Sentencia Social Nº 3815/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3041/2008 de 11 de Mayo de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 11 de maig de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3815/2009

En el recurs de suplicació interposat per Estructures Vilanova, S.A. a la sentència del Jutjat Social 3 Barcelona de data 29 d'octubre de 2007 dictada en el

procediment núm. 187/2004 en el qual s'ha recorregut contra la part Modesto , -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) i - T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 16 de març de 2004 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Accident de treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 29 d'octubre de 2007, que contenia la decisió següent: " Estimo en part la demanda interposada per ESTRUCTURAS VILANOVA, S.A., contra INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, i Modesto , i declaro que el recàrrec que correspon imposar a l'empresa ESTRUCTURAS VILANOVA, S.A., és el 30 % en totes les prestacions derivades de l'accident de treball sofert pel Don. Modesto , per la qual cosa condemno a INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, TESORERIA GENERAL DE

LA SEGURIDAD SOCIAL a estar i passar per aquesta declaració, i absolc Don. Modesto " .

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMER.- El Sr. Modesto , va patir un accident de treball el dia 11.03.03, mentre prestava serveis per l'empresa ESTRUCTURAS VILANOVA, S.A., exercint les seves funcions d'oficial en l'obra situada al c/ Església 178-180, de Castelldefels.

SEGON.- L'accident es va produir mentre el treballador estava sobre la plataforma de la bastida tubular de dos mòduls (de 1,85 metres d'altura cada un), a 4,20 metres del terra, que estava al costat d'un pilar de cartró que s'havia omplert de formigó, al que estava fent maniobres de compactació del formigó, i en aquest moment el pilar es va torçar i va topar amb la bastida, la qual es va desplaçar un metre, cosa que va produir que el treballador caigués.

TERCER.- La Inspecció de Treball va aixecar acta d'infracció, núm. 5162/03, apreciant la manca de mesures de seguretat imputables a l'empresa ESTRUCTURAS VILANOVA, S.A., i imposant una sanció per una falta greu de 6.010,13 euros.

QUART.- La Inspecció de Treball va interessar a la Direcció Provincial de l'INSS es declarés l'existència de manca de mesures de seguretat imputable a l'empresa ESTRUCTURAS VILANOVA, S.A., proposant un recàrrec del 50 % en totes les prestacions derivades de l'accident de treball.

CINQUÈ.- Per resolució de l'INSS dictada en data 29.06.03 es va declarar la manca de mesures de seguretat i es va imposar a ESTRUCTURAS VILANOVA, S.A., un recàrrec del 50 % en totes les prestacions derivades de l'accident de treball. Va interposar l'empresa reclamació prèvia que va ser desestimada per resolució de data 21.01.04.

SISÈ.- La bastida on el Sr. Modesto desenvolupava la seva feina no tenia protecció perimetral, ni el treballador portava arnés de seguretat. L'encarregat de l'obra no hi era en el moment de l'accident, ja que portava diverses obres, sense que consti quina era la persona encarregada de la seguretat. La feina que desenvolupava el treballador en el moment de l'accident es feia des d'un aparell anomenat "càrrega pilars", i no n'hi havia cap a l'obra en aquell moment.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència del jutjat social que estima la demanda de l'empresa en part, fixant el recàrrec en un 30%, presenta recurs de suplicació l'empresa, que no ha estat impugnat per la lletrada de cap de les parts demandades.

SEGON. Es presenta el recurs en primer lloc interessant la revisió dels fets provats, per la via del article 191 b) de la Llei de procediment laboral , i s'interessa la modificació del fets provats primer i sisè, així com l'addició de un fet provat desè, com s'analitzarà a continuació.

S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

La modificació del fet provat primer consisteix en addicionar un paràgraf final que digui que el demandant "Havia rebut de l'empresa la formació corresponent en matèria de prevenció de riscs laborals". Cita al efecte el document 2 de la part actora, foli 167. El document citat consisteix en la transcripció de la declaració de la persona perjudicada davant del Jujtat de Primera Instància i Instrucció 3 dels de Gavà. En aquesta declaració el demandant de manera explícita reconeixia que l'empresa li havia donat els preceptius cursos de mesures de seguretat en el treball. Aquesta manifestació reflectida en el document no consta que hagi estat tingut en compte pel magistrat de instància, tal com es reflecteix en el fonament jurídic primer de la sentència, doncs s'indica que s'ha deduit la prova practicada de l'expedient administratiu i del informe de la ITSS i dels documents obrants als folis 171-172. En conseqüència, ha de ser atès el motiu del recurs, en aquest punt i completada la redacció del fet provat primer amb el paràgraf abans transcrit.

TERCER. Per la mateixa via del article 191 b), de la Llei de procediment laboral , es demana la revisió del fet provat sisè, afegint el text següent al final de la redacció:

"... perquè el transportista que el portava va arribar més tard que el camió de formigó, per la qual cosa el treballador va decidir unilateralment començar a fer les maniobres de compactació del formigó sobre una bastida inadequada per aquella tasca".

Cita com a documents de contrast els dels folis 167 a 179 de les actuacions.

No pot ser estimat aquest motiu ja que no consta cap error evident del jutjador desprès de la lectura dels indicats documents, doncs l'informe de la Inspecció de treball, un dels citats, coincideix amb el que el jutge ha declarat provat, mentre que la causa que introdueix l'empresa, consistent en que el transportista que portava la suposada mesura de seguretat va arribar més tard, no es dedueix de la documentació referida. Per altra banda, la iniciativa en el treball del demandant ha estat valorada pel jutge de instància tenint en compte les declaracions de les parts i testimoni, tal com argumenta la sentència en el fonament jurídic segon I), per la qual cosa no s'evidencia l'error material que indica el recurrent i s'ha de mantenir el relat del fet sisè en la seva integritat.

QUART. Finalment, per la mateixa via revisòria, la part recurrent interessa que s'afegeixi al relat fàctic un fet provat set, amb la redacció següent:

"L'empresa ESTRUCTURES VILANOVA, S.A. va preparar els elements de treball amb els mitjans de seguretat corresponents (carrega-pilars) perquè estiguessin a disposició dels treballadors en el centre de treball, però per un breu espai de temps no van arribar a l'obra abans d'iniciar les obres de compactació del formigó. Malgrat això, el treballador que tenia suficient formació i coneixements va decidir prescindir d'esperar l'arribada del carrega-pilars que portava el transportista, Sr. Javier i va començar les tasques de compactació del ciment amb una bastida sense les proteccions necessàries".

Cita com a documents de contrast els que consten als folis 165 i 166 de les actuacions, consistent en la interlocutòria de la Sec. sisena de la AP de Barcelona, dictada el 8 de maig de 2006, que acorda el sobreseïment lliure i arxiu de les actuacions. Aquest document ha estat valorat pel magistrat de instància, que ha tingut en compte la contradicció clara i evident entre el que va dir el treballador i el que declara el seu encarregat (fonament segon I), i és qui té la facultat de valorar, aplicant el principi de immediació, les declaracions realitzades en el judici, que no poden ser qüestionades per aquesta Sala, sense que estigui vinculat per l'arxiu de la causa penal, ja que els fonament de una i altra responsabilitats són diversos i no senta presumpció de cosa jutjada.

En conseqüència, aquest motiu del recurs ha de ser també desestimat.

CINQUÈ. El motiu d'infracció jurídica, per la via de l' article 191 c) de la LPL , al lega la indeguda aplicació de l' article 123 de la LGSS , i la jurisprudència que l'interpreta, indicant que no es donen al cas concret els requisits de la seva aplicació, per pretendre que l'empresa va complir totes les mesures de seguretat, fet que diu que s'acredita per les declaracions del transportista i del treballador, així com en la interlocutòria de sobreseïment de la causa penal, i que l'accident va tenir com a causa la sola imprudència temerària del treballador, que s'ha de considerar que trenca el nexe de causalitat entre la conducta de l'empresa i el resultat del dany causat.

En tal sentit hem de partir de que el text de referencia, article 123 de la Llei general de la Seguretat Social, RD de 24 de juny de 1994 , estableix que: "Todas las prestaciones económicas que tengan su causa en accidente de trabajo o enfermedad profesional se aumentarán, según la gravedad de la falta, de un 30 a un 50 por 100 cuando la lesión se produzca por máquinas, artefactos o en instalaciones, centros o lugares de trabajo que carezcan de los dispositivos de precaución reglamentarios, los tengan inutilizados o en malas condiciones, o cuando no se hayan observado las medidas generales o particulares de seguridad e higiene en el trabajo, o las elementales de salubridad o las de adecuación personal a cada trabajo, habida cuenta de sus características y de la edad, sexo y demás condiciones del trabajador" .

Els elements configuratius de la mesura sancionadora aquí analitzada (segons continua i pacífica jurisprudència continguda, entre d'altres, en les SSTS 8.3. 16.11.93, 12.2 i 20.5.94, segons la seva conformació legal i doctrinal són els següents: a) Que hagi ocorregut un accident de treball que doni lloc a prestacions del sistema de Seguretat Social; b) Incompliment de les mesures de Seguretat i Higiene en el Treball, bé generals, bé específiques; c) L'existència d'un nexe causal entre l'accident i l'esmentat incompliment, d) L'existència de un perjudici evident causat pel sinistre.

La sentència del TS, dictada en data 8 d'octubre de 2001 (RJ 20031424), valorant aquest precepte va indicar que:

"La vulneración de las normas de seguridad en el trabajo merece un enjuiciamiento riguroso tras la promulgación de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales 31/1995, de 8 de noviembre (RCL 19953053), norma que estaba ya en vigor cuando acaeció el accidente que hoy se enjuicia. Esta Ley, en su artículo 14.2, establece que «en cumplimiento del deber de protección, el empresario deberá garantizar la seguridad y la salud de los trabajadores a su servicio en todos los aspectos relacionados con el trabajo...». En el apartado 4 del artículo 15 señala «que la efectividad de las medidas preventivas deberá prever (incluso) las distracciones o imprudencias no temerarias que pudiera cometer el trabajador». Finalmente, el artículo 17.1 establece «que el empresario adoptará las medidas necesarias con el fin de que los equipos de trabajo sean adecuados para el trabajo que debe realizarse y convenientemente adaptados a tal efecto, de forma que garanticen la seguridad y salud de los trabajadores». Del juego de estos tres preceptos se deduce, como también concluye la doctrina científica, que el deber de protección del empresario es incondicionado y, prácticamente, ilimitado. Deben adoptarse las medidas de protección que sean necesarias, cualesquiera que ellas fueran. Y esta protección se dispensa aun en los supuestos de imprudencia no temeraria del trabajador. No quiere ello decir que el mero acaecimiento del accidente implique necesariamente violación de medidas de seguridad, pero sí que las vulneraciones de los mandatos reglamentarios de seguridad han de implicar en todo caso aquella consecuencia, cuando el resultado lesivo se origine a causa de dichas infracciones."

Doncs bé en el cas que ens ocupa, tal com argumenta la sentència del jutjat social, es constaten les infraccions per l'empresa actora, de normes genèriques i específiques valorades per la Inspecció de Treball i Seguretat Social, que dona per reproduïda la fonamentació jurídica, i les que cal destacar com: Reial Decret 1627/97, de 24 d'octubre , pel que s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció, que disposa com a disposicions mínimes de seguretat, que en l'Annex IV, 2. b) indica que l'accés a qualsevol superfície que consti de materials que no ofereixen una resistència suficient només s'ha d'autoritzar en cas que es proporcionin equips o mitjans apropiats perquè el treball es dugui a terme de manera segura. L'apartat C.3.on es descriuen les mesures de protecció contra caigudes d'altura, indicant que per aquest risc s'ha de preveure plataformes, bastides i passarel les, quan el risc sigui superior a dos metres, o xarxes de seguretat i la utilització de cinturons de seguretat amb ancoratge o altres mitjans de protecció equivalent.

En el cas que ens ocupa la exoneració total de la responsabilitat empresarial no pot ser atesa, doncs es declara provat que el demandant, quan treballava en una obra per compte de l'empresa demandada, va caure de una bastida tubular de dos mòduls, que estava a una alçada de 4,20 metres del terra, sense que se li haguessin proporcionat baranes o altres elements de protecció per evitar aquest risc. En conseqüència, els preceptes indicats han resultat infringits. La temeritat de la conducta del treballador, que eliminaria el risc seria aquella que l'hagués portat a treballar pel seu compte, en les indicades condicions i en contra de les prevencions i ordres donades per l'empresa, cosa que no s'ha acreditat.

S'ha de recordar que l' article 14 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, 31/1995, de 8 de novembre , declara el dret dels treballadors a una protecció eficaç en matèria de seguretat en el treball el que es relaciona amb el deure empresarial de protecció dels treballadors i comporta que aquell ha d'adoptar les mesures necessàries per a la protecció de la seguretat dels treballadors al seu servei. Atès l'article 15 de l'esmentada llei, l'empresari hauria d'haver adoptat en aquest cas mesures adequades per a evitar el risc o combatre'l en el seu origen, d'acord amb els reglaments de treball a la construcció que així ho preveuen.

En conseqüència, aquest motiu de censura jurídica també ha de ser desestimat i ha de ser confirmada la sentència del jutjat social.

SISÈ. No s'han produït costes del recurs, que s'haurien d'imposar a la part vençuda, si no gaudeix del benefici de justícia gratuïta, no tal com estableix l' article 233 de la LPL . En desestimar-se el recurs s'ha d'acordar també la pèrdua dels dipòsits i consignacions per part del recurrent, tal com disposa l' article 202 de la mateixa Llei processal .

Pels fonaments jurídics abans exposats,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació interposat per ESTRUCTURAS VILANOVA, S.A. contra la sentència de data 29 d'octubre de 2007, dictada en el procediment número 187/2004, seguit en el jutjat social 3 dels de Barcelona , a instància del citat recurrent contra INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i Modesto , per recàrrec de prestacions per manca de mesures de seguretat. Confirmar en tots els seus punts la sentència dictada pel jutjat social.

S'acorda la pèrdua del dipòsit i de la consignació quantitats a les que es donarà la destinació legal, sense costes.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.