Sentencia Social Nº 3777/...yo de 2010

Última revisión
21/05/2010

Sentencia Social Nº 3777/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3491/2009 de 21 de Mayo de 2010

nuevo

GPT Iberley IA

Copiloto jurídico

Relacionados:

Tiempo de lectura: 19 min

Orden: Social

Fecha: 21 de Mayo de 2010

Tribunal: TSJ Cataluña

Ponente: ARAGO GASSIOT, MATILDE

Nº de sentencia: 3777/2010

Núm. Cendoj: 08019340012010103314

Núm. Ecli: ES:TSJCAT:2010:5239


Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL PURCALLA BONILLA

Barcelona, 21 de maig de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3777/2010

En el recurs de suplicació interposat per Derribos Arper, S.A. i Demoliciones Tarragona, S.L. a la sentència del Jutjat Social 4 Barcelona de data 20 d'octubre de 2008 dictada en el procediment núm. 286/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Mutua

Fremap, Abelardo , -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social) i -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 7 de abril de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Accident de treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 20 d'octubre de 2008 , que contenia la decisió següent:

" QUE ESTIMANDO EN PARTE la demanda planteada por DEMOLICIONES TARRAGONA, S.L. contra INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL; TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL; MUTUA FREMAP, Don. Abelardo y DERRIBOS ARPER, S.A., y ESTIMANDO EN PARTE la demanda planteada por DERRIBOS ARPER, S.A.. contra INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL; TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL; MUTUA FREMAP, Don. Abelardo , y DEMOLICIONES TARRAGONA, S.L., se declara la existencia de la falta de medidas de seguridad e higiene por parte de las dos empresas demandantes, y la relación de causalidad entre la falta de medidas y el accidente acaecido Don. Abelardo , así como la CONDENA solidaria a las empresas demandantes a un recargo en las prestaciones de Seguridad Social a que tenga derecho el trabajador como consecuencia del accidente de trabajo de fecha 15-3-2007 en cuantía de un 30%, manteniendo el resto del contenido de las resoluciones administrativas impugnadas. Y ABSOLVIENDO a las partes demandadas de las restantes pretensiones ejercitadas "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- Don. Abelardo , con N.I.F. NUM000 , trabajador de la empresa demandante, sufrió un accidente de trabajo el día mientras prestaba servicios para la misma.

2.-La empresa DERRIBOS ARPER, S.A. contrató exclusivamente la demolición de la finca sita en la calle Amadeu Torner nº 108-110, de L'HOSPITALET DE LLOBREGAT.... a la empresa DEMOLICIONES TARRAGONA, S.A.

3.-El informe de la Inspección de Trabajo nº NUM002 N/REF. NUM003 , de fecha 20-8-2008, recogió los hechos acaecidos en el accidente del Sr. Abelardo , acaecido sobre las 15:30 horas del día 15-3-2007, cuando efectuaba tareas de demolición para la empresa DEMOLICIONES TARRAGONA, S.L., junto con otros cuatro trabajadores más, (uno de ellos el Sr. Lázaro ), que según el informe elaborado por el técnico del Centre de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball de Barcelona, se produjo de la siguiente manera: ".....Els accidentats realitzaven treballs de segregació estructural (dividir una estructura en parts més petites per la seva demolició gradual) sobre d'una coberta formada per encavallades metàl.liques, amb bigues de fusta i teules.

El treball consistia a extreure manualment les teules del perímetre de la cuberta, per després tallar les bigues de fusta amb serra de cadena i finalment tallar les insercions de les encavallades als pilars amb soldadura oxiacetilènica. D'aquesta manera es feia col.lapsar la part de la coberta "segregada" i es generava espai per poder fer entrar la maquinària i finalitzar l'enderroc.

En el moment de l'accident, quan els quatre treballadors estaven iniciant la segregació d'una coberta (treballaven amb la serra de cadena i traient teules manualment), van experimentar com sobtadament la inserció de l'encavallada un pilar, a la zona més propera on estaven treballant, va desprende's, i va fer que la coberta s'enfondrés.

Els accidentats portaven un arnés lligat a una línia de vida que era ancorada a la coberta, de manera que esfondrar-se ells també van caure fins el terra, desa d'aproximadament 4 metres d'alçada....".

.................

"La línea de vida a la cual se encontraban sujetos los arneses ........en el momento del accidente se sustentaba sobre dos de las cerchas de la cubierta que estaba en proceso de demolición, cerchas que se desplomaron y cayeron al nivel del suelo, arrastrando con ello a los trabajadores amarrados".

Entendiendo que había falta de inestabilidad y de solidez del punto de anclaje al cual se amarraban los arneses de seguridad utilizados por los trabajadores

4.-Ello supone, según el Acta de Infracción nº NUM001 , de fecha 29-6-2007, una vulneración del art. 12.16.b) de la Ley sobre Infracciones y Sanciones en el orden social , que obliga al empresario a adoptar las medidas y equipos necesarios para protección de la salud y seguridad de los trabajadores, incluyendo medidas de seguridad individuales y colectivas, proponiendo una sanción de 12.000.

Proponiendo también la responsabilidad solidaria de las dos empresas intervinientes según el art. 42.3 E.T .

5.-Las lesiones que sufrió en aquél momento el trabajador fueron: contusión en espalda y tronco.

6.-El I.N.S.S. dictó Resolución de fecha 29-10-2007 declarando la existencia de responsabilidad empresarial por falta de medidas de seguridad en el trabajo en el accidente sufrido por el Sr. Abelardo . Y en consecuencia, declaró la responsabilidad empresarial por falta de medidas de seguridad en el accidente sufrido por el trabajador en fecha 15-3-07, así como la procedencia de que las prestaciones de Seguridad Social derivadas de accidente de trabajo fueran incrementadas en un 40% con cargo a la empresa DEMOLICIONES TARRAGONA, S.L., responsable del accidente, y solidariamente a la empresa DERRIBOS ARPER, S.A.

7.-Formulada Reclamación Previa, fue desestimada por Resolución definitiva de fecha de salida 8-2-2008.

8.-La empresa DERRIBOS HARPER, S.A. realizó un Plan de Seguridad al que se adhirió DEMOLICIONES TARRAGONA, S.L.

9.-La Administración, a los otros tres trabajadores que resultaron lesionados en el mismo accidente, impuso un recargo del 30% (folios 690 a 695 de los autos).

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant i la codemandada Derribos ARPER S.A. varen interposar sengles recursos de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impurgnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència del jutjat social que estima en part les demandes interposades per les empreses Demoliciones Tarragona, S.L. i Derribos Arper, S.A. contra la resolució de recàrrec per falta de mesures de seguretat, i fixa el valor del mateix en un 30%, presenten sengles recursos de suplicació les citades societats que han estat impugnats pel lletrat del treballador accidentat.

SEGON. Donada la pràctica identitat dels dos recursos, es poden analitzar de forma conjunta. Es formalitzen en un únic motiu de infracció de normes substantives, per la via de l' article 191 c) de la LPL . Al.leguen, en el primer apartat A) la aplicació indeguda de l' article 12.16 f) de la LISOS , així com de l' article 11 del Reial Decret 1627/1997, sobre Disposicions Mínimes de Seguretat i Salut en les obres de construcció, en relació amb els artícles 14 i 15 de la Llei de prevenció dels riscos laborals .

Indiquen els recurrents que no s'ha constatat cap incompliment per part de les empreses de les nomes de seguretat, que van complir de manera diligent, cosa que diuen que es dedueix de l'Acta de Infracció de la Inspecció de Treball i Seguretat Social i dels fets provats de la sentència. Al.leguen que, per tant, l'accident va ser ocasionat per un cas imprevist o fortuït.

Al respecte, insisteixen les empreses en què amb caràcter previ a la demolició es fa ver un pla de seguretat i salut del procediment de derrumbe i que va proporcionar als treballadors al seu servei equips de protecció individual, i va vetllar per a la correcta utilització dels mateixos, a més de haver donat formació pràctica i teòrica suficient en matèria preventiva.

Basen la seva argumentació en una valoració de la prova practicada, en especial l'informe pericial proposat per les citades empreses, que diu que el derrumbament es va realitzar per un vici ocult i aliè a la activitat realitzada per l'empresa.

Per valorar aquest motiu del recurs s'ha de partir però no de les conclusions alternatives dels recurrents, que no han instat la modificació fàctica, sinó del que consta provat en la sentència, de la que resulta que:

a) El treballador demandat Abelardo ., va patir un accident de treball mentre prestava serveis per compte de l'empresa Derribos Arper, S.A., que va contractar exclussivament la demolició de la finca ubicada al c/ Amadeu Torner, 108-110, de l'Hospitalet de Llobregat, a l'empresa Demoliciones Tarragona, S.A.

b) El demandant i altres treballadors estaven realitzant tasques de segregació estructural (dividir una estructura en parts més petites per a la seva demolició gradual) sobre una coberta formada per encavallades metal.liques amb bigues de fusta i teules.

c) En el moment de l'accident, quan els quatre treballadors estaven iniciant la segregació d'una coberta (treballaven amb la serra de cadena i estaven traient teules manualment) van experimentar com sobtadament la inserció de l'encavallada un pilar, a la zona més propera on estaven treballant, va despendre's, i va fer que la coberta s'enfondrés.

d) En el moment de l'accident tenia posat el cinturó de seguretat i estava anclat a la línia de vida que era ancorada a la coberta, de manera que en esfondrar-se ells també van caure a terra, des d'aproximadament 4 metres.

e) Per la Inspecció de Treball i Seguretat Social es va aixecar Acta de infracció, en data 29-06-2007, per vulneració de l' article 12.16.b de la LISOS , proposant una sanció i responsabilitat solidària de les dues empreses intervinents.

f) Les lesions que va patir el treballador van ser contusions en espatlla i tronc.

g) Per l'INSS es va dictar resolució de data 29-10-2007, declarant l'existència de responsabilitat empresarial per manca de mesures de seguretat, amb un recàrrec de les prestacions de un 40%, solidàriament a les dues empreses, en les prestacions del demandat, i respecte als altres tres treballadors, en un 30%.

h) L'empresa Derribos Arper, SA, havia realitzat un Pla de Seguretat.

Pretenen les empreses demandades, dedicades a l'activitat de demolicions, que la caiguda de l'estructura va ser un cas fortuït imprevisible. Aquesta al.legació no pot ser atesa, ja que la pròpia activitat que realitzen els obliga a prevenir la caiguda de les obres i estructures que estan en procés de demolició i protegir als treballadors dels riscos que hi són inherents. La valoració de la solidesa de l'estructura és també una responsabilitat dels tècnics que han de intervenir forçosament en la realització de l'obra, i s'ha acreditat que el demandant, no estava sencillament traient teules, com diu el recurs, sinó realitzant la segregació de una coberta, activitat en alçada que obliga, no solament a tenir un punt de subjecció amb arnés, sinó a establir una prevenció de les estructures, tenir puntos sòlids als que amarrar-se, etc. En l'activitat de derrumbament de les estructures i edificacions, la solidesa o no de les obres ha de ser una qüestió avaluada i prevista, ja que el risc generat per la pròpia activitat és justament, ni més ni menys, que el que comporta un derrumbament incontrolat de l'estructura. Per tant, no es pot atendre les al.legacions de la part recurrent en aquest punt, que basen a més a més, en una declaració de fets provats "alternativa" que no és la de la sentència.

TERCER. Com a segon apartat -B)- dins del motiu de infracció de normes substantives, s'al.lega pels recurrens la infracció de l' article 123 de la LGSS , indicant que no es possible la condemna al recàrrec ja que no s'han pogut determinar les causes del accident i que en tot cas la causa podia ser un vici ocult en la edificabilitat, defecte que no pot ser imputat a les empreses que tenen com a activitat el derrubament i no la construcció. Basen igualment les argumentacions en unes consideracions sobre l'activitat dels treballadors accidentats i de com es va produir l'accident que no són les que consten provades, ja que les basen en les declaracions del seu pèrit que no s'han donat per vàlides.

Hem de partir de que el text de referència estableix que: "Todas las prestaciones económicas que tengan su causa en accidente de trabajo o enfermedad profesional se aumentarán, según la gravedad de la falta, de un 30 a un 50 por 100 cuando la lesión se produzca por máquinas, artefactos o en instalaciones, centros o lugares de trabajo que carezcan de los dispositivos de precaución reglamentarios, los tengan inutilizados o en malas condiciones, o cuando no se hayan observado las medidas generales o particulares de seguridad e higiene en el trabajo, o las elementales de salubridad o las de adecuación personal a cada trabajo, habida cuenta de sus características y de la edad, sexo y demás condiciones del trabajador" .

Tal com argumenta la sentència, es constaten les infraccions per l'empresa actora, de normes genèriques i específiques valorades per la Inspecció de Treball i Seguretat Social, que dona per reproduïda la fonamentació jurídica. Destaca la sentència que en el pla de seguretat de la pròpia empresa s'indicava, en l'apartat 11.8, les mesures d'acció preventiva de treballs en alçada, indicant que aquests treballs contaran perfectament amb la col.locació de una protecció col.lectiva. Cas de no ser possible, qualsevol treballador que es trobi en la zona afectada estará subjecte mitjançant un sistema anticaigudes que haurà d'estar amarrat en tot moment com a mínim a un punt sòlid de l'estructura o línia horitzontal o vertical durant els desplaçaments i dos independents durant l'execució dels treballs. La sentència valora que no existien els dos punts d'anclatje previstos, i aquesta manca de prevenció, que hauria evitat l'accident, és imputable a les empreses demandades, ja que no va assumir les obligacions de seguretat previstes en el seu mateix pla de prevenció.

Cal destacar que existeix normativa reglamentaria suficient en la que basar la obligació de les empreses, en la realització de l'activitat. Així, el Reial Decret 1627/97, de 24 d'octubre , pel que s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció, disposa com a disposicions mínimes de seguretat, que en l'Annex II, estableix la relació de llocs de treball que impliquen riscos especials, amb descripció de dels greus de colgament, enfonsament o caiguda d'altura, i en l'Annex IV, 2. b) indica que l'accés a qualsevol superfície que consti de materials que no ofereixen una resistència suficient només s'ha d'autoritzar en cas que es proporcionin equips o mitjans apropiats perquè el treball es dugui a terme de manera segura. L'apartat C.1, relatiu a la estabilitat o solidesa, indica que b) s'ha de verificar de manera apropiada l'estabilitat i la solidesa, especialment després de qualsevol modificació de l'altura o profunditat en el lloc de treball. En l'apartat 3 es descriuen les mesures de protecció contra caigudes d'altura, indicant que per aquest risc s'ha de preveure plataformes, bastides i passarel les, quan el risc sigui superior a dos metres, o xarxes de seguretat i la utilització de cinturons de seguretat amb ancoratge o altres mitjans de protecció equivalent.

També s'observen com a infringits els preceptes genèrics de prevenció inclosos en l' article 14 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, 31/1995, de 8 de novembre , que declara el dret dels treballadors a una protecció eficaç en matèria de seguretat en el treball el que es relaciona amb el deure empresarial de protecció dels treballadors i comporta que aquell ha d'adoptar les mesures necessàries per a la protecció de la seguretat dels treballadors al seu servei. Atès l' article 15 de l'esmentada llei , l'empresari hauria d'haver adoptat en aquest cas mesures adequades per a evitar el risc o combatre'l en el seu origen.

Els elements configuratius de la mesura sancionadora aquí analitzada (segons continua i pacífica jurisprudència continguda, entre d'altres, en les SSTS 8.3. 16.11.93, 12.2 i 20.5.94 , segons la seva conformació legal i doctrinal són els següents: a) Que hagi ocorregut un accident de treball que doni lloc a prestacions del sistema de Seguretat Social; b) Incompliment de les mesures de Seguretat i Higiene en el Treball, bé generals, bé específiques; c) L'existència d'un nexe causal entre l'accident i l'esmentat incompliment, d) L'existència de un perjudici evident causat pel sinistre.

La sentència del TS, dictada en data 8 d'octubre de 2001 (RJ 20031424 ), en un procediment de similar objecte, aplicable al cas indica que:

"La vulneración de las normas de seguridad en el trabajo merece un enjuiciamiento riguroso tras la promulgación de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales 31/1995, de 8 de noviembre (RCL 19953053 ), norma que estaba ya en vigor cuando acaeció el accidente que hoy se enjuicia. Esta Ley, en su artículo 14.2 , establece que «en cumplimiento del deber de protección, el empresario deberá garantizar la seguridad y la salud de los trabajadores a su servicio en todos los aspectos relacionados con el trabajo...». En el apartado 4 del artículo 15 señala «que la efectividad de las medidas preventivas deberá prever (incluso) las distracciones o imprudencias no temerarias que pudiera cometer el trabajador». Finalmente, el artículo 17.1 establece «que el empresario adoptará las medidas necesarias con el fin de que los equipos de trabajo sean adecuados para el trabajo que debe realizarse y convenientemente adaptados a tal efecto, de forma que garanticen la seguridad y salud de los trabajadores». Del juego de estos tres preceptos se deduce, como también concluye la doctrina científica, que el deber de protección del empresario es incondicionado y, prácticamente, ilimitado. Deben adoptarse las medidas de protección que sean necesarias, cualesquiera que ellas fueran. Y esta protección se dispensa aun en los supuestos de imprudencia no temeraria del trabajador. No quiere ello decir que el mero acaecimiento del accidente implique necesariamente violación de medidas de seguridad, pero sí que las vulneraciones de los mandatos reglamentarios de seguridad han de implicar en todo caso aquella consecuencia, cuando el resultado lesivo se origine a causa de dichas infracciones."

En el cas que ens ocupa la exoneració de la responsabilitat empresarial no pot ser atesa, doncs ni resulta dels fets provats cap element de imprudència atribuïble a l' accidentat, que es limitava a executar les ordres de treball, i ja que la infracció de mesures de seguretat va ser evident, doncs resulta del relat fàctic que els treballadors va caure quan estava treballant sobre una superfície que tenia un evident risc d'enfonsament, sense que s'haguessin instal lat plataformes o superfícies per a circular sense risc, ni se'ls hagués ni tan sols advertit d'aquest perill vital, per la qual cosa es donen tots els elements previstos per imposar el recàrrec, tal com valora la sentència del jutjat social.

S'ha de recordar que és aplicable també l' ex-article 42.2 de la LPRL, actual 42.2 de la LISOS , que estableix la responsabilitat solildària de contractistes i subcontractistes en aquelles obligacions de prevenció i l' article 24.3 de la citada Llei de prevenció de riscos laborals 31/1995, de 8 de novembre , que obliga a establir una coordinació d'activitats entre les empreses que contractin o subcontractin obres o serveis corresponents a la pròpia activitat i que es desenvolupin en els seus propis centres de treball, establint una obligació solidària de vigilància en el compliment de les normativa de prevenció de riscos laborals, per tant, les dues empreses actores estaven obligades a realitzar l'activitat de prevenció ( STS, entre d'altres del TS Sala 4ª, S 10-12-2007, rec. 576/2007 i TS Sala 4ª, S 26-5-2005, rec. 3726/2004 ).

En conseqüència, aquest segon motiu de censura jurídica també ha de ser desestimat i per tant confirmada la sentència del jutjat social.

QUART. Les costes s'hauran d'imposar a la part vençuda, si no gaudeix del benefici de justícia gratuïta, segons disposa l' article 233 de la LPL , amb la pèrdua dels dipòsits i consignacions per part del recurrent ja que el recurs no s'estima, tal com indica l' article 202 de la mateixa Llei processal .

Pels fonaments jurídics abans exposats,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació interposat per DERRIBOS TARRAGONA, SL. I també el recurs presentat per DERRIBOS ARPER, S.A., contra la sentència de data 20 d'octubre de 2008, dictada en el procediment número 286/2008 i acumulat, seguits en el Jutjat Social 4 dels de Barcelona , contra INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, Abelardo , MUTUA FREMAP i les respectives parts actores, en matèria de recàrrec de prestacions per manca de mesures de seguretat. Confirmar en tots els seus punts la sentència dictada.

S'acorda la pèrdua del dipòsit i de la consignació a les que es donarà la destinació legal i la condemna en costes al recurrent que xifrem en 300 euros per a la impugnació de cadascun dels recursos, a favor del lletrat de la part demandada.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts en els apartats 2 i 3 de l'Art.219 de la Llei de Procediment Laboral .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat en els articles 227 i 228 del text processal laboral , tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts i que intenti interposar recurs de cassació per unificació de doctrina, consignarà com dipòsit la quantitat de 300 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit - BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.

Fórmate con Colex en esta materia. Ver libros relacionados.