Sentencia Social Nº 3747/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1564/2006 de 21 de Mayo de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 21 de maig de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3747/2007

En el recurs de suplicació interposat per Benito a la sentència del Jutjat Social 25 Barcelona de data 14 de novembre de 2005 dictada en el procediment núm. 439/2005 en el qual

s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 17 de juny de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 14 de novembre de 2005, que contenia la decisió següent:

"Desestimar la demanda presentada per Benito contra INSS.- Instituto Nacional de la Seguridad Social), i absoldre l'entitat gestora de la petició d'incapacitat permanent absoluta per malaltia comuna formulada en la demanda."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMER.- El demandant Benito , nascut el dia 6-04-40, nascut el dia 6-04-40, i amb DNI núm. NUM000 , figura afiliat a la Seguretat Social i per sentència de 7-03-97 del Jutjat Social núm. 16 de Barcelona, va ser declarar en situació d'incapacitat permanent en grau de total, a causa de valorar que patia les següents malalties: "Espondiloartrois moderada con pinzamiento L5- S1 y estenosis de canal. Artrosis postraumática muñeca D. con limitación de la flexo-extensión inf. al 50% . Gonartrosis moderada bilateral. HTA. Hepatopatía crónica",

SEGON.-El dia 28 d'octubre de 2004 va presentar sol.licitud de revisió per agreujament, que li va ser desestimada per resolució de l'INSS de 28-02-05.

TERCER.- Contra l'anterior resolució es va interposar reclamació administrativa prèvia, amb què s'exhauria la via administrativa, que va ser desestimada.

QUART.- La base reguladora de la prestació és de 350,78 Euros al mes per a la invalidesa, i la data d'efectes de 1-03-05.

CINQUÈ.- El demandant pateix: "Espondiloartrosis cervical y lumbar avanzada y estenosis de canal. Protusión global L4-L5. Degeneración discal L5-S1.- Artrosis radiocarpiana severa. D. Pérdida de fuerza y deformidad muñeca derecha, por fractura antigua. Dificultad a la bipedestación prolongada y a la deambulación."

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Pel demandant es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar-lo afectat d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna per agreujament de les lesions que va acreditar la seva situació d'incapacitat permanent total. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 c) de la Llei de Procediment laboral .

Segon.- El recurrent denúncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( RD. Legislatiu 1/1994 ) i al.lega en síntesi, que concorren les condicions exigides, atès que les lesions que presenta el limiten per al compliment mínim dels requeriments laborals amb dignitat degut al conjunt de lesions que pateix, perquè es tracta d'un agreujament rellevant. Es remet a informes mèdics de la part i dels serveis públics de la seguretat social i n'extreu paràgrafs, si be no ha atacat el fet provat cinquè de la relació fàctica de la sentència, al que ens hem de remetre.

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concòrrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, en connexió amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat i habitualitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta el recurrent per a ser creditor de la incapacitat absoluta que postula, el cinquè fet declarat provat de la relació fàctica no atacat, reflecteix un conjunt de patiments importants amb incidència funcional combinada que no redueixen de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o pròpia, atesa la seva patología artròssica avançada i l'artrosi radiocarpiana severa dreta, i la dificultat a la bipedestació i deambulació perllongades. El conjunt de lesions tenen una entitat que no comporta impediment funcional per a tasques sedentàries que no requereixin mobilitat de la ma . Si be han aparegut patologies noves des què se'l va declarar en situació d'incapacitat permanent total, aquestes no són invalidants de forma absoluta. Per tant, ara per ara, el conjunt de patologies no li impedeixen activitats de tipus sedentari o semisedentari i amb alternància postural.

En el cas present no concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social ( RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar el demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, i no es compleix el requisit previst en l' article 143 de la LGSS .. Per aquests raonaments el motiu de recurs ha de ser desestimat.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat pel demandant Don. Benito contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 25 de Barcelona de 14 de novembre de 2005 seguit a instància de l'esmentat recurrent contra l' Institut Nacional de al Seguretat Social, dictada en el procediment núm. 439/2005, que confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.