballador autònom, però sempre va realitzar el mateix treball i les mateixes funcions, en el mateix lloc de treball i sota les ordres de la mateixa persona (fet provat dissetè), sotmès al calendari de festes comú de tota la plantilla, per la qual cosa és evident que es tractava clarament de l'activitat ordinària de les dites empreses i que la contractació va ser realitzada en frau de llei per aquest motiu.

En aquest mateix sentit s'ha manifestat el Tribunal Suprem en les sentències de dates 26.10.1999 , 27.3.2002 i 22.2.2007 , entre altres. Concretament, en la de data 20.2.1997 , el nostre més alt Tribunal ja va assenyalar que 'un contrato temporal inválido por falta de causa o infracción de límites establecidos en su regulación propia con caràcter necesario constituye una relación laboral indefinida. Y no pierde esta condición por novaciones aparentes con nuevos contratos temporales, que ello lo es por constituir una propia relación laboral. Que esta unidad de la relación laboral no se rompe por cortas interrupciones que buscan aparentar el nacimiento de una nueva. Que la afirmación de que 'en el caso de contrataciones temporales sucesivas el examen de los contratos debe limitarse al último de ellos' es una afirmación que sólo podría ser aceptada de modo excepcional, cuando de las series contractuales reflejadas en los hechos probados no se infiere defecto sustancial alguno en los contratos temporales, o fraude de ley'.

QUART.Per últim, i en relació a l'al.legació de que el contracte amb el Sr. Belarmino va finalitzar el 5.6.2008 i que el demandant no va impugnar la dita baixa i que no va ser contractat per IVALINOX fins el dia 15.9.2008, quan va havien transcorregut 102 dies des que va finalitzar el contracte amb el Sr. esmentat, per la qual cosa, en tot cas, ja havia caducat l'acció d'acomiadament, també s'ha de desestimar.

En efecte, és doctrina consolidada del Tribunal Suprem que l'antiguitat s'haurà de comptar des del primer contracte, en el supòsit que s'acrediti el vincle essencial del contracte de treball, encara que les parts hagin subscrit multitud de contractes temporals i encara que entre aquests existeixin interrupcions de més de 20 dies.

Així, en la sentència de data 19.9.2009 , el nostre més alt Tribunal argumenta el següent:

'En efecto, si ya desde la fecha del primer CPD [01/07/99] la contratación temporal del trabajador nos ha merecido la calificación de fraudulenta, por atender a necesidades permanentes de la empresa y no a las temporales aducidas y que son propias del CPD, desde aquella fecha la relación ha tenido cualidad de indefinida y las posteriores contrataciones -también temporales- para nada afectaron a la existencia de ese único e indefinido vínculo.

Es cierto que en el caso de que la secuencia contractual tenga interrupción superior a los veinte días [plazo de caducidad para la acción de despido], la regla general es la de que sólo procede el examen o control de legalidad de los contratos celebrados con posterioridad a la citada interrupción; pero de todas formas también cabe el examen de toda la serie contractual, sin atender con precisión aritmética a la duración de las soluciones de continuidad entre contratos sucesivos, en aquellos supuestos en que se acredite una actuación empresarial en fraude de ley y al mismo tiempo la unidad esencial del vínculo laboral, de manera que en tales casos se computa la totalidad de los servicios para el cálculo de la indemnización por despido improcedente (así, entre las más recientes, las SSTS 27/02/07-rcud 3473/05 -; 08/03/07 -rcud 175/04-, dictada en Sala General ; 17/12/07 -rcud 199/04 -; 26/09/08 -rcud 4975/06 -; 03/11/08 -rcud 3883/07 -; y 15/01/09 -rcud 2302/07 -), porque ha de atenderse más al criterio realista de la subsistencia del vínculo que a la formal voluntad extintiva de las partes, que incluso puede estar viciada ( SSTS 10/04/95-rcud 546/94 -; 17/01/96 -rcud 1848/95 -; y 08/03/07-rcud 175/04 -). No hay que olvidar que el contrato temporal está caracterizado por la limitación de sus causas legitimadoras, pretendiéndose con esta limitación evitar que por la desviada vía de la contratación temporal se atiendan necesidades permanentes de la empresa.

3.- Con independencia de ello, aún para el caso de que no se hubiese apreciado un solo vínculo contractual por tiempo indefinido ya desde que se inició la prestación de servicios, el supuesto objeto de debate admitiría ejemplar aplicación de nuestra doctrina sobre la determinación de la antigüedad para sucesivos contratos temporales.

En efecto, tratándose de ellos hemos afirmado que la antigüedad computable a efectos del cálculo de la indemnización -el tiempo «de servicio» a que alude el art. 56.1 ET - se remonta a la fecha de la primera contratación, tanto si han mediado irregularidades en los sucesivos contratos temporales cuanto si lo ocurrido es la mera sucesión -regular- de varios sin una solución de continuidad significativa (por todas, las SSTS 27/07/02 -rec. 2087/01 -; 19/04/05 -rec. 805/04 -; 04/07/06 -rcud 1077/05 -; 15/11/07 -rcud 3344/06 -; y 17/01/08 -rcud 1176/07 -). Y así lo hemos entendido, porque la antigüedad de un trabajador en una empresa determinada no es otra cosa que el tiempo que el mismo viene prestando servicios a esa empleadora sin solución de continuidad, aunque tal prestación de actividad laboral se haya llevado a cabo bajo el amparo de diferentes contratos de clases distintas, incluso temporales de los que quepa en principio predicar la regularidad (además de las que en ellas se citan, SSTS 15/11/00 -rcud 663/00 -; 18/09/01 -rcud 4007/00 -; 27/07/02 -rec. 2087/01 -; 19/04/05 -rec. 805/04 -; y 04/07/06 -rcud 1077/05 -), porque el art. 56.1.a) ET dispone que la indemnización por despido improcedente ha de ser «de cuarenta y cinco días de salario por año de servicio», expresión ésta - «años de servicio»- que es genérica y engloba todos los años en que el empleado desarrolló su trabajo para la empresa de forma continuada e ininterrumpida [o sin interrupción significativa], no existiendo base alguna para excluir de la misma al tiempo que haya correspondido a anteriores contratos temporales, aunque estuviesen legalmente concertados, siempre que, al finalizar esos contratos, la prestación hubiese continuado ( STS 19/04/05 - rcud 805/04 -); criterio que con mayor motivo ha de atenderse, sin necesidad de exigir fraude, cuando la contratación sucesiva posibilitaba la actuación normal de la empresa ( STS 08/03/07 -rcud 175/04 -).

Y en esta línea se recuerda la STJCE 04/07/06 [Caso «Adeneler »], en la que se declara que «la Cláusula 5ª del Acuerdo Marco (Europeo) sobre el trabajo de duración determinada (Anexo de la Directiva 99/70/CE, de 28 de junio) debe interpretarse en el sentido de que se opone a una normativa nacional.....que considera que únicamente deben calificarse de sucesivos.....los contratos o relaciones laborales de duración determinada que no estén separados entre sí por un intervalo superior a 20 días laborales» (así, la STS 08/03/07 -rcud 175/04 -)'.

Així doncs, en aplicació de la dita doctrina és clar de que l'antiguitat s'ha de comptar des del primer contracte subscrit per l'actor amb la Sra. Leticia . En primer lloc perquè el contracte va ser fraudulent com s'ha dit abans i, en segon lloc perquè encara que és cert que l'actor va finalitzar el seu contracte de treball amb el Sr. Belarmino en data 5.6.2008 i no va signar el proper contracte amb Ivalinox 97, S.L. fins el dia 15.9.2008, cal tenir en compte que des del dia 31.3.2008 fins el dia 12.9.2008 el demandant va estar en situació d'incapacitat temporal, derivada de malaltia comú (fet provat quart), per la qual cosa era evident que durant aquest període de temps no se'l podria contractar.

I consta en el fet provat cinquè que, una vegada va ser donat d'alta el dia 12.9.2008 (divendres), l'actor va ser contractat immediatament (el dilluns següent), per Ivalinox, per la qual cosa queda clarament demostrat que en el present cas es va acreditar l'existència de la unitat del vincle contractual, malgrat aquesta diferència de 102 dies entre la finalització d'un contracte i la signatura del següent.

CINQUÈ.La desestimació del motiu comporta la del recurs i la ratificació de la sentència d'instància així com, d'acord amb el que estableix l' article 235.1. de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , imposar les costes processals a l'empresa recorrent, inclosa la minuta del Lletrat impugnant del recurs, que es fixa en la quantitat de 500€. Així mateix procedeix acordar la pèrdua del dipòsit efectuat en el moment de recórrer i de la quantitat consignada, a les quals es donarà el destí previst legalment, tal com disposa l'article 204.1 de la mateixa llei.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per E. BACHILLER B., S.A. contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Granollers, en data 18 d'octubre de 2013 , que va recaure en les Actuacions 737/2012, en virtut de demanda presentada pel Don. Carlos Francisco contra l'esmentada empresa, en reclamació per acomiadament i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució i condemnem la recorrent a que pagui les costes legals, inclosa la minuta del Lletrat impugnant del recurs, que es fixen en la quantitat de 500€. Així mateix s'acorda la pèrdua de les quantitats dipositada i consignada, a les que es donarà el seu destí legal.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.